11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q
11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G
A fi de mot o de síl·laba, les consonants sonores b, d, g (anomenades amb el mot "bo-de-ga") sonen com les sordes corresponents p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").
Les normes que s'han d'aplicar en aquest cas són les següents:
1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g.
Així: tap, toc, pot; i també llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
2. Mots plans acabats en -id o en -it.
Quan un mot pla acaba en el so it, aquest s'escriu id o bé it segons com soni en el derivat (normalment el femení en da o en ta, respectivament).
Així, pàl·lid, àlgid, ràpid, àcid, càlid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en da.
En canvi, implícit, explícit, il·lícit, tàcit, ínclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en ta.
D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perquè és un mot agut.
3. Mots acabats en un aplec consonàntic.
Si una paraula acaba en un aplec consonàntic, format per una consonant qualsevol més el so final p, t, c, aleshores el so final s'escriurà segons com soni i s'escrigui en els derivats.
Per exemple, sordesa: sord; sortós: sort; supèrbia: superb; serpent: serp; llarga: llarg; arcada: arc.
Exercicis
1. D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cada un dels mots següents
1. verda............................; lícita......................... ; muda .....................................;
2. esquerpa ................................; poruga ............................; decrèpita............................;
3. gallega ................................; neboda ..................................; covarda ............................;
4. profunda ...................................; vàlida .......................................; lloba ..........................;
5. grega ..................................; sòlida ...................................; tipa .................................;
6. certa .................................; tímida ....................................; feixuga ...............................;
7. amarga ................................; humida ..................................; rígida .............................;
8. amiga ............................................; intrèpida .....................................; càndida .................
2. Omple els buits amb les lletres p, t,c o b, d, g
1. Ha senti. un soroll agu. molt for.
2. El re. cordialment, amb un càli. somriure;
3. No sa. pas la se. que passarà al deser.
4. Aquell lla. està glaça. Tot l’hivern;
5. Cal anar més ràpi.; si no, farem tar.
3. Escriu el mot corresponent dels següents mots derivats
1. Un país nòrdic: país del ..........................;
2. Un lloc enfangat: lloc ple de ...........................;
3. El fet de renegar: dir un ............................;
4. El fet de destorbar: ser un ................................;
5. Una tordera: lloc on habita l’ocell anomenat ..................................;
6. Una figura torta: un dibuix ...................................;
7. La llengua de la Sardenya: l’idioma ......................;
8. La verdor del prat: un prat ...................................
Clau dels exercicis
1.
1. verd, lícit, mut;
2. esquerp, poruc, decrèpit;
3. gallec, nebot, covard;
4. profund, vàlid, llop;
5. grec, sòlid, tip;
6. cert, tímid, feixuc;
7. amarg, humit, rígid;
8. amic, intrèpid, càndid;
2.
1. sentit, agut, fort;
2. rep, càlid;
3. sap, set, desert;
4. llac, glaçat;
5. ràpid, tard;
3.
1. nord;
2. fang;
3. renec;
4. destorb;
5. tord;
6. tort;
7. sard;
8. verd;
11.2 Casos especials
Fa excepció a les normes els casos següents:
1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud.
Així, biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud.
En canvi, virtut, escrit en t ja que la terminació no és -itud, sinó -irtut.
2. També fan excepció, entre d'altres els mots següents:
càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab.
3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres formes verbals van amb ng medial.
Així, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui, entengui, estengui, comprengui.
Exercicis
4. Escriu la forma masculina dels mots següents:
centrífuga: .................................; biòloga: .................................; sociòloga: ......................;
fluïda: ....................................; demagoga: ................................; freda: ............................
5. Escriu un derivat acabat en –tud o en –tut, segons que la forma sigui “etud”, “itud” o bé de “consonant” més “tut”
exacte: ..................................; recte: ....................................; acte: ......................................;
pulcre: ..................................; alt: ...................................; sol: ......................................;
virtuós: ................................; senil: senec....................; jovent: .............................-
6. Escriu la primera persona del present d’indicatiu dels verbs següents
Exemple: “entendre”, jo entenc.
prendre: ..................................; venir: ...........................; retenir: ...................;
ofendre: ..........................; pretendre: ....................; estendre: ......................
7. Completa els buits amb les lletres b, d , g o bé p, t, c
1. Provin. d’una zona de clima humi. i que fa molt de fre.
2. Tin. molta se.; em refrescaré menjant uns quants présse.s
3. Fa fàsti. el líqui. que surt de l’interior d’aquests tu.s tan ròne.s
4. Té un caràcter tími., però gens feréste.
5. No enten. com has accepta. aquest encàrre.
6. El su. d’aquell país és càli. però el nor. és gela.
Clau dels exercicis
4.
1. centrífug, biòleg, sociòleg;
2. fluid, demagog, fred;
5.
1. exactitud, rectitud, actitud;
2. pulcritud, altitud, solitud;
3. virtut, senectut, joventut;
6.
1. prenc, vinc, retinc;
2. ofenc, pretenc, estenc;
7.
1. provinc, humit, fred;
2. tinc, set, préssecs;
3. fàstic, líquid, surt, tubs, rònecs;
4. tímid, feréstec;
5. entenc, acceptat, encàrrec;
6. sud, càlid, nord, gelat;
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda
1. A fi de síl.laba, però no a final de mot sinó a l'interior d'una paraula, també existeix el dubte d'escriure el so p, t, c tal com sona, o bé en b, d, g.
En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a més, que català-castellà solen coincidir.
Així, apte, absolut, admetre, atleta, ignorar, icterícia.
Convé, però, tenir en compte la grafia dels mots següents:
cognom, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar, subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumàtic.
2. A més de la t final muda de les formes verbals de gerundi (així anant, cantant, fent) i d'alguns adjectius (així elegant, intel.ligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan, quant; gran.
a) Generalment tan es correspon amb el castellà "tan", i tant, amb "tanto".
Així, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
Per exemple a les frases:
No és tan bonic com dius; és un home tan agradable!; s'hi està tan bé aquí; no ho fa tan malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
b) El mot quan indica "temps"; en canvi, quant significa "quantitat".
Així, Quan vindrà en Carles? Quant trigarà a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha anat? Quant val això? Quant en vols, de sucre?
c) El mot gran s'escriu sempre sense "d" final, malgrat el derivat "grandesa".
Exercicis
8. Escriu un sinònim dels mots que hi ha en negreta a les frases següents. Tria’l entre els mots esmentats a les normes
1. Han firmat els documents:
2. Han demanat una pujada de sous:
3. S’ha immergit dins l’aigua:
4. Es tracta d’un esdeveniment important:
5. De cop va irrompre la sala:
6. Han canviat les cobertes de les rodes:
7. Es tracta dels capitostos de la rebel·lió:
8. Han tingut una vacil·lació en el moment de decidir-se:
9. Té una granissada a la pell:
10. S’ha desenrotllat tot el fil de llana:
9. Escriu en els buits tan o tant, quan o quant
1. ..........................t´ha costat la cartera? ........................... l’has comprada?
2. Avui fa un dia ...................... bonic! Feia.................. de temps que plovia! No sé .............. durarà, però, aquest bon temps.
3. Ell és ............................capaç de fer-ho, que m'esgarrifo ................................ hi penso.
4. No en sabia .................. d’aquest tema, com la gent podia pensar ........................... el sentien parlar.
5. Se’l veia ..........................feliç, que no s’entén que estigui ara ....................deprimit.
10. Omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g o bé deixa el punt en blanc
1. Quan. si.nis el document, fes-ho amb el nom i els co.noms;
2. Dissa.te es produí un au.ment so.tat de temperatures;
3. Una pregunta su.til: quan es va iniciar el desgel en les relacions EUA-URSS?
4. L’estel vola tan. i ho fa tan. alt, que no tindré prou cordill al ca.dell;
5. Tin. els meu du.tes que aquest su.mergible funcioni.
6. Quan. bufa el vent del nor. fa un fre. que pela;
7. Escrivia sobre l’au.ment de la solitu. entre la joventu.
8. No enten. com ha pogut aprovar aquella assi.natura; ho trobo tan, estrany!
9. Quin fàsti. de dia! tan. esplèndi. com era i de so.te, plovent!
10. Hi devia haver uns su.tils indicis de canvi d’actitu. entre els membres del govern.
Clau dels exercicis
8.
1. signat;
2. augment;
3. submergit;
4. cabdal;
5. de sobte;
6. substituït, pneumàtics;
7. cabdill;
8. dubte;
9. èczema;
10. descabdellat;
9.
1. quant, quan;
2. tan, tant, quant;
3. tan, quan;
4. tant, quan;
5. tan, tan;
10.
1. quan, signis, cognoms;
2. dissabte, augment, sobtat;
3. subtil, quan;
4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell;
5. tinc, dubtes, submergible;
6. quan, nord, fred;
7. augment, solitud, joventut;
8. entenc, assignatura, tan;
9. fàstic, tan esplèndid, sobte;
10. subtils, d’actitud;
11.4 Le lletres C-Q
-Generalment, el so qua, que, qüi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q.
Així, els mots qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
Cal observar que s'ha d'evitar la pronúncia simple "curanta, custió, casi, calitat, cantitat".
-Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En tot cas, si el formen, aquest és decreixent.
Així, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa, cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
Els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no formen diftong.
Per exemple, vacu: vàcua; innocu: innòcua; perspicu: perspícua; conspicu: conspícua.
En canvi, els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en "c", s'escriuen en q, ja que, en aquest cas, formen un diftong creixent.
Així, oblic: obliqua; inic: iniqua; ventríloc: ventríloqua.
Exercicis
11. Canvia el gènere dels mots següents: si estan en masculí, escriu-los en femení, i a la inversa
conspícua: .................................................; oblíqua: ...........................................;
ventríloc: ....................................................; perspicu: ......................................;
inic: ............................................................; vacu: ................................................
12. Canvia el mot que hi en negreta pel que hi ha entre parèntesi i torna a escriure cada frase
1. Són substàncies innòcues (productes)
2. Es tracta d’una acció iniqua (acte)
3. Són uns homes ventrílocs (dones)
4. Traça unes línies obliqües (angles)
5. És una exposició vàcua (contingut)
Clau dels exercicis
11.
1. conspicu, oblic;
2. ventríloqua, perspícua;
3. iniqua, vàcua;
12.
1. Són productes innocus.
2. Es tracta d'un acte inic.
3. Són unes dones ventríloqües.
4. Traça uns angles oblics.
5. És un contingut vacu.
