Embedded Files
à FINALITAT. Transmetre uns coneixements determinats en un entorn acadèmic o divulgatiu i també especialitzat; sol presentar-se en combinació amb altres tipus de textos: descriptius, instructius i argumentatius.
à ON ES TROBEN? Tractats científics; llibres de text; exposicions (classes, conferències); temes teòrics; guies turístiques; treballs monogràfics; tríptics informatius; definicions; articles periodístics; exàmens; enciclopèdies...
à CARACTERÍSTIQUES
-oOo-
Alguns connectors textuals més...
Ordre cronològic à en aquest moment, d’aquí poca estona, poc després, a continuació, tot seguit, a l’endemà, més tard ...
Ordre espacial à en primer pla, al fons, a la dreta, més enllà, al centre, a la part superior, per sobre de ....
Addició à i, a més, també, així mateix, tanmateix, a l’ensems, més encara, apart, a sobre ...
Afirmació à si, por descomptat, de veritat, clar, cert, evident, d’acord, sens dubte, segur ...
Aprovació à bé, val, d’acord ...
Assentiment à clar, en efecte, por descomptat...
Atenuació à en tot cas, en certa mesura, en certa manera ...
Autocorrecció à més ben dit, sigui, vull dir, és a dir...
Causalitat à perquè, doncs, donat que, atès, atès que, per això...
Tancament discursiu à a la fi, per fi, per últim, això és tot, res més...
Començament discursiu à bé, home, doncs...
Concessió à encara que, malgrat que, per més què, no obstant, amb tot...
Conclusió à en conclusió, concluint, en conseqüència conseqüentment, a la fi...
Condició à a condició de que, en el cas de que ...
Conseqüència à per tant, consegüentment, en conseqüència, així doncs, en definitiva, de manera que, total ...
Continuació à D’altra banda, ara bé, de la mateixa manera, a més ...
Digressió à per cert, a propòsit (de),a tot això ...
Exemplificació à per exemple, així, tal com ...
Enumeració à en primer lloc, per últim, por última, per fi ...
Explicació à és a dir, a sigui, això és, a saber, en altres paraules...
Intensificació à és més, més encara, màxim ...
Finalitat à per a que, a fi de que, amb la finalitat de ...
Matisació à més ben dit, bé, vejam...
Negació à no, en absolut, ni parlar-ne, tampoc....
Oposició à pel contrari, en canvi, tanmateix...
Precisió à en realitat, en rigor, amb propietat ...
Restricció à excepte, llevat que, en tot cas, al menys, però ...
Resum à en resum, resumint, en una paraula, en poques paraules ...
Tematització à quant, pel que es refereix, pel que fa, al respecte, a propòsit...
Transició à d’altra banda, en altre ordre de coses...
Característiques textuals i estructura dels textos expositius
En general, l'estructura pròpia d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres parts introducció, desenvolupament i conclusió.
En aquests textos, també hi solen aparèixer altres recursos estructurals, com el títol, la citació de les fonts d'informació consultades i els suports de tota mena, que faciliten i complementen l'exposició i n'afavoreixen la comprensió.
La característica bàsica d'aquesta mena de textos és el fet de donar informació al receptor, de transmetre-li dades, fets, etc., de fer-li entendre uns determinats conceptes. Per tant, els objectius del text expositiu són informar d'un tema i fer-ho d'una manera ordenada, lògica i clara. En el procés d'elaboració d'un text explicatiu, primer cal recórrer a fonts d'informació diverses per documentar-se sobre el tema; després, cal organitzar el discurs tot ordenant les idees, des de les fonamentals, que s'exposaran en primer terme, fins a les secundàries, que s'aniran engranant amb les principals tot seguint les relacions lògiques que el desenvolupament temàtic exigeixi.
El llenguatge del text explicatiu ha de tendir cap a la màxima claredat. Per això la sintaxi és senzilla, s'eviten les frases enrevessades, i s'usa un lèxic clar, precís i comprensible per al destinatari (en la modalitat divulgativa no s'abusarà de la terminologia; en l'especialitzada s'emprarà la terminologia específica) .
Tot i que no es poden establir uns trets determinats que defineixin el text expositiu, sí que hi ha unes certes regularitats en les exposicions de temes. Per començar, es pot dir que l'objectivitat en l'explicació és del tot necessària; així, les oracions de tercera persona són característiques dels textos expositius. En aquest tipus d'escrit, hi abunden les oracions subordinades de relatiu i les aposicions, ja que permeten afegir informació secundària. El temps verbal característic de l'explicació és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat. Si es recorre a alguna anècdota amb finalitat exemplificadora, són habituals també les formes verbals en passat.
En els textos explicatius, la selecció de substantius i de verbs té en compte els criteris de claredat i precisió per evitar l'ambigüitat. En aquests escrits hi ha moltes nominalitzacions, tant d'accions com de processos i d'estats, perquè amb aquest recurs lingüístic es pot expressar Ja síntesi i l'abstracció de la informació que caracteritza aquest tipus de discurs. També podem trobar-hi adjectius, però són adjectius neutres, que només aporten matisos específics i precisos; el desenvolupament d'una informació jerarquitzada ho fa necessari.
La cohesió lèxica es garanteix per la repetició de paraules, l'ús d'hiperònims i hipònims, de mots de la mateixa família i de sinònims que ajuden a fer més comprensible el text. Els connectors tenen un paper important en l'exposició, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten, ajusten i matisen.
-oOo-
Com que el text expositiu s'organitza a partir de relacions lògiques establertes entre les unitats que el constitueixen, podem distingir unitats bàsiques de construcció textual:
La comparació: dues entitats o fenòmens són confrontats entre ells per fer-ne notar les diferències i les semblances.
La resposta (a un problema): se'ns presenta un problema, un interrogant o una incògnita, i se'ns en dóna una solució.
La causalitat: hi ha una relació de causa (antecedent) i efecte (conseqüent).
La descripció: se'ns dóna informació sobre un tema en particular o sobre les característiques d'aquest tema o del seu context.
La seqüència (o enumeració o col·lecció): en general, la seqüència conté diferents arguments units de manera simultània o sense un lligam clar i específic. En una enumeració, les frases informatives tenen totes el mateix valor, no n'hi ha cap de predominant.
Quant a la progressió temàtica, els models més utilitzats en l'explicació són el del tema derivat (es parteix d'un tema, que es divideix en subtemes, com en les classificacions) i el de progressió lineal (es parteix d'un tema, al qual s'aplica un tema o comentari, que el converteix en un nou tema, al qual s'aplica un altre comentari, i així successivament).
Externament, els textos expositius s'organitzen en paràgrafs, distribuïts en funció de la progressió temàtica. Un paràgraf funciona com una unitat temàtica dintre del text, amb unes característiques específiques que el distingeixen dels altres paràgrafs. Estructurar un text en paràgrafs pot tenir diverses funcions: facilitar la lectura, programar-hi la informació, etc. Com que la distribució de paràgrafs es fa en funció de la progressió temàtica, podem trobar paràgrafs d'introducció, d'exemplificació, de desenvolupament d'idees, de conclusió ...
També ajuda a mantenir la coherència del text expositiu l'ús d'exemples, de títols i subtítols, la subdivisió de la informació en apartats numerats, etc. L'ús d'uns i dels altres té com a finalitat primordial aclarir els conceptes i ordenar el discurs.
Finalment, cal dir que l'ús d'il·lustracions i altres recursos gràfics, així com la utilització de negretes, cursives, majúscules, etc., facilita la comprensió del text, el fa més entenedor.
ü Per saber-ne més sobre els textos explicatius o expositius...
Llegeix aquests textos i digues quin tipus de superestructura o unitat bàsica dels textos expositius s'hi ha utilitzat. Recorda que les cinc possibilitats d'estructura bàsica són: la comparació, la resposta, la causalitat, la descripció i la seqüència (enumeració o col·lecció).
a
Vegetació dels sòls salins
La proximitat del mar fa impossible la vida de la major part de!s vegetals de l'interior, i això és degut a l'excessiva salinitat de l'ambient. És per això que en aquests indrets només s'hi fan una sèrie de vegeta!s molt especialitzats que presenten una fisiologia pròpia adaptada a aquests ambients. Normalment hi predominen els vegetals de fulles suculentes i carnoses, com ara el plantatge crassifoli (Piantago crassiíolia), les cirialeres o salicòrnies (Salicornia Herbacea, Arthocnemem fructicosurn), la salacona (Halimione portu1acoides), etc.
A. BATLLE, «Els aiguamo!ls de l'Empordà», dins Avui (fragment)
b
Louis Pasteur
Pasteur va començar les seves investigacions estudiant dues substàncies químiques: l'àcid tartàric i l'àcid racèmic. Aquestes substàncies semblaven idèntiques en tot, menys en una cosa: l'àcid tartàric exercia un efecte estrany sobre determinats tipus de llum; semblava com si la desviés, mentre que l'àcid racèmic no tenia aquest efecte.
Els amics de Pasteur se'n reien i li deien que no valia la pena amoïnar-se per una fotesa com aquella. Però a Pasteur no li semblava cap fotesa: va obtenir cristalls de tots dos àcids i els examinà al microscopi. Els Cristalls de l'àcid tartàric eren tots iguals, mentre que els de l'àcid racèmic eren de dues menes. Uns s'assemblaven als cristalls de l'àcid tartàric, els de l'altra mena eren imatges reflectides del primer. (Era com mirar un pilot de guants, uns de la mà dreta i els altres de l'esquerra.)
ASIMOV, Moments estel·lars de la ciència (fragment)
c
De les paraules a la impremta
EI procés que Gutenberg va fer servir per imprimir els seus llibres s'anomena tipografia. En aquest procés la superfície dels tipus i les il.lustracions són entintades I aplicades a pressió damunt de cada full de paper. Per fer el tipus d'un llibre s'agafava cada lletra separadament i s'arrenglerava en el componedor, una safata que podia contenir unes quantes línies de tipus. La persona que feia la composició tipogràfica era el caixista. Cada línia s'espaiava i era ajustada per adaptar-se a la pàgina que s'havia d'imprimir.
Quan el componedor era ple, les línies de tipus eren traslladades a una safata més grossa anomenada galera. Les galeres tenien diverses pàgines de tipus en una columna llarga. EI caixista havia d'espaiar les línies mitjançant làmines de metall, anomenades interlínies. Aquestes no quedaven impreses perquè eren més baixes que els tipus. Els tipus de galera s'entintaven i se'n feia una còpia en un full de paper. La còpia, anomenada prova o galerada, es feia servir per veure si hi havia equivocacions.
Un cop el tipus era correcte, es dividia en pàgines i aquestes s'arrengleraven en un marc metàl·lic anomenat caixa. Si havien d'anar ¡il·lustracions al llibre, s'imprimien en planxes col·locades a la dreta de la caixa. Llavors el tipus es tractava en la caixa amb trossos de fusta i de metall de manera que no caigués cap peça. De tot això, se'n deia forma.
Durant cinc segles la tipografia va ser gairebé l'únic mètode d'impressió.
S. Serrano. Llenguatge i comunicació
d
E/s altiplans de Manresa
Així, el terme de Manresa, de manera semblant a la resta de la comarca, es caracteritza per mostrar una successió d'altiplans, entre els quals cal destacar el de Cal Gravat, situat entre el Cardener i el Llobregat, que assoleix una alçada de 382 m i que s'aixeca sobre materials marins. També cal fer esment de l'altiplà de Collbaix, fronterer amb els termes de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, que ateny 546 m d'altitud i és separador de les rieres de Fonollosa i de Rajadell i el riu Cardener.
F. JUNYENT, Manresa. Guia de la ciutat
e
Les llengües del món
Com que la llengua és tan important en la vida humana, les diferències de llengua poden ser una barrera entre la gent difícil de travessar És difícil ser amics d'altra gent si no entenem el que diuen.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es reuneix a Nova York. Representants de tots els països del món es reuneixen per parlar dels problemes que ens afecten a tots i per intentar ajudar governs diferents a entendre's més bé. Per tal que puguin entendre el que es diu, cada representant pot escoltar pels auriculars les traduccions que els intèrprets fan mentre l'emissor enraona.
Page updated
Google Sites
Report abuse