Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el signe anomenant dièresi.

La dièresi té dues funcions:

1. Marcar, d'una banda, que soni la u dels dígrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplecs "ue", "ui": qüe, qüi; güe, güi.

2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals.

Així, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi els mots conduïa, països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals.

Comentari

-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.

Com tot diftong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong: però, com que en realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i.

Així, igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho enviïs" o be "copiïn això".

-Cal recordar, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.

Així, "ell copia", es fa tònica la síl·laba pi i no pas la co.

-L'accent substitueix en aquesta funció la dièresi quan el mot ha d'anar accentuat.

Així, al mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure dièresi.

1. Escriu la dièresi als mots que n’hagin de dur, segons les normes esmentades.

1. adequi, unguent, ambiguitat, questió.

2. diurn, traduies, produien, produit.

3. estudii, canviin, renunciis, negociin

2. Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular, i a la inversa.

1. veïns .............................; reduíem ....................................; genuí ........................................;

2. que suïn...............................; ell traduïa ...............................; paraigües ............................;

3. agraeixo .............................; intuïssis ....................................; suïssos ................................;

4. país ...................................; llengua ......................................; veia .....................................;

5. produíeu ................................; construïssin ................................; tradueix ........................;

3. Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals següents.

• 1. En Joan estudia força; tu cal que estudiis més.

1. Canvia’t el cotxe i renuncia a la moto.

2. Els prego que no copiin a l’examen; que no continuin fent-ho.

3. Canviin l’oli del motor; envii’m la factura per correu.

4. Convé que negociis amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat negociadora.

4. Fixa’t que els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a les formes no accentuades.

Accentua i escriu les dièresis on calgui:

• 1. traduia. Traduies, traduiem, traduieu, traduien.

  2. conduim, conduiu, conduis, conduissis, conduissim, conduissiu, conduissin.

Clau dels exercicis

1.

1. adeqüi, ungüent, ambigüitat, qüestió;

2. diürn, traduïes, produïen, produït;

3. estudia, canviïn, renunciïs, negociïn;

2.

1. veí, reduïa, genuïns;

2. suï, traduïen, paraigua;

3. agraïm, intuíssiu, suís;

4. països, llengües, veien (o vèiem);

5. produïes, construís, traduïu;

3.

1. En Joan estudia força; tu, cal que estudiïs més.

2. Canvia^'t el cotxe i renuncia a la moto.

3. Els prego que no copiïn a l'examen; que no continuïn fent-ho.

4. Canviïn l’oli del motor; enviï’m la factura per correu.

5. Convé que negociïs amb el director un nou conveni. No menyspreïs la teva habilitat negociadora.

4.

1. traduïa, traduïes, traduíem, traduíeu, traduïen;

2. conduïm, conduïu, conduís, conduïssis, conduíssim, conduíssiu, conduïssin;

Sovint la pronúncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si han de dur o no dièresi.

Aquest sol ser el cas dels mots derivats següents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant, ha de dur dièresi:

1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:

Derivats en -ment

"agrair": agraïment; "ell aïlla": aïllament; "atapeir": atapeïment.

Derivats en -dor, -at

"trair": traïdor; "veí": veïnat.

2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal

-iat: mots acabats en diftong, com d'"heroic", heroïcitat; d'"estoic, estoïcitat.

-eïtat: mots acabats en i o u, com per exemple, d’"espontani", espontaneïtat; de "continu", continuïtat; d'"heterogeni": heterogeneïtat.

-oïdal: mots procedents de terminacions en -oide, com de"trapezoide", trapezoïdal.

3. Altres mots que convé recordar.

Entre d'altres: fluïdesa, suïcidi, diürètic, deïficar.

Exercicis

5. Fent servir els sufixos –ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots següents:

(1) lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocui, helicoide.

1. .............................................; ...............................................;

2. .............................................; ...............................................;

3. .............................................; ...............................................;

6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents:

1. Aquell polític es va suicidar.

2. La ingenuitat del personatge és extraordinària.

3. Aquesta figura té una forma tirant a romboidal.

4. Aquell home va aconseguir molt renom a partir d’aquella heroicitat.

Clau dels exercicis

5.

1. lluïment, païdor;

2. homogeneïtat, simultaneïtat;

3. innocuïtat, helicoïdal;

6.

1. suïcidar;

2. fluïdificar;

3. ingenuïtat;

4. romboïdal;

5. heroïcitat;

La normativa determina una sèrie d'excepcions que afecten la classe següent de mots:

1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen dièresi a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i futur.

Així: produir, produint, produiré, produiria.

2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc dièresi damunt la "i", excepte el mot proïsme (que no es tracta d'un sufix).

Així: heroisme, egoisme, egoista, altruista.

3. No s'escriu tampoc dièresi damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-.

Així: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.luminat.

4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um.

Així, els mots Pius, pòdium.

Exercicis

7. D’acord amb cada punt de les excepcions a la dièresi, fes els exercicis següents.

• 1. Escriu les formes corresponents dels verb agrair.

......................................, ........................................., .................................., ................................;

2. Escriu un derivat en “-isme” i un altre en “-ista” del mot ateu.

........................................., ......................................;

3. Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidència i un altre derivat amb el prefix –contra ajuntant-lo al mot indicació.

...................................., .................................................., .............................................

4. Escriu l’accent corresponent als mots següents, tenint en compte que no tenen diftong.

Marius, harmonium, medium.

8. Escriu la dièresi on calgui.

• 1. Suissa: un estat format per petits paisos.

  2. Són unes habitacions contigues a les dels veins.

  3. S’estan produint moltes revoltes en aquell país.

  4. T’agrairia que reduissis la velocitat.

  5. L’egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris.

9. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur.

• • 1. En Marius traduia de l’ucraines al catala.

    2. La Lluisa toca l’harmonium molt bé.

    3. En Lluis fa un programa diurn a la radio, produit per la BBA.

    4. Agraint-li la seva invitacio, els saludem cordialment.

    5. No ho hem entes tot, pero n’hem deduit el sentit.

    6. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d’estomac.

    7. L’empresari arruinat se suicida el mes passat.

    8. Diuen que encara han reduit mes el pressupost d’enguany.

    9. La festa no fou tan lluida com s’esperava.

    10. Creia que els astres influien sobre el desti dels homes.

    11. Estan construint una residencia per a ancians.

    12. Coia la verdura amb aigua mineral.

    13. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar.

    14. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina.

    15. Han ordenat que evacuin tota la cruilla afectada.

Clau dels exercicis

7.

1. agrair, agraint, agrairé, agrairia;

2. ateisme, ateista;

3. coincidència, reincidència, contraindicació;

4. Màrius, harmònium, mèdium;

8.

1. Suïssa, països;

2. contigües, veïns;

3. —;

4. reduïssis;

5. —;

9.

1. Màrius, traduïa, ucraïnès, català;

2. Lluïsa, harmònium, bé;

3. Lluís, diürn, ràdio, produït;

4. invitació;

5. entès, deduït;

6. intuïció, homogeneïtzada, produïa, estómac;

7. arruïnat, suïcidà;

8. reduït, més;

9. lluïda;

10. influïen, destí;

11. residència;

12. coïa;

13. això, guàrdia;

14. cocaïna;

15. evacuïn, cruïlla;

Presentació de diapositives 7. La dièresi ANEU A LA PÀGINA