17. L'article

17.1. L'article determinat i l'article personal

Quan l'article acompanya els noms de persona s'anomena personal. El català occidental fa servir la mateixa forma que l'article determinat (el, la), el balear utilitza les formes en, na i el català central fa una combinació de totes dues.

Cal recordar que s'apostrofa davant els mots començats per vocal o h, excepte en alguns casos (especialment l'article femení la davant un mot començat per una i o una u àtones).

Així, l'interès, l'univers, l'última, l'ínfima, l'Alba, però la interessant conversa, la universitat, la Isabel.

Cal recordar que també es contrau quan va acompanyat de les preposicions a, de, per i, en el cas de l'article personal en, quan l'acompanya la partícula ca.

Així, al pare, del noi, pel camí; can Tomàs.

Cal fer les observacions següents:

-Al costat d'aquest article, també es manté viu en la parla col.loquial d'algunes zones els antics articles masculins lo, los (sobretot al parlar nord-occidental, com a Lleida), i també l'article salat es, sa, ets, o es, ses (sobretot a les Illes i a la Costa Brava).

Hi ha expressions que encara són més o menys vives arreu: així, pel que fa a la forma lo, l'expressió tot lo dia i, pel que fa a l'article salat, molts topònims, com ara "Sant Just Desvern, Sant Hilari Sacalm, Sant Climent Sescebes, Sa Riera".

-En l'estil familiar, cal utilitzar l'article personal, ja sigui les formes el, la com les formes en, na, com una combinació de totes dues. El que no és admissible en l'estil familiar és d'ometre'l (llevat del valencià).

Així, el Miquel o en Miquel, la Margarida o na Margarida, l'Esteve o n'Esteve, l'Agnès o n'Agnès.

Al català central se sol utilitzar en femení les formes la, l', com la Maria, l'Adelaida i, en masculí, la forma en si el nom comença en consonant o la forma l' si comença en vocal.

Així, l'Albert, però en Pere.

Exercicis

1. Escriu l’article (determinat o personal) davant de cada mot, apostrofant o contraient quan calgui.

1. A ... Universitat Autònoma de Barcelona hi ha la facultat de Ciències de .... Informació.

2. ... interès (per el) ...... origen de .... univers centrà el tema de la conferència.

3. ... única illa que ha visitat .... Pau ha estat .... illa de Menorca.

4. Cal seguir (per el) .......... primer camí que es troba a mà dreta, ha dit ..... Teresa.

5. .... investigació sobre els fons marí pot aportar encara moltes sorpreses.

2. Escriu, tal com es fa en català central, l’article personal corresponent.

.... Lluís, .... Eduard, .... Núria, .... Alícia, ca ..... seixanta, ca.... Oliver.

17.2. L'anomenat article neutre

L'expressió neutra pren, en català, l'article determinat mateix "el", però en molts casos es fan servir una sèrie d'expressions genuïnes.

La forma lo és bona quan es tracta de l'article col.loquial nord-occidental ("lo pare") o del pronom de tercera persona ("comprar-lo, el llibre"). No ho és, en canvi, quan tradueix l'article neutre castellà: "lo que passa, lo bo del cas").

En l'anomenat article neutre cal distingir tres casos diferents, segons quina sigui la funció que exerceix.

-Funció abstractiva o generalitzadora

Quan es parla de forma abstracta o generalitzadora, cal utilitzar els mots el, allò, la cosa o bé, molt sovint, una paraula de significació àmplia, com ara la tasca, la part, la qüestió, l'afer, entre altres.

Així, "lo millor que pots fer" ha de ser el millor, la cosa millor, allò millor que pots fer..., o bé la tasca,l'afer, la feina... millor que pots fer.

-Funció intensiva o emfàtica

Quan es parla amb èmfasi d'alguna cosa, es fa amb una intensitat que queda reflectida en l'ús de les partícules que, si, quant, com, tant, tan.

Aquestes partícules van acompanyades sovint de construccions emfàtiques, com ara el pleonasme amb el pronom en.

Així, en lloc de dir "lo divertit que era", cal dir que n'era de divertit; si n'era de divertit; que divertit era o que era; era d'allò més divertit,...

-Locucions o frases fetes

Sovint, una expressió castellana amb "lo" no es correspon en català amb cap de les formes esmentades anteriorment, sinó amb una locució ben diferent.

Així, les expressions castellanes "a lo sumo", "en lo sucesivo", "por lo menos", es corresponen en català amb les següents: a tot estirar o bé pel cap alt; d'ara en endavant; almenys o pel cap baix; si molt convé o pel cap baix, respectivament.

Comentari

La forma del relatiu "lo que" cal canviar-la per "el que" o "allò que" quant l'antecedent no és explícit o bé per "cosa que", "la qual cosa" o "i això" quan l'antecedent és explícit i neutre (és a dir, quan substitueix tota la frase anterior).

Així, "lo que ocurre es que...", en català pot ser: el que passa, la cosa que passa, allò que passa, és que... o bé passa que... En canvi, "tomó una dosis excesiva de barbitúricos, lo que le produjo la muerte", en català caldria traduir-ho: va pendre una dosi excessiva de barbitúrics, cosa que o la qual cosa li produí la mort o bé i això li produí la mort.

Exercicis

3. D’acord amb les normes, escriu bé les expressions castellanitzades següents (escriu, si s’escau, més d’una solució):

1. Funció abstractiva o generalitzadora.

“lo pitjor” de la pel·lícula va ser el final.

2. Funció intensiva o emfàtica.

No tens idea de “lo dolenta” que arribava a ser aquella pel·lícula.

3. Locucions.

“En el successiu”, “per lo menys”, “a lo millor”.

4. D’acord amb les normes, escriu en els punts suspensius, una forma equivalent a la que hi ha entre cometes, sense repetir-ne cap.

cosa que, per la qual cosa, què, allò, la informació, totes les coses que, els acords, la qual cosa, la cosa que, això que.

1. Compraré “tot el que” m’encarreguis:

2. Ell et dirà “el que” has de fer:

3. Treballa massa i “això” el perjudica:

4. “El que han informat” no aclareix res:

5. Va ser tot un èxit; “allò” era d’esperar:

6. Alguns no accepten “el que s’ha acordat”:

7. Va tenir una avaria al cotxe; “per això” no va poder venir:

8. “El que” dius no està bé:

9. Això és “el que” et volia comentar:

10. “El que és” més greu és que no ho vol reconèixer:

5. Substitueix les formes que hi ha entre cometes per una altra d’equivalent, d’entre les que hi ha a continuació, sense repetir-ne cap.

Sobretot, el ver del fals, la qüestió, la cosa, la resta, això, la bona, el que és.

1. “L’” interessant és que és barat:

2. Cal destriar “la veritat de la falsedat:

3. “Allò més bo” seria que guanyés el partit:

4. “El” més increïble és que no ho vol acceptar:

5. “El que més” m’estranya és que no hagi avisat:

6. Ja s’han endut “allò altre”:

7. Encara, no s’acaba “el fet” d’arribar tard?:

8. L’atur és “el” més difícil de resoldre:

6. Substitueix les formes intensives de les frases per una de diferent cada vegada, d’entre les que hi ha a continuació.

com... de, si n’eren, quantes, fins a quin punt, que n’és de, quina una o (quina).

1. Com eren de feliços aquells nens!:

2. Ai! No sap pas que li espera demà!:

3. Què lluny! No hi arribarem mai!:

4. Que terrible seria que passés això!:

5. Això vol dir com fou de renyit el partit!:

6. Si en vaig fer de coses ahir!:

7. Substitueix els mots que hi ha entre cometes per una de les locucions següents.

si no, pel que fa, en general, com més aviat millor, a la millor, una cosa de no dir, pel cap baix, gens ni mica, en endavant, això de banda.

1. “Com a mínim” hi havia trenta persones:

2. “Generalment” això no sol passar mai:

3. “D’aquí endavant” ens veurem més sovint:

4. Això no em preocupa “ni poc ni gaire”:

5. “Pel que es refereix” a això, no se’n sap res:

6. “A part d’això” tot va anar molt bé:

7. Va patir “moltíssim”:

8. “Potser” vindran avui:

9. Veniu d’hora; “altrament”, no us esperarem:

10. Vine “al més aviat possible”: