8.1 Els sons sonor i sord en la essa

La essa és sonora quan vibren les cordes vocals. El seu so s’assembla al brunzir dels insectes. En canvi, la essa sorda, es pot articular "sense veu", o sigui, en veu baixa, xiuxiuejant.

Cal fixar-se en els mots caça i casa de les frases següents:

Se'n va de caça, o sigui "de cacera": so sord.

Se'n va de casa, o sigui "de casa seva": so sonor.

També s'observa que una s a fi de mot, que sempre és sorda, esdevé sonora si el mot següent comença en vocal:

Així, les ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en contrast amb les sales del museu o els sous dels treballadors: so sord

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1. Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2. Una peça d’or / Això pesa molt.

3. Això és de zinc / Això és un cinc.

4. Una noia rosseta / Una roseta vermella.

5. La caça major / La casa gran.

6. Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: ( ) ( )

Mots que tenen essa sorda

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: ( ) ( ) ( ) ( )

2. Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1. Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2. Els sabres del general / Els arbres del parc.

3. Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.

4. Els sobres de carta / Els obrers de la construcció.

5. Els savis del país / Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,

Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a prop de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

Clau dels exercicis

1.

Mots que tenen essa sonora : casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona. Lletres : (s), (z).

Mots que tenen essa sorda : cagat, peca, cinc, rosseta, caga, sona. Lletres : (g), (c), (ss), (s).

2.

1. Les oques:

2. Els arbres;

3. Les obres;

4. Els obrers;

5. Els avis;

3.

1. So sonor entre vocals (s).

2. So sonor en un altre lloc (z).

3. So sord entre vocals (c), (g), (ss).

4. So sord en un altre lloc (s), (g).

8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora i sorda

1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.

Així, casa, onze, zero.

2. La s sorda s'escriu en uns mots en s i en altres, amb c.

-Si se sap què un mot s'escriu amb c serà fàcil d'escriure ç quan en un derivat aquesta lletra ha d'anar davant a, o, u, o bé a fi de mot, ja que, si no, sonaria "ka".

Per tant, s'escriurà ça, ce, ci, ço, çu.

Així: dolç, dolça, dolços, dolces, endolcir.

3. Si se sap que un mot s'escriu amb s serà fàcil d'escriure ss quan en un derivat aquesta lletra ha d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa sonora".

Així: de "pas": passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so continua sent sord i va entre vocals; en canvi, de "pes": pesar, pesos, pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la essa passa a ser sonora

4. Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:

col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar

2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:

“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”: pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “jo traço”: tu tra.es; “força”: for.es, for.ut.

Clau dels exercicis

4.

1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar,

alzina, Teresa, imposar;

2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capaç, arròs,

rossos, russa, felicitat, traces, forces, forçut;

8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda

Per saber si a un mot que té el so sord de la essa li correspon la grafia s ( o ss) o bé c (o ç) convé tenir memòria visual i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

Tot i així, cal esmentar algunes regularitats:

1. A l'inici d'un mot no s'escriu ç (llevat de l'arcaisme ço) i darrere consonant no s'escriu "ss".

Així: sòcol, sucre, safrà; pensa, tensar, cansar.

2. Hi ha força mots que coincideixen amb el castellà en la correspondència entre les grafies catalanes "s" o "ss" i "c" o "z".

Així: cessió, sessió; cigne, signe; sent, cent; fals, falç.

Hi ha, però, moltes excepcions a aquestes coincidències, com ara les que s'han vist a l'apartat anterior ("sucre", "safrà", "sòcol", etc.)

3. Prefixos, infixos i sufixos.

S'ha de tenir en compte que en els mots que duen algun prefix, infix o sufix, generalment queda clara la grafia de essa sorda que convé escriure.

-Prefixos a-, contra-, entre-

Generalment no dupliquen l'essa quan s'ajunten a un mot que comença en s.

Així: asimètric, contrasentit, entresol.

-Sufixos -ança, -ença, -essa, -dissa, -assa, -ussa

Així: esperança, prometença, alcaldessa, trencadissa, barcassa, gentussa.

-Infixos -press-, -gress-, -miss-

Així: repressió, regressió, admissió.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1. La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.

2. Se sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.

3. Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu país.

4. S’ha tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.

5. Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.

6. En aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.

7. L’alcalde.a va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.

8. Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1. enyorances ......................................... ; pedrís ...................................................;

2. corredisses .......................................... ; senyoràs ..............................................;

3. pallussos ............................................... ; trencadís ............................................;

4. prometença ...........................................; esperances ..........................................

7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-

infixos: -press-, -gress-, -miss-

sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1. Amb l’infix –press-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

2. Amb l’infix –gress-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

8. D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1. Ja has po.at ben.ina al cotxe?

2. Et pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.

3. Cal realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.

4. El .oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.

5. S’ha de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.

6. Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui mateix.

7. El pi.os són cada cop més cars.

8. Pa.a’m dos terro.os de .ucre.

9. L’agre.or fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.

10. Tenim l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.

11. Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a

12. Va haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.

Clau dels exercicis

5.

1. mestressa;

2. xiscladissa;

3. enyorança;

4. emissió;

5. temença;

6. expressió;

7. alcaldessa;

8. festassa;

6.

1. enyorança, pedrissos;

2. corredissa, senyorassos;

3. pallús, trencadissos;

4. prometences, esperança;

7.

A tall d'exemple :

1. impressor, impressió, repressió, compressor, expressar, expressió;

2. regressió, agressió, digressió, agressor;

3. emissió, emissora, comissió, admissió, dimissió;

8.

1. posat, benzina;

2. presento, Teresa, promesa, Josep;

3. realitzar, exploració, zona;

4. zoòleg, president;

5. suro, sòcol;

6. comences, començo;

7. pisos;

8. passa'm, terrossos, sucre;

9. agressor, trencadissa;

10. esperança, asocials;

11. participarà, emissora, metgessa;

8.4 Casos especials de essa sonora

A part de les excepcions, es troben molts mots en què la essa és pronunciada sorda en lloc de sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.

1. Casos excepcionals

a) Hi ha alguns mots cultes sobretot de tipus científic, que presenten una z entre vocals, en lloc de s.

Així, amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozou, esquizofrènia.

b) Els mots compostos de dins, fons, trans tenen la essa sonora. Però, tot i anar darrera consonant s'escriu s.

Així, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trànsit, transatlàntic.

2. Hi ha una colla de mots que es pronuncien habitualment com a sords en lloc de sonors.

a) Les terminacions de singular que en castellà acaben en asis, esis, isis, osis, en català acaben sense s final. A més, la s entre vocals ha de sonar sonora: asi, esi, isi, osi.

Així, oasi, tesi, crisi, dosi.

b) Hi ha altres mots inclassificables que també es pronuncien malament.

Així, Àsia, anestèsia, països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, nasal, frase, fase, centèsim, mil.lèsim, cosac, decisió, obesitat, lesió

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.

1. Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.

2. S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.

3. A cau.a d’una sobredo.i, el noi entrà en una profunda cri.i.

4. S’ha fet fer una anàli.si de sang.

5. Ha pre.entat una te.i sobre l’evolu.ió d’À.ia.

6. És un entu.iasta dels esports de neu.

7. El pre.umpte a.a.í ha demanat a.il a Fran.a.

8. Aquests són uns ca.os difí.ils de re.oldre.

Clau dels exercicis

9.

1. zones, trànsit;

2. enfonsat, transatlàntic, Pacífic;

3. causa, sobredosi, crisi;

4. anàlisi;

5. presentat, tesi, evolució, Àsia;

6. entusiasta;

7. presumpte, assassí, asil, Franca;

8. casos, difícils, resoldre;

8.5 Casos especials de essa sorda

-Els mots que duen les terminacions de femení en -essa i els que són formats pels infixos -press-, -gress-, -miss-, que ja s'han vist anteriorment, se solen pronunciar sonors en lloc de sords, que és com s'escriuen.

Així, baronessa, alcaldessa, comtessa, abadessa; impressió, emissora, comissió, agressió.

-Se sol pronunciar també sonors, entre d'altres, els mots poncella, velocitat, etcètera, escrits amb c, i discussió, repercussió, dissoldre, dissolvent, frontissa, escrits amb ss.

-A l'hora de comparar, es destacaran sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Còrsega, sòcol, arròs, tros, pòlissa, massís, cassola, mostassa, safrà, bus, bussejar, cabàs, Eivissa.

10. D’acord amb els casos especials esmentats, completa les frases següents amb el mot adequat.

1. Després d’una forta ........................................ ja no es van parlar més.

2. Aquesta taca del vestit et sortirà amb aquest ....................................

3. Aquest roser ja té quatre ................................ a punt d’esclatar.

4. Aquella senyora ha estat elegida ......................... d’aquest poble.

5. Han estat homenatjats el comte i la ........................ d’aquesta ciutat.

11. Completa els buits de les frases següents, tenint en compte les normes generals i les divergències entre el català i el castellà.

1. S’ha trobat la pòli.a feta a tro.ets.

2. La política d’agre.ió po.a en cri.i l’equilibri entre aquells dos paï.os.

3. Ha viatjat des de l’illa d’Eivi.a, cap a Còr.ega i .ardenya.

4. Després d’esmor.ar, pren una do.i d’aquest di.olvent na.al.

5. Dins el cabà., hi du .ucre, .afrà, mosta.a i arrò.

6. No m’entu.iasma gens la nuclerit.a.ió de la .ona; cal po.arla en discu.ió.

7. Em fa la impre.ió que el pre.umpte implicat no serà jutjat.

8. Després de pa.ar uns dies a la .erdanya se n’anirà cap a .arago.a.

Clau dels exercicis

10.

1. discussió;

2. dissolvent;

3. poncelles;

4. alcaldessa;

1. pòlissa, trossets;

2. agressió, posa, crisi, països;

3. Eivissa, Còrsega, Sardenya;

4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal;

5. cabàs, sucre, safrà, mostassa, arròs;

6. entusiasma, nuclearització, zona, posar-la, discussió;

7. impressió, presumpte;

8. passar, Cerdanya, Saragossa;

Presentació de diapositives 8. La essa sorda i sonora ANEU A LA PÀGINA