Per aplicar a una paraula les normes d'accentuació, cal saber primer quantes síl·labes té i on recau la síl·laba tònica. Després ja es veurà quan convé marcar la tònica amb l'accent gràfic.

1. Segons el nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs, si es componen d'una sola síl·laba, o en polisíl·labs, si en tenen més d'una.

2. Segons la posició de la síl·laba tònica o forta d'un mot polisíl·lab, aquest es classificarà d'agut, si és l'última, de pla, si és la penúltima, o d'esdrúixol, si la síl·laba tònica és l'antepenúltima.

Els monosíl·labs, al seu torn, poden ser tònics o àtons.

Així, a la frase "el pis de dalt", es troba que tots els mots són monosíl·labs: "el" / "de", àtons, i "pis" / "dalt", tònics.

En canvi, el mot "replicar" és un polisíl·lab agut, que passa a pla en la forma "ell replica" i esdevé esdrúixol en el nom "la rèplica".

1. Classifica els mots següents:

la neu del cim / suplicar / ell suplica / una súplica

1. Monosíl·labs àtons: ...................., .......................; tònics: ........................., .............................

2. Polisíl·labs

agut: .................................., pla: ............................................., esdrúixol: ...........................

2. Tenint en compte la norma de fonació de diftongs, segons la qual tota i o u entre consonant i vocal no forma diftong (excepte que la consonant sigui “g” o “q”), classifica i separa les síl·labes dels mots següents:

gràcies, innòcua, pasqua, ambigua, dèria, Maria, llumí, servei, estudiant

1. esdrúixoles: .................................., ......................................., ......................................

2. planes: .................................., ......................................., ......................................

3. agudes: .................................., .

Clau dels exercicis

1.

1. la, del; neu, cim;

2. suplicar, suplica, súplica.

2.

1. grà/ci/es, in/nò/cu/a, dè/ri/a;

2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua;

3. llu/mí, ser/vei, es/tu/di/ant;

En general, els mots monosíl·labs no s'accentuen, excepte alguns que duen accent per distingir-se d'altres que s'escriuen igual. En canvi, els polisíl·labs s'accentuen si reuneixen les condicions següents:

1. Els mots aguts s'accentuen si acaben en vocal, vocal s, en / in.

O sigui, si acaben en les terminacions a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.

Les terminacions "i", "u", però, han de ser vocals i no semivocals. O sigui, no han de formar part d'un diftong.

Així: seré, camí, hindú, però sereu, servei.

2. Els mots plans s'accentuen si no acaben en les terminacions esmentades.

Així: érem, éreu, dèbil, però serem seran, dia.

3. Els mots esdrúixols, en canvi, s'accentuen tots.

Així: música, vídua, sínia, càlida, íntima, única.

3. Classifica els mots següents:

faràs, comprèn, germà; faran, comprens, virrei; feien, compren, examen; fèiem exàmens sèieu; ciència, matèries, pèrdua.

1. Terminacions que acabin en vocal, vocal s, en / in:

mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................

mots plans: .................................., ......................................., ......................................

2. Terminacions que no acabin en vocal, vocal s, en / in:

mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................

mots plans: .................................., ......................................., ......................................

3. Mots esdrúixols:

.................................., ......................................., ......................................

4. Classifica els mots següents segons la posició de la síl·laba tònica i la presència d’accents gràfic.

Origen, fenòmens, tindré, tindreu, àrbitre, insígnia, entén, entens, segon, precís, àlber,

Alba, seran, diàfan, corrua, Maria, Marià, orígens. Artèria, ingènua.

1. aguts accentuats:

.............................., ..................................., ..............................., ..................................,

2. aguts no accentuats:

.............................., ..................................., ..............................., ..................................,

3. plans accentuats:

.............................., ..................................., ..............................., ..................................,

4. plans no accentuats:

.............................., ..................................., ..............................., ..................................,

5. esdrúixols:

.............................., ..................................., ..............................., ..................................,

Clau dels exercicis

3.

1. aguts : faràs, compren, germà; plans : feien, compren, examen;

2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fèiem, exàmens, sèieu; .

3. esdrúixols : ciències, matèries, pèrdues;

4.

1. tindré, entén, precís, Marià;

2. tindreu, entens, segon, seran;

3. fenòmens, àlber, diàfan, orígens;

4. origen, Alba, corrua, Maria;

5. àrbitre, insígnia, artèria, ingènua;

Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o tancat (anomenats també "greu" o "agut").

Així, cal fixar-se en les vocals tòniques dels mots: pa (à), neu (é), peu (è), pi (í), fosc (ò), suc (ú).

-La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per això, quan hagin de dur accent damunt la "a" serà sempre obert i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.

-En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'altres, tancades. En aquest cas, l'accent serà obert en uns mots i tancat en uns altres.

Quadre-resum:

Exemples: Aquest serà l'únic camí; fa un cel serè; passa'm un terròs de sucre; hi seré a les vuit; aquest color tira a terrós.

Comentari

Generalment, la pronunciació del català central indica quan les "e" / "o" sonen obertes o tancades.

En cas de dubte, cal fixar-se que la majoria de "e" / "o" en mots plans i la gran majoria en esdrúixols són obertes.

Així, memòria, història, dèria, ciència, pròleg, biòleg, èxit, mèrit.

Tot i així, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general: església, fórmula, cérvol, estómac, Sóller, pólvora, tómbola.

Cal notar, però, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els dialectes. Així, la terminació -ència sona tancada en gironí (per exemple, en el mot "paciència") i la que marca l'origen -ès (com en els mots "francès, anglès"), són tancades en valencià.

Exercicis

5. Fixa’t que es té set sons vocàlics representats per cinc lletres i dues classes d’accent gràfic.

1. Completa l’esquema següent escrivint ens els parèntesis la lletra corresponent: à, è, ò, é, ó, í, ú.

1. Escriu l’accent corresponent als mots següents:

Tindra, llumi, public, pesol, arros, fare, blavos

6. D’acord amb l’esquema anterior, escriu l’accent obert o tancat damunt les vocals tòniques dels mots:

1. cami, catala, Nuria, noticia, gracies, nuvia.

2. origens, euforia, semola, hi anire, calid, emocio, Suria.

7. D’acord amb l’obertura o tancament bucal amb què es pronuncien les vocals en negreta de les frases següents, escriu en els parèntesis è / ò o be é / ó.

1. Amanida amb força ceba ( ) / La culpa és seva ( ).

2. En Pere no vindrà ( ) / Vols una pera ( ) ?

3. Hi sent: no és sord ( ) / Té molta sort ( ).

4. No sobra menjar ( ) / Un sobre de carta ( ).

5. Bec un got de vi ( ) / El bec de l’ocell ( ).

6. La font no raja ( ) / La neu ja es fon ( ).

8. Accent obert o tancat.

1. Segons quin sigui el so de la lletra en negreta, omple els punts suspensius amb la lletra accentuada corresponent: à, è, ò, é, ó, í ,ú.

pa... / serra... / gent... / crit ... / joc ... / copa ... / nus ...

1. Posa l’accent obert o tancat als mots següents:

Genere, una copia, pal·lida, pel·licula, ultima, canço, pogues.

9. Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i segona persones del plural acaben en m i en u, duran accent si són planes (“seríem”, seríeu”), però no si són agudes (“serem, sereu”).

Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les frases següents.

• 1. Alla estavem a deu graus sota zero. Aqui, a quan estaveu?

  2. Ara anem malament, però abans encara anavem pitjor.

  3. Voliem saber com els anaven els estudis.

  4. Haurieu de fer revisar l’oli del cotxe.

  5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens ajudeu una mica.

10. D’acord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrúixols o plans, duen l’accent tancat.

Accentua, doncs, adequadament els mots de les frases següents.

1. Vam visitar una esglesia romanica.

2. Al barri, va muntar una tombola benefica.

3. A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.

4. La caça del cervol esta molt controlada.

5. No tinc cap formula magica per solucionar el problema.

6. Ha estat al metge perque sentia una cremor d’estomac insuportable.

7. La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora estava mullada.

11. D’acord amb les normes generals d’accentuació, posa l’accent adequat als mots que n’hagin de dur.

• 1. Desconec l’origen d’aquest fenomen. Es tracta de fenomens d’origens incerts.

2. No entens el problema? Com que jo l’entenc, te l’explicare. Veuras com s’enten facilment.

3. Anirem a veure l’exposició? Em vareu prometre que hi aniriem.

4.En Ramon i en Ferran vindran amb nosaltres a Puigcerda.

5.Haureu de fer arreglar el telefon, ja que he observat que comunica continuament.

12. Accentua, si cal, els mots de les frases següents

1. Hem comprat dues series de la loteria.Dema tindre tres examens.

2. Dema tindre tres examens.

3. No entens res del que t’he explicat.

4. Ha estat tot plegat una perdua de temps.

5. Han avisat dient que arribarien tard.

6. Em faria gracia que ho provessis.

7. Una llum tenue entrava per l’escletxa de la paret.

8. Aquella era la seva patria d’origen.

9. Seureu aqui, en aquests bancs reservats.

10. Anaven al futbol cada diumenge.

11. Deien que no comprenien l’origen d’aquest fenomen.

12. Teniem la intenció d’enviar carta a Grecia, via aeria.

13. Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la canço.

14. Si sabes d'algun lloc on reposar placidament, t’ho diria.

Clau dels exercicis

5.

1. Quadre.

a vegades (è), (ò) (é), (ó) variable

2. tindrà, llumí, públic, pèsol, arròs, faré, blavós;

6.

1. camí, català, Núria, notícia, gràcies, núvia;

2. orígens, eufòria, sèmola, hi aniré, càlid, emoció, Súria;

7.

1. (è) / (é);

2. (é) / (è);

3. (ó) / (ò);

4. (ò) / (ó);

5. (è) / (é);

6. (ò) / (ó);

8.

1. pa : à; serra : è; gent : é; crit : í; joc : ò; copa : ó; nus : ú;

2. gènere, una còpia, pàl·lida, pel·lícula, última, cançó, pogués,

9.

1. Allà estàvem a deu graus sota zero. Aquí, a quant estàveu?

2. Ara anem malament, però abans encara anàvem pitjor.

3. Volíem saber com els anaven els estudis.

4. Hauríeu de fer revisar l’oli del cotxe.

5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica.

10.

1. Vam visitar una església romànica.

2. Al barri, van muntar una tómbola benèfica.

3. A Sóller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.

4. La caça del cérvol està molt controlada.

5. No tinc cap fórmula màgica per solucionar el problema.

6. Ha anat al metge perquè sentia una cremor d^'estómac insuportable.

7. La bomba no va esclatar gràcies al fet que la pólvora estava mullada.

11.

1. fenòmens, orígens;

2. explicaré, veuràs, s'entén, fàcilment;

3. exposició, vàreu, aniríem;

4. Puigcerdà;

5. telèfon, contínuament;

12.

1. sèries;

2. demà, tindré, exàmens;

3. —;

4. pèrdua;

5. —;

6. gràcia;

7. tènue;

8. pàtria;

9. aquí;

10. —;

11. —;

12. teníem, intenció, Grècia, aèria;

13. dèieu, vindríeu, cançó;

14. sòcio-econòmic, confús;

15. sabés, plàcidament;

Presentació de diapositives 5. Accentuació ANEU A LA PÀGINA