32. El mandat

32.1 El manament, mandat o ordre

Cal tenir en compte que, a l'hora de donar una ordre o un mandat general, en català s'acostuma a utilitzar la segona persona del plural, i no pas l'infinitiu.

Així, al rètol castellà "No fumar" es correspon en català a No fumeu.

D'altra banda, cal tenir present que si l'ordre és negativa el mode verbal és subjuntiu. En canvi, si l'ordre és positiva, el mode és l'imperatiu.

Així: No mogueu la taula, Moveu la taula!

Cal observar que aquest fet dóna lloc a dubtes sobre la utilització o no de la forma velar d'alguns verbs. Així: "enceneu" o "encengueu"?, "no beveu" o "no begueu"?

-Si l'ordre és negativa, cal utilitzar la forma del subjuntiu, que serà velar, o sigui amb "gu", si la primera persona del present d'indicatiu du "c" (excepte el verb "córrer", i compostos).

Així: No aparegueu més per aquí; no desconegueu aquest codi; no comparegueu sense els papers; no mogueu la taula; no begueu més vi, ja que les formes de present d'indicatiu assenyalen que són velars les del subjuntiu (aparec, desconec, comparec, moc, bec).

-Si l'ordre és positiva cal utilitzar l'imperatiu.

En aquest cas, es dubta sovint de la segona persona del plural en el sentit de si du "gu" o no.

La norma estableix que la segona persona del singular és igual, de forma, a la segona del plural, i que la tercera és igual a les altres formes del plural.

Com que l'imperatiu singular no presenta dubtes, és una bona guia per fer correctament el plural.

Així, a una "u" de la segona persona del singular correspon una "v" de la segona del plural: mou (tu) - moveu (vosaltres). En canvi, la tercera del singular guiarà les altres del plural: mogui (vostè) - moguem (nosaltres), moguin (vostès).

Per tant, el singular d'una ordre indicarà la forma del plural d'aquesta, tant si és positiva com negativa.

Així: No encenguis el foc: no encengueu foc; encén foc: enceneu foc.

1. Escriviu en singular les frases plurals i a la inversa.

Exemple: Agafa això!: agafeu això, o bé No ho tragueu d’aquí: no ho treguis d’aquí!

1. Exclou en Joan de la llista de participants!:

2. Us demano que no aparegueu més per aquí!:

3. Pre-inscriviu el vostre fill a l’escola-bressol avui mateix!:

4. No us distragueu mentre us explico com s’hi va:

5. Vine a veure’ns més sovint!:

6. No desapareguis per gaire temps!:

7. Ven-te la moto, que no et funciona!:

8. No et venguis la casa ara, que no és el moment.

9. Seu un moment, que t’ho explicaré:

10. No t’asseguis aquí, que és brut.

2. Tenint en compte com és la forma del singular, completa els buits amb les lletres adients o bé deixa’ls en blanc.

Exemple: Compare.(IX).eu, vosaltres, aquí a les dotze; no hi compare.(GU).eu, vosaltres, fins a les dotze, ja que el singular és, en el primer cas, “compareIX, tu”, sense “gu”, i en el segon cas, “no hi compareGUis, tu”, amb “gu”.

1. Encen .... eu el foc quan us ho digui. No l’encen ....eu abans que us ho digui.

2. Si us plau, inclo ....eu-lo a la llista “A”. No inclo ....eu pas a la llista “B”.

3. Ara és un bon moment per vendre. Ves ....em-nos el pis immediatament.

4. No és el moment de vendre’s el cotxe encara. No us el ven ....eu!

5. Feu el que us dic: escri ....iu al conseller directament! No escri ....eu al delegat de la Conselleria.

6. Tra ....eu-vos l’abric, que fa molta calor aquí. Però no us tra ....eu les sabates mullades fins que us porti el recanvi.

7. Mo ....eu-vos de pressa, que es fa tard.

8. No us mo ....eu d’aquí fins que torni.

9. Distra ....eu-vos una estona amb aquest joc mentre preparo l’aperitiu.

10. No distra ....eu el conductor mentre condueix.

32.2 Casos especials

Els verbs tenir i veure, així com els seus compostos, admeten dues formes de segona persona de l'imperatiu, tants en singular com en plural.

Així el verb veure té la segona del plural de l'imperatiu veieu o vegeu, que es corresponen amb dues formes dels singular: ves i veges.

El verb tenir i compostos, presenta les formes de la segona persona del plural de l'imperatiu: teniu o tingueu, que es corresponen amb les del singular té, ten o tingues. De fet, l'ús determina la forma més habitual del singular: tingues present això que et dic, o té, agafa això que et dono, o bé mantén-te ferm davant d'aquestes circumstàncies adverses.

Exercicis 3.

3. Escriu en els punts suspensius la forma o les formes posssibles d’imperatiu del verb que hi ha entre parèntesis.

1. (tenir) ............................/............................... en compte això que us dic.

2. (veure) Veniu i ............................/...............................el quadre.

3. (contenir) ............................/...............................les llàgrimes, que encara no us he explicatg la part més dramàtica.

4. (preveure) ............................/............................... les coses que us heu d’endur d’excursió.

5. (mantenir) ............................/............................... ferm el vostre ànim mentre us explico el que heu de fer.

4. Completa els vuits amb les lletres corresponents.

1. Ve ....eu aquesta catedral i cone ....eu-ne els detalls.

2. No el distra ....eu, que està estudiant.

3. Sobretot, no tra ....eu els llibres del prestatge sense demanar permís a la bibliotecària.

4. Cal que vosaltres recone ....eu que us heu equivocat.

5. Cal que be....em aquets vi amb una gran cura, ja que es tracta d’una reserva especial.

6. No us mo ....eu d’aquí que torno de seguida.

7. No encen ....eu els ànims abans d’hora.

8. Esti ....eu atents al que diran ara.

9. No us asse ....eu sobre la gespa, que encara és molt tendra.

10. No tra ....eu les coses de l’armari fins que hàgim desembarassat la taula.

PAGINA SEGÜENT: 33. VERBS SER I ESTAR à