Embedded Files
2.1. Concepte
És un tipus d'expressió que s'usa per deixar ben clar a què hom fa referència quan s'empra una paraula o concepte de cada classe de discurs.
Consisteix en expressar els trets diferencials i el significat d'un concepte o paraula.
D'aquesta manera es posen de manifest els trets pertinents, aquells sense els quals l'objecte de la definició deixaria d'ésser el que és. Com no tots els trets del concepte són pertinents, és necessari un procés d'abstracció (de sostracció de detalls) que conduirà del coneixement personal subjectiu al concepte comú objectiu, aquesta és la finalitat darrera de la definició.
Així doncs, la definició ha de seleccionar prèviament les característiques i després ordenar-les del genèric (objecte, instrument, animal...) a l'específic.
2.2. Normes
a) La definició no deixa marge per a la interpretació (cal que sigui objectiva) ni a la classificació: només admet trets genèrics o diferencials, les únics estretament necessaris per a la identificació; i
b) La definició té molt d'enumeració de característiques essencials en l'objecte, expressades pel verb ésser. Exemple: "La persona és un animal racional."
2.3. Importància del verb ésser
Estableix una relació d'equivalència entre l'objecte definit i la seva definició. També perquè aporta la noció de permanent a la definició escollida. Per exemple:
"Núria està malalta."
"Núria és una malalta."
En el segon cas es presenta la malaltia com quelcom de permanent, definitori del subjecte com una de les seves característiques específiques pertinents.
2.4. Classes de definició
a) Per generalització: esmentant la categoria a la què pertany l'objecte de la definició (animal, atuell, vehícle...) Exemples:
"Un poltre és un cavall jove."
"Un plomell serveix per treure la pols."
b) Per anàlisi, aportant trets específics de l'objecte de la definició:
"Un poltre és un cavall des de que neix fins que el desmamen o fins que muda les dents de llet."
"Un plomell és un conjunt de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per treure la pols."
c) Per sinomimia, mitjançant una paraula de significat anàleg al d'aquella que es vol definir:
"Un poltre és com un com un pollí."
"Un plomell és com una aspiradora domèstica."
d) Indicant la finalitat:
"Un poltre serveix per aprendre a montar."
"Un plomell és un estri per treure la pols."
e) Mostrant la seva relació amb altres elements:
"El poltre, a diferència del cavall, no és un animal de tir."
"El plomall, l'aspirador domèstic i la camussa són objectes de neteja habituals en un habitatge."
2.5. Classificació de la definició a efectes metodològics
a) Objectes, plantes i animals, el més freqüent és:
objecte (instrument, atuell, mecanisme...)
vegetal (planta, arbre, flor, fruit...)
animal (domèstic o no, carnívor...)
b) Persones.
És més complexe que l'anterior. L'únic terme genèric és el d'"ésser humà" i aquest és reiteratiu. La millor síntesi del conjunt que caracteritza a una persona és el nom propi, però, fora de context, aquest és indefinit i genèric. Així doncs, o l'oració:
"Aquest és el Carles"
defineix plenament a una persona o no informa de res; en aquest cas cal seleccionar quines circumstàncies caracteritzen a tota persona: ¿l'alçada?, ¿el color i tipus de cabell?. Es constata que és pràcticament impossible definir a una persona perquè els trets singulars difereixen en cada cas. Per solucionar el problema, quan hom defineix a un individu tot sovint només es fa referència al tret més peculiar físicament,
psíquicament o socialment parlant. Exemple:
És guenyo.
És un pintor.
c) Paraules.
Des de diferents punts de vista:
-Morfològic: "casa" és un substantiu.
-Sintàctic: "casa" és el subjecte de l'oració.
-Semàntic: "casa" és un habitacle.
Tot entra dins de l'àmbit de la funció metalingüística del llenguatge. Dins de la definició semàntica si és un objecte es donaran les seves pertinents característiques, però si és un terme abstracte es recórre a conceptes genèrics com "acció", "efecte", "qualitat".
Als diccionaris es troba tota mena de conceptes perfectament definits. És convenient treballar amb aquests i saber-los emprar, ja que resolen moltes dubtes. Segons el criteri que s'hagi tingut en compte alhora d'elaborar les definicions, hom pot distinguir diversos tipus de diccionaris:
Diccionari d'ús: informa sobre el significat d'una paraula i la seva utilització correcta.
Diccionari etimològic: informa de l'origen de les paraules més conegudes i emprades per la gent educada.
Diccionari de sinònims: no defineix conceptes, sinó que ofereix altres d'igual o semblant significat.
Page updated
Google Sites
Report abuse