BA-BL

BABAGANUIX

El puré d'albergínia o babaganuix, també conegut com a karhmus Riffi (en berber, al Riff), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'àrab بابا غنوج bābā ġanūj), o Mutabal en armeni, o Melitzanossalata (μελιτζανοσαλάτα) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter. Al moment de triturar hom aprofita per a barrejar-hi condiments, entre els quals sovint hi ha pasta de sèsam (tahina), oli d'oliva, suc de llimona i all picat. També hi pot haver julivert, pebre bord, comí, grans de magrana, etc. A en Dalí li agradava molt una versió sense tahina però a la qual s'hi afegia una anxova de l'Escalaben xafada. El seu nom en algunes llengües (grec, turc, etc.) és "amanida d'albergínia" i en francès és "caviar d'albergínia".

L'albergínia es pot escalivar al forn, o freqüentment es torra sobre una flama viva perquè la polpa sigui ben tova amb un cert gust fumat, després es pela. Sovint se serveix en una font més aviat plana, decorat de forma més o menys senzilla, i se suca amb bocins de pa sense molla, que fan la funció decullera. Típicament es tracta d'un mezze o tapa però també es pot afegir a altres plats com a acompanyament.

L'origen d'aquest plat s'atribueix de vegades als jueus sefardites dels països balcànics i Turquia. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pur%C3%A9_d'alberg%C3%ADnia)

Babaganuix

Els que no som musulmans, o els que vivim lluny de Leicester, ¿com podem compartir, ni que sigui ďuna manera substitutòria, aquest miracle de les albergínies? Jo fa anys que sóc devot de les albergínies. Només pensar-hi em ve salivera. M'agraden fregides, en truita, escalivades -oh, escalivades!- i formant aquesta meravella de l'Orient Mitjà que és el babaganuix. Em tornen boig fetes a la parmesana, i en aquell puré, hunkar beyendi, que fan a Turquia. M'agraden de totes les maneres menys en forma de mussaca ofegada en beixamel.(Quim Monzó. Hotel Intercontinental. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1993. ISBN: 84-7727-082-1. 214 pàgs. Pàg. 68.).

1. BABAIA m. i f. ant. 

Tartamut. Evitar de dir... babaya per dir tartamut, Pau Regles 217. En Oliva, qui de sobrenom fo apellat Cabreta com per esser babaia, e per tant no poder traure la paraula de la boca sense gran força que'n faia, Boades Feyts 159.

    Etim.: derivat de la rel bab-, onomatopeia del balbuceig.

2. BABAIA f. ant. 

Braveig, avanament. Los meten en hostatges o en fermances per lurs falses babayes, doc. medieval (sense indicació de procedència).

    Etim.: la mateixa de babany.

Fa uns quants anys va saltar a la premsa la notícia de l'existència d'un autoanomenat Front d'Alliberació dels Nans de Jardí, els membres del qual rapten aquestes peti­tes escultures de nans que alguns babaies tenen al jardí del xalet i les tornen al seu medi natural: el bosc. ¿Caldrà pre­gar per la creació de subversius Comandos de Remolina-dors que, amb nocturnitat i sentit de la dignitat estética, ar­rebossin i pintin les façanes de les cases dels nostres pobles per tornar-los l'esplendor cromàtica perduda? (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 156).

1. BABOIA f.

|| 1. a) Ninot de palla vestit, que posen dret o penjat per espantar els aucells i aturar-los de menjar la fruita o llavor (Vic); cast. espantajo.—b) Ninot de palla que posen a la plaça en dia de correbou, per enganyar les vaques (Vic).

|| 2. m. i f. Beneitot, persona massa crèdula o escassa d'enteniment (Conflent, Ripoll, Torelló); cast. babieca. Y avuy, de cop y volt quina sorpresa! | se'm presenta ab l'hereu, fet un baboya, Mestres Est. 75.

|| 3. Notícia falsa que fan córrer intencionadament (Empordà); cast. bola, bulo. «En aquest poble fan córrer moltes baboies» (St. Feliu de G.). «Han fet córrer la baboia que En Tal es casa» (Llofriu).

|| 4. Manifestacions sorolloses d'alegria (Ross.). Quine feste, quine baboye!, Saisset, Coses i altres, 11.

|| 5. Joc d'atzar, en el qual el jugador dóna moviment de rotació a una fulla metàl·lica que volta a l'entorn d'un eix, passant per damunt casetes o departaments pintats que contenen els objectes que s'han de jugar; si la fulla o braç s'atura en la caseta on s'ha posat, guanya el jugador, i si no, el qui dirigeix el joc (Gir.).

    Fon.: bəβɔ́јə (pir-or., or.).

    Etim.: la mateixa de babarota, amb diferent sufix. 

Baboies

Un país progressista ha de conèixer el nombre de les seves puces, distribuïdes per sexe, agrupades per edats, anys i estacions...”

–Vinga, vinga! Prou de paraules, jove! —em tallà el Surgeon general- Abans que tu han passat molts d'altres galifardeus d'Europa que ens han contat baboies d’aquesta mena, però en definitiva eren uns anarquistes com els altres, pitjor que els altres... Ni tan sols creien en l'anarquia!... Prou de bravates!... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 214.].

BABAROTA f. 

|| 1. Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat (Pobla de L., Vic, Barc., Vilan. i G., Tortosa); cast.espantajo. No so d'aquexos pardals los quals s'espanten ab babarotes e caraçes, F. Esteve (ap. Aguiló Dicc.). 

|| 2. Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny (Barc., Tortosa); cast. pelele. Ne'ls plau priora | dona sabent | ni Deu tement, | ... | Plau-los tenir | bé babarota | qualque babota, Spill 5562. 

|| 3. Fantasma (Pla de Bages). 

|| 4. Fer babarotes: fer ostentació de coses que es posseeixen, per fer gana o enveja a aquells qui no les poden posseir (Barc., Ll., Tarr.); cast. dar dentera, alardear. Ves de què 'n fan babarotas!... Quan jo 'm vaig casar, no tenia pas menos, Pons Auca 134. 

|| 5. Fer babarotes: fer públicament els gestos o accions que caldria ocultar (Gir., Pinós). ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels carrers?, Ruyra Pinya, ii, 135 

|| 6. Fer babarotes: gesticular, fer ganyotes davant qualcú per riure-se'n (Barc., Vallès, Solsona, Cardona, Valls, Ll.); cast. hacer muecas, hacer befa. Fer babarotes a l'església i als seus sagrats ministres, Integr. Cat., 23-vi-1922.

    Fon.: bəβəɾɔ́tə (pir-or., or.); baβeɾɔ́tɛ (Ll.); baβaɾɔ́ta (Tortosa).

    Sinòn.:— || 1: ninot, espantall, estaquirot, espanta-ocells, santirot, espaventall, moma;— || 4: fer ontes;— || 6: fer jutipiris, fer jueus.

    Etim.: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de ‘por’.

-Això és la mort! —deia entre si–. Això és la mort em va voltant per tots cantons! Això és la mor, que em fa babarotes, que s'acosta com si em volgués tocar, però sense arribar-me mai a posar la mà al damunt! Se moren els camps, se moren les cases... tot se mor menos jo que, trist, me migro enyorant la pau eterna... Les cases arribaran a caure a engrunes... Mancada de xopluc, vindrà un dia en què la gent dels sots haurà de cercar refugi dins les baumes, esperant la darrera hora... Despré tot se convertirà en un fossar immens, en un cementiri fites... i jo... jo encara restaré vivent, com si Déu me designés per a vetllar la son dels morts... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 111).

1. BABOIA f. 

|| 1. a) Ninot de palla vestit, que posen dret o penjat per espantar els aucells i aturar-los de menjar la fruita o llavor (Vic); cast. espantajo.—b) Ninot de palla que posen a la plaça en dia de correbou, per enganyar les vaques (Vic). 

|| 2. m. i f. Beneitot, persona massa crèdula o escassa d'enteniment (Conflent, Ripoll, Torelló); cast. babieca. Y avuy, de cop y volt quina sorpresa! | se'm presenta ab l'hereu, fet un baboya, Mestres Est. 75. 

|| 3. Notícia falsa que fan córrer intencionadament (Empordà); cast. bola, bulo.«En aquest poble fan córrer moltes baboies» (St. Feliu de G.). «Han fet córrer la baboia que En Tal es casa» (Llofriu). 

|| 4. Manifestacions sorolloses d'alegria (Ross.). Quine feste, quine baboye!,Saisset, Coses i altres, 11. 

|| 5. Joc d'atzar, en el qual el jugador dóna moviment de rotació a una fulla metàl·lica que volta a l'entorn d'un eix, passant per damunt casetes o departaments pintats que contenen els objectes que s'han de jugar; si la fulla o braç s'atura en la caseta on s'ha posat, guanya el jugador, i si no, el qui dirigeix el joc (Gir.).

    Fon.: bəβɔ́јə (pir-or., or.).

    Etim.: la mateixa de babarota, amb diferent sufix.

...personalment de la seva «obra», que comenta d'una manera tan baboia com meHíflua. Un intellectual prestigiós —ve a dir-li— no pot perdre el temps amb «aquestes xim­pleries» del Parlament. (Xavier  Rubert de Ventós. El cortesà i el seu fantasma. Ed. Destina, 1ª ed. Barcelona, 199. ISBN: 84-233-2034-0. 246 pàgs. Pàg. 42.).

La veig venir... passa pel meu davant. Li endinyo una castanya al cul que la faig saltar de la vorera. Ella em va entendre de seguida, però no va pas dir res. Esperava que vingués la seva tia. No volia confessar, el budell. Res de res. Aquella manera d'escampar baboies, era perquè jo m'inquietés...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 32].

1. BAC

|| 1. adj. m. Obac, ombrívol (Gironès); cast. umbrío. «Tenim uns camps més bacs!»«Travessarem el bosc bac».

|| 2. m. Coster de tramuntana, on el sol no toca gens o hi toca molt poc (Ross., Conflent, Olot, Gir., Empordà, Pobla de L., Vic, Sabadell, Barc.); cast. umbría. L'un pel caire del marge assolellat | i l'altre abaix pel bac tot ensombrit, Maragall Enllà 51. Es un nom que abunda en la toponímia catalana, com a denominació de masies, partides rurals i barrancs. També Bach és llinatge existent a Barc., Arenys de Munt, Artés, Begur, Caldes de Mo., Castellvell, Celrà, Esparreguera, Maçanet de la Selva, Medinyà, Montseny, Olost, Rupià, Vidrà, Vilademuls, Vilanova de la Muga, etc.

    Fon.: bák (pir-or., or.).

    Var. form.: obac.

    Etim.: de obac, amb desaparició de la o inicial, probablement per falsa separació de l'article lo (l'obac>lo bac).

2. BAC m.

|| 1. Caiguda forta, i cop que produeix (Tortosa, val.); cast. batacazo, baque. Quant més alt se puja, més gran bach se sol caure, Martí G., Tip. mod. i, 5. «Eixa xiqueta ha caigut un bac» (Val., Cocentaina). «Jo l'ha tirat un bac»=l'he tirat en terra (Gandia).

|| 2. Cop violent (Cast.). Trencades les banyes a bacs contra els barrons de la trona, Bol. Dim. 49.

|| 3. Fart de tacó, tupada forta (Valls); cast. paliza. «Del bac que li hem donat no se n'alçarà pas» (Valls).

|| 4. Ruixat fort (Pont de S.); cast. chubasco.

    Fon.: bák (or., occ., val.).

    Var. form. i sinón.: baco.

    Etim.: incerta. S'ha proposat l'ètim àrab waqʿa, ‘caiguda’, però no és probable perquè el w aràbic dóna sempre gü. Es més admissible que bac sigui una formació imitativa del soroll d'una cosa que cau.

3. BAC m.

|| 1. Coixinet de roba col·locat dins una capsa i abeurat de tinta, on suquen el segell per segellar (Barc.).

|| 2. Capsa gran i de poca fondària, dins la qual posen la combinació de colors apta per pintar el paper jaspiat (Barc.).

|| 3. Instrument de teixidors o velers (segons Aguiló Dicc.).

 Bacs

-Es cert —va admetre Ambrosi—, per comprar menjar i pagar peatges als ponts i bacs, farratge per als cavalls en alta muntanya o per allotjar-nos quan faci massa fred per dormir al ras. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 230.].

BACINADA f. 

|| 1. Allò que està contingut dins un bací o bacina; cast. bacinada. 

|| 2. Disbarat, bestiesa (segons Fabra Dicc. Gen.). «No diu més que bacinades».

    Fon.: bəsináðə (or., bal.); basiná (val.); basináɾa (alg.).

La Silvia se'l mirava esbalaïda. Deia coses gairebé sen­se salta ni volta. Deia : Tots els homes tenen el deure de mantenir les seves dones. En Marcel es plantava a riure: 

¡Bacinades! En això com en tot, cada terra fa sa guerra. Segons on, la dona treballa i l'home pren el sol. Tu pensa que l'Eduard agafa feines que no faria mai si no fos pels  diners.  (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 123.).

BACINET m. 

|| 1. Gibrelleta de metall. Un bassinet chich de lautó, Inv. Exarch. 

|| 2. Platet per recollir almoines (Mall.). En passà es bassinet, jo hi posaré, Roq. 2. 

|| 3. Orinal petit (Barc., Tortosa). Estudi de bacinets: escola de pàrvuls (Tortosa). 

|| 4. Capell de ferro, originàriament semiesfèric i més envant acabat en punta i articulat amb bavera i altres peces defensives; cast. bacinete. Donàli tal colp sobre 'l bacinet que aportava al cap que 'l ferre [de l'ascona] li mès dins lo cervell, Desclot Cròn. 102. Donà-li tan gran colp de la hatxa per lo bacinet que lo mànech trencà, Curial, i, 21. En l'Inv. Anfós V, 158, 160, hi ha aquestes descripcions de bacinets: «Un bacinet ab bavera e careta roma, gornit d'argent daurat entorn de les orles, de obres de terraces de sancta Maria e fulles ab flors blaues ab una ploma d'argent, ço és una terraça d'argent daurat lavadiça,... ab un plomer gran de plomes d'esturç de diverses colors, ab una cuberta de drap de lana vert e vermell per cobrir lo dit bacinet»; «Item un bacinet ab bavera e entorn de la dita bavera una frange de malla prima stofat de terçanell vermell ab sa careta e ab un gros cordó de fil blanch e vermell, ab una cuberta de verni vermell de Perpenyà blanch barraiada de les dites colors, qui serveix a cobrir lo dit bacinet»; «Un bacinet ab bavera, fet en tal manera que sobre es clou al costat de la dita bavera ab certs perns, lo qual fou estofat ab son capmall de tota boca, entorn del qual bacinet ha diverses claus de coure daurats, fets a manera de diamants». 

|| 5. ant. Home d'armes guarnit de capell de ferro, però no d'armadura completa. Per tres milia baçinets e gran nombre de balesters, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 171).Fo presa mostra dels CXXX baçinets e CXXX pillarts que la ciutat de Barchinona havia preferts al Senyor Rey..., per remçó de les hosts, Ardits, i, 66 (a. 1397).

    Etim.: derivat dimínutiu de bací.

S'emporta els llibres de les prestatgeries, el paraigüer, una ramadura (sencera: amb bacinet, la visera, la bavera, la gola, la gorgera, l'espatllàs, el plastró, l'aramadura de pit, el guardabraç, la colzera, el faldatge, el guantellet, l'ausberg, el cuixot, la genollera, la gambera, el sabató, l'escut rodó i l'espasa) (Quim Monzó. Guadalajara -Fam i set de justícia-. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-7727-164-X. 200 pp. P. 66).

1. BADIU m.

|| 1. adj. ant. Obert, badat. Ço es hu clus e altre badiu, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 428).

|| 2. Espai buit o obert; cast. hueco, espacio. El cel era un gran badiu ple de claror encegadora, Víct. Cat., Sol. 6. Blincar pel badiu d'un cèrcol, J. Pons (Ilustr. Cat. 1904, p. 778). «Hi ha poc badiu, aquí»: hi ha poc lloc (Manacor). Tot d'una s'era afonat y no l'havien vist pus en tot aquell badiu de mar, Alcover Rond. x, 14.

|| 3.   Espai cobert de teulada, limitat lateralment per tres parets o per pilastres i amb una cara descoberta, situat prop de l'era per servir de magatzem de garbes, palla, herba i altres productes (Puigcerdà).

|| 4. Arcada oberta en l'algolfa de la casa de pagès i per la qual hi entren l'herba i altres productes agricoles que hi han d'estar amagatzemats (Olot, Lledó, Vilabertran, Banyoles).

|| 5. Eixida o pati obert en la part de darrere d'una casa (Badalona).

|| 6. Obertura enreixada, feta en la paret del buc de l'escala per poder mirar a l'entrada (ho diuen a la Marina, segons nota de Mn. Collell).

|| 7. Clariana o obertura que deixen en el barracó els caçadors de tords, per si convé dirigir l'escopeta a altres arbres on se sia esbarriat algun tord (Lledó).

|| 8. Forat del nas (Blanes, Pineda); cast. fosa nasal. A ran de la tavella, el nas... ensenyava'ls badius, llarcs, negres, badats, Víct. Cat., Ombr. 12.

    Fon.: bəðíw (pir-or., or., bal.).

    Etim.: derivat de badar, ab el sufix -iu.

2. BADIU m.

Camp que no se sembra (Manacor); cast. baldío.

    Etim.: derivat de l'aràb bāṭil ‘inútil’, amb el sufix -iu.

La casa era una confusió de murs i finestres, teulades i badius, construïts segons la geometria pràctica i improvisada que havien anat esta­blint els anys i les necessitats. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 9).

BADOMERIES f. pl. ant.

Futilitats, coses sense vàlua; cast. fruslerías, tonterías. E veritat sia dita com se'n deu a historia, que n'ha d'esser verge, e molt pura, e molt neta d'infeeltat e de mentida, car deurien esser molt greument punits tots aquells qui ab badomeries e faules que hi volen mesclar rompen la sua enterea, Boades Feyts 37. Per les badomeries que li havien donat a entendre, doc. a. 1526 (Archivo, iv, 133). Entre les badomeries del drapayre, hi varen trobar alguna olla, Vilanova Obres, iv, 83.

    Etim.: segons L. Spitzer (ZRPh, xliv, 91), d'una forma antiga maomeria, derivada per Mahoma (cfr. el prov. maomeria ‘mesquita’ i el francès ant. mahomerie ‘fe mahometana’, ‘ídol’), modificada per contaminació de badar.

La mort és un joc comparat amb la vida. Si amb tot el meu amor, tots els esforços per millorar la meua aparenta física, els tresors de tendresa, ella no m'es­tima, val més que deixi córrer el toronjo. Una de perduda... En tro­baràs d'altres, home, com la noía de Ginebra. Fa vint-i-cinc anys que senti aquestes badomeries i en tinc prou. No m'imagini sense ella.   (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 410.).

BADOMIA f. 

Niciesa, idea desbaratada (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xixona); cast. badomía, necedad, tontería. Los homens de bon juy e ben letrats creen esser tot lo dit badomies e inepcies, Carbonell, Cròn. 5 v.o (ap. Aguiló Dicc.). Calificarien de foll o de reo de badomia a qui volguera expressar un pensament filosòfic en llengua de nostres avis, Guinot Capolls 98.

    Fon.: baðomía (Tortosa, Maestr., Cast., Val.).

    Etim.: de la mateixa rel de badomeria.

Mercé va tomar a somriure. El coronel va continuar: -Madame, ¿no teméis que algunos os puedan llamar «botiflera»?

Badomeries, Le Guerchois, badomeries... -va res­pondre la comtessa en català acomodant-se a la situació.

-Una vez me explicaron que «botifler» provenía de  beauté fleur, un término usado para mofarse de los solda­dos franceses. Aplicado a vos me parece de lo más exacto. Si me lo permitís, madame, salta a la vista que vos sois sin duda alguna una bella flor.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 239.).

BAFARDA

Feia una estona que la vaca es removia inquieta, baladrejant el tros de cadena de ferro, que petava sorollosament contra les parets de la cort, i el porc grunyia mes que de costum, quan la padrina, immòbil en son setia de balca consumida, percebé una bafarda estranya agrenca, que venia de la banda del pati; però se n'aixecaven tantes de bafarades al seu entorn, ara del coixinet que tenia als peus, ara de les baietes que tenia al costat. ara de les carabasses que es podrien sobre la paret, que no en va fer cas. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 110).

- Ja ho pots dir, noi, ja ho pots dir, i tot pel teu mal cap- sospirà la tia que d'ençà del sermó s'havia allunyat i tornava de passar comptes amb l'escarceller-. Que no t'ho deia jo? No t'hi facis amb lo secretari, és un heretge, un bagarro, un miquelet! No surtis de nit... Que és cas? I els teus festeigs d'aquella banderota?  (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 121.).

1. BAGA f.

|| 1. Anella de cadena (St. Feliu de G.); cast. eslabón. Ab una baga de cadena ampleta, Agustí Secr. 137.

|| 2. Anell en general (Serrallonga); cast. anillo. Tenints en la mà una baga feta de unes trenes de seda, Carbonell Ex. Joan II, c. 58. Tens un cor dins ta baga d'amatista, Pérez-Jorba Poem, 56.

|| 3. Espècie d'anella de fil, de corda o d'altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus; cast. lazada. Una baga de cordill per tirador, y prou, Víct. Cat., Ombr. 35. a) Baga escorredora: anella formada per un cap doblegat que passa balderament per dins una altra anella, de manera que estirant o afluixant el cap s'estreny o eixampla la baga; cast. lazo corredizo. En Jepet estava espantat com si's vegés al coll una baga escorredora, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).

|| 4. Cada un dels anellets de plata que s'encadenen per formar una bossa monedera (Mall.).

|| 5. Cada un dels components dels lliços, consistents en un fil de cotó o de llana o en un fil d'acer, que per sos extrems se fixa en els perxerats del teler, i que du enfilats els fils d'ordit (Cat., Val., Bal.). a) Baga coixa: la que entra en la composició de llicets i lliçons destinats únicament a aixecar els fils d'ordit, però no a baixar-los, i per això no té cap ullet en la seva part central (Pons Ind. text.).—b) Baga boja: la que es fa funcionar amb evolucions de plana, a l'extrem de les vores d'un ordit, quan, a causa del lligat que fan aquestes, se necessita un fil al costat d'elles per a lligar el retorn d'una passada que ve a col·locarse dins la mateixa calada de la passada anterior (Pons Ind. text).).

|| 6. Cada un dels ploms que serveixen per calar l'art de bou (Manacor).

|| 7. Eixanguer, peça que subjecta l'arada amb el jou (Pou Thes. puer. 58).

|| 8. Corda molt gruixada per a lligar les càrregues (Tortosa, Baix Maestrat, Plana de Castelló); cast. lazada. Dos saquetons de mitja quartera, col·locats amb dos costals i lligats amb bagues a la xalma, Violant Pa 17.

|| 9. Peça de ferro d'una cama roscada i amb anell al cap (Cat.); cast. pitón.

|| 10. Forat que hi ha en el mànec de la balança, a l'endret on se mou la llengueta, per poder apreciar bé quan està al fi (Cat.); cast. manija, caja.

|| 11. Cada una de les anses de corda que té la vela de molí per enganxar-se en els caps del velerons i mantenir-se ben atesada (Mall.).

|| 12. Llacera per caçar (Men.); cast. lazo.

|| 13. ant. Corretja amb què s'embolicava la llança o el dard per donar-li més impuls en tirar-lo (Nebrija Dict.).

|| 14. Condició transitòria que un contractant se reserva abans de formalitzar el contracte, i sense la qual aquest es considera inacceptat o rescindible (Mall.). «Volia que anàs amb ell, però jo em vaig deixar sa baga de si mon pare ho volia» (Manacor).

    Fon.: báɣə (or., bal.); báɣɛ (Ll.); báɣa (val.).

    Intens.: bagueta, bagota.

    Etim.: del llatí baca, ‘anella de cadena’ (cfr. Wartburg FEW, s. v.).

2. BAGA f.

|| 1. Coster ombrívol (Conflent, Cerdanya); cast. umbría.

|| 2. Bosc de castanyers que es crien per a fer cescles de bota (Empordà, Guilleries, Pineda).

|| 3. Baga de pins: bosc de pins (Borredà, Pobla de L.).

    Fon.: báɣə (pir-or., or.).

    Etim.: var. de obaga.

Baga

TAMORA

Doncs sàpigues, pobre home melancòlic, que jo no sóc Tamora: ella és la teva enemiga, i jo la teva amiga. La Venjança jo sóc, que del reialme de l'infern he vingut a alleugerir-te del voltor que et rosega els pensaments amb empreses horribles de revenja contra els teus enemics. Au!, vine i dóna'm la benvinguda a aquesta llum del món, perquè parlem de mort i de matança; no hi ha cavorca, no hi ha lloc d'aguait, ni baga obscura, ni fondal de boires on ni el sangonent assassinat ni la violació més fastigosa puguin, porucs, arredossar-se sens que jo els sorprengui i dintre les orelles els xiuli el meu terrible nom, Venjança, el qual fa tremolar al vil ofensor. [Shakespeare, William. Titus Andrònic (Titus Andronicus. Trad. J. M. De Sagarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84020888139. 160 p. P. 138.].

Baga

Aquests dos faigs han crescut a la mateixa baga i formen part de la mateixa comunitat, però són incomparables. Cadascun té elements específics, pro pis, únics. El desplaçament de les línies de cada branca i l'entreteixit de la capçada no són compare bles. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 242.).

BAGOLAR v. 

|| 1. Cridar exageradament (Empordà, Urgell, Val.); cast. clamar, gritar. La mare de la nena surt a la porta y's posa a bagolar, ab els punys enlayre, Víct. Cat., Cayres 72. 

|| 2. intr. Estar barres altes, sense poder-se espassar les ganes d'una cosa (Llucmajor).

    Fon.: bəɣulá (or.); baɣolá (occ.); baɣoláɾ (val.); bəɣolá (Mall.).

    Refr.

—«Qui no pensa en demà, ha de bagolar» (Llucmajor).

    Etim.: segons Spitzer Lexik. 152, del llatí *vagŭlāre, derivat de vagire ‘plorar’, ‘belar’. En llatí está documentat vagulatio, i aquest mot suposa l'existència pervagulare. Però segons Wartburg FEW, iv, 313, 320, el fr. bagouler i cat. bagolarsón formacions damunt el llatí gŭla, ‘boca’, amb el prefix pejoratiu ba- (i potser, per al francès, amb influència de bavarder).

El vell fa el gruny confós i va caminant sense apressar el pas. La mare de la nena surt a la porta i es posa a bagolar, amb els punys enlaire... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 228.).

BAGRA o BÀGARA f. 

Peix de la família dels ciprínids: Squalius cephalus (Rosselló, Empordà, Vic, Solsona, Pineda, Tarr., Xerta, Mora d'Ebre, Artesa); cast. bagre. Dels dos caudalosos rius abundan y proveheixen als ciutadans de peix fresch, com son bachs, bàgaras, anguilas y algunas truitas, Canyelles Descr. 130. Semblaban un acham da bagres y da barps, Saisset, Pims y pams, 18. Els que valem l'escata d'una bagra, Sagarra Comte 285. Es un peix que abunda en els rius de Catalunya; se fa de 20 a 60 cm. de llarg, té el cos cilíndric, de colors variats; alguns són ben blancs.

    Fon.: báɣɾə (pir-or., or.); báɣɾɛ (Artesa).

    Etim.: probablement del llatí pagrus, nom de peix (cat. pagre), amb la p- canviada en b- per influència mossaràbiga (cf. Corominas DECast, i, 366); però resulta estrany que la forma amb b-, suposada mossaràbiga, no es trobi a la part meridional del País Valencià ni a les Balears, i en canvi es trobi tan al nord com és el Rosselló.

Bagra (enllaç)

Semblava que la foscor pugés des del llac i per un instant, en mirar cap a l’aigua, em va creuar el pensament una imatge semblant a una làmina en color d’un vell llibre de ciències naturals, però certament molt més bella i precisa que una impressió acolorida, que mostratrava nombrosos peixos lacustres dormint en els corrents pregons, com entre llòbregues parets d’aigua, els uns darrere o damunt dels altres, petits i grossos: madrilletes veres, gardins, vairons i albors, bagres i lluços, truites, silurs, sandres i barbs i tenques i tímals i carpins.   [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 134.].

BAIADERA f. neol.

Balladora i cantora india; cast. bayadera.

    Etim.: pres modernament del cast. bayadera (<portuguès bailadeira, ‘balladora’). 

Baiaderes

Durant un bon quart d'hora vint baiaderes londinenques es basquejaven entre melodies i bacanals impetuoses per convèncer-me, diguem, de la realitat dels seus atractius. Jo no demanava tant i pensava que repetir cinc ve gades al dia aquella gesta era massa per a unes dones, i sense afluixar mai, a més, una i altra vegada, remenant implacablement les natges amb aquella energia de raça una mica tediosa, aquella continuïtat intransigent que tenen els vaixells en ruta, la roda, en la seva labor infinita al llarg dels oceans... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 396.].

BAIARD o BAJARD m. 

|| 1.   Instrument compost de dues barres que duen fix de través un empostissat sobre el qual se posen coses feixugues que s'han de traginar, i les transporten dos homes, un alçant els caps davanters i l'altre els caps de darrera de les barres (Cat.); cast. parihuelas. Sobre un bayart de llances ell va estès, Canigó ix. Una furia de mils duros que'ls varen portar ab un bayart, Vilanova Obres, iv, 220. 

|| 2. Taulell amb dues barres horitzontals paral·leles, que serveix per transportar imatges o insígnies religioses; cast. andas. La sedia gestatoria. Es una cadira fixa sobre un bajard, que porten sobre l'espatlla vuyt criats, Gudiol Indum. 9.

    Fon.: bəјáɾt (Ripoll, Olot, Cotlliure, Conflent, Banyoles, Llofriu, Vic, Barc., Valls);baјáɾt (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Massalcoreig, Tortosa); bəʒáɾt(Campmany, Rabós d'Empordà, St. Vicenç dels H., Penedès, Igualada); baʒáɾt (Rib. de Sió); bəјát (Rupit); baʎáɾt (Morella); beáɾ (Vimbodí).

    Etim.: del fr. bayart, mat. sign., l'origen del qual no és segur; podria venir de*baiardu derivat de *baius format per regressió de baiulus, ‘bastaix’. Per a més informació, vegeu Wartburg FEW, i, 207, i Corominas DECast, i, 430.

De sobte, un nen s'escapava de la vigilància de la seva mare i es posava a jugar a baletes vora el taüt, que en un baiard descansava en l'embolcall de l'encens i la litúrgia. (Salvador Espriu. Ariadna al laberint grotesc.)

7. Aparells provisionals per a transportar coses. (Miquel Sese, Encreuats. El Punt Avui, 13/07/2014).

Amb l'esquena doblegada i el cap cot, un metge del regiment, un suboficial sanitari i dos bornes s'aproparen apressadament portant un baiard.[Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 12].

S'acostava un dels darrers misteris; les vuit endolades que el duien, a la senya duna cucurulla, s'aturaren a reposar amb els pals del baiard sobre l'espatlla. Dalt del baiard, la Mare de Déu, vestida de riquíssim vellut negre i amb una toca de randa blanca, obria tristament els braços i aixecava cap al cel la faç desolada, com per a mostrar al Pare celestial el cos llatzerat i nu d'aquell diví Fill, arrupit a Sos peus, amb el deixament de la mort.  (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 27).

La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 306.).

Vet aquí com August, delicat com estava, va travessar el país per infondre'ns la seva força, transportat amb un baiard pels seus homes perquè estava massa feble per ca­minar, i per molt cadavèric que fos el seu rostre, feia uns -ulls ferotges i decidits, i una ven ferma, i la seva presència va envalentir els soldats i els va omplir de determinació. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 137.].

La gent dels pobles per on passa cridaven: « Vive la République! Vive la mémoire de Jean-Jacques Rousseau!». El vespre del 10 d’octubre arribà a les Tulleries, on una multitud enorme l’esperava amb torxes enceses. Un marc de fusta decorat amb els símbols de la revolució cobria el taüt, que es col·locà sobre un baiard en un semicercle de salzes. L’acte incipal es va celebrar l’endemà al matí, quan la comitiva fúnebre va prosseguir el viatge cap al Panteó, guiada per un capità de la Marina dels Estats Units que duia la bandera de barres i estrelles, acompanyat per dos altres portaestendards, l'ub amb la tricolor i l’altre amb la senyera de la República de Ginebra.  [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 145.].

I eren rars aquells els cossos dels quals fossin acompanyats a l'església per més de deu o dotze veïns seus; i el baiard no era pas portat per ciutadans honorables i estimats, sinó per una mena de fossers sobrevinguts del baix poble, que es feien dir «enterramorts» i que acomplien aquests serveis a preu fet, i el portaven a cuita corrents no pas a l'església que ell havia disposat abans de morir... [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vellverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 30]. 

Baiard

Es girà i va veure dos ascensoristes coneguts que sortien de l'obertura d'una porta petita i baixa, semblant a l'entrada d'un panteó, traginant amb penes i treballs un baiard damunt el qual jeia (no hi havia dubte, ara el va veure perfectament) en Robinson amb tot de benes al cap, a la cara i als braços. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 152].

BAJANOTAMENT adv. 

D'una manera pròpia de bajanots; cast. estúpidamente.

BAJANOT, -OTA m. i f. augm. pejor. 

per bajà. L'hauríeu vista a sa bajanota sensa cambuix, Alcover Cont. 516.

Quan el predicador muntà a la trona, les darreres frases i xiu-xius s'estroncaren en sec, se féu en l'església un silenci general, i totes les mirades, bajanotament encuriosides, convergiren cap a l'únic fitó. (Víctor català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 20).

BAJOC m.

Beneitot, home curt d' enteniment (Rib. d'Ebre, Cast., Val.); cast. babieca, badulaque. Ell mateix se ria com un bajoch, Martí G., Tip. mod. i, 55. Al bajoch de Mossén Pere, Girbal, Pere Llarch 234.

    Fon.: baјʒɔ́k (Gandesa, Tortosa); baʒɔ́k (Castelló); baʧɔ́k (València).

    Etim.: masculinització de bajoca.

Llavors succeí que, havent intimat molt amb l'abat un pagès ri quíssim que s'anomenava Ferondo, home rude i bajoc en gran manera (i si l'abat es complaïa en la seva amistat no era pas per altra cosa que a vegades trobava en les seves simplicitats motius de recreació), i en aquesta relació s'adonà l'abat que Ferondo tenia una dona bellíssima per muller, de la qual ell s'enamora tan ferventment que no pensava en res més ni de dia ni de nit.  [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 265-266]. 

BAJOCA f. 

|| 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13. 

|| 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i, 36. 

|| 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar). 

|| 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo. 

|| 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74.

    Loc.

—Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.).

    Fon.: bəʒɔ́kə (pir-or., or., bal.); baʒɔ́kɛ (Ll., Urgell, Falset); baјʒɔ́ka (Ascó, Tortosa); baјʒɔ́kɛ (Bot, Vinaròs); baʧɔ́ka (Val.); baʒɔ́ka (Dénia); baʤɔ́ka (Llucena);bágɔ́kɔ (Gandia, El Pinós, Campello); baʤɔ́kɛ (Alcoi).

    Etim.: probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

Bajoca

Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ri­bell i encara fa el mig gest d'alcar-se de la cadira: Êlia, xique­ta, mira com estic! (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 23).

El coronel va sentir que trucaven a la porta de la cam­bra però no va gosar respondre. El repic es va repetir i al cap de pocs segons una criada va obrir la porta per demanar si la senyora ja volia esmorzar. La noia, que ni amb el sou de tres anys no s'hauria pogut pagar 1'escopidora de plata que hi havia sobre la taula, es va excusar en veure que la seva mestressa no estava sola sota els llençols. L'Er­mengol va tranquil·litzar la minyona amb un gest i li va indicar que la senyora estava en bajoqueta.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 152.).

Passada mitjanit, Josep roncava al seu costat en el sofà, incons­cient, davant de la televisió engegada. En arribar a casa, Teodor havia deixat les botelles de whisky i se n'havia anat, Matilde ja no hi era, ni la infermera rossa, i Bibiana preparava un bullit de ver­dura per sopar. Josep a penes havia tastat unes bajoquetes amb un mínim raig d'oli, havia pegat un mos a una poma de la ciste­lleta, un sol mos, i davant de les protestes de Bibiana havia dit que no tenia fam, que tenia només molta set, i s'havia aryepapat al sofa del saló amb una botella de whisky de malt, una altra d'aigua mineral i un cubell de vidre tallat ple de glaçons. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 248.).

BALADREJAR v. 

Cridar exageradament; cast. vociferar. Baladrejant cançons carrinclones, Pous Empord. 103. He sentit aquell pobre errat de contes que baladrejava contra es frares, Ignor. 64.

    Fon.: bəɫəðɾəʒá (or.); baɫaðɾeʒá (occ., Maest.); baɫaðɾeʧáɾ (val.); bəɫəðɾəʤá(bal.).

    Etim.: deriv. del llatí *balatrāre ‘cridar’ (cfr. Wartburg FEW, i, 210).

Baladrejar (procedència de la imatge: enllaç)

Hi va haver homes que es van posar a baladrejar com orats contra els cofis-i-mofis que fa la gent de justícia.  (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 156)

El conductor protesta: por­ta el cotxe carregat de capses de caramels que ocupen tot e seient del darrere., «Descarregueu-lo! Sofort!», baladreja la rossa.  [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàg. 268.]

—Si em dónes cinquanta centaus et puc obtenir una nena negreta ben maca i morena—va baladrejar amb ma­levolència—. És el millor esport que hi ha. A mi m'agrada un bon filet de carn fosca.  [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 100.].

La gent, dreta, aplaudia i cridava l'autor. Un dels que més cridava era en Marcel, baladrejant: ¡ L'autor! ¡L'autor! I em deia: Jo per un amic m'ho jugo tot, fina la veu.  (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 182.).

De tant en tant Jukes l'interrompia afa­nyosament: «Compte, senyor! », o el capità Mac­Whirr baladrejava una exhortació: «Agafeu-vos fort! », i tot el negre univers en pes semblava que s'enfonsés alhora que el vaixell. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 64].

- Què voleu de mi, begut del diable! Us burleu de mi! — baladrejà, furiós, Veltxaninov, pegant un cop de peu a terra.

-No crideu, no crideu; per què cridar ? -- féu Pà vel Pavlovitx amb un gest ràpid de la mà - No me'n burlo, no me'n burlo! ¿Sabeu el que signifiqueu vos ara per a mi?  [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 100]. 

- Jo a casa tint un ocell -explica el camioner, ba­ladrejant - i també el vull per aix(: per mirar-lo, per sentir-lo. Es polit i viu i alegre, corn aquesta senyora vos­tra del paper. Però no ho entenen.  (Ramon Folch i Camarasa. L'estiu més bonic. Ed. Alfaguara, Madrid-Barcelona, 2ª ed. 220 pàgs. Pàg. 154.).

L'Amy brillant i baladrera, que burxava el seu pare i feia broma amb el seu germà i conjurava les perpètues preocupacions de la seva mare amb mordaços comentaris de saberuda pels quals havia aconseguit que no la renyessin o la castiguessin, segurament perquè era una noia que deia el que pensava i havia ensenyat a les persones de la seva familia que la respectessin, i ni tan sois en Ferguson, que s'havia convertit ràpidament en el seu millor company, era del tot immune als seus insults i a les seves crítiques. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 243].

Baladreig

Aleshores va intervenir el senyor del bastonet de bambú, que tan poc interès havia demostrat. S'acostà a en Karl i li preguntà en veu no gaire alta, però prou clara perquè se sentís per da munt del baladreig del fogoner:

-I vostè, com es diu? [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 20.].

BALADRER, -ERA m. i f. 

|| 1. Que parla a crits o que crida immoderadament (Cat., Val., Bal.); cast. vocinglero.Els pillets que s'escapavan... tots etzarats y baladrers, Oller Bogeria 165. 

|| 2. Sorollós, eixordador. Despertant unes ressonàncies tan baladreres, Ruyra Parada 20. 

|| 3. Bravejador (Artà, Manacor).

    Fon.: bəɫəðɾé (or., bal.); baɫaðɾé (occ.); βaɫaðɾéɾ (val.).

Sabien que, a la graderia, amb aquell grapat de pares baladrersals quals només els interessavaguanyar el partit i que el seu fill jugués molts minuts -no necessàriament per aquest ordre-, no hi podia néixer gaire res positiu.(Xavier Bosch. Eufòria. ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-459-2. 320 pàgs. Pàg. 58).

Cap dels dos homes hindús no em resultava conegut, tot i que després he identificat el més baladrer dels dos com el fundador d'un imperi multimilionari de la indústria del teixit amb seu a Manchester i Madrás.   [John Le Carré. La cançó dels missioners. (The Mission Song, trad. J. Cussà Balaguer). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 978-84-297-5953-2. 366 pàgs. Pàg. 74].

El Noi, avesat a ficar-se al llit d'horeta, de seguida fa son i per a distreure's destapà el fanal i es posà a escoltar tots els remors de fora; per Sort, passaven colles de trins baladrejant al llarg del carrer per a cridar l’atenció de les minyones retirades, i els seus bruels alegres el - rondaven a ell i a la faró del gresol, que pampalluguejava, tota resplendenta, com si volgués prendre part en esvalot. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 119.).

L'equip estava format per infermeres i dides, que dormien allà mateix i que tenien a la seva disposició un cuiner que els preparava tres àpats al dia; dos doctors que treballaven per torns; guies que explicaven les necessitats dels nounats i el funcionament de les incubadores, i un baladrer que havia despertat la curiositat del visitant perquè pagués els 25 centaus de dòlar que costava l'entrada. (Caterina Úbeda. El doctor incubadora.  Article revista Sàpiens núm.179, març 2017. Pàg. 55.).

L'aportació de Puyal inclou un llenguatge propi que no es conforma amb solucions populistes però tampoc amb arcaismes anacrònics. I la prova que aquests quaranta anys de Puyal no són uniformes és que el futbol no sempre l'ha agafat com a refe rència sinó que sovint s'ha estimat més calcar l'estil de retransmissió, més baladrer i estrident, de les rà dios espanyoles o sud-americanes. (Sergi Pàmies. Confessions d’un culer defectuós, Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 9788416367597. 165 p. P. 96.).

Baladrers

Els coneixia una mica, els alemanys, havia anat a escola amb ells i tot, de petit, pels volts de Hannover. Havia parlat la seva llengua. Llavors eren un munt de cretinets baladrers d'ulls pàl·lids i furtius com els dels llops; anàvem plegats a tocar les noies a la sortida de l'escola als boscos dels voltants, i disparàvem amb una ballesta i amb una pistola que aconseguíem comprar per quatre marcs. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 15.].

Baladrers

Tot al llarg del vaixell vingueren a amuntegar-se molt de pressa cent piragües tremoloses carregades de negres baladrers. Aquests negres assaltaren tots els ponts per oferir els seus serveis. En pocs segons, vaig portar a l'escala de sortida alguns paquets preparats furtivament i vaig to car el dos al darrera d'un d'aquells barquers de qui l'obscuritat m'amagava quasi enterament els trets i el caminar. Sota la passarel·la, i a frec de l'aigua xipollejant, em vaig inquietar pel nostre destí. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 141.].

Baladrer

Era baladrer, bromista, i sabia jugar al tresillo més que ningú. Per això Boelle el volia sempre de company de partida. Ara recordo que havia parlat amb ell al cementiri on l'havien enterrat, per bé que havia acabat malament. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 125.].

BALAFIAMENT m. 

Acte de balafiar; cast. malgasto.

BALAFIAR v. tr. 

Gastar supèrfluament (Empordà, Val.); cast. malgastar. En quatre dies hu han balafiat tot, Martí G., Tip. mod. i, apènd. ii, 82.

    Fon.: bəɫəfiá (Empordà); baɫafiáɾ (Val.).

La crisi almenys, ha servit per cancel·lar tan llastimós balafiament, però ha agreujat encara més la situació d'una altres àmbits més substancials.(Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 9).

 Allò que regalava eren els seus estalvis, la reserva que havia aconseguit de fer-se; i ara que havia tastat la satisfacció d'acumular petits tresors amb aquell propòsit, considerava els seus altres anys, amb llur balafiament i llur ociositat,...   [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 366.].

...la transició a un model 100% renovable, l'únic que pot garantir una provisió indefinida d'energia, i en el qual s'haurà d'apendre a viure sense l'actual balafiament de béns i a buscar el benestar consumint menys. (Referència a J. Sempere. Les cenizas de Prometeo, a L'Avenç 453, gener 2019, pg. 72.).

I En Met, gambades fosca enllà, i truca que trucaràs de nou. A la fi, girà amb fúria una barra-lleba de balcó, i un espinguet cremat ferí l'espai, ràpid com una falconada:

— Qui hi ha– Jo.. — Qui... — En Met de les Conques. La mare es troba molt malament.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 30).

BALADRER, -ERA m. i f.

|| 1. Que parla a crits o que crida immoderadament (Cat., Val., Bal.); cast. vocinglero. Els pillets que s'escapavan... tots etzarats y baladrers, Oller Bogeria 165.

|| 2. Sorollós, eixordador. Despertant unes ressonàncies tan baladreres, Ruyra Parada 20.

|| 3. Bravejador (Artà, Manacor).

    Fon.: bəɫəðɾé (or., bal.); baɫaðɾé (occ.); βaɫaðɾéɾ (val.). 

Baladrer

Tenia negocis amb els marxants de pas i comerciava amb els pobles veïns, ple d'iniciativa i d'alegre energia. La senyora Prisco era tan tranquil·la i dolça com baladrer i brusc el marit. Alta, ben feta, vestida de negre, ma ternal i impertorbable en aquell tràfec continu, es va dedicar immediatament a preparar-me les torrades amb oli, i la seva veu ni se sentia. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 161.].

Baladregi

-Empleats a sou! Per què ho diu? ¿Que és empleada meva, vostè? Ah, sí! No me'n recordava, del sou! Doncs bé, tenint en compte la seva condició mercenària, acceptarà que baladregi una mica?

-No, senyor, tenint en compte això, no, però tenint en compte que vostè no ho tenia present i s'ha preocupat de si una empleada es trobava a gust sota les seves ordres, ho accepto de tot cor.

-¿Consentirà que prescindeixi de formalitats i frases convencionals, sense pensar que l'omissió prové de la insolència? [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 151.].

Baladreges

HAMLET

Demostra'm què faries, sang de Déu!

Plorar? Combatre? Fer dejuni? Esbudellar-te? ¿Beure glops de vinagre? ¿Menjar-te un cocodril? Jo ho faria. ¿Has vingut aquí a ploriquejar, a reptar-me saltant dins de la seva tomba? Si et vols fer enterrar viu amb ella, jo també. I, ja que parles de muntanyes, que ens aboquin a sobre milers d'acres fins que el gruix arribi tan amunt que el sol el socarrimi i la muntanya d'Ossa sembli una verruga! I, si tu baladreges, jo puc cridar més fort! [William Shakespeare. Hamlet (Hamlet, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona,2016. ISBN: 9788477272588. 308 p. P. 272].

BALANDREJAR v.

|| 1. intr. o refl. Moure's alternativament cap a una banda i altra, com per inseguretat d'equilibri; cast. balancearse, bambolearse. Acmet ja balandreja, ja no's té dret, M. Milà, «Cançó del pros Bernat». Vaxells en arch al lluny se balandregen, Guimerà Poes. 243.

|| 2. intr. Fer el mandra, estar sense fer feina (Empordà, Torelló).

    Fon.: bəɫəndɾəʒá (pir-or., or.); baɫandɾeʒá (occ.); baɫandɾeʧáɾ (val.); bələndɾəʤá (bal.).

    Etim.: sembla derivat de l'occità balandrà, mat. sign.

Duia una tristesa a les espatlles que no era la d'un bagasser que ha enllestit la feina va reprendre el camí del Miroir amb el caminar balandrejant com el de qui fa pallassades amb les cames.   [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 25.].

Quan era petit, encara balandrejava un barri de barraques vora Mas­sy. Els diumenges a la nit quan tornàvem d'una excursió al sud de París, cap a Milly-la-Forét o Chartres, passàvem davant del bidonville dels portuguesos entre 1'estany de la Blanchette i el supermercat Ra­dar. Mentre Portugal s'esgotava en guerres colonials a Moçambic i Angola, els seus fills s'havien de guanyar la vida a Franca.(Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 21.).

Balandrejant

Finalment vam sentir de lluny la botzina de l'automòbil i vam veure un núvol de pols que baixava per la costa: aviat el cotxe, balandrejant sobre la passera del taulons estesa sobre el riu, al costat del pont malmès, va arribar a l'estació. El conductor, el mateix que m'havia acompanyat a Gagliano tres mesos abans, ens va reconèixer, a mi i a en Barone, i va ser el primer de donar-nos la benvinguda. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 159.].

BALAST

El balast és la pedra utilitzada en la construcció de vies fèrries. Les pedres es disposen sota, entremig i al voltant de les travesses. (ENLLAÇ)

Balast

El xuf-xuf de la locomotora. Se la veu com apunta el morro, just allà, a l'extrem del balast, amb les grans fumerades de vapor bullent que se l'enduran cap a París. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 40.].

BALB, BALBA adj.

I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l'it. balba, usat del Dante.

II. || 1. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens; cast. aterido. «Jo tenc sa mà balba esquerra | i sa dreta que bo hi fa; | la m'hauré d'anar a escalfar | dins sa cuina de So'n Serra» (cançó pop. Ariany). Com dits d'una mà balba, Atlàntida, v. Els peuets se li glaçaven..., balbs qu'apenes se'n sentia,Massó Croq. 155. 

|| 2. Mancat de sensibilitat; cast. insensible. Vaig continuar balb i sord i cec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82. a) Aplicat a coses inanimades: El jorn ha eixit del si de la nit bauba, Ferrà Rosada 27. Damunt els seus últims calius, balb, el crepuscle acaba d'extingir-se, Villangómez Any 5.

    Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).

    Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.

Els grunys de l'animal, estirat, balb i desesperat, canvia­ren: ara ja no eren de ràbia, sinó de desesperació. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 70.].

Sense alè, immòbil, va sentir una veu  / solemne que envaïa l'aire en calma, / so del silenci per a oïdes balbes [Edgar A. Poe. Poesia   completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 77.].

Balbs

-I tant que n'hi ha una! I una raça esplèndida! que insistia ell, i és la raça més gran del món i tot, i cornut qui digui el contrari! I au, llançat a escridassar-me. Jo aguantava de ferm, és clar.

-No és cert! La raça, això que tu en dius així, és no més aquesta gran trepa de pelats com jo, lleganyosos, pollosos, balbs, que han encallat aquí perseguits per la fam, la pesta, els tumors i el fred, que han vingut vençuts dels quatre extrems del món. No podien anar més lluny per culpa de la mar. Això és França, i això són els francesos. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 12.].

BALBETEJAR v. tr. 

Balbucejar. Com un nin quan comença a balbetejar, Casellas Sots 119.—V.balbotejar.

    Fon.: bəwbətəʒá (or.).

BALBOTEJAR v. 

Balbucejar (or.).

    Var. form.: balbetejar.

    Etim.: derivat de balb.

Els negres pressentiments de la vesprada van ésser, l’endemà, certesa aclaparadora. L'Aparili havia passat a les tres de la matinada, balbetejant entre llavis el nom de la ciutat graciosa a on havia vist la llum del dia. I el poble, a l'heure esment de la commovedora gentilesa, pagava enternit tanta mercè beneint la memòria de l’espasa.  (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 263).

BALCA f. 

|| 1. Bova (|| 1) (Empordà, Garrotxa, Guilleries); cast. enea, espadaña. Els ànechs... fent capbuçons en mig de les balques per atrapar qualque granoteta, Víct. Cat., Cayres 65. 

|| 2. Bova (|| 3) (Masclans Pl. 54). 

|| 3. Balca de fulla ampla: planta de l'espècie Sparganium erectum (La Selva, ap. Masclans Pl. 54).

    Fon.: báɫkə (Empordà, Garrotxa, Guilleries).

    Etim.: segons J. Hubschmid (ELH, i, 145), del cèltic balca, ‘fort, cosa dura’.

Balca

-Procureu que les guspires us caiguin dins del bolet de soca, perquè així les espurnes faran flama i abrandaran aquest grapat de llavors de llinassa, lli triturat i llavors de balca i de boga amb què hem farcit el bolet. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 213).

L'un primer, 1'altre després, tothom ha anat marxant i ningú no ha vingut a omplir les cadires de balca, que han quedat buides, plenes de pols, ni l'escon, tan gran per a mi sol. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 200).

Hom ha considerat, amb certa raó, com a mobles típicament catalans aquell fastuós cadiratge de balca, d'una riquesa i pompositat ornamental exuberant, majestuós sempre, finament tornejat i amb els seus esplèndids capçals abarrocats, en forma de cistelles i gerros de flors, sols radiants, etc., tot decorat d'or i pintat de color blau de mar, verd o vermell xinès. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 72.).

El paviment d'aquella mansarda no havia estat escombrat mai, l'aire hi era glaçat, i dues cadires velles amb balca trencada en componien tot el mobiliari.  [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 178.].

BALCADA f. 

Acte de balcar (Mall., Men.); cast. disminución.

1. BALCAR v. int. 

|| 1. Minvar d'intensitat; cast. remitirse, amenguarse, aflojar. No balca ni's pert ni's debilita la virtut gran de vostra natura, Peccador remut, 125 vo (citat ap. Aguiló Dicc.). Quant ve que'l sol ha balcat, Salvà Poes. 50. «Ha plogut molt, però ara ja va balcant» (Llucmajor, Pòrtol, Ciutadella). 

|| 2. Minvar una aglomeració de gent, així com va sortint d'un local (Ciutadella). «Sa gent ja balca de l'iglèsia».

    Fon.: bəɫká (Mallorca, Menorca).

    Etim.: possiblement del llatí placāre ‘calmar’, però és un origen dubtós. El mot balcar amb diverses variants (balchar, balquer, abalquer, etc.) es troba en els dialectes suïssos i del nord d'Italia (cf. REW 6555; Dicz. RG, ii, 88) (cf. l'engadinès abalker ‘tranquilitzar’).

2. BALCAR v. tr. 

Cordar una cadira de balca (Gir., ap. Aguiló Dicc.). V. embalcar.

3. BALCAR v. refl. 

Guerxar-se, pendre garsesa la fusta (St. Jaume de Frontanyà).

4. BALCAR v. tr., 

per bolcar els infants (Ripoll).

5. BALCAR m. 

El Balcar: nom d'una masia de la Vall d'Aro (Aguiló Dicc.).

    Etim.: derivat de balca.

Quan les pluges van parar, al poble va quedar feina per fer. Hi havia unes quantes parets de fang desfetes, unes quantes teulades balcades i zones senceres dels camps que semblaven aiguamolls. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 26.].

BALDANA f. 

|| 1. La perifèria o superfície exterior d'una cosa (Mall.). a) La falda d'una muntanya.Anar baldana-baldana: anar voltant un puig per sa part més baixa (Manacor).—b) La part exterior del brancatge d'un arbre o d'una mata (Mall.). Ses baldanes: la fruita que està a les branques més foranes i baixes d'un arbre;—la part de brancam que penja damunt una propietat veïna d'allà on està l'arbre (Campanet, Artà, St. Llorenç des C.).Pellucant les baldanes d'una figuera, Galmés Flor 127. 

|| 2. Part exterior baldera o sobrant d'una cosa (Men.). «Aquesta roba fa baldana»: vol dir que fa rues, que no s'adapta bé (Ciutadella). 

|| 3. La carn situada entre les costelles (Benassal, Manacor). Per ço volem que... prenguan cascun dia una candela e les baldanes dels moltons e de les vaques qui's couran en la nostra cuyna, Ordin. Palat. 7. 

|| 4. a) Botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang (Tortosa). Menjant-se mas que fossen unes baldanes calentetes, Moreira Folkl. 254.—b) Pellerenca dels costats d'un moltó, que s'empra per fer farciments (Men.). (Cfr. Ballester, Cib. 203). 

|| 5. Drap enrotllat en forma cilíndrica, que les pageses se posen banda avall del gipó, abraçant-los la trinxa, i el fan servir per sostenir les faldes, impedint que el lligador d'aquestes rellisqui (Tortosa). 

|| 6. Persona que treballa de qualsevol manera, sense procurar que quedi bé (Tremp).

    Refr.

—«A on no hi ha sang, no hi fan baldanes» (Solsona); «Sense sang no es fan baldanes» (Tortosa).

    Fon.: baɫðána (Tortosa); bəɫðánə (Mall., Men.).

    Intens.: baldaneta (Una llesca de pernil o una baldaneta de carn, Moreira Folkl. 425).

    Etim.: derivat de l'àrab bātil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix -ana. El significat originari, que presideix vàries accepcions del nostre mot, és el de ‘va’, ‘sobrant’, ‘superflu’. L'accepció || 5 és una metàfora per semblança de l'accepció || 4 a.

No cal dir que, segons les predileccions gastronòmiques o l'origen regional del taxista que l'hagi de dur, la botifarra pot ser substituïda per un botifarró, una baldana, un blanquet, un bisbe, un camallot, una salsitxa, un bull, un fuet, una sobrassada, una llonganissa o un xoriço, tots ells enormes i inflables i que, a més, permeten col·locar-hi, en el lloc de l'etiqueta, algun anunci que ajudi a arrodonir la setmanada, posem per cas. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 168).

BALIGA-BALAGA m.

Home informal, de poca serietat (Cat., Val.); cast. mequetrefe. Aquí ve gent formal; no'n vull de baligues balagues, Vilanova Obres, iv, 135.

    Fon.: bəlíɣəβəláɣə (pir-or., or.); balíɣaβaláɣa (Tortosa, Val.).

    Etim.: V. barliqui-barloqui.

Claude Basson, sexagenari baixet i barbut amb els ulls pintats com una ballarína xinesa, repetia tothora amb el seu accent de Niça: "Le lycée Lalande n'est pas le Club Méditerranée..." Tot seguit em va agafar tirria perquè em considerava un bali-balaga. Tampoc no li agradava que un foraster entengués la seua llengua. On s'havia vist que un rus de Perpinyà capís el niçard corrent?Això el desesperava...   (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 402.).

BALISTA

Ballista.

Balistes

Van trobar, a més, desmuntades i perfectament eficients, balistes i catapultes amb els seus dards de ferro massís i nombrosos lilia, artefactes mor tals de ferro amb tres puntes per amagar al terreny i crear barreres contra la cavalleria i la infanteria enemigues. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 390.].

BALLERA f.

Ganes de ballar (Empordà, Reus, Mall., Men., Eiv.). «La son soneta, | la son me ye; | si tinc ballera, | bé ballaré» (cançó d' infants, a Llofriu). Vaja, mos ha pegat sa ballera y a ballà anam, Ignor. 60. 

Ballera

I apa!, se'n va a fer ballera més lluny, aquella boja, xerricant entre les corretges i els volants, a portar als ho mes les seves racions de constrenyiments. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 255.].

BALLESTRÍ o BALLESTRINC m., o BALLESTRINCA f. 

Espècie de nus o volta que es fa amb un cap de corda per amarrar-lo; cast.ballestrinque.

    Fon.: bəʎəstɾí (St. Feliu de G.); bəʎəstɾíɲс (Palma); bəʎəstɾíŋkə (Barc.).

    Etim.: derivat de ballestra (=ballesta), amb el sufix -í. La forma ballestrinc suposa un canvi de sufix que pot haver-se originat per creuament amb una forma *ballestrenc.La variant ballestrinca ja sembla ser una deformació del cast. ballestrinque, amb la efinal pronunciada ə segons la pronúncia del català oriental.

Per això el van posar en una escola normal i en el temps lliure va poder desenvolupar el seu interès pels motors i introduir-se en el moviment escolta, on va aprendre a fer nusos plans, de teixidor i del ballestrinca més ràpid i millor que tots els altres. (Jonas Jonasson. L'analfabeta que va salvar un país (Analfabeten som kunde räkna, trad. l. Solanes i I. Falcó). Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-96735-97-2. 392 Pàgs. Pàg. 310).

Ballestrinca

La Kaja va agafar la corda, va saltar a terra i, com que li agra dava navegar, va fer un nus ballestrinca a un pal verd podrit que sobresortia entre lliris d'aigua. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 140.].

Nus de ballestrinca (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

BALMA (o bauma). f.

|| 1. Cova no gaire fonda, formada per l'avançament d'una roca sobre un espai buit (Cat.); cast. gruta. Que donassen licencia que se'n pujàs a la balma per fer penitencia, Pere Pasqual, Obres, i, 20. Fugí en Italia, e per paor mès-se en vna balma qui era en vn munt, Eximenis, II Reg. xxiii. Stant lo sant varó dins la sua bauma, Hist. Garí, 4. Va troctar de cercar una bauma per aixoplugar-hi els paquets, Massó Croq. 52.

|| 2. Espècie de cova que formen els cantoners a la pedrera, tallant el pedreny obliquament en lloc de fer-ho verticalment (Mall.).

|| 3. Part exterior tendra del brancam d'un arbre (Masllorenç).

II. topon. a) La Bauma: poblet de 566 habitants en el municipi de Castellvell (Pla de Bages).—b) La Balma: nom d'una ermita de la Mare de Déu, situada en el terme de Sorita (Ports de Morella).

    Fon.: báɫmə (Ross.); báwmə (Gòsol, Olot, Palamós, Gir., Solsona, Borges-Bl., Mall.); báwmɛ (Pobla de L.).

    Etim.: de *balma ‘cova’, mot d'origen gàl·lic (cfr. Wartburg FEW, i, 223), o, segons Skok, d'origen lígur (Rom. l, 200). 

Balmes

A nosaltres ens passa com quan mirem l'escorça d'un arbre a una certa distància. Veiem una pell relativament llisa i fina. Però si ens hi acostem molt, tant com les matèries ens permetin d'acostar-nos-hi, llavors ens apareixen les balmes, els torrents, els abismes i els vol cans. La nostra presència és el que podem veure de més a la vora i quan ens hi exposem, amb calma i amb rigor, ens hi apareix l'estrany, el més estrany. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 653.).

BALMAR (o baumar). v. tr. 

Excavar, fer clots o balmes a un terreny (Empordà, Barc.).

Així doncs, l'impensat no és a l'exterior, sinó al bell mig del pensament, com la impossibilitat de pensar, que dobla, folra el defora o el balma.  [Gilles Deleuze. Foucault. (Foucault, trad. Víctor Compta). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-297-2643-8. 160 pàgs. Pàg. 113].

Balmat

A partir del carrer Lepic comences a trobar gent que busca alegria a la part alta de la ciutat. S'afanyen. Arribats al Sacré Coeur, es posen a mirar a baix la nit que fa el gran balmat espès amb totes les cases entaforades al fons. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 407.].

BALOT m.

Bala grossa; cast. balón. 

Balots

El seu pare, Joan Solà Rabionet, era traginer; es guanyava el pa transportant mercaderia amb bèsties de càrrega entre la plana de Vic i la Selva. Era una feina feixuga. Calia conèixer bé la muntanya i menar les mules i els matxos carregats de saques i balots per camins estrets i sovint malmesos per la pluja, superar grans desnivells, sortejar cingles i travessar rieres. A la dificultat del terreny s'hi afegia el perill de perdre la mercaderia en mans de les partides de bandoles i trabucaires que rondaven entre masos i camins. (Ponsatí, Clara. Molts i ningú. Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2022. ISBN: 9788418226175. 350 p. P. 84.).

BALQUENA f. 

Abundància (Mall.). Les noces ab gran balquena | lo vell Mascort manà fer,Costa Agre terra 71. S'usa quasi exclusivament en la loc. adv. a balquena: en gran abundància. M'ofereixen a balquena | de tot clima es fruits més richs, Aguiló Poes. 69. Escampen flors a balquena | quan travessa la ciutat, Alcover Cap al tard 32.

    Fon.: ə bəɫkə́nə (Mallorca).

Per a tu l'amor és un assumpte sense cap importancia (per a mi té la importancia de no tenir-ne). En això estem d'acord. Tu creus, practiques, múltiples fidelitats, múltiples de complica­dores per multiplicar fidelitats a balquena. (Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs. Pàg. 118.).

D'aquesta renúncia a entendre, tant sovint aplicada precisament a allò que no ens agrada del que passa entorn nostre, en tenim exempes a balquena. (Editorial, revista L'Avenç, núm. 396, desembre 2013, ISSN: 0210.0150.Pàg. 3).

La botànica va escriure el seu informe que estava emparentada amb l'arbre del te i que de vegades es confonia amb la seva cosina més comuna, la Leptospermum scoparium, que creixia a balquena a Nova Zelanada. [Stieg Larsson. Els homes que no estimaven les dones. (Män som Hatar Kvinnor, trad. A. Gomau i N. Vives). Ed. Columna, 14ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-664-0924-7. 626 pàgs. Pàg. 8].

A la primavera vam marxar des d'Antioquia a Zeug­ma, a la riba de l'Eufrates, i un cop allà vam enfilar cap al nord, resseguint el riu, per terrenys amb aliments a balquena, fins a la línia divisòria entre l'Eufrates i l'Ara­xes, i després vam continuar cap al sud, en direcció a la ciutadella parta de Fraaspa. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 190.].

...trobar en secret 'per dinar pernil salat, pebrots vermells fre­gits amarats en oh d'oliva i coberts amb uns quants grans d'all i pa de sémola cruixent acabat d'enfornar. Van mullar rápat amb vi negre a balquena, que els va desfermar la llengua.[Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2.  508 pàgs. Pàg. 399.].

Els serfs se l'endugueren. Arribada al bosc, ella volgué aturar-se, perquè les plantes remeieres creixien entorn d'ella a balquena. Però ells l'arrossegaren més lluny:

—Vine, jovencella, no és aquest el lloc escaient. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 26.].

Ha plogut molt de llavors ençà, però no tant corn plou a  La noche fe­nomenal. Plou a balquena, si, plou nit i dia, brusques primes i aigua de bimbolla; el cel trona amb freqüent i anòmala insistència, uns estranys cops de vent sacsegen la ciutat, la gent pateix d'insomni i la seva vigília forçosa es alterada per la visió d'ani­mals exòtics; enmig d'aquestes pertorbacions se succeeixen aparicions d'estrafolaris personatges procedents de 1'"altra banda", la Barcelona "d'a­11à"', que arriben esmunyint-se per unes esquerdes fugisseres que comuniquen els dos mons. (Emili Manzano. Art. Amistat, humor, melancolia. Rev. L'Avenç, núm. 457, maig 2019. Pg. 68). 

No hi ha hagut mai tants d'historiadors. Sempre es bo i útil d'escoltar-los, car ens forneixen a balquena belles i lloables instruccions del magatzem de Ilur memòria; cosa sens dubte ben útil per al socors de la vida; però ara com ara nosaltres no cerquem pas això, cerquem si aquests recita­dors i recol·lectors son lloables per ells mateixos. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 157.].

Balquena

Què feia, en canvi, el fogoner? Prou que no para va de parlar, amarat de suor, les mans tremoloses ja no podien aguantar els papers de la finestra, i de tots costats li afluïen queixes a balquena contra en Schubal, cadascuna que les quals, en la seva opinió, hauria bastat per a enterrar d'un cop el Schubal aquell, però l'únic que va poder presentar al capità va ser una trista samfaina de totes plegades. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 18.].

BALSAMINA f. 

Planta de la família de les balsamínies: Balsamina hortensis (Cat.); cast.nicaraguas, miramelindos.—V. arbrets.

    Etim.: del llatí balsămīna, ‘de bàlsam’.

Balsamina (procedència de la imatge: enllaç)

És extraordinari fins on poden arribar la consideració i la humanitat dels poderosos: a Damasc es va reunir amb el rei Herodes per tractar qüestions relacionades amb les rendes d'uns camps de balsamina, i recordant una conversa anterior amb mi, es va interessar per la salut del meu pare i va demanar a Herodes que li donés records en nom del seu fill i de la Reina. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 186-187.].

BALUMBA f. 

Massa molt voluminosa i de poc profit (Barc.); cast. balumba. Un ventet amorós traginava... balumbes de flaires marejadores, Caselles Mult.135.

Ara com ara, per la vida col·lectiva de Catalunya, en tots sos aspectes, ha arribat una hora crítica: l'hora de la suma; l'hora de fer el bloc, la munió, la massa imposadora, destinada a entrar en un ample camp d'acció i en ell lluitar i vèncer superbament; a formar aqueixa massa, aqueix conglomerat, aqueixa balumba numèrica, hem d'acudir-hi tots lliberalment, petits i grossos, destres i manxolets, mes procurant netejar-nos abans tot lo possible de prejudicis minvadors d'energies i armar-nos ben armats de propi esforç i pròpia substància, a fi que el nostre concurs particular... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 178.).

Regnava pels àmbits de la Ronda una llangor de benestar que semblava que entumís els cossos i endormisqués els sentits. Un ventet amorós traginava per ci, per lli, balumbes de flaires marejadores, nascudes Déu sap a on... potser en les vegues plantades de tarongers, potser en els tolls sembrats de cànem, o bé en les hortes i els jardins florits, o en les despulles de les carnisseries o en les aigües salobres de la mar... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàgs. 266-267.).

BALUSTRE m. 

|| 1. Cada una de les columnetes curtes i motlurades que formen una barana; cast. balaustre. Per posar les pots, balustres, portas, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii,567).Per extensió, Cada un dels barrerons verticals que formen una barana, encara que no sien motlurats. 

|| 2. Cada una de les petites peces imitant columnetes, posades en sèrie per adorn d'un moble. Una cadireta de pi petita ab balustres darrera, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc). 

|| 3. Cada una de les barretes de fusta o de ferro verticals de la barana del carro (Mall., Men.). 

|| 4. Cada una de les dues barres que en el teler de mà estan situades entre el pinte i les calques, articulades per un cap amb els bancs i contraposades entre si per l'altre cap, i serveixen perquè el moviment dels telers sia més vertical (Sineu).

    Fon.: bəɫústɾə (or., bal.); baɫústɾe (occ., val.).

    Var. form.: balaustre (Damunt balaustres de formes nítides, Caymari Poem. const. 27), és un castellanisme.

    Intens.: balustret, balustrot, balustràs, balustreu, balustretxo, balustró.

    Etim.: de l'it. balaustro, mat. sign. || 1, del llatí balaustium, ‘flor de magraner’, per la semblança dels balustres d'estil Renaixement amb la flor de magraner.

Balustres

Encenen els fanals; entre els balustres la nit, que omple / també les copes... (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 128.).

BANASTA o BANASTRA f.

|| 1. Espècie de cove de vímens, més gros i alt que els coves ordinaris (Ross., Conflent, Balaguer, Ll., Calasseit, Val., Pego, Novelda); cast. banasta. Exceptatz vayratz ho sardes, que puschen tener... en semals o en banastes, doc. a. 1298 (RLR, v, 99). No gos metre la man en còuen ne en banastre on estia pex, doc. a. 1370 (BABL, xii, 139). Una banastra larga a manera de bressol, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57).

|| 2. Espècie de cabàs planer o pala de vímens amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (Ross., Lledó, Rabós d'Empordà).

|| 3. a)   Gàbia de verducs de forma cònica o acampanada i sense sòl, que, posada en terra, serveix per albergar una lloca amb sos pollets (Alcoi, Mall.); cast. pollera.—b) Gàbia sense sòl, que posen en terra i sota la qual tenen els porcells que han de revendre (Massalcoreig).

|| 4.   Gàbia de verducs o de barretes de ferro, de forma cònica o semiesfèrica i sense sòl, que posen damunt el braser, i damunt la qual posen roba a eixugar (Mall.).

|| 5. m. i f. Beneitot; curt d'enteniment (Ross., Conflent, Olot, Collsacabra, Vic, Pla de Llobregat, Mallorca); cast. mastuerzo, papanatas. Séu prou banasta, lu meu fill, Saisset, Count. del alt. m., 13. Y la deu voler per ell, es banastra, Alcover Rond. viii, 227.

    Loc.

—Estar més magre que unes banastres: estar molt magre (Marroig Refr.).

    Fon.: bənástə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Olot, Lledó, Empordà); banásta (Calasseit, Val., Alcoi, Pego, Novelda); bənástɾə (Collsacabra, Vic, St. Vicent dels H., Mall.); banástɾɛ (Balaguer).

    Intens.: banast(r)eta, banast(r)ota, banast(r)assa, banast(r)ó.

    Etim.: del gàl·l. benna ‘cove’, amb creuament de canastra (cfr. J. Storm en Rom. v, 167; Wartburg FEW, i, 328). 

Banasta

Ara que els alemanys que no respectaven res havien envaït la Tarena i l'Anjou, el govern francès s'havia replegat a Bordeus. A mutes les províncies, els arxius de les prefectures i dels municipis cremaven. Les presons s'obrien i la púrria reptiliana vessava pels tubs Tiradats. Els manicomis també fugien. Els bojos i els mongòlics reien com una banasta, veient com els grans se la xalaven amb is focs artificials. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 57.).

Banasta

Passaven encorbats, quasi do blegats per la meitat sota el pes d'una banasta carregada de llenya, panteixant, amb les cames mig nues lívides pel fred, els mocs que els rajaven del nas i els llavis esquerdats pel gel i la desnutrició. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 203.].

BANASTRELL m.:

V. banastell.

BANASTELL o BANASTRELL m.

|| 1. Banasta petita (Mall.); cast. banasto.

|| 2. Gabieta de verducs dins la qual duen la fura els caçadors (Tortosa, Val.).

    Fon.: banastéʎ (Tortosa, Val.); bənəstɾéʎ (Mall.).

Que te penses que som sord, tros de banc? Ja ho veig que no hi ha ningú, banastre. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 200.)

BANDANA

Com aquells llaços roses, verds, blancs o blaus que s’han fet servir aquests últims anys per reivindicar des de la solidaritat amb els portadors del virus de la sida fins a les lluites mediambientals. I molts dels nois modernets que a més de masclet duen bandana al cap han substituït la bandana habitual per una altra amb les barres i les estrelles. (Quim Monzó. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Ed. Quaderns Crema. 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 8477274088. 215 pp. Pàg. 112.).

BANDEROT m.

Persona ociosa que va d'una banda a l'altra xerrant inútilment (Camp de Tarr.). Ja no viuries banderot y mal feyner, Guimerá Poes. II, 66.

    Etim.: derivat de bandera (IV).  

La simplicitat de l'hereuet, de qui ell havia vist fer mofa en lo poble, i de qui una banderota havia obtingut segons deien- paraula de casament, lo desesperava.  (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 29.).

BANQUISA

La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars. Té un gruix aproximat d'un metre, quan es renova cada any, i de quatre a cinc metres quan és persistent, com s'esdevé a la regió àrtica més propera al pol. Excepcionalment pot arribar a gruixos de 20 m. Molt sovint està constituïda per blocs de gel fracturats que s'han tornat a soldar. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Banquisa)

Banquisa

De tornada al Laugh Calvin, malgrat que el vaig saludar, el porter no es molestà a donar-me la bona nit, com els de casa nostra, però ara se me'n fotia el menyspreu del porter. Una vida interior forta es basta a si mateixa i podria fondre vint anys de banquisa. Tal com sona. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 229.].

BANYABAIX, -AIXA adj. 

Que té les banyes girades cap avall (Ripollès). «Bou banyabaix», «vaca banyabaixa». a)fig. Capbaix; que va amb el cap baix per preocupacions o per mala intenció.Mardoqueu se'n va, amb l'aliada, banyabaix, un poc desconcertat, Espriu Esther 35.

    Fon.: baɲəbáʃ (Mall.).

    Etim.: compos de banya i baix.

-Ningú va entendre què acabava de proposar el teu pare -va admetre Baasi-. Només va aconseguir que tots se'l miressin banyabaix, sese refiar-se de la pensada. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 134).

BANZIM-BANZAM adv.

Balderament, movent-se de banda a banda per falta de subjecció (Empordà, Cardona, Gironella, Solsona). «Banzim banzam, les calces de Patram»: ho diuen d'una cosa que va molt ampla o balderota (Solsona).

    Fon.: bənzímbənzám (or.).

    Etim.: onomatopeia del moviment d'una cosa que baldereja.

El banzim-banzam de les onades, les converses en veu baixa, entre silencis, dels escassos clients, la llum grogosa, cansada... (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg.115).

BAQUETA f. 

|| 1. Barra prima de ferro, amb una caboteta a un cap, que serveix per atacar la càrrega dins el canó de les armes de foc que es carreguen per la boca; cast.baqueta. 

|| 2. Bastó amb cabota per fer sonar el tambor; cast. baqueta. La hicenda que jo tinch, la caixa y la baqueta, cançó pop. (Milà Rom. 176). 

|| 3. Eina de vidriers, consistent en una barra de ferro de devers quatre metres de llarg i 5 cm. de gruix, amb un ganxo que fa pala, i que serveix per fer córrer el caliu que fa la llenya i surt pel forat de la glaia (Manresa).

    Loc.—a) Fer baqueta: fer tabola amb vi (Camprodon, ap. Aguiló Dicc.).—b)Tractar a baqueta o menar a baqueta: tractar algú amb gran rigor, subjectant-lo a estreta disciplina (Cat.).—c) Passar per les baquetes: antic càstig militar que consistia a passar el delinqüent per entre dues files de soldats que el tupaven amb baquetes o bastons així que el tenien avinent;—met., passar per situacions difícils i angunioses;—met., esser molt murmurat.—d) Cara de baqueta: persona desvergonyida (Barc.).

    Fon.: bəkέtə (or.); bakéta (val.); vəkə́tə (mall., men.).

    Etim.: de l'it. bacchetta, mat. sign. || 1, o del cast. baqueta. En mallorquí i menorquí la b- ha tornat v, per influència de vaqueta (<vaca).

Un parell de baquetes (procedència de la imatge: enllaç)

Les instal·lades al voltant dels mercats gaudien d'una posició privilegiada i, a certes hores, les de més bullícia, donaven al carrer un aspecte de basar oriental. Si algunes tenien la sort de fer parròquia, es convertien en cenacles de comares, on no es deixava res per verd i es comentaven, cum abundantia lingua, la vida i els miracles de veïnat, i no es deslliuraven pas de passar per les baquetes els qui s’esqueien a entrar i sortir de la casa.(Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 36.).

BARBAL 

«Mulós», badallava, lapidari, el gambaire. « Així, te les campes sol?», indagava el vell. «I mestipé com el barbal», va riure, amb grolleria, el murri. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 63.).

BARBALLERA f.: 

V. barbellera.

BARBELLERA o BARBALLERA f. 

|| 1. a) Manyoc de pèl que certes cabres tenen sota la mandíbula inferior (Empordà).—b) Apèndix carnós que tenen sota la mandíbula inferior o en el coll alguns animals, com els galls, els porcs, les cabres, etc. (Cat.); cast. barbas (del gall), cogullada (del porc), marmella (de la cabra). Estava encès mateix que una barballera de galldindi, Vict. Cat. Film (I, 290). Furtant-se de devall les barbelleres els uns als altres els grans de panís, Valor Rond. ii, 6. 

|| 2. La part carnosa que les persones grasses tenen davall la barba (Gir., Pla d'Urgell, Massalcoreig); cast. papada. L'avi... aixeca a poc a poc el cap fins a posar en descobert les pelleringues pansides de sa barballera, Ruyra Pinya, i,103. 

|| 3. Veta amb què se subjecta el capell davall la barba; cast. barboquejo. Y axí moltes voltes portar barbellera de viudes desigen, Proc. Olives 1593. 

|| 4. Cadeneta o ferro corbat que va de cama a cama del fre, i passa per davall la barba de la bístia per subjectar-la i regir-la; cast. barbada. Meteuli [al cavall que es tira de pits] vna brida... que tinga les cames largues e dretes, e meteuli dues barbelleres la vna redona e l'altra de cadena, e port mes estreta la de cadena que la altra, Dieç Menesc. ii, 21. 

|| 5. Partícules de menjar, que cauen de la boca o queden aferrades pels morros, per falta de mirament (Mall.). 

|| 6. Els cabells de la panolla de blat de moro (Castelló). 

|| 7. pl. Bocins de llenya que queden sense cremar en el formiguer (Manacor). 

|| 8. pl. Trossos de paper en forma de cerrell que es posen a la vorera de les grues per adornar-les (Valls.). 

|| 9. pl. Planta de la família de les compostes: Scorzonera macrocephala DC (Cat., Val.). Té el rizoma prim, vertical; el tronc de 10 a 40 cm., dret, fistulós, estriat, pubescent; les fulles estretament lineals, llargament acuminades; les flors grogues o de color de carn; els aquenis llargs, blanquinosos, llisos (Flora Cat. iii, 435).

    Loc.

—Riure a barballera estesa: riure obrint molt la boca. Balancejant-li el cos, rient-hi a barballera estesa, Pons Com an. 179.

    Fon.: bəɾβəʎéɾə (Conflent, Empordà, Mall.); bəɾβəʎéɾɛ (Puigcerdà, Gir.);baɾβaʎéɾa (Bonansa); baɾβaʎéɾɛ (Artesa, Pradell); baɾβeʎéɾa (Cast.).

    Intens.: barbellereta, barbellerota, barbellerassa.

    Etim.: derivat del llatí *barbacŭla o *barbĕlla, mat. sign. || 1. La pronúncia del català occidental, barballera, sembla demanar un primitiu barballa (<barba + -acŭla); en canvi la pronúncia empordanesa, castellonenca i mallorquina semblen demanar un primitiu barbella (<barba + -ĕlla).

Si fins ne tenen la cara... i els tirats!... Déu me perdò si peco!—pensava el capellà— però no puc apartar de mi aquesta infernal cabòria. Ho són! Ho són! No cal més que mirar aquest home de galtes amb barballeres i ulls negats d'aigua, per a Veure que és un bou, fet i dit. I aquest, de cara rodona i ulls esverats i nas menut... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 51).

Em vaig treure la goma elàstica amb què em recollia els cabells i em vaig posar el casc, ajustant la barballera cap endavant. Els nostres tres cascos Ecrin Roc duien subjectades als clips unes llanternes frontals de leds que feien una llum molt més blanca que les normals i eren molt menys perilloses en cas de fuita de gasos. A més, si un led es fonia, sempre quedarien els altres llums, mai no ens quedaríem del tot a les fosques. [Asensi, Matilde. L’origen perdut. (El origen perdido, trad. T. Graells). Ed. Planeta, 1ª ed. 2008, Barcelona. ISBN: 97884925449191. 622 pp. Pàg. 16.].

BARBALLOLA f.: 

V. barbellola.

BARBELLOLA o BARBALLOLA f. 

Apèndix carnós que tenen els galls i gallines entre bec i coll (Pallars, Organyà); cast. barbas.

    Fon.: baɾβaʎɔ́ɫɛ (Sort, Organyà); baɾβeʎɔ́la (Senterada).

Quan tornava a casa, encara que no n'hi hagués cap senyal, sabia que la amre havia anat a missa. Havia tornat amb els qui xuclaven la sang del poble i festejaven els capellans com es fa amb els paons, espolsa­da de blat de moro sota les barballoles i llavors les bésties obren el vano de la cua. (Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p.Pp. 73-74).

BARBAMEC adj. m.

|| 1. Que no té pèl de barba o la té molt clara (Cat., Val., Bal.); cast. lampiño. Els joves, sobre tot els qui éram encara barbamechs, may per may sentírem eixos impulsos, Collell Fadrin. 56.

|| 2. Jove lleuger i pretensiós, que homeneja (Barc.). Aquellas miradas dels barbamechs, descaradotas y atrevidas, Pons Auca 17.

    Fon.: baɾβəmέk (pir-or., or., men.); baɾβamέk (occ., val.).

    Etim.: compost de barba i mec.

Li va obrir el senyor Gibiser en persona, com si s'hagués estat esperant darrere la porta; era prim, barbamec i calb, i duia una bata florejada passada de moda i una gorra amb borla que el feien semblar un vell ridícul de comèdia. [Arthur Schnitzler. Història somiada (Traum novelle, trad. A. Soler). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1998. ISBN: 847727231X. 138 p. P. 53.].

BARBOLLA f. 

|| 1. Xerradissa sense fonament. «Tot és barbolla» (en els segles XVII i XVIII, segons Aguiló Dicc.). 

|| 2. Pescar a la barbolla: remoure els fons terregós d'una bassa per enterbolir l'aigua i agafar el peix amb les mans (Tortosa).

    Etim.: la mateixa de barboll.

Però els transeünts als quals demanava orientacions o bé eren forasters o bé preguntaven, arrufant el nas: Els caçadors què, com si fos boig; o, encara, s'empatollaven amb tot d'explicacions envitricollades, adobades amb gesticulacions geomètriques, generalitats geogràfiques i dades estrictament locals ("... i tiri cap al sud així que arribi als jutjats...") , de tal manera que era impossible que no em perdés dins el laberint d'aquella barbolla ben intencionada.  [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 116.].

La barbolla, forta, contradictòria, vana i estèril, continuava al seu voltant, però només era clarament conscient que el projecte d'assaltar els forns de pa era el tema de l'assemblea i que era tractat enèrgicament, i que també es feien moltes referències a les carnisseries i a s botigues de queviures, i fins i tot a les peixateries.  [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 219.].

Ep, comp­te! Anem bé! Ja em conec la cangoneta de la senyoreta Jeanne! En tinc prou, de barbolla! I és per això que vol dir aquí, força dar, força alt, encara que només sigui per a ella mateixa: jo, Jeanne Duval, vint-i-tres anys, comediant, estic fins al capda­munt d'empolvorar-me la cara per interpretar criades de com­parsa i només accepto aquesta comèdia pels vuitanta francs que vindran després i, que vista la duresa dels temps, estaran tan bé a casa meva com a casa d'un altre.  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 121.].

BARBOTEJAR v. tr.

Parlar confusament (Cat., Val.); cast. murmurar. Los ànechs barbotejavan fent sentir per moments alguns coachs!, Bosch Rec. 320. Una monja barboteja | en l'angúnia de la mort, Guimerà Poes. 177.

    Fon.: bəɾβutəʒá (or.); baɾβoteʒá (occ.).

    Etim.: derivat de l'arrel barb-, onomatopeia del balbuceig. 

Barbotegeu

Barbotegeu, i força, i una ploma diria que us espanta. ¿D'aquest home parlàveu? [William Shakespeare. A bon fi, tot li és camí. (All’s Well That Ends Well, trad. J.M. de Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona 1930. ISBN: 8402074626. 156 p. P. 146.].

BARBOTINA f., neol. quím. 

Barreja d'argila amb aigua, en la qual hi entra l'aigua en proporció de més d'una tercera part; cast. barbotina.

Barbotina (enllaç)

Per això els càntirs, els fusos, les almorratxes, els garrots, les bigues, les reixes, els collars del bestiar, els jous i les cadires han rebut signes que estúpidament anomenem decoratius; signes que per als materials que es treballen per acumulació, com la ceràmica i el vidre, són bàsicament escissions o barbotines, i per als que es treballen per eliminació, com la pedra o la fusta, són incisions o buidats. Per aquests fets, la tècnica condiciona l’estil. (Alexandre Cirici. L'Escultura catalana. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788477275787. 160 pp. Pàg. 16.).

BARBOTEJAR v. tr.

Parlar confusament (Cat., Val.); cast. murmurar. Los ànechs barbotejavan fent sentir per moments alguns coachs!, Bosch Rec. 320. Una monja barboteja | en l'angúnia de la mort, Guimerà Poes. 177.

    Fon.: bəɾβutəʒá (or.); baɾβoteʒá (occ.).

    Etim.: derivat de l'arrel barb-, onomatopeia del balbuceig.

Tots els periodistes, els consultors -que sempre es guarden a la rebotiga una reserva de teories si per cas- barbotegen. Per la meua part, m'envisi que el vell drac francés a dintre meu encara batega.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 111.).

BARBULL m. 

Soroll fort i confús de moltes coses en moviment (Cat.); cast. barullo. Tots aquells qui del barbull se lunyen, Ausiàs March civ.

    Etim.: de l'arrel barb-, onomatopeia del parlar confús.

Sembla com si el so de l'instrument, generalment desafinat i amb una producció musical que tendeix al patetisme, aportés al guirigall ciutadà de motors, veus i botzines un arabesc indefiniblement poètic, es constituís en una illa d'inspiració enmig d'aquest barbull mecànic que és el so de les ciutats del segle xx. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp. Pàgs. 37.).

BARBULLENT adj. 

Turbulent, segons aquest passatge: Ab sanch turca ne tenyires les barbullentes ones de Lepant, J. Rosselló, Flors de Mall., 90.

Dellà el mirall que perfà aquest silenci / hi ha estesa d'uns anys no combatuts, / barbullents i frondosos, / plens de símbols, de veus i de banderes (Miquel Martí i Pol. Estimada Marta - Llibre d'absències - Llibre de solituds. Edicions 62, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6997-5. 158 pp. P. 21.).

Barbullent

Aureli es va posar a riure i després tots els altres, en una rialla barbullent, de vegades semblant a un sanglot, una rialla alliberadora com el plor d'un nen que ha passat molta estona angoixat per la por. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 128.].

BARCELLA f.

|| 1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera; cast. barchilla. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds. Cent quarteres e II barceles d'ordi, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Si dóna de vint barcelles en ius de nòlit, Consolat, c. 77.

|| 2.   Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar. «La qual barcella deu auer dintre la taula en alt ab les ferradures, vn palm e mig e de terç de quarto de palm en totes les quatre taules de la barcella, que son per los costats de la barcella. Lo sòl de la barcella, dintre en la barcella e de taula a taula es e deu esser a totes parts de si vn palm e mig menys vn quarto de palm. La boca de la barcella deu esser, dintre la barcella de taula a taula, en la hora de la barcella, un palm de quarto e de quarto de palm, la qual barcella deu esser fassida per totes les ores de la barcella de lates de ferre, e vna lata de ferre deu passar per mig de la barcella, que tenga e sia fermada de la vna ora de la barcella tro en l'altra. E el mig del sol de la barcella deu esser vna verga de ferre redona ficada que pug entegra tro a la lata del ferre que va en traués a la barcella, que sostenga la lata trauessada que no pusca enclinar ne baxar» (Cost. IX, xv, vii). Aquesta descripció que les Costums de Tortosa fan de la barcella, es concorda amb les parts actuals de la barcella mallorquina, però aquesta, en lloc de tenir quatre taules o costats, és de parets rodones, de manera que la seva forma és tronco-cònica.

|| 3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra. Et unam barcellam terrae, Repart. Val. 260.

|| 4. Bastiment quadrat de fusta que serveix de vasa a la vorera inferior de la campana del fumeral (Tortosa, Val.).

|| 5. Esquadra o doble esquadra de ferro que sosté a la revora les rajoles dels foguerills (Tortosa).

|| 6. Cadascun dels compartiments quadrats poligonals que formen un enteixinat (val.); cast. artesón (F. Almela en BSCC, xxv, 657).

    Loc.—a) Set almuds no fan barcella: ho diuen d'una cosa que ret poc (Mall.).—b) A barcella per garba: ho diuen del blat que ret molt, i per extensió ho diuen també de tota cosa que dóna profit (Mall.). El blat era retent: a més de barcella per garba, Pons Llar 38.

    Fon.: baɾséʎa (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Gandia, Al.); baɾséʎɛ (Sueca, Alcoi); bəɾséʎə (Mall., Men., Eiv.).

    Etim.: del llatí vg. *parcĕlla (contracció de particella), nom de mesura agrària, que sofrí el canvi de p- en b- en el llenguatge mossaràbic (cfr. la forma mossaràbiga baɾʤela, ap. Simonet Glos. 34). 

Barcella

A banda de la política, el menjar pot ser un problema més gran que l'energia. Abans de la guerra de Putin, Rússia i Ucraïna representaven juntes més d'una quarta part de les exportacions mundials de blat. Ara Rússia està sancionada i Ucraïna és zona de guerra. No sorprèn que els preus del blat hagin augmentat des de menys de 8 dòlars per barcella abans que Rússia comencés a concentrar les seves forces al voltant d'Ucraïna fins a uns 13 dòlars actualment. (Paul Krugman. Com afectarà la guerra a l'economia mundial? Diari Ara, 11/03/2022).

BARDER m. 

|| 1. Conjunt de plantes espinoses (Empordà, Olot, La Selva); cast. zarzal, brezal. A tres passos del cau hi havia un barder de romagueres ahont s'enredà el filat, J. Saderra (Catalana, i, 458). 

|| 2. Planta espinosa del gènere Rubus (Camp de Tarr., Priorat); cast. zarza. 

|| 3. topon. Bac-barder: bosc de pins bords que hi ha en el terme de St. Salvador de Bianya (partit d'Olot). 

|| 4. Llin. existent a L'Ametlla i Vilademuls.

    Loc.

—Es barder de la lluna: ho diuen d'una dona despentinada, bruta i mal vestida (Llofriu).

    Fon.: bəɾðé (pir-or., or,); baɾðé (Falset).

    Etim.: derivat de barda.

Físicament era home de gran alçada, camallarg, eixut de carns, d'aire decidit, bru de pell, de faccions pronun­ciades, amb uns ulls negres, inquiets, que guspirejaven de jove energia sota él barder de les blanques cenes.  (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 103.).

BARELLA

Quan es rentava, era tot un espectacle. S'estarrufava sobre la bar­rella i es capbussava dins la banyera groga amb un delit visible. Al vespre, se l'havien deixat massa temps de fora, feia morros.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 118.).

BARJOLA f.

|| 1. Bossa de pell d'ovella o de cabra, on els pastors duen el menjar, el ganivet i altres coses manuals (Puigcerdà, Bagà, Gòsol, Rib. de Sió).

|| 2. Butxaca interior del gec (Plana de Vic, Collsacabra).

|| 3. Cistell de vímens ovalat o rectangular, d'un pam d'altària, amb una ansa enmig (Tortosa). Lo pescadó..., la barjola penjada al braç plena de llepolies per a la familieta, Moreira Folkl. 206.

|| 4. Bossa gran de tela o de pell, amb tapadora, que els qui van de camí duen a l'esquena per portar-hi menjar, roba o utensilis (Escrig-Ll. Dicc.); cast. barjuleta.

|| 5. met. Panxa; cast. barriga (Martí G. Dicc.).

    Fon.: bəɾʒɔ́ɫə (pir-or., or.); baɾʒɔ́ɫa (Tortosa); baɾʧɔ̞́ɫa (València).

    Etim.: V. barriola.

M'estimava més guardar-lo a la barjola, endur-me'l a casa. Allò em semblava molt més responsable... Fins i tot hi posava agulles dobles, una d'enorme, imperdible, i dues de petites a banda i banda... Tothom se'n fotia. «No el perdrà pas!», deien cabreta. T'agafaven ganes de fotre-li un gec d'hòsties, de tan crispant com arribava a ser... Li va treure una mamella. [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 140].

BARRABOLA m. 

Home informal, que no mereix confiança (Llofriu).

    Fon.: bərəβɔ́lə (Empordà).

Ves tu si hem de comparar el seu dír amb el d'aquell barrabola de Barcelona, que només va fer que ensumar-me una mica.   (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 233.).

BARRABUM m.

Soroll eixordador (Barcelona). Un barrabum tremendo, Oller Fig. pais. 96.

I sortosament en aquell instant esclatà una bomba. És a dir, una bomba no. Hem de dir la veritat: sentírem un barrabum fenomenal i el cotxe s'aturà amb un sotrac que de què si ens fa prendre mal, només esquitxos de tabac cremant-nos. Baixàrem esparverats i no havia es tat en definitiva gran cosa: un pal de telèfon ha via caigut a terra a causa d'un petard que els vaguistes de la Companyia telefònica-després ho sabérem exactament-havien posat com un dels actes freqüents de sabotatge.  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 77.).

BARRACUDA

f ICT Gènere de peixos de l'ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids (Sphyraena sp), de cos allargat i prim, de grans dimensions i de tons grisos.

(http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0016951)

Hi porta la cuina de gas per fer te i escalfar el menjar enllaunat: espagueti i mandonguilles, barracu­da i cebes.(J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 225.).

Procedència de la imatge: ENLLAÇ

BARRA-LLEVA

Vaig veure gent que retirava les peles de mandarina i les copes de cava dels balcons. Gent amb bata i sabatilles. Eixample desert i refredat, el vent bufava. Les boles de paper de regal rodolaven. En diré barrelles. (Adrià Pujol. Gener. Els barcelonins, 1. Art. revista L'Avenç 419, gener 2016, pàg. 12.).

BARRAGÀ (amb ses var. barracà, barracan). m. ant. 

Tela de llana impermeable; cast. barragán. Carga de barragans, Leuda Coll. 1249. Quolibet panno de barrachan petit, doc. segle XIII (RLR, iv, 366).Barracan de Loers, Reua Perp. 1284. La imposició dels barragans e draps de senyals, doc. a. 1358 (arx. mun. de Barc.). Un barragà listat de diuerses listes vermelles e grogues, doc. a. 1412 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El barragà era molt usat en les naus, com a peça d'abric, per dissimular llums, etc. Per fer dos barragans, la hu per a la... e laltre per a la gabia del triquet, doc. a. 1449 (Arx. Gral. R. Val.). Malgrat el gènere femení (una barraga) en què trobam usat el mot barragà en el c. 57 de la Crònica d'En Jaume I, creiem que no s'ha d'interpretar com una barraca, sinó com un barragà; el context mateix demostra que no es tractava d'una barraca, sinó d'un drap: «Dixeren-nos que farien encendre una lanterna, mas hauien paor que'ls veessen les guardes de Maylorques. E nos dixem-los que conseyl hi podien pendre, que metéssem de la part de la yla unabarraga, e que metessen la lanterna en la popa, e que'l drap que cobrís de part de la montanya la lanterna, e que la ueuria l'estol».

    Etim.: de l'àrab barrakān, ‘espècie de xamelot grosser’, ‘espècie de vestit negre’ (cfr. Eguílaz Glos. 341).

El gros de les botigues de robes el constituïen les que es dedicaven, amb caràcter general, a servir gèneres per a vestits i abrigalls, sense distinció de classes ni de qualitats, a gust de tothom i al nivell de totes les butxaques. S'hi oferien burates, baietes i baietons blancs, grana, verds i grocs, pell de diable, franel·les, bombosins, alanquins, blauets, burells, barragans, i en els establiments més importants es trobaven articles més delicats com tafetans, pelfes, sarges, montforts, maó, anascots i tota varietat d'articles de fantasia i novetats. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàgs. 51-66. Pàg. 54.).

BARRAGANET m.

|| 1.   Porció superior de la lligassó, que puja més amunt de la coberta alta i serveix per formar l'orla d'un vaixell; cast. barraganete.

|| 2. Barraganet de popa: peça gruixada de fusta, de superfícies planes, que sobrepassa el dragant tort i la coberta, i a la qual es claven les taules del quadro de popa (Mall.).

    Fon.: bərəɣənέt (Barc.); bərəʝənə́t (Palma).

    Sinòn.: || 1: escalemot;— || 2: gambota.

    Etim.: pres modernament del cast. barraganete.

El capità MacWhirr, agafat per sorpresa, fou llançat a distància i es va haver d'aferrar a un bar­raganet per no caure.  [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 32].

1. BARRAM m. 

|| 1. a) Conjunt de les mandíbules amb les dents (Mall.). Un animalot molt gros... ab un barram d'aquí a allà, Penya Poes. 291.—b) Conjunt de les dents (Mall., Eiv.); cast. dentadura. Han trobat un barram postís, o en termes més fins, una dentadura artificial, Roq. 50. 

|| 2. Rugositat de la mola que redueix el blat a farina (Mall.). 

|| 3. Persona o animal molt menjador (Mallorca). 

|| 4. Persona molt xerradora o que crida massa (Mall.); cast. bocachón, taravilla.

    Loc.—a) Treure es barram: treure dents els infants (Mall.).—b) Posar bon barram: fer mala cara, mostrar irritació o disgust (Palma).—c) Girar es barram:pegar galtada forta (Mall.). No li vatx girà es barram per no embrutarme sa mà, Roq. 53.

    Fon.: bərám (Mallorca, Eivissa).

    Etim.: derivat de barra.

2. BARRAM f. 

|| 1. Dona deshonesta, de mala vida (Barc., St. Vicenç dels H.). 

|| 2. Multitud de gent baixa (Barc.).

La mar ha variat la fesomia, ja no té res a veu­re amb el llençol ben estirat de fa unes hores. Ara les ones semblen barrams de llop amb ullals blanquís­sims.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 187.).

La  clientela femenina em semblava dubtosa. En Marcel em deia que no; que no era gens dubtosa: que totes bar-rams, de l'ofici.  (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 86.).

BARRATGE

Els dos joves vivien llur amor damunt un nuvolet. Tanmateix, la realitat es feia present. Alger estava agonitzant. El Debussy, el cinema on solien anar, feia de centre postal quan els carters començaven una altra vaga de protesta contra l'assassinat d'un col·lega. Els terroristes no perdonaven ningú. L'FLN matava els carters francesos i francòfils; l'OAS, els carters àrabs o independentistes. Quan sortien del restaurant, sempre topaven amb algun barratge. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 32.).

El judici tindria lloc al castell de Vincennes, fàcil de vigilar. A més de la guarnició habitual, una companyia de «guàrdies mòbils», amb la metralladora a la mà, el carregador introduït, formava l'últim barratge abans del pati. Calia baixar uns esglaons i endin sar-se als soterranis del castell per accedir a la sala d'audiència, que fins llavors havia servit per a la pro jecció de documentals tècnics. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 160.).

1. BARRILA f., 

sinòn. de barril (|| 1). Una barrila e un cavall trencat, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.).

2. BARRILA f. 

Conversa alegre o sorollosa (Barc., Empordà); cast. jarana. El poble agafava pels cabells totes les ocasions que se li presentaven per fer barrila, Pla Rus 38.

    Fon.: bərílə (or.).

    Sinòn.: tabola.

Arabella caminà pels senders de grava i sota les velles tílies. Però en trobar que hi havia poca barrila, tornà als carrers i observà els carruatges que anaven al concert, plens de catedràtics amb llurs esposes i d'estudiants amb alegre companyia femenina, afanyant-se. Quan tancaren les portes i començà el concert, Arabella continuà endavant. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 402.].

BARRIP-BARRAP adv. 

Barroerament, sense mirament, amb precipitació (Llofriu).

Déu faci que trobin tres al·lotes bones presones, feneres i de sa casa, no aquestes barrip-barraps d'avui dia que se pensen que perquè duen calçons són igual a n'es homos... I tanmateix una dona sempre será una dona i si topa bé ha d'obeir s'homo i respectar-lo... Ciar que noltros no n'hem duita, de sort, amb sos homos...(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg. 114.).

BARRISCA f. 

|| 1. Restes de fruita, llegums i hortalisses, que les marmanyeres venen a més baix preu (Aguiló Dicc.). 

|| 2. Conjunt de coses posades a l'abandó. Entatxonadas en sas capsas o deixadas a la barrisca, Pons Auca 107. 

|| 3. Joc de nois (Barc.). Los escolans seguexen jugant sigui a trets barrisca o a cartrons, Vilanova Obres, xi, 61. Se juga a barrisca d'aquesta manera: cada jugador aporta un cartonet o estampa, que posen en terra prop d'una paret; després, per torn tret a sort, van deixant caure una altra estampa o cartonet, aplicant-lo primer a la paret amb la mà; si el cartó o estampa toca els que hi ha en terra, el jugador se'ls emporta tots. Alguns hi juguen tirant els cartons o estampes de manera que caiguin d'una taula a terra, acompanyant-los amb la mà fins a la vora mateix ensems que els donen empenta.

    Fon.: bərískə (Barcelona).

    Etim.: postverbal de barriscar.

Joc de la barrisca (procedència de la imatge: enllaç)

El repertori és prou abundós: bales (pam-i-toc, barrisca i triangle); baldufa, ballaruga i virolet; bòlit (joc de cana i bòlit); botxes i bitlles; balancí: ballesta; cèrcol o rutlla; saltar a la corda; flendi; grues i estels; pilota i raqueta; refilando o volant; fer ballar els rodets (diàbolo); ratlleta; rodolins, patacons, cartons o cromos; trapezi i gronxador; bassetja o tiradors. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 197.).

BARRUFAR

barrufar trans., intr., pron. ‎(pronominal barrufar-se)

1. (còmics) En la parla dels Barrufets, verb comodí substitut de molts verbs sobreentesos pel context.
   «Toti era un gos obedient i ben educat. Barrufava guàrdia a la casa, es barrufava bé amb els nens, barrufava la pota als amos, era amic del gat i sabia barrufar els lladres.» (Josep Besa Camprubí, Anàlisi i producció de textos catalans, pàg. 63, 2006, Edicions Universitat Barcelona, ISBN 9788447530311)

2. (col·loquial) agradar
   «Em va barrufar molt el capítol d'aquest diumenge de Porca Misèria! Sencillament brutal! Al barrufet Joel Joan el trobo una mica pedant, però té un talent indiscutible.» (No em barrufa, 27 novembre 2007.) (https://ca.wiktionary.org/wiki/barrufar)

Barrufos

L'alimentació de bord em sembla força acceptable. Jo no parava de farfollejar. Ràpidament, com ho havia predit el capità, vaig recobrar prou forces com per anar a remar de tant en tant amb els companys. Però on n'hi havia deu, de companys, jo en veia cent: barrufos. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 206-207.].

BARRUNDANYA

1 f. [LC] [ME] Tempesta molt forta.

2 f. [LC] [MD] Atac de malaltia amb vòmits, amb crits, etc. (http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=barrundanya)

Eren com una barrundanya d'aque­lles del setembre, quan comencen no hi ha qui les parí i s'ho emporten tot per davant.(Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 347).

BASCOSARIA

Era un escamot de l'exèrcit de la misèria i de la ganduleria, que passejava alegrement la desfeta, llançant flastomies o grunys de bèstia inconscient, esventant ferums de cort i de pa negre, i ensenyant, a tall de creus i medalles arreplegades en el camp de batalla, rastelleres de llagues, crostes purulentes, ossos retorts, membres atrofiats, connes de femsa i vivers de polls; totes les xacres de la pobresa i de la brutícia; tots els estigmes de la fam i de la bascosaria. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 44).

BASQUEJAR v.

|| 1. intr. Tenir basca o ganes de vomitar (Cat., Men.); cast. basquear, tener náuseas. Lo sopar fou amb parsimònia per lograr no basquejar en lo llit, Maldà Col·legi 78.

|| 2. intr. o refl. Preocupar-se, tenir neguit per la impaciència o per la incertesa envers d'una cosa (Ross., Ripoll, Vic, Barc., Solsona, Cardona, Bellpuig); cast. preocuparse. Mes, no cal bascajarse, amichs. Preneu coratge, Caseponce Man. 165. Aneu, aneu, i no basquegeu de la mula, Scriptorium, gen. 1927.

|| 3. intr. Procurar, dedicar atenció a fer o obtenir una cosa (Barc.); cast. procurar, ocuparse. Necessitava que una persona... besquejés [sic] pera guarirlo, Pons Auca 155. Més livertat hi ha en donar justicias y teorias, y menos basqueja ningú d'estudiar, Casanovas Teor. 6.

|| 4. refl. Esforçar-se, donar-se intensament a fer una cosa (Valls, Reus); cast. esforzarse. «Vinga basquejar-me tot lo matí per guanyar no-res» (Reus). Es basquejava per atrapar a la memòria les paraules triades, Espriu Anys 39.

|| 5. Cercar amb diligència i atenció (Mall.); cast. rastrear. «Aqueix ca pertot basqueja». a) Separar-se de la tropa els soldats per cercar i dur-se'n el que poden de les cases o del camp; cast. merodear (Un Mall. Dicc.).

|| 6. Obtenir, guanyar amb el propi esforç (Mall.); cast. ganar, procurarse. Quant se basqueja es pa y es companatge, Aguiló Poes. 184. Maldement mos ho haguem basquetjat a forsa de suhó, Ignor. 38. «Se basquejava la vida»: guanyava prou per viure (Mall.).

    Loc.

—Que basqueig!: ho diuen de qualcú per manifestar que no se'n volen ocupar ni ajudar-li (Mall.); cast. ¡que se fastidie! Si s'empobreix y passa miseria y fam, ¡que basqueig o demani almoyna!, Obrador Arq. lit. 101.

    Fon.: bəskəʒá (pir-or., or.); baskeʒá (occ.); bəsсəʤá (Palma, Manacor, Felanitx); bəskəʤá (Inca, Men.).

    Etim.: derivat de basca. 

Basquejava

Donya Caterina es basquejava per trobar-me una dona de fer feines.

-N'hi ha una que és millor que la Giulia. Aquests dies té feina, però estic segura que vindrà, ho aconseguiré. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 252.].

Basquejar-se

El Mossèn només havia d'ajudar-nos, de moment, i de cuitar a aprendre, era la seva feina. I a més a més, d'altra banda, únicament havia vingut a això, a basquejar-se per la col·locació de la vella Henrouille per començar, i cor rents, i per la de Robinson també, alhora, amb les Ger manes de províncies. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 380.].

BASQUET

Fins que Vicent Pallarès, que ja ha agafat prou confiança, em corregeix: «has dit que anàveu al recader i no es deia així: era l'ordinari». Ostres, sí! I Toni el jefe afegeix: «les caixes de cartró van trigar molt en arribar, la gent enviava el menjar en basquets». Sí: basquets! (una capsa ovalada que fa com una mena d'embut, amb una tapa, les fustes creuades no tapen tota la superfície, però eviten que puguin caure les peces grosses). (Julià Guillamon. El tren de la bruixa. Ed. L'Avenç, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788416855267. 96 pgs. Pg. 29.).

BASSETJA (ant. basseja) o passetja. f. 

Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil (Cat., Bal.); cast. honda. Combatre ab baceges ne ab peres, doc. a. 1323 (Geogr. C. Barc. 304). E David com lo viu venir pres una pedra e posàla en la bassege e tramesla al gigant, Serra Gèn. 107. Si'l qui guerretja | té ardiment, fins son vençuts | los contraris ab bassetja, Picó Engl. 22. Y roda qui roda s'horrible passetja, Roq. 4. En l'edat mitjana hi havia certes màquines de balística (com el trabuquet, fenèvol, etc.) en les quals el projectil se posava dins una gran fona o bassetja penjada al cap de la perxa; a aquesta classe de bassetges se refereix el text «tres basseges de trabuch», que apareix en un inv. barceloní de l'any 1467 (citat ap. Aguiló Dicc.). Antigament era molt usual a Mallorca i Menorca l'ús de la bassetja entre la gent del camp. A Menorca se conserva la tradició que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertar a bassetjades sense errar cap tir, les nou barres d'una barrera en l'orde en què estaven col·locades o bé els vuit espais buits situats entre barra i barra (Camps Folkl. ii, 99). Avui en dia encara empren la bassetja els pastors mallorquins, per tirar a les ovelles fugisseres o saltadores. La passetja mallorquina és una trena de tres caps de cànem o de cuiro, amb una ansa a un extrem per passar-hi el dit de la man dreta; la llatra o trena té devers nou pams de llargària, i a mitjan lloc es destrena en tres llatrons o cames, que passat un forc es tornen replegar fent una sola llatra que es va aprimant i acaba en forma de coa de rata; damunt els llatrons o cames posen el mac, i agafant la trena pels dos caps la fan voltar veloçment, i en voler desparar amollen el cap de la coa de rata, i el mac parteix amb gran força. Els al·lots també fan, per jugar i per barallar-se, una classe de passetges consistents en dues cordellines fermades una a cada cap d'una tireta de pell, on posen la pedra.

    Fon.: bəsέʤə (Pla de Llobregat, Vilafr. del P., Vendrell, Sta. Col. de Q., Valls, Tarr.); bəsə́ʤə (Eiv.); pəsέʤə (Valls, Maó); pəsə́ʤə (Mall., Ciutadella).

    Sinòn.: fona, mandró.

    Etim.: desconeguda. En aràbic hi ha el mot waḍāfa, mat. sign., però no es veu la possibilitat fonètica que sia la base del cat. bassetja.

El repertori és prou abundós: bales (pam-i-toc, barrisca i triangle); baldufa, ballaruga i virolet; bòlit (joc de cana i bòlit); botxes i bitlles; balancí: ballesta; cèrcol o rutlla; saltar a la corda; flendi; grues i estels; pilota i raqueta; refilando o volant; fer ballar els rodets (diàbolo); ratlleta; rodolins, patacons, cartons o cromos; trapezi i gronxador; bassetja o tiradors. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 197.).

1. BASSIOL m. 

|| 1. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics (Gandesa, Tortosa, Morella); cast. gamella. L'abeurall que havia en la bàssia dels bacons o en el bassiol de les gallines, Salvador FB 25. 

|| 2. Espècie de canal o recipient llarguer de fusta o de pedra, que umplen d'aigua per atreure-hi els moixons i caçar-los amb els filats (Gandesa); cast. bebedero. 

|| 3. Piqueta on renten la roba (Vistabella del M.). 

|| 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera (Vinaròs, segons Aguiló Dicc.). 

|| 5. Gibrell (Tortosa); cast. lebrillo. Una rivella per escudellà i un rivell o baciol, Moreira Folkl. 43.

    Etim.: derivat de bassi.

2. BASSIOL m. 

Petita bassa o aplec d'aigua en terra (Empordà, Manacor). Havia deixat escapar l'aigua, que de sempre formava com un bassiol enxarcat, Vict. Cat. Mare Bal. 51.

    Etim.: derivat de bassa amb contaminació de bassi.

Llavors va pensar en la dalla, L'agafà i d'un cop sec separà el cap del tronc. L'esquitx de sang li embrutà les botes i formà un bassioļ. (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 48.).

Els bassiols brillaven per tots els voltants, i el panorama silent del carrer, vorellat de cases fosques i baixes, s'estenia lluny enllà, en el plugim glacial, cap a la dreta i cap a l'esquerra, fins a perdre's en la immensa i tràgica ciutat on l'infortuni desmesurat estava a l'aguait sota la llorda nit, sinistrament, monstruosament callada, tan sols udolant a causa del dolor, en l'acalorat ròdol de brega humà que tenia al darrera.  [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 226.].

BASTAIX m. 

I. || 1. Home que té per ofici traginar càrrega amb la seva pròpia força muscular; cast. faquín, ganapán, mozo de cuerda. Als bastays que portaren lenfant En Jacme, doc. a. 1268 (Butll. C. Exc. xviii, 175). E us feu hom portar la crou, a semblant com si fóssets bastax, Llull Cont. 90, 7. Nos veem que los bastais porten fex a lur coll e a lurs espatles, Llull Cont. 122. No sia donat als bastaxes per lo portament de lurs mercaderies... sino lo quart del loguer dels careus, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Lo rey se començá de exir... ab unes andes, ab bastaxos qui'l aportauen al cap, Tomic Hist. 277. Un feix que no'l duria a plassa cap bastaix, Aguiló Poes. 185. 

|| 2. Persona que es veu obligada a fer les feines més feixugues o grosseres (Cardona, Solsona, Vallès, Penedès, Men.); cast. burro de carga. «Som es bastaix de la casa» (Ciutadella). «El fan servir de bastaix» (Cat.). 

|| 3. Persona curta d'enteniment, que es deixa comandar dels qui són més vius (Camp de Tarr.).

II. met., per semblança amb un home carregat: 

|| 1. El bessó del mol·lusc anomenat «ermità», o sia el mateix ermità sense la closca (Llucmajor). 

|| 2. Estàtua de persona humana que sosté una cornisa o altre element de construcció, fent l'ofici de columna o pilastra (Empordà, Camp de Tarr.); cast. cariátide. 

|| 3. Peça de fusta que posen forta i a nivell per sota un llenyam o biga a fi de sostenir-lo quan flaqueja (Palma). 

|| 4. Suport de ferro muntat damunt un trespeus, que els ferrers posen a certa distància de la fornal per sostenir una peça que sia molt llarga (Palma). 

|| 5. Soc de fusta que va davall l'escala del carro, a cada costat d'aquest, i descansa damunt el fusell (Artà, Manacor, Llucmajor, Vilafr. de B.). 

|| 6. Peça que serveix per sostenir-hi l'eina quan tornegen (Manacor). 

|| 7. Cada un dels barrots que estan col·locats horitzontalment en terra, i damunt els quals descansa la mola del molí de vent quan la piquen (Eiv.). 

|| 8. Cada un dels quatre reforços d'ullastre que van de la roda del molí de vent a la part davantera de l'abre per mantenir fixa la unió d'ambdues peces (Manacor). 

|| 9. Cada un dels bastons que el carboner posa al voltant de la sitja si aquesta és massa rosta (Mall.). 

|| 10. Cada un dels bastons que surten partdamunt el bandó del carro de feina i que van encaixats dins els bancs de la bastimenta per mantenir-la subjecta (Llucmajor). 

|| 11. Bracet del carretó de batre (Montuïri).

    Fon.: bəstáʃ (pir-or., or., bal.); bəstáјʃ (Tarr.); bastáʃ, bastáјʃ (occ., val.).

    Intens.:—a) Aum.: bastaixàs, bastaixot;—b) Dim.: bastaixet.

    Sinòn.:—I. || 1: camàlic.—II. || 4: cavallet, mosso, mossa;— || 8: estrebador de la roda.

    Etim.: del gr. *βάσταξ, mat. sign. I || 1 (cfr. Meyer-Lübke REW 980).

Per aquesta consideració Carneades deia que els fills dels prínceps no aprenen res com cal si no es a manejar els cavalls, puix que en tot altre exercici tothom es doblega davant ells i els el dona per guanyat; però un cavall, que no es ni adulador, ni cortesà, tira a terra el fill del rei corn faria amb el fill d'un bastaix.   [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 145.].

Bastaix

Ja eren al port. El doctor Wyfold va aixecar-se i contractà un bastaix francès perquè li portés l'equipatge. Estava una mica excitat. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 248 p. P. 209.].

BASTARRAL

El foc devia ésser en el bastarral, que feia de sostre a cort de la vaca: el dia abans hi havien entrat la palla ova, que cruixia de tan resseca i cremaria mateix que una esca. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 111).

1. BASTER m. 

Qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines (Cat.); cast. albardero, talabartero. Ab molsa de basters o ab drap la lligareu, Agustí Secr. 66. Astam filat per a baster, Tar. preus 44.

    Fon.: bəsté (pir-or., or.).

    Sinòn.: seller, selleter, corretger.

    Etim.: derivat de bast.

2. BASTER, -ERA adj. 

Agulla bastera (V. agulla, 1, || 2).

Tenia a veure amb els llibres, però també hi tenia a veure qualsevol noi dels encàrrecs que hagués de portar a casa dels compradors; i evidentment, Millicent no veia pas en què es diferenciava la tècnica que ell exercia de la d'un plomaire o la d'un baster. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 412.].

Baster

Així havia començat. I, amb el pas dels anys, el senyor Gregoropoulos havia prosperat. El restaurant «Faleron» s'havia ampliat, de primer, pel pati del darrera, devorant una botiga de baster que li feia nosa. Després s'amplià pels costats, desplaçant, per la dreta, un barber, i per l'esquerra una tenda de verdures. Els nous locals aviat foren insuficients per a la clientela, que cada dia anava en augment. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 52.].

BASTIÓ m. 

Baluard de murada; cast. bastión. Qui per bombardes qui per hun bestió que fa,doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 10). Lo bastió de Sanct Antoni fa salve de mosqueteria y artilleria, y los altres bastions fins a la porta pintada saludan,doc. a. 1659 (Alm. Isl. Bal. 1867, p. 39).

    Fon.: bəstió (pir-or., or.); bastió (occ., val., alg.).

    Etim.: del fr. bastion (<bastillon, mat. sign.).

Bastió (procedència de la imatge: enllaç)

Font, ahir que l'ataxafásia convertia en un esgarip, un renill, i del pastís (erola de mantega rosada i pedregars de caramel de Reis, gar­rigues atermenades per torricons, palissades i una barbacana coberts de nata, bastions emmerletats de trufa, amb contra­forts de xocolata negra al peu de la muralla, també mantegada, un matacá, una llucana i una corsera que eren cireres con­fitades, la corsera verda, amb un penen de pa d'àngel tenyit amb els colors del Barca, i pati i Rica encrernats i després cre­mats, sirtes de sucre acolorit i, tot al voltant, una corona de mugrons de crema, i encara, las, el signe de la xocolata, ves, ca­cográficament llaminer, fill meu, que ho hem fet amb tota la bona voluntat, «felís cumpleafis», bufa, fu, i demana, carinyu, demana coses, que la fada Camilla és bona i te les concedirà mentre dorms i demà tots menjarem anissos, però de la tieta no, que estaran passats, els comprarem a l'Englantina, si no en tenen d'oferta a cal Ros), ara en quedava vés a saber quina mi­ca d'os, sang, albúmina o proteïna per, no res, per..., l'home s'enfonsava en la nyapa crostada de sang i llana, tenia set. Una bravada reescalfada va estremir la medul.la del senyor Pepet. Darrere seu tronava la veu del Lluciá, «Aquí, nebodeta!», «Hi, ai! Animal!», reia la Madona Cinteta, aquell porc, enmig del foc botant amb els calçotets a maja cama, mare de Déu, Bau­bo tronant, era capas d'enastar...,(Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 279.).

BAT m.

|| 1. Batec; acció de bategar. El bat del teu cor és dolç com les flamerades del foc... a l'hivern, Cerdà Angeleta 260.

|| 2. Cop fort; cast. golpe. Les catacumbes s'obrin de Constantí an el bat que dóna amb l'ast del làbar, Caymari Poem. const. 70.

|| 3. Acció forta dels raigs del sol (Ll., Mall.); cast. resistero. «No vagis an aquell bat de sol!» (Ll., Massalcoreig). S'obrin les pinyes al bat del sol agostench, Salvà Poes. 71.

|| 4. Acció intensa del vent o d'una altra força natural. Sa torxa de xiprer, d'esbadiada flama, que aixeca al bat del vent, Bartra Màrsias 19. Del bleix de l'arç, tan dolç al bat dels elements, Foix Nadals 49.

|| 5. adv. De bat a bat o de bat en bat: obert completament (un portal o finestra); cast. de par en par. Evitar de dir... de bat en bat, Pau Regles 286. De bat a bat obri la porta, Llorente Versos 38. Com fèrrea porta s'obre de bat a bat al mar, Atlàntida iv. Pega un cop a ses portes, i aquestes s'obrin d'en bat en bat, Alcover Cont. 80.

    Etim.: postverbal de batre. 

Bat  

-Oh! -exclamà Dorothy, agafant-se al braç del seu marit,

Després emmudí, meravellada davant l'escena que s'oferia als seus ulls.

Tap-arap-tat-tat-arap-tat.

Tornà a sentir-se el tecleig, precisament al pis de sota. Es van abocar a la barana, per mirar a baix, i van veure un home assegut davant una màquina d'escriure, collocada en una tauleta arrambada al balcó. No s'havia adonat que se'l miraven. Devia haver esmorzat a l'aire lliure, al bat del sol, perquè, a un costat de la taula, es veia una safata amb una tassa i una cafetera. També hi havia una pila de quartilles amb un plat al damunt, que privava que el vent se les emportés. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 312.].

BATAFALUA

Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z - Pàgina 71 - Resultat de Google Llibres

books.google.es/books?id=fwsB4kcWvWQC

Aguiló i Fuster, Marià

V. batafalua. tinar [tinart] (Calella, Palamós) : gran bóta de vi que fan cònica, de mesura de cinc cents bocois; espècie de cubell que serveix per a traginar els ...

En el panorama agrícola del país ue mostra Eiximenis a finals del Tres-cents, se subratlla la producció de "fruits estranys e drogues orientals" -cita els següents: "sucre, pebre, cotó, safrà, alazflor, arròs, alquena, alcaraülla, comí, alfalç, adcercó e batafalua"-, com també la seda i les plnates industrials -"lli e canem e gleda per adobar draps e grana, pastell, gauda e alazflor"- la qual cosa és un testimoni del seu nivell d'especialització.(AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. Pàg. 239).

BATALL m.

|| 1. Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronzo, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior fa sonar la campana; cast. badajo. Tres squelles covinents ab llurs batalls tocans, Ordin. Cast. 61. Dixli [a Isop]: Batall de campana fira la tua boca, Isop Faules 8. La mà fou batall, la galta campana, Passi Cobles 27. Com brandada esquella als cops de tronador batall, Canigó ix. a) Batall de forca: home de mala vida, que va per mal camí (Aguiló Dicc.).

|| 2. Espadell, barra de fusta que va davant el trill quan hi van junyits dos animals (Tortosa).

|| 3. Tros de fusta cilíndric que va ficat davall la roda de l'espiga de la premsa de fer fideus, i és la peça que pitja la pasta perquè passi per dins el motlo (Manacor).

|| 4. Paraula indecent o grossera (Men.); cast. ajo, palabrota. S'enfadava i començava a dir batais i més batais, tants com n'hi venien a sa llengu, Ferrer Rond. 15.

|| 5. Desori, renou desordenat de gent que no s'entén (Batea).

|| 6. f. Dona xerradora, que diu més que no sap i que es contradiu sovint (Alaró). «Vaja un batai, que éts!»«Sou una bataiot, vós!»

|| 7. Batai! interj. usada com a eufemisme en lloc de carai (Eiv.).

    Fon.: bətáʎ (Conflent, Ripoll, Barc., Sta. Col. de Q., Valls, Reus, Tarr.); batáʎ (occ., val.); bətáј (Bagà, Pobla de L., Empordà, St. Vicenç dels H., Penedès, bal.).

    Intens.:—a) Aum.: batallàs, batallot.—b) Dim.: batallet, batalleu.

    Etim.: del llatí *battuacŭlu, mat. sign. 1.

A la porta hi havia un batall metàl·lic rovellat, una mitja esfera amb un tirador en el centre que, quan el vaig fer girar, va fer un soroll com d'algú que té vòmits: un so apagat i esmorteït, de molt poca potència. Em vaig esperar, però no hi va haver resposta. Vaig tornar a fer girar el timbre però no va venir ningú.  [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 278.].

Batall

«Beneïdes siguin les mamelles que us han alletat! » A les portes, les velles desdentegades deixaven un moment de filar la llana per murmurar sentències: «Una muller és una gran cosa, però una germana encara ho és més». «Germà i germana, batall i campana.» [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 90.].

BATCULAR v. tr. 

Tupar algú per les anques (Mall.); cast. azotar. Unes venedores s'aferraren, y clic clac se batcularen de bon de veres, Tont. d'En Pere Taleca, 12. «Magdalena, cap d'arena, | rompedora de plats fins; | sa mare la batculava | a davant tots els fadrins» (Palma).

    Fon.: bəkkuɫá (Mallorca).

    Etim.: format damunt batre cul.

La vigilància era mínima per darrera 1'Olivar, perquè les forces de l'Agutzil estaven encara concentrades entre Montision i l'Al­mudaina, on detenien els que consideraven més sospitosos i batculaven com a propina a tothom.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 255.).

BATERELL m.

|| 1. Lloc on bat intensament el sol, l'aire, la pluja o altre accident atmosfèric (Cat.); cast. resistero. Es posaria jactanciosament al baterell de la claror perquè el reparés la Cinta, Ruyra Pinya, i, 130. Miri que no li convé estarse al batarell del ayre, Vilanova Obres, xi, 180. Dúiem un carregament de partitures amb composicions escrites al baterell del sol i de la sal, Foix Diari 39. «En es batrell [sic] de sa porta hi estàs ben bé per refredarte» (St. Feliu de G.). «Es amoïnós aquest baterell de porta!» (Argelaguers).

|| 2. Barra que travessa la mola de damunt i serveix per fer caure el gra dins l'ull de la mola (Cat.).

    Fon.: bətəɾéʎ (or.); bətɾéʎ (St. Feliu de G.).

Fet i fet, el Dant es va enamorar follament de la Beatriu quan aquesta en tenia nou, una noieta de cara fascinadora, pintada i enjoiada, abillada amb un vestit 

carmesí, i això passava a Florència, el 1274, en un banquet, al mes de maig joliu... quan Petrarca va caure follament enamorat de la Laura, aquesta era una 

nimfeta rossa de dotze anys, dotze anys al baterell del vent, del pol·len i de la pols, onejant per la plana delitosa, albiradora des delsturons de Valclusa.  

[Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 23.].

La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a a poc

escalfant al baterell del sol. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 91.).

BATIPORT m. 

|| 1. Porta que té per bastiment una altra porta més gran (Eiv.); cast. postigo. De portes grans principals ab batiports, sis lliures, Capit. Iuiça 71. Es mirai penjat en es batiport de sa finestra, Rond. Eiv. 54. 

|| 2. Conjunt de portes grans que formen una espècie d'atri a l'entrada d'una església (Llucmajor, Manacor, Sineu, Vilafr. de B.); cast. cancel. 

|| 3. Porta que s'obre damunt un pla horitzontal, generalment en terra mateix, per donar pas a un recinte subterrani o a un pis inferior (Gir., Empordà, Mall., Men.); cast. trampa. Veu una partida de batiports p'en terra, Alcover Rond. i, 280. Especialment: a) Obertura feta en el pla horitzontal de la coberta d'una barca per donar pas a les cambres. Una porta de batiport de proha, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. xxxviii, 215). La taula consistia en un quarter de batiport posat sobre un rodell de cércols, Ruyra Pinya, ii, 28.—b) Porta que tapa horitzontalment les piques de l'oli, en la tafona (Artà). Un batiport de ferro deuia seruir per lo tinell e fonch curt, doc. a. 1491 (arx. del col·legi de Lluc). 

|| 4. Post que apliquen a la part inferior d'una porta per aturar que l'aigua del carrer entri dins la casa (comarca de Barc.); cast. compuerta. 

|| 5. Cada un dels dos costats horitzontals de la portella d'un canó de fragata de guerra; cast. batiporte. 

|| 6. Pany de cop; cast. cerradura. (Salvat Dicc.).

    Fon.: batipɔ́ɾt (or., occ., val., bal.).

    Etim.: compost de l'imperatiu de batre i porta.

A dalt tot era un badiu, sense més obertures que el battiport de l’escala i una finestra que donava al pati, sobre la llenyera. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 118).

BATOLLA f. 

|| 1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita (Ribes, Ripoll, Pena-roja, Morella); cast. vara. 

|| 2.   pl. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums (Empordà, Berga, Pla de Bages, Lluçanès, Pena-roja); cast. mayal. I verguera, II batoylles,doc. segle XIV (Bol. Ac. B. L. vi, 472).

    Fon.: bətóʎə (Berga, Lluçanès, Navarcles); bətóјə (Olot, Empordà, Vic, Torelló);batóʎa (Morella); bətúʎə (Arles).

    Etim.: del llatí *battŭcŭla, pl. de battŭcŭlum (var. de battuaculum), ‘batall’. Cfr. G. de Diego Contr. 69.

La màquina d'aplaudir és un batollador amb dos pal­mells de varetes que impacten les rames i fan caure el fruit. Fot un soroll infernal, perqué té motor. Jo no els he vist fer servir de prop, però és fácil d'imaginar que l'efectivitat té un preu. Mon pare em diu que és el que menys mal fa a les ra­mes, peró que ell se'ls estima, els seus olivers, per ara i tant. I esclar, que se n'avance, diu, poro jo no tinc cap pressa per arribar an cap puesto. Mira, un altre filósof, penso jo.  (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 142).

BATUCADA

La batucada és una manifestació musical consistent en un grup d'instruments de percussió. Té com a característica principal l'accentuació del segon temps en els compassos. Es considera de vegades una derivació de la samba.

L'origen de la batucada està en les cultures africanes on s'han donat sempre formacions de tambors per festivitats populars.

A la batucada hi ha 4 tipus d'instruments, els greus, les caixes, els shakers o els brillos, també anomenats aguts. (Viquipèdia)

Batucada (enllaç)

En un àmbit més pacífic, el recorregut museístic també mostra un tambor mecànic que farà les delícies dels amants de la percussió. Es tracta d'una mena de carro que carregava un tambor gegant que sonava a mesura que les rodes avançaven. El seu ús? Es veu que Leonardo el va idear per ser emprat en desfilades militar o processons. Avui en dia, de ben segur, seria el somni de qualsevol agrupació de batucada. (A-P.M. Da Vinci, l'inventor.  Article revista Sàpiens núm.179, març 2017. Pàg. 61.).

BATZAC m. 

|| 1. Cop, sacsada o empenta violenta que fa perdre l'equilibri (Ripoll, Vic, Solsona, Borredà, Segarra, Urgell); cast. sacudida, golpetazo. «Tira'l amb un batzac a la paret» (Massalcoreig). 

|| 2. Cop violent que es dóna en una caiguda (Tamarit de la L., Urgell, Segarra); cast. batacazo. «El meu germà ha caigut un batzac!» (Massalcoreig). 

|| 3. Ruixat fort (Solsona); cast. chaparrón. «Quin batzac d'aigua, que cau!».

    Refr.

—«Pluja de batzac, no umple mai cap sac».

    Fon.: bəʣák (or.); baʣák (occ.).

    Etim.: V. batzegar.

I encara jo no em vaig estar de clavar-li un bon batzac a la boca. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 33.).

Amb tot, vinguda la nit, Tristany, com ho havia promès a la reina, s'esmunyí a casa del foresten Orri, que l'alberga secretament dins el celler arruinat. Que els bausadors es guardin!  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 63.].

BAUB, BAUBA adj.:

V. balb.

BALB, BALBA adj.

I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l'it. balba, usat del Dante.

II. || 1. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens; cast. aterido. «Jo tenc sa mà balba esquerra | i sa dreta que bo hi fa; | la m'hauré d'anar a escalfar | dins sa cuina de So'n Serra» (cançó pop. Ariany). Com dits d'una mà balba, Atlàntida, v. Els peuets se li glaçaven..., balbs qu'apenes se'n sentia, Massó Croq. 155.

|| 2. Mancat de sensibilitat; cast. insensible. Vaig continuar balb i sord i cec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82. a) Aplicat a coses inanimades: El jorn ha eixit del si de la nit bauba, Ferrà Rosada 27. Damunt els seus últims calius, balb, el crepuscle acaba d'extingir-se, Villangómez Any 5.

    Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).

    Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.

 "Avergonyit per mon trajo lluent i brut, la camisa amagada, tot botonat per l'ausència de l'armilla, les saba tes foradades, les mans ennegrides per la tinta, estava casi baub, mes les idees de glòria i batimans adormides d'ençà que tanta misèria m'afligia s'aixecaren tot d'un semblant-me fora del cas lo tenir curtedat.  (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 155.).

BAUPRÈS m.

Arbre de barca col·locat en posició obliqua quasi horitzontal, que surt de la proa i serveix per allargar-hi les veles anomenades «flocs» i per fer-hi ferms els estais del triquet; cast. bauprés. ¿No veus com s'abraça | la nit al bauprès?, Bartra Evang. 28. Sobre el bauprès va acoblat el botaló de floc. (V. aparell, fig. 1.a, n.o 9; fig. 2.a, n.o 19).

    Fon.: bəwpɾέs (or.); bawpɾés (val.); bawpɾə́s o bɔwpɾə́s (Mall.).

    Etim.: de l'angl. bowsprit, mat. sign.

Bauprès

Pere el frare, després de recollir-se en oració durant una bona estona demanant que Déu perdonés la desgraciada ànima del menti­der, imposà sobre el cap d'aquell home l'os de la tí­bia del morí i de sobte el féu ressuscitar. Amb llàgri­mes als ulls confessà que tot el que havia dit eren enganys, alabà Déu com ho feren tots  aquells feligre­sos que ompliren de doblers les beasses del frare, que no deixava de donar gràcies al Senyor.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 75.).

1. BECA f. 

I. || 1. Peça d'indumentària, consistent en una faixa ampla que passa per davant els pits i per damunt les espatles i penja a l'esquena en dos caps; cast. beca. Antigament la portaven com a insígnia els consellers de la ciutat de Barcelona, certs clergues constituïts en dignitat, certs col·legials, etc.; avui només la porten els seminaristes i certs col·legials. Ixen cascú d'ells vestits ab sas lobas de Contray, y becas, y plantofas de vellut, Rubr. Bruniquer, i,62. Que aportàs lo vestuari de dit Masser o Vedell ab la beca de taffatá morat y gorra de risso, Canyelles Descr. 224. Los Canonges aportaven los hábits de cor ab pells y ells aportaven assoles las almusas ab becas de satí carmesí, ibid. 225. 

|| 2. ant. Part de la capa que serveix per tapar la cara; cast. embozo. Que ningú gos portar la cara tapada amb papafigo, barbes falses, beques, màixqueres o altrament, doc. Val., a. 1578 (ap. Aguiló Dicc.). 

|| 3. Capulla que hi havia en els antics capots d'home (Vilafr. de B.). 

|| 4. Gorra rodona (Mall., Men., Gir.). Baix sa negra beca eixian flochs de cabells argentats, Aguiló Fochs foll. 137. Mos hi atracavem poch a poch, aturant s'alè, ab sa bèca o es capell preparat, A. Ruiz (Catalana, i, 409).

II. || 1. Capulla de friseta per colar cafè (Sóller). 

|| 2. Cúpula cònica de la torre del molí de vent (Artà). 

|| 3. Capulla del forn de calç (Artà). 

|| 4. Clot on sembren un cep (Mancor, Sencelles, Binissalem). 

|| 5. Sa Beca: nuvolada semblant a la serrada, que es veu sortir a ponent i és senyal de pluja (Artà).

III. Dret a cursar gratuïtament els estudis d'una carrera, concedit a algú pels seus mèrits o per fer-li favor; cast. beca.

    Refr.

—«En temps de fred, val més beca que barret» (Camps Folkl. men.).

    Fon.: bέkə (or., bal.); béka (val.); bέ̞сə (mall.).

    Etim.: molt insegura (cf. Corominas DECast, i, 434).

2. BECA f. 

Fer una beca: fer una becaina (Begur, ap. Aguiló Dicc.).

Que es tregui la beca, el vestit i el llatí; que no ens atabali amb Aristòtil ben pur i ben cru, i el prendreu per un dels nostres, o pitjor. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 153.].

BECADA f. 

|| 1. Menjar que un ocell porta en el bec per alimentar els ocellons (Cat.); cast. cebo.En lo temps que emplea una coloma | als colomins en péixer la becada, Canigóii. Sa meua nierada d'aucellons bocabadats, als quals no sempre podia dur becada, Ruyra Pinya, ii, 175. Becada d'oca: guany molt gros o que no costa cap esforç (Reus); cast. ganga. «¡Quina becada d'oca, casar-se amb una dona tan rica!»

|| 2. Cop pegat amb el bec (Val., Men., Eiv.); cast. picotazo. Veu la coloma covant, | Li da mort de una becada, Badenes Rond. 48. 

|| 3. Inclinació ràpida del cap, que se sol fer dormint asseguts (Cat., Val., Bal.); cast.cabezada. Va quedarse ben dormida. | Cada becada que fa | pareix que a caure s'en vinga, Badenes Cants Rib. 169. 

|| 4. Dormida de poca durada feta d'assegut (Cat., Val., Bal.); cast. cabezada. Ténch temps de pegá una becada, Ignor. 2. Puc dormir una becada, Camps, Folkl. ii,28. 

|| 5. Error comès per distracció, per irreflexió (Val., Mall.); cast. coladura. «Va tindre la becada del bisbe»: cometé una equivocació (Castelló). «Has pegat una becada» (València, Mall.). 

|| 6. Ocell de la família de les escolopàcides: Scolopax rusticola L. (pir-or., or., occ., Maestr., Val.); cast. chocha, becada. Dels ocells faysans, francolí, perdiu, becada, capó, Lib. de la peste, 69 (ap. Aguiló Dicc.). Haver copsat a taula una perdiu, unes guatlles o una becada, Pla Pagesos 66.

    Loc.—a) Baixar la becada: venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo (Cat.).—b) Esperar la becada: esperar amb desig una cosa (Empordà, Barc., Tarr.).

    Fon.: bəkáðə (pir-or., or., men.); bekáðɛ (Ll.); bekáða (Ribagorça, Maestr.); beká(Cast., Val., Al.); bekáðə, beсáðə (mall.).

    Intens.:—a) Aum.: becadassa, becadota.—b) Dim.: becadeta, becadeua, becadiua, becadona.

    Sinòn.:— || 2: pic, picada; || 4: xubec, becaina;— || 5: badada;— || 6: cega.

    Etim.: derivat de bec.

M'asseia sempre a un racó de les darreres fileres de l'aula, per passar desapercebut en general i, molt en particular, per si era el cas que la son em retés i em fes pegar una becada inoportuna.  (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 6)

Per­què dir-li que havia d'anar a xerrar amb el confés un diumenge dematí haguera estat una becada, ja que, si havia parlat amb Cap de Trons, podia tenir la sos­pita que volgués malsinar.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 65.)

- Ja fa bé de ser-ho, ja fa bé -digué el Jutge de Béns, que s'avorria. A més, el dilluns era el dia que la tertúlia li impedia fer la becada. Acabaria per no assistir-hi... Es clar que els quartos... En es temps que corren es toro  mos pot agafar quan menys ho esperam.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 114.).

Becadell

Aneu, digueu al Comte del Rosselló i al meu germà que hem agafat el becadell i que el tindrem amb els ulls tapats fins que ens facin saber alguna cosa. [William Shakespeare. A bon fi, tot li és camí. (All’s Well That Ends Well, trad. J.M. de Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona 1930. ISBN: 8402074626. 156 p. P. 61.].

BECARUT

(relació llunyana amb un "oli becarut")

Quan anava a Banyuls, l'Alain practicava català malgrat les mofes del padrí. 

-Parles com els longs becs. 

Aquells becaruts designaven els turistes vinguts del nord de França, que, ja se sap, comença a Valença. Els altres els provençals, els bascos, els gascons, els corsos i els gavatxos—, el padrí tampoc no se'ls estimava, però eren quasi de casa. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 114.).

1. BECO m. 

|| 1. Beneitot, curt d'enteniment (Ripoll, Cast., Val.); cast. bobo. A l'escoltar algunes de les seues astracanades, els becos com reien, Scriptorium octubre 1930. Que se ria com un bèco i gajave com un crío, (BSCC, v, 68).

|| 2. Nom despectiu que en els segles XVIII i XIX es donava als capellans que acompanyaven i servien als canonges (Mall.). L'any 1751 el Capítol de la Seu de Mallorca acudí al Bisbe a demanar-li que castigàs els qui donassen el nom de becos als dits capellans. 

|| 3. Fondista (Barc., Tarr.). Veste'n a cal beco | compra del bon peix, Bertran Cans. 173. 

|| 4. Fonda (Barc., segle XIX). Quant jo tinga los diners, companys no me'n faltaran, ni tampoch comares que alegres me seguiran per los becos, tabernes y hostals, Comèdia del Fill pròdig (ap. Aguiló Dicc.).

    Fon.: bέku (or.); bέko (Cast., Val.).

2. BECO m. 

Boc (alg.); cast. macho cabrío.

    Fon.: bέku (Alguer).

    Etim.: de l'italià becco, mat. sign.

Dimonis xinos, sultans / guerreros, becos, drapaires, / odalisques, escombriaires,  (Francesc Curet i Lola Anglada. Costums, festes i solemnitats. Visions barcelonines, IV. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1983. ISBN: 84-85403-52-5. 344 pàgs. Pàg. 120.).

BEGUINA f. 

Dona que vivia sota certa regla, dedicada a la devoció i a obres de pietat, sense pertànyer a cap orde religiosa; cast. beguina. Hevíen dones vídues privades en la ciutat, les quals eren beguines e bones dones, Llull Blanq. 25. No trob monja ni beguina sens enueja, Coll. Dames 84.

    Etim.: del fr. béguine, mat. sign. (sobre l'origen del mot francès, cfr. Wartburg FEW, i, 315).

-També va evolucionar la visió que en tenia respecte del paper de les dones?

-Sí, es va produir una gran feminització de la santedat, tota una novetat lligada al paper cada cop més rellevant de la dona.

-Per exemple?

-Les beguines vídues o joves solteres que vivien en petites comunitats al marge dels monestirs. Eren llocs de devoció i de vida mísitica, on tenien confessor dominicans i franciscans que les guiaven espiritualment. D'aquí van sorgir algunes santes, com Caterina de Siena.

(Nil Ventós. André Vauchez, entrevista. Art. revista Sàpiens, núm. 141, abril, 2014. Pàg. 20).

La enemistat antiga a fer pau se obliga; e fermada la lliga, faran l'armada.

Lladoncs la [v]ella nina, demostrant [-se] beguina darà falsa canina al noble comte.  (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 185.).

Procedència de la imatge: ENLLAÇ

BELITRE m.

|| 1. ant. Captaire vagabund. Statuim, y ordenam, que brivons, e belitres sien bandejats, y expellits del Principat de Cathalunya, Const. Cat. 437. Com en la ciutat de Leyda hi haje pare de òrphens lo cual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 516).

|| 2. Home de poca vergonya i sense escrúpols (Cat., Mall.); cast. bribón, pillo. Digué mil paraules atrevides no sols contra mi sinó contra tots los officials de l'hospital dient que dalt si y havia porters també hi havia matxuques y belitres, doc. a. 1599 (Aguiló Dicc.). Respongué aquell belitre, ja podeu pensá amb quina intenció, Ignor. 17.

|| 3.   Peça consistent en un bastó curt i gruixadet, encaixat per un cap a la dreta de la sínia i que té l'altre cap forcat perquè servesca d'engranatge amb els braçols del rodet, a fi que, quan la bístia s'atura, la màquina quedi aturada (Ciutadella). 

|| 4. Bastiment de fusta quadrangular, guarnit de verguerons paral·lels molt acostats que formen un grellat, que serveix per donar la primera passada a la grava per porgar la, abans de passar-lo pel garbell o l'erer (Mall.).

|| 5. Llegum semblant als xítxeros, de color negrós verdosenc i amb les bajoques més planes que les dels xítxeros (Alq. Bl.).

    Refr.

—«Consol de molts, consol de belitres» (Manacor).

    Fon.: bəlítɾə (or., bal.); belítɾe (occ.).

    Etim.: s'havia admès que l'origen del cat., cast. i fr. belitre era el germ. bettler, ‘captaire’ (REW 1014 a; FEW, i, 345); però Spitzer afirmà (AIL Cuyo, iii, 5-6) que les formes catalana i castellana vénen de la francesa, i aquesta del grec βλίτυρι, ‘paraula que no significa res’, ‘home o cosa que no val res’; el mot grec es conservà en els ambients escolàstics, com ho prova el cat. blitiri o blediri amb el significat de ‘estudiant de primer any’ (Cf. Corominas DECast, i, 440

-Els filets, avui, estaven de primera! -només se li va ocórrer en aquell moment. El doctor va riure. «Riu com un paisà, el belitre», va pensar el coronel. De sobre, va recordar que hi havia algú al casino que no coneixia el metge. [Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 87].

Belitresca

Ara que l'havien desmobilitzat, com se la camparia? Portar una vida belitresca com al temps abans que treballés a Je suis partom Acabava de pelegrinar per la Rue Marguerin i s'havia posat male coniós passant sota les ventalles tancades de la redacció. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 80.).

BELLEU

• 1. (septentrional) Tal vegada, potser. (enllaç)

—Que teniu pas vergonya de dir coses aixís? Aqueixa gent són tan francesos com vós i belleu més. Com teniu pas vergonya de desparlar aixís? 

I el comandant, que havia callat durant tants anys, li va pintar un retrat moral amb les colors més riques de tot el vocabulari rossellonès. Tots els in sults varen rajar: pobra bestrús, busaroca, grossa llorma, barjaula, pobra sauma, bruixa, borratxota, pillarda, putarassa, pell de ca!  (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 115.).

BELLUMA f. 

|| 1. Enterboliment fugaç de la visió, produït per oscil·lacions de la llum (Bal.); cast.sombrajos. Ben resolt a enflocar aquell còdol a sa primera belluma de cussa que afinàs, Alcover Rond. v, 2.a ed., 291. Aqueixos (llumeners) que fan ballumes són d'omes i dones que ja els hi manca poc..., Rond. Eiv. 16. 

|| 2. Moviment ràpid de llum molt intensa que enlluerna (Mall.); cast. centelleo. Per tot s'òr em fa bellumes, | Joyas d'òr per tot admir, Aguiló Poes. 68. El sol naxent la mar inflama | que reflecteix com una lama | en mil bellumes diamantines, Oliver Obres, i, 225. 

|| 3. Persona o cosa que sempre apareix davant la vista i fa nosa (Mall.). 

|| 4. Fer bellumes: fer nosa insistentment (Mall., Men.). 

|| 5. Veure bellumes: estar molt dèbil per falta d'aliment (Mall.). Per axò tots veym bellumes; y tant hem perdut es greix que prest servirem d'obleas, Roq. 10.

    Fon.: bəʎúmə (Mallorca, Menorca).

    Etim.: V. besllum.

Era un dematí de tardor, sí, un d'aquells dematins esplendorosos de cel serè on hi trobam una mena d'har­monia perfecta entre les coses d'aquest món i en què fins i tot l'efecte combinat de l'aire tebi, la belluma del sol entre el fullam rovellat dels castanyers i el tall de l'abriguet d'entretemps d'una al·lota que passa pot omplir-vos el cor de joia i de lleugeresa. (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 6).

BENANANÇA f. ant. 

Felicitat; cast. bienandanza. En paradis haura moltes grans benananses de viandes de diverses maneres, Llull Gentil 241. Sol prosperats e plens de benanança, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 113).

    Etim.: derivat de benanant.

He ultrapassat [fa cosa de sis anys el cinquanté,] al qual algunes nacions, no sense raó, havien prescrit una fi tan justa a la vida que no permetien que hom l'excedís. Això no obstant tinc encara reaparicions de benanança, be que incons­tants i curtes, tan netes que hi ha poc a dir de la salut i de la indolència de la meva joventut. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 327.].

Madona Beritola, trobada en una illa amb dos cabirols, havents dos fills, se'n va a Lunigiana; aquí un fill entra al servei del marit d'aquella i jeu amb la filla d'aquest, i el posen a la presó; lla Saalia es revolta contra el rei Carles i el fill és reconegut per la , esposa la filla del seu senyor i troba el germà, i tornen a viure benanança.[Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vellverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 133.]. 

BENFACTOR, -ORA m.:

V. benefactor.

Grácies a la riquesa del nostre fons en ampolles de whisky, havia corromput en Yann, un bretó que planejava el torn de les guàrdies al Service Général. Els meusestirabots divertien el nostre benfactor i em va aconsellar d'escriure'ls.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 355.).

BENIFET (ant. benifeyt, benefet). m.: cast. beneficio. 

|| 1. Acte o efecte de fer bé. En tots los benifeytz qui son ni seran fetz en la mayso, doc. a. 1204 (Miret Templers 548). Les gents qui vos menysconexen vostre honrament e lo benifet que de vos reeben, Llull Cont. 66, 12. No he retudes gracies al meu Senyor dels seus grans benifets, Eximenis Conf. 7. De vos rebem continu beniffet, Trobes V. Maria [189]. Un home a qui debèm tants benefets, Querol Her. Cab. 54. 

|| 2. Càrrec eclesiàstic retribuït amb renda pròpia. Lo benifeyt de l'esglesia, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 239). Aja benefeyt e cura d'ànimes, Cost. Tort. II, vii, 4. Tres coses fan mal papa: los clergues scorxar, los benifets a sos parents dar e fer part entre los rreys que an guerra, Libre de tres 30. Preveres pobres los quals no hagen benifet del qual se pusquen sustentar, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 202). 

|| 3. ant. En l'època feudal, Concessió de terres o altres béns, feta per un senyor a un conrador o altre individu sota certs pactes i obligacions per part d'aquest. Si'l senyor uol que l'om seu li fassa maior seruici que no deu, lo senyor deuli crexer lo benifet, e si no ho fa no li es obligat sino del seruici que li es tengut, Usatge 35, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Si alcu starà ab senyor e menjarà son pa o pendrà soldada o son benifeyt e iaurà ab sa muller o ab sa filla, que sia penjat,Furs Val. 

|| 4. ant. Benifet d'inventari: benefici d'inventari. Les quals he rebudes per beniffet d'inuentari que en Berenguer Marti m'a jaquit, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). 

|| 5. Feta, passada curiosa (Mall.). «Ara te contaré es benifet» (Campos). (En aquesta accepció, benifet és deformació de manifest).

    Fon.: bənifét (or., bal.); benifét (occ., val.).

    Etim.: del llatí bĕnĕfactum, mat. sign.

La democratització resultat del procés d'industrialització ens ha portat a un benifet real, que és que tothom pot accedir a l'activitat política,...(Ramon Folch, entrevista a L'Avenç, 388, març 2013, p. 22)

La votació va ser unánime, ja que el benifet que se'n trauria va esvair qualsevol dubte.  [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2.  508 pàgs. Pàg. 277.]

Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me’n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d’un odi clar i que no es refia de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn més, tant els déus com els homes. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed.  Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 16.).

BENJUÍ (escrit també benjuhi, benjuy i benguy antigament). m.

Bàlsam de l'arbre Styrax benzoin, de color fosc o vermellós, d'olor agradable i gust dolcenc, que té molta aplicació a la perfumeria; cast. benjuhí. Benguy a aytalla conexensa que son gotes blanques a manera de armoniach e que sia net de brossa e quant hom ne met al foch deu-ne axir bona flayra, Conex. spic. 14 v. En un lit ben perfumat de benjohi, algalia, almesch fi, Tirant, c. 97. Pegats de lambre, benjui, ambre, aygues, almesch, Spill 2674. Nart, benjuhí, altres perfums, Spill 14232. 23 lliures y mija de benjuhí en dos trossos, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 102). Un tros de benjuy, doc. a. 1546 (Alós Inv. 65). Benjuy fi, val la lliura setse sous, Tar. preus 109.

    Etim.: de l'àrab lubān jāwī, mat. sign., literalment ‘encens de Java’ (Eguílaz Glos. 344; Corominas DECast, i, 443).

Quan vam tornar a ser al Palais-Royal la cosa encara no s'havia acabat!... El nostre bonic aeròstat empestava tan fort, encara que el tinguéssim al cul del soterrani, que de cap a cap d'estiu em sembla que vam cremar deu cassoles de benjuí, de sàndal i d'eu caliptus... i raimes senceres de paper d'Armènia!... Si no, ens hau rien fotut al carrer! Ja n'hi havia peticions..."  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 312].

Les superfluïtats que treuen els arbres terrestres són nobles i precioses gomes, així com benjuí, màstec, encens, mirra, oli, resina, i moltes altres; de les quals us perfumeu a les festes i àpats per llevar la pudor de la vostra suor. I per les grans virtuts i propietats que posseeixen les dites superfluïtats dels arbres terrestres, es venen a gran preu entre els fills d'Adarn.  (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 174.).

BEQUERUT, -UDA 

|| 1. adj. Que té bec (Cat.). a) Oliva bequeruda: varietat d'olivera que es cultiva a la part oriental de Catalunya. 

|| 2. m. ant. Nom de peix. Ne gosen donar menys de X sardines o bequeruts per | diner, doc. a. 1319 (BABL, xii, 291).

En vaig descobrir algunes on se'l veia, de petit, amb els companys de classe, d'altres amb els companys i amics de la universitat, i d'altres més amb dos amics que es repetien bastant. Però les fotografies de viatges pel món eren sempre amb noies molt atractives que es renovaven contínuament. És a dir, les fotografies preses a Roma, per exemple, mostraven Farag bastant jove amb una noia de nas bequerut i cabells rossos; les de París, amb una morena de somriure graciós; les de Londres, amb una dona oriental de cabells curts i negres; les d'Amsterdam, amb una model escultural que tenia unes dents perfectes; les de... En fi, no cal que continuï, oi? [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 407.].

BERGANTELL m. 

Home que està en la primera joventut, adolescent (Mall.); cast. mozo, jovenzuelo.¡Que va de goijós s'apleg | De bergantells y fadrinas, Aguiló Poes. 72. «S'estufa aquest bergantell | dient-vos que jo el volia; | i jo més m'estimaria | morir, que casar-me amb ell» (cançó pop. Mall.).

    Fon.: bəɾɣəntéʎ (Mallorca).

    Etim.: derivat de bergant.

-    Què, han vengut darrera es porc?

-    Quin porc? -li replica un senyor que anava amb sa senyo­ra i un infant.

-   ¡O no l'han sentit a n'es bergantell que ha cridat ...ala, porc! Sort que mos agafa amb rialles i tornárem a pujar per veure sa pel-lícula.

(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg. 113.)

(Sense entrar en raons, ni deixar que es bergantell me donàs, només pes fet de deixar-lo partir, paraula de casament que tanmateix no compliria, vaig arremetre amb sa ganiveta contra ses seves parts, no amb s'intenció de segellar cap pacte amb Jahvé, sinó de capar-lo per sempre. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 57.).

BERIL·LE m. 

Mineral compost de silicat de beril·li i silicat d'alumini, del qual és una variant la maragda; cast. berilo. Sardonich sanet, berille salutable, topasi gran Pecador remut 103 v. (Aguiló Dicc.).

    Etim.: pres del llatí beryllus, mat. sign.

(enllaç)

Quan el rei Marc sabé la mort deis enamorats, pass á el mar, i, vingut a Bretanya, féu obrir dos taüts, l'un de calcedònia per a Isol­da, l'altre de beril·le per a Tristany. S'emporta en la seva nau cap a Tintagel llurs cossos morts.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg.110.].

1. BESANT part. pres. 

per besar. Vostres humils e affectuoses servidors qui besants vostres peus e mans se comanen en vostra gracia e mercè, arx. mun. de Val. (Arch. Ib. Am. 1920, 99).

2. BESANT m. 

Moneda d'argent i d'or de 24 quirats, que bateren els emperadors de Constantinobla i que fou imitada després pels alarbs i pels cristians que comunicaven amb Orient; cast. besante. El besant d'or valia devers 10 pessetes; el besant blanc o de plata valia la quarta part del besant d'or. Qe u monge fo e qan se dec morjr derezi tot son auer e partil estirs dos besants qe li oblidaren, e per aqels dos bessans deg esser perdut en infern, Hom. Org. 5. Un mercader hauia mil besants e hac desir que'n pogués hauer altres mil, Llull Felix, pt. i,c. 2. Si quentre'ls Sarrains e ço que exi, que ben pujà a .c. milia besans,Jaume I, Cròn. 202. Hom deu donar a cascun frare... IX besans blanchs el VI besants per lauar totes lurs robes, doc. a. 1302 (Miret Templers 363).(Cf. Mateu Glos. 17-18).

    Etim.: del grec medieval byzantis (clàssic byzantios), ‘de Bizanci’, nom de la dita moneda bizantina.

Aquell dia, Tristany i el rei caçaven al lluny, i Tristany no cone­gué aquest crim. Isolda féu venir dos serfs, els prometé l'afranqui­ment i seixanta besants d'or, si juraven de fer la seva voluntat. Ells feren el jurament.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 26.].

BESCANTAR v. tr. 

Difamar, publicar les males accions o els defectes d'altri; cast. difamar. Lo duch de Cardona, irat axis que sent que'ls bescanten, Picó Engl. 60. Els aniria anomenant y bescantant a tots, Caselles Sots 173.

    Fon.: bəskəntá (pir-or., or.); beskantá (Tortosa).

    Var. form.: escantar.

    Etim.: del llatí vg. *bĭs-cantare ‘cantar malament’ (sobre la vàlua pejorativa de la partícula bĭs, cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 540, 618).

Una editorial 3i4 proclamava que la bescantada llengua del poble podia ser vehicle del pensament i la literatura (...)  (Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 8).

Bescantar

Era més fàcil bescantar els capellans que feien la passejada. Es jurà que els pagesos de Sèuna li tornarien la casa de Loreneddu, amb el seu jardí, amb el seu hort, i amb el bosquet de llorer al fons que el seu pare havia plantat (o almenys s'ho imaginava). [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 140.].

BESCARA f.

Cara posterior d'una porta o d'altra peça de fusta; la cara oposada a la bona (Mall.); cast. reverso.

    Fon.: bəsсáɾə (Palma).

    Etim.: compost de cara i del prefix bes-, amb vàlua pejorativa (V. bescantar). 

Bescara

L’ambigüitat de l'invisible i l'ambigüitat del visible. La cara i la bescara. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 301.).

BESCOLL (o batcoll). m. 

|| 1. La part posterior del coll; cast. pescuezo, cogote. Judes vali tort causar una pedra sus el bat coll, Biblia Sev. 192. Hun fermellet de un lebrer ho leopart que te un diamant als peus e una perla redona al bescoll, Extim. Pr. Viana. Ferint per lo batcoll a pentalo, Alegre Transf. 41. Sien fet unguent del qual lo batcoll, lo coll e tot lo cors ne sien untats, Cauliach Coll. ll. 3, d. 1.a, c. 1. Es menester que sagneu la mula en lo bescoll, Dieç Menesc. i, 7. Matà lo Llop per lo bascoll,Faules Isòp. 25. Ple de rues el betcoll, Penya Poes. 211. 

|| 2. La part anterior del coll dels bous, des de la barba a la pitera (Puigcerdà).

    Fon.: bəskɔ́ʎ (Puigcerdà, Igualada); baskɔ́ʎ (Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Cast., Llucena, Val., Sueca, Xàtiva, Gandia, Alcoi, Pego, Al.);batkɔ́ʎ (Val., Eiv.); bɛ̞kkɔ̞́ʎ (Mall.); bɛkɔ̞́ʎ (Men.).

    Etim.: del llatí pŏst cŏllum, ‘darrera el coll’, amb el primer element modificat per influència dels mots començats amb el prefixe bĭs- (bescoll), i per contaminació debatre (batcoll) i de be (becoll).

Al mateix temps, oficialment continua essent perillós menjar-se una de porc o bescoll de xai amb 601 becquerels. (Julian Barnes. Història del món en deu capítols i mig (A History of the World in 10 ½ chapters) Trad. Marta Bes Oliva. Ed. Proa, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-8256-465-X. 408 pp. Pp. 116-117.).

I va tenir les basques del part abans d'hora, i 1'Esperanza, que és lletja i té mal gènit i li pega bescolls, la porta en taxi a 1'hospital, a parir una nena menuda i fosca, mentre uns operaris recullen les restes del pare esclafat a terra, estavellat des de la bastida.(Isabel-Clara Simó. Angelets. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-297-5397-4. 110 pàgs. Pàg. 67.)

Una jove amb uniforme blau, corbata, insig­nia i gorra, agenollada a un costat del seu cap, i a l'altre costat, aju­pit, el company masculí; si fa unes hores, quantes hores?, els guàr­dies amb cascos i escuts pegaven amb fúria, ara dos policies també armats però només amb la pistola a la cintura li repetien que no mogu.era el cap i la dona li passava suaument una mà pel bescoll i pel crani, li preguntava on sentia dolor, si només en el punt on ella ara tenia la mà o també en alguna altra part del cos, i quan ell va respondre sóc metge, no es preocupen, crec que només ha sigut el colp al cap, l'ajudaren a incorporar-se molt a poc a poc, i ell va veure allí davant mateix el cotxe policial amb una porta oberta, els llums encesos i el pilot blau girant; va dir que esperaren un mo­ment i es quedà encara assegut a la vorera. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 178.)

El cas és que el Salgueiro prenia la pala d'escoriar com si fos una ploma, encongia els Muscles del bescoll acotava la barbeta al pit, s'afermava damunt els pedrons que li feien de cames i, un cop ficada la pala dins la massa líquida, avançava amb decisió cap a la boca del forn, recolzant en la cama esquerra, amb l'extrem pla de la seva eina, arreplegava el màxim d'impureses que suraven damunt la superfície de metall fos; un cop arrossegada l'escòria cap a la boca del forn, el fonedor movia la pala amunt i avall amb un suau balanceig, anava extraient per la boca del forn grapats de matèria fosa d'un blanc roent, que, en lliscar pel pendent de ferro adossat a la boca, es feia d'un vermell encès i, en caure dins la cubeta expressament disposada a sota, passava d'un vermell grisós a un gris cendra refredat.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 216.).

És una indecència, a mes que això perjudica la salut i àdhuc el plaer, de menjar golafrement, corn faig jo: em mossego so­vint la llengua, de vegades els dits, a causa de les presses. Diegenes, en trobar un infant que menjava aixi, donà per això una bescollada al seu preceptor.   [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 212.].

BESCOLLADA (o batcollada). f.

Cop pegat amb la mà en el bescoll; cast. pescozón. Los vns li donauen de grans bascollades, Passi cobles 14. E los ministres e serjants li dauen batcollades, Gerson Passió. Bescollades tinch de dar-li fins que's torne geperut, doc. a. 1626 (Aguiló Dicc.). Avuy que el mon ja m'ha pegat betcollada, Penya Mos. iii, 185.

    Fon.: baskoʎáðɛ (Massalcoreig); baskoʎá (Maestr., Cast., Llucena, Val., Alcoi, Pego, Al.); batkoʎá (Alcoi); bɛkkoʎáðə (Mall.); bɛkuʎáðə (Men.).

    Etim.: derivat de bescoll o batcoll. 

Bescollades

Si intentava fugir, el passadís es convertia en una eruga que s'adaptava al seu voltant per capturar-lo i fer-lo circular pel tub de plantofades. Hi havia bescollades tan sonores i plenes de ràbia que feien mal només de veure. Tot i que pots es lliuraven de circular pel túnel de ventallots, hi havia un company que sempre rebia amb una violència inaudita que no s'exercicia contra cap altre. (Mónica Planas Callol. El túnel dels calbots. Diari Ara, Ara diumenge, 05/12/2021, pg. 3.).

BESLLUMAR (escrit també vesllumar). v. tr. 

|| 1. Veure de lluny o amb esforç; cast. vislumbrar. À darrera del ral hi vesllumá tot seguit un floch, lluhent y virolat, Pons Auca 14. 

|| 2. intr. Deixar passar llum a través d'un cos (Ruyra Par., glos.); cast. translucir.

    Etim.: derivat de besllum.

Peter estava obscurament excitat de pensar que el matrimoni d'Enid no rutllava. Com un antic admirador que beslluma una possibilitat de recuperar l'estimada, li oferí la seva comprensió.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 141).

Hi ha la incerta esperança que en compte d'enyorar confortables passats inexistents, la gent comence d'enyorar-se dels massa breus, però excitants besllums de transformació que ha conegut.(Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 9).

Per això, perquè temia per la seva salut, no gosaria dir mentides. Però aquests mals, insinuà l'Inquisidor, podien influir negativa­ment en el seu ànim i qui sap si tenia el cap ciar o veia besllums i els records se li embullaven.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 166.).

El comissari Pannwitz, l'home de l'impermeable negre besllumat a l'hospital, que la Gestapo havia enviat a buscar noticies, s'encarrega de la investigació. [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàg. 276].

Aquest era l'amor que havien besllumat a Verona, l'amor de joves que els havia enlluernat fins a l'extrem de voler morir d'amor. (Francesc Puigpelat. Romeu i Julieta. Segona Part. Ed. Fanbooks, 1ª ed. Barcelona, 2014. 178 pp. Pàg. 30).

Beslluma

"Lluny són ja el vent i la pluja, la tarda és serena, els núvols s'esvaneixen. Fugint beslluma el sol la serra amb els seus raigs darrers. Rogenc llisca el torrent dels cims a la vall. Dolç és el teu murmuri, oh torrent!, però és més dolça la veu que jo escolto. És la veu d'Alpin, que entona als morts una complanta. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 153.).

Besllum

Aquells pares barbuts anaven i venien en fila com les formigues, amb les cares blavenques de candidats a la cirrosi hepàtica, la qual cada any n'arreplegava un parell, entre les ganyotes dels supervivents. A altes hores de la nit, l'últim besllum de raó, o potser l'instint, els tornava cap a casa tot caminant de costat pels carrerons, com cecs: les dones sardes sentien de lluny les passes i els sanglots, i els obrien la porta com infermeres, perquè el vici de beure és una desgràcia, i les desgràcies cal acceptar-les. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 124.].

Besllum

La paret d'un dels costats del corredor s'acabà inesperadament i fou substituïda per una barana de marbre freda com el gel. En Karl s'acostà l'espelma i s'hi abocà amb compte. L'acollí el buit tenebrós. Si allò era l'entrada principal de la casa (al besllum de l'espelma aparegué una part d'un sostre de volta), ¿per què no havien entrat per aquí? ¿Per què devia servir aquella peça gran i espaiosa? [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 57.].

BESTRÚS m. 

Home informal o de poc enteniment (St. Joan Despí, Vic, Igualada).

    Intens.: bestrussot.

    Etim.: del cast. avestruz.

Com teniu pas vergonya de desparlar aixís? 

I el comandant, que havia callat durant tants anys, li va pintar un retrat moral amb les colors més riques de tot el vocabulari rossellonès. Tots els insults varen rajar: pobra bestrús, busaroca, grossa llorma, barjaula, pobra sauma, bruixa, borratxota, pillarda, putarassa, pell de ca!  (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 115.).

BETZEF 

A betzef, o a betzep, o a betzeps: en gran quantitat, abundosament (Mall., Men., Eiv.). A betsef joyels é robes, Pere A. Penya (Jochs Fl. 1868). S'herba de baix, ja estava tota esvaida... emperò per els alts, penyes amunt, n'hi havía a betzef, Camps Folkl. ii, 32.

    Fon.: əbəʣə́f (Mall., Ciutadella); əbəʣə́p, əbəʣə́ps (Ciutadella).

    Etim.: de l'àrab bizzaf, mat. sign.

De temps, Mecenes n'ha donat a betzef; / però aquesta altra coseta que a penes / fa servir, de ben segur que no l'hi envejaria.[John Williams. August. 

(Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 286-287.].

No havia encara llegit per complet un clàssic italià i coneiia històries literàries i estudis crítics a betzef; més tard s'abocà a la lectura d'obres de filosofia alemanya traduïdes al francès. [Italo Svevo. Una vida (Una vita, trad. R. del Guerra i D. Casas). Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 8429724818. 304 pgs. Pg. 63.].

BETZOL m. 

|| 1. Panxa grossa (Mall.); cast. panza. 

|| 2. Home panxut (Mall.); cast. botijo. 

|| 3. Donat, llec que tenen a un convent per fer missatges (Mall.); cast. recadero, hermanuco. A la llarga paravan à betzols de convents, Ignor. 40. 

|| 4. Curt d'enteniment (Mall.). Li caurà la bava á n'el jay batzol, Penya Mos. iii,13. Lo bò es qu'hey haurà betzol tant ignorant que es capàs de plantarló a n'es capsal des llit, Igdor. 58. També s'usa en femení: betzola.

    Fon.: bəʣɔ̞́ɫ (Mallorca, Menorca).

    Intens.: betzolet, -eta; betzolot, -ota; betzolarro, -arra; betzolango, -anga.

    Etim.: derivat de betza (Per l'etimologia d'aquest, V. butza).

BÈTZOL m. 

Clot que fan en terra per tirar-hi la baldufa i evitar que resquilli (Manacor). V.betzo, || 5.

Les aprenentes eren regularment l'escarràs i l'ase dels cops, tant de la mestressa com de l'encarregada i les oficiales. Elles havien d'anar a buscar aigua a la font, netejar l'obrador, posar les coses en ordre, recollir els fils, les agulles i les andròmines en doina, i si tenien la dissort d'ésser un poc betzoles o aturades, eren objecte de mil bromes o vituperis, sobretot el dia dels Innocents. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 94.).

BEVENDA f. 

|| 1. Substància líquida per a beure; cast. bebida, brebaje. Los metges mesclen aquelles [coses]... per bevenda o per enguent, Llull Doctr. Puer. 78. Podeu-li temprar la sua talent | Ab qualque beuenda de casa d'Enyego, Proc. Olives 1304. ¿Com podré jo heure't per eternal bevenda?, Villangómez Dies 27. 

|| 2. Gust d'un líquid (Olot, Empordà). «Aquest vi té molt bona bevenda». (V.bevent || 3).

    Fon.: bəβéndə (or.); bəvéndə (bal.).

    Etim.: del llatí bĭbĕnda, ‘que s'ha de beure’.

Àdhuc és força més gros el perill en comprar ciències que en comprar aliments. Perquè les menges o les bevendes comprades a casa del comerciant o el botiguer, és possible de portar-les en un atuell qualsevulla i, abans de rebre-les dins el cos bevent o menjant, és possible de deixar-les a casa i aconsellar-se demanant parer a un entès sobre què es pot menjar o beure i què no, i en quines quantitats i a quin moment; és a dir, en comprar-ho no hi ha gran perill. [Plató. Apologia de Sòcrates - Critó - Eutifró - Protàgores (trad. J. Crexells). Ed. laia, 2ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84-7222-592-5. 204 pàgs. Pàg. 132.].

BIBELOT m. (gal·licisme)

Figureta o altre petit objecte decoratiu; cast. bibelot. Tot perfumat de flors rares, tot enjoiat de bibelots, Caselles Mult.105. 

Bibelots

A la tarda l'alcalde era a la plaça per dur-me a casa la seva germana. Donya Caterina Magalone Cuscianna ens esperava i havia preparat cafè i dolços de farina fets per ella mateixa. Em va rebre amb gran cordialitat a la porta i em va portar a la saleta, una peça modestament moblada amb bibelots barats, coixins amb pierrots brodats i nines de drap. Es va informar a propòsit de la meva família i va plànyer la meva solitud. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 55.].

BIFI, BÍFIA m. i f.

|| 1. Que té el llavi inferior més sortit que el superior (Empordà, Plana de Vic, Vendrell, Sta. Col. de Q.); cast. befo.

|| 2. Curt d'enteniment (Maó); cast. torpe, tonto.

|| 3. Que no té sabor (Men.); cast. desabrido. «Síndria bífia» (Ferrer Dicc.).

    Fon.: bífi (Catalunya, Menorca).

    Var. form.: bif, bífio, bífol.

    Etim.: del llatí bĭfĭdu, ‘dividit en dos’ (cfr. Corominas DECast, i, 438).

No havien blindat, com als altres edificis del barri, les portes en tambor... On paraven ara els germans Leduc? Qui era el més lleig? En Yann, la cara aixafada i bífia? O en Pierre-Yves amb la seua pelussera?  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019.  ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 134.).

BIRBAR v. tr. 

Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen (Pallars, La Llitera, Ll., Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Plana de Cast., Horta de Val., Alcoi, Pego, Alacant); cast. escardar, sachar. En lo principi de Maig deu hom spapotar o virbar [sic] les vinyes, so es, levarne los brots... en los quals no y hage rahims, e lexarhi los brots en qui hage rayms,Palladi 152. Tots los llegums... los ajan de cavar... menos los fasols los quals hauran de birbar axi com los blats, doc. a. 1704 (arx. de Montblanc).

    Refr.

—«Lo que no es birba en febrer, es queda tot l'any per fer» (Baix Maestrat, ap. Sanchis Cal. 35).

    Fon.: biɾβá (occ., Maestr.); biɾβáɾ (Cast., Val., Al.); bilβá (Reus).

    Sinòn.: eixarcolar.

    Etim.: del llatí minŭare, ‘minvar’.

birbar (enllaç)

—Es que em feu gràcia amb el vostre sol —va interrompre'l la pagesa amb un deix d'irritació—. El sol que ens rosteix quan llaurem, sembrem, birbem, seguem, garbellem o batem. I que s'amaga rere la boira quan més falta ens fa.   (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 148.).

BIGNÒNIA

Bignonia és un gènere de plantes de la família Bignoniaceae que té 499 espècies d'arbres. (Viquipèdia)

f bot i jard

Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.

En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corol·la més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta. Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu; cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració. (GEC)

Bignònia (viquipèdia)

Havia ensenyat a en Rudy com, al costat de la casa, ja via passat els taps a una immensa bignònia que havia ti la gosadia de fer enfilar el seu esbojarrat garbuix de carbasses sobre l'arrebossat gris.   [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 166.].

BIMBIRIMBOIA

f. pl. [LC] Galindaines. (iec)

GALINDAINA f. 

|| 1. Adorn llampant i de poca vàlua; cast. abalorio, bagatela. No es pren cap interès per les galindaines de la festa, Ruyra Pinya, i, 126. A tu que t'agraden les galindaynes, penja-te-la a la cadena del rellotge, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 374). 

|| 2. pl. Feinetes, ocupacions lleugeres i sense importància (Empordà). 

|| 3. pl. Romanços, accions fictícies; cast. arrumacos. Au, au! No estic per galindaines; aviat això seria un joc de criatures, Ruyra Pinya, ii, 18. 

|| 4. Núvol petit i poc perillós (Barc., ap. Amades, BDC, xviii, 224). 

|| 5. Superstició, creença enganyosa (Labèrnia-S. Dicc.). 

|| 6. Dona molt eixerida (Pobla de L.).

    Fon.: gəlindáјnə (or.); galindáјnɛ (occ.).

    Etim.: sembla formació onomatopeica a base del so galindang, propi dels penjarolls metàl·lics usats com a ornament en braceroles, arracades, etc. La terminació -aina és freqüent (cf. el cast. azotaina i el cat. becaina, xamfaina, etc., citats per Spitzer Kat. Etym. 8).

—Ens representa l'ocellot fastigós amb tanta claredat, que gairebé el podies veure davant deis ulls —corroborà la ma­lalta, de mala gana—. Dempeus, amb la seva faixeta i les seves bimbirirnboies... [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 116].

BIMBOLLA f.:

V. bambolla. 

BAMBOLLA o BOMBOLLA (i bimbolla). f.

|| 1. Glòbul ple d'aire, que es forma en els líquids remoguts o en ebullició; cast. burbuja. ¿Per qual natura les bambolles de l'aygua pujen a ensús per l'aygua de la font?, Llull Felix, pt. iv, c. 8. E farà en lo bul bamboles groses, Micer Johan 435. La sanch infla e feu bambola com sol l'aygua pluguda del alt cel, Alegre Transf. 66. Bambolla de sabó: bolla plena d'aire que es forma bufant per un canó prim a una mescla d'aigua i sabó. Grosses bambolles de molt çabó, Spill 7812. No us encanteu ab les buydors lluentes | d'una eloqüència frívola: | ès la bambolla de sabó que, inflantse | al buf d'un nin, esplèndida, | s'irisa al punt, mes al instant no forma | ni sols gotes efímeres, Costa Hor. 91. Ploure de bambolla (val.) o fer aigua de bambolla (bal.): ploure fort, fent bambolles l'aigua quan arriba en terra. «Jo voldria que plogués | i fes aigo de bambolla, | que ses taronges de Sóller | aquí totes les dugués» (cançó pop. de Mall.).

|| 2. Elevació de l'epidermis, davall la qual es congria una humor; cast. ampolla. Tinya... son ulceres petites qui en lo cap esdeuenen en los quals ha vesica o bombolla, Cauliach Coll., ll. 6, d. 2.a, c. 1.

|| 3. Ostentació exagerada i enganyosa de mèrits i poder (val.); cast. bambolla. Tot es bambolla y farsa que soportar no puch, Llorente Versos, ii, 178.

    Refr.

—«Aigua de bambolla, tot lo món assadolla» (Mall., Men.).

    Fon.: bəmbóʎə (Torelló, Mall.); bambóʎa (Bonansa, Tortosa, Maestr., Val., Pego, Sanet); bambóʎɛ (Tremp, Massolcoreig, Alcoi); bumbóʎə́ (Empordà, Pla del Llobregat, Reus, Ciutadella); bumbóʎa (Solsona); bumbúʎə (Arles, Cotlliure); bombóʎa (Pego); bimbóʎə (Reus, Bunyola, Alqueria-Bl., Ciutadella, St. Lluís); bimbóʎɛ (Maó).

    Intens.:—a) Aum.: bambollassa, bambollarra, bambollarro, bambollota, bambollot;—b) Dim.: bambolleta, bambolleua, bambolletxa, bambolliua.

    Etim.: del llatí ampŭlla, mat. sign. || 1, agregat a la sèrie dels derivats de la rel bamb- (amb ses variants bomb- i bimb-), onomatopeia de la buidor inflada. 

Bimbolla

Nota setena: escriure a lloure, amb la màxima llibertat impossible. Potser això va ser el cordó umbilical que ens uní per extreure aquell llibre que fa escriguera, Self-service, bullint, erupcionant, dropejant i bategant com el 1978 i que es publicarà de bell nou quan sia necessari. Un pluja d'aigua de bimbolla s'ha posat a atacar l'argila resseca quan acab aquest paper, una pluja netejadora, fertilitzant, asserenadora, d'altíssima qualitat de llàgrima. (Julià Guillamon, ed. Monzó com triomfar a la vida. Ed. Galàxia Gutenberg, Barcelona 2009. ISBN: 9788481098471. 296 p. P. 57.).

BIGÒRNIA (i ses var. bicòrnia, bigorna i picòrnia). f.

|| 1. 

Enclusa molt petita que empren els ferrers i llauners; cast. bigornia. Una bigorna y tres bastons per borinar, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una picornia de ferro petita, doc. a. 1704 (arx. de Felanitx). Hi ha diverses formes de bigòrnia: unes tenen els dos corns acabats en punta; altres tenen un cap acabat en punta i l'altre pla i horitzontal; altres tenen aquest pla amb algunes canaletes de través (bigòrnia i bordonera); altres tenen el cap punxegut en angle poc agut i l'altre cap cilíndric i tallat verticalment.

|| 2. Peça gran de fusta molt dura, damunt la qual els blanquers estenen les pells mullades, copejant-les abans d'adobar-les (Labèrnia Dicc.).

|| 3. Cada un dels corns de l'enclusa (Esterri); cast. cuerno.

    Fon.: biɣɔ́ɾniə (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Vendrell, Igualada, Camp de Tarr.); biɣɔ́ɾniɛ (Tremp, Ll., Sta. Col. de Q., Vinaròs, Sueca); biɣɔ́ɾnia (Calasseit, Maestr., Val., Xàtiva, Pego); biɣɔ̞́ɾni (Llucmajor); biɣɔ̞́ɾniə (Men.); bikɔ́ɾniə (Montblanc); biɣɔ́ɾnə (St. Feliu de G., St. Pere de Torelló); pikɔ́ɾniə (Eiv.); pikɔ̞́ɾni (Palma, Sóller, Manacor).

    Etim.: del llatí bĭcŏrnia, ‘dos corns’. La forma picòrnia indica influència de picar.

L'esdevenidor era de color de rosa... La revifalla del cisellat potser vindria de l'Extrem Orient... Ah! Tota l'escala, la nostra, la B, era un bullidor d'aquella història; a tots els artesans dels pisos els queia la bava a les bigòrnies, no se'n sabien avenir, de la nostra sort! De tanta xamba! Pertot arreu comentaven que rebíem xecs de Pequín.  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 138].

BIORXA f. A la biorxa: 

|| 1. A la torta (Mall., Men.). «Mirar a la biorxa». Tots caminant a la biorxa... y fogint axí com porian, Alcover Rond. ii, 115. Tres mirays penjats a la biorxa, Roq. 41. 

|| 2. Comsevulla, de mala manera, sense mirament (Mall.); cast. a la birlonga. Son anats massa a la biorxa y a la bordellesca, fentne cent per un passol, Aurora 254.

    Fon.: ə lə biɔ̞́ɾʃə (Mallorca, Menorca).

    Etim.: probablement del germ. dverh ‘embiaixat’, com el cat. guerxo, it. guercio, it. bircio, etc. (cf. REW 2812).

Quant a mi, tinc aquest altre costum pitjor, que si tinc un escarpí  a la biorxa, deixo també a la biorxa la camisa i la capa: no em digno a esmenar-me a mitges. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 176.].

BIR

El bir era una tira de goma que lligava molt fort al dit malalt fins que es posava de color blavós.

Però el bir mai no era a «la farmacia» quan feia falta. I el pare anava bramant per tota la casa: «On és el bir? On heu posat el bir?».

«Que en sou, de desendreçats! Mai no he vist nin­gú tan desendreçat com vosaltres!», deia.

Al final, el bir acostumava a ser al calaix del seu escriptori.  [Natalia Ginzburg. Lèxic familiar. (Lessico famigliare, trad. E. Rodríguez). Ed. Âtic dels Llibres, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788416222254. 264 pp. P. 97.].

BIRBAR v. tr. 

Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen (Pallars, La Llitera, Ll., Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Plana de Cast., Horta de Val., Alcoi, Pego, Alacant); cast. escardar, sachar. En lo principi de Maig deu hom spapotar o virbar [sic] les vinyes, so es, levarne los brots... en los quals no y hage rahims, e lexarhi los brots en qui hage rayms,Palladi 152. Tots los llegums... los ajan de cavar... menos los fasols los quals hauran de birbar axi com los blats, doc. a. 1704 (arx. de Montblanc).

    Refr.

—«Lo que no es birba en febrer, es queda tot l'any per fer» (Baix Maestrat, ap. Sanchis Cal. 35).

    Fon.: biɾβá (occ., Maestr.); biɾβáɾ (Cast., Val., Al.); bilβá (Reus).

    Sinòn.: eixarcolar.

    Etim.: del llatí minŭare, ‘minvar’.

Birbar arròs, sap què és birbar arròs? Passar tot el dia ajupits, al sol, amb l'aigua fins als genolls, remenant fang amb les mans per treure les males herbes que pugen, i els mosquits, els mosquits, no n'heu vist mai tants, de mosquits, et tornes boja, et tornes boja, núvols enormes, grandiosos, havíem d'anar tapats fins als canells, amb mocadors i barrets, amb l'aigua que t'anava amarant la roba, fins al coll, i la cara bruta de fang de tant tocar-nos-la per fer fora els mosquits...   (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª  ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 100).

BIRIMBOIA f.

Cosa vana o de poca importància, de pura aparença (Mall.); cast. garambaina, perifollo. Plenes d'adornos y birimboyes, Ignor. 5. Tot axò son birimboyes, Salvà Poes. 56.

    Fon.: biɾimbɔ̞́јə (Mallorca). 

Birimboies

Grans ingressos al «Tarapout». Fins i tot als bastidors tot era luxe, benestar, cuixes, llums, sabons, sandvitxs. El tema de l'interludi en què apareixíem tenia a veure, em sembla, amb el Turquestan. Era un pretext per a birimboies coreogràfiques i contorsions musicals i violentes tamborinades. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 395.].

BIRLAR v. tr.:

V. bitllar. 

1. BITLLAR (i ses var. bitlar i birlar). v. tr.

|| 1. En el joc de bitlles, tirar per segona vegada la bolla des del lloc on ha quedat aturada la primera vegada; cast. birlar.

|| 2. Sostreure, apoderar-se del que un altre esperava o pretenia obtenir; cast. birlar. L'hereu Bosch me la està birlant: la Celina's casarà ab ell, Oller Reny. 7.

|| 3. Furtar o prendre amb habilitat una cosa; cast. birlar, pillar.

|| 4. Amollar diners o altra cosa valuosa, sense tenir-ne ganes (Cat.). «Cal que la bitlles» (Sort).

    Fon.: biʎʎá (or., occ.); biɾlá (Empordà); biɫɫá (mall., men.).

    Etim.: derivat de bitlla.

2. BITLLAR o BILLAR v. tr.

Afegir llenya a la pila de carbó (Guilleries, Borredà, Pobla de L., Berga, Pobla de S.).

    Fon.: biʎá (Lledó, Pobla de L., Borredà); biʎʎá (Berga, Pobla de S.).

    Etim.: derivat del gàl·l. *bīlia, ‘rabassó’. (V. bitllot).

Birlat

LUCIO Aquí hi ha el punt difícil. Perquè el Duc se n'ha anat d'una forma molt estranya, i ha birlat a moltíssims cavallers -jo en sóc un- l'esperança de campar-se-les; i hem sabut, pels que estan en el secret dels nervis de l'Estat, que aquell bon viure era molt lluny d'allò que ell desitjava. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 29.].

Bitllots

Jo aniré a veure el meu germà. I encara que ha caigut a l'empenta de la sang, manté una tal idea de l'honor que, si tingués vint testes per posar-les damunt de vint bitllots, les donaria totes abans que una germana seva prostituís el cos en tal brutícia. Així doncs, Isabel, tu viuràs casta, i el teu germà que mori. Que val més la nostra castedat que un germà nostre. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 68.].

BIRIMBOIA f.

Cosa vana o de poca importància, de pura aparença (Mall.); cast. garambaina, perifollo. Plenes d'adornos y birimboyes, Ignor. 5. Tot axò son birimboyes, Salvà Poes. 56.

    Fon.: biɾimbɔ̞́јə (Mallorca).

Per defensar-nos millor hauríem d'haver portat de París aquell maniquí tan bonic que teníem, de bust resistent, que avaluava molt més les troballes exquisides... les volutes de mussolina i de setí... les mil birimboies de la «fada d'Alfort»... Per mantenir entre les marmanyeres i els menuts, malgrat tot, un cert estil Lluís XV, una atmosfera refinada, ens emportàvem al camp una autèntica peça de museu, una minúscula obra mestra preciosa, la calaixera de nina, de fusta de roser... A dins hi guardàvem els sandvitxos. [Louis-Ferdinard Celina. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 86].

BIRLOTXO

Un birlotxo és un antic cotxe rústic, lleuger, de dos eixos, de dues o quatre rodes i de dues o quatre seients, obert pels costats amb coberta o sense. Va ser creat al segle XIX i va ser utilitzat pel transport urbà de passatgers. Per tal de guiar el carro era necessari un cotxer que guiava el vehicle a través de dos cavalls o bé des del seu interior. La vestimenta del cotxer variava segons la categoria dels passatgers que portava. (...) La paraula «birlotxo» prové de l'italià Biroccio. Si es tradueix aquesta paraula el seu significat és "el concert", i per això se suposa que es diu així perquè el moviment que emet el cotxer alhora de guiar els cavalls és similar al d'un director d'orquestra. La paraula Birlotxo, a les costes de Granada (Andalusia), significa "persona estúpida". (http://ca.wikipedia.org/wiki/Birlotxo)

Circulo lentament per dins de la Garriga i em passa força ràpid un birlotxe, una mena de carro obert, tirat per tres mules. Si no fos perquè és impossible, m’ha semblat que a dins hi havia, entre d'altres, un home grasi gran, desdentegat i que vesteix com fa dos-cents anys. Deu ser una imatge reflectida del passat, quan per aquí, el 19 de setembre del 1808, va passar Rafael Amat, baró de Maldà, acompanyat pel seu fill, el preceptor i dos criats. Fugien de Barcelona, on les tropes de Napoleó els havien fet la vida ben difícil. Amat, que era un home de possibles, marxava a Vic, on no hi havia francesos i si molta gent de missa, que a ell li agradava. I, amés, s’hi menjava bé, cosa molt important per al baró. (L'exili del baró, art. d'E. Calpena, rec. Sapiens, núm. 151, gener 2015, pàg. 73).

Birlotxo (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

BISELL m.

Vorera escapçada obliquament; cast. bisel.

    Etim.: del cast. bisel (<fr. biseau), mat. sign. 

Bisell

Diguem que es tracta d'un designi de la natura, d'un impuls genètic que col·loca una lira a la gola i un bisell a la llengua. Una infància grisa no necessàriament incapacita aquells qui tenen una innata facilitat de paraula; seria arrogant pensar-ho; de fet, una infància grisa pot menar la intel·ligència assecada al pou del llenguatge perquè hi begui d'un alè. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 81.].

Bisell

Atuït pel cansament, les meves mirades erraven sobre les coses de l'habitació. Trastets sense valor que havien estat sempre de la família, sobretot el cobretaula de la llar amb borles roses com ja no se'n troben a les botigues i aquell napolita de porcellana, i la taula de treball amb mirall de bisell que una tia de províncies devia posseir en duplicat. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 294.].

BISNAGA f. 

Planta de la família de les umbel·líferes: Ammi visnaga Lamk.; cast. biznaga.

    Sinòn.: escuradents.

    Etim.: probablement pres del castellà. No trobam aqueix mot en la nostra llengua abans del segle XVIII. Sobre l'origen del castellà biznaga, cfr. Eguílaz Glos. 346, i Corominas DECast.

L'herbat era clapejat per les vares de Jessè i per la bisnaga; l'herba vellosa se li arrapava als camals dels pantalons mentre s'adreçava lentament a l'indret on dos cavallons de terra s'unien en angle recte.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 48).

• • 1. BISTIS (bèsties)

       1. Pregó de les festes de Sant Antoni a Son Negre, per Pedro ...

Vestit amb la roba solemne de les visites de compro­mís, la seva figura cridava l'atenció dels hortolans que entraven i sortien de Ciutat a peu, eixancarrats damunt les bistis, o asseguts en els carros de torna­da.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 142.).

BISTORTA f. 

Planta de la família de les poligonàcies: Polygonum bistorta L. (Conflent, Cerdanya, Vallcebre, Alt Llobregat); cast. bistorta.

A part de caçar cérvols, senglars, porcs espins, llops i conills, els homes del Clan dels Cavalls tenien una modalitat de cacera salvatge: matar ocells a cops de buscall durant les nits. Els pardals, pinsans, verderols, bitxacs, gafarrons o ullets de bou dormien plàcidament en els seus nius, dalt dels arbres, i els homes del clan els desvetllaven amb foc.(Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 118).

BIULÓ m. 

|| 1.     Peça de ferro que serveix per travar un pany, una porta o una finestra (Mall.); cast. pestillo, tarabilla. Rodarà sa clau y posarà biuló de part de dins,Ignor. 19. «Si ma mare me tenia | tancada amb claus i biulons | i set parells de grillons, | per rallar amb tu los rompria» (cançó pop. Mall.). 

|| 2. Peça llarguera de ferro que va ficada dins un forat del braç del carro i serveix per subjectar l'argolla (Mall.); cast. pasador.

    Fon.: biwló (Mallorca).

    Intens.:—a) Augm.: biulonàs, biulonarro, biulonot.—b) Dim.: biulonet, biulonetxo, biuloneu.

    Etim.: variant de bauló, amb canvi de la a en i per influència analògica de piu?

Tenia por i, malgrat els biulons, panys i forrellats que condecoraven la porta del pis, no se sentia segura. El crui­xit d'un moble, el soroll d'una gota d'aigua (el grifó del renta­dor no tancava bé) la sobresaltava fora mida.(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs. Pàg. 62.).

BLADA f.

|| 1.   Planta acerínia de l'espècie Acer pseudoplatanus L. (Garrotxa); cast. plátano silvestre. Els carcanys son fets de plansonets com el coll del braç, de fusta blegadissa, com freixes, blades i lladoners, Scriptorium, març 1925.

|| 2. Planta rosàcia de l'espècie Sorbus aria (Girona). V. moixera || 1.

    Fon.: bláðə (or.).

    Etim.: segons G. de Diego Dicc. 5099, del llatí platănus. 

Blades

On? -A Britània. A la meva pàtria. És bonica, saps? És una illa tota verda amb ciutats boniques i camps fèrtils, boscos majestuosos d'alzines gegantines, de faigs, de blades que en aquesta època aixequen al cel els braços despullats, com gegants que tracten d'arribar a les estrelles. I praderies, molt vastes, pastura de ramats i arments. Aquí i allà s'alcen monuments grandiosos, enormes monuments de pedra en forma de cercle el significat dels quals només coneixen els sacerdots de la religió antiga, els druides. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 197.].

BLAIA 

1. Nom propi de dona (Mall.). 

|| 2. Coca que beneeixen el dia de St. Blai. 

|| 3. Dona curta d'enteniment (Mall.); cast. tonta. Y elles son tan blayes | que fan un esclat, Penya Poes. 232.

Quan el marqués li envià Bernat, el cotxer, a la carrossa perquè davallés a Palma, la marquesa decidí que no es volia moure. Pretextant una de seves maldecapades grosses, féu entornar el criat  amb l'encàrrec que fos el Virrei qui l'anés a veure. A ella 1i era del tot impossible colcar en aquelles condicions. El marqués, a qui la sola menció de maldecaps femenins treia de botador, agafà una enrabiada descomunal. La seva dona era, a més de blaia, una nadala com l'alçada d'un campanar. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 344.).

BLANAMENT adv. 

D'una manera blana; cast. blandamente. La bona companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoses obres, Tirant, c. 251.Començà de parlar molt blanament, Isop Faules 43. Una claror de núvol qui blanament se fon, Ferrà Rosada 17.

    Fon.: blanəmén (or.); blanamén (occ.); blanamént (val.); blanəmént (mall., men.).

Es posa en el lloc de Diana, veié Clay tal com el veia ella, i s'adonà que no hi tenia res a fer. Diana era lletja, tímida bé que aguda, intel·ligent i bona. Com podia competir amb certes belleses més blanes com...(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 42).

 BLANDÍCIES f. pl. ant. 

Accions o paraules afalagadores fetes a algú per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa; cast. blandicia, halago. No fos per ell enganat e per ses blandicies falses afalagat, Angels 73 v.oNo induit per blandicias, no provocat per prometensas, Const. Cat. 239. Va amollir-se en aquestes blandícies de ciutat, Riba Perot 50.

    Etim.: pres del llatí blandĭtĭas, mat. sign.

...a la qualitat de la fusta i a la solidesa — riquesa i eficàcia-, delaten un temperament seriós i pràctic, amic del confort sense blandícia. L'elegància flexible, l'ornamentació sumptuosa i la varietat de mobles accessoris són propis d'esperits donats als refinaments d'una vida luxosa i regalada. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 68).

1. BLANDÓ m.: 

V. brandó.

2. BLANDÓ 

Llin. existent a Barc., Gualta, etc.

BRANDÓ m. 

|| 1. Atxa de cera d'un sol ble; cast. blandón. Yeu ay parlat ab los fossors, e ab los blancquiés, et ab aquels de la orgeria que uenguen a uos ab brandons,Jaume I, Cròn. 298. Tortes, ciris e brandós per vendre, doc. a. 1296 (RLR, v,92). Ab molts brandons e ab moltes entorches de cera, Desclot Cròn., c. 30.Feya cremar... mil brandons grans de cera, Muntaner Cròn. 139. Que cascun brandó sia haut de pes de set liures de Valencia, Ordin. Palat. 183. Hun brandó no'l posa hom amagat, mes en loch hon face lum, Quar. 1413, 186. Alcun confrare serà passat d'esta vida e els parents li volran fer prouisions... de brondons [sic], doc. a. 1400 (BSAL, x, 371). 

|| 2. Atxera. Sis blandons [sic] al altar major, de llautó, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 869).

|| 3. Broc amb ble d'una llumenera; cast. mechero. 6 llumeneras ço es 3 de quatre blandons, doc. a. 1722 (BSAL, vii, 305). 

|| 4. Canó de llauna on va el ble, en els inferns d'esperit de vi (Ciutadella).

    Fon.: bɾəndó, bləndó (or., bal.); bɾandó, blandó (val.).

    Intens.: brandonet, brandonot.

    Etim.: derivat del germànic brand, ‘tió encès’.

Era tot fosc, espès, negre, com una gola de llop. Les ombres s’havien atapeït amb tanta pressa allí dintre, que embolicaven de tenebres els altars, les capelles, els sants, el presbiteri. La gota de celístia que encara surava arran de les finestres acabava de fer més espessa la fosquedat de baix. Com ànimes en pena, se movien el rector i els jaios dintre la negror, caminant a les palpentes, fins que vora de la pica van trobar un tros de blandó sobre el broc d'un canelobre. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 40).

Com que la matinada era tan emboirada i tèrbola, s'havia hagut d’encendre un cap de blandó de damunt d’un canelobre, a truco que mossèn Llàtzer s'hi veiés al posar-se els ornaments. Era un d’aquells dies sense auba, que vénen tristos i negres, com una nit que anés a darrera d'una altra nit. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 97).

BLANQUET m. 

|| 1. Carbonat de plom, que es presenta en forma de pólvora blanca; cast. albayalde.Carga de blanquet, Leuda Coll. 1249. Blanquet a aytalla conexensa que sia ben blanch e que no blauegt e com hom ne mol entre los dits deu farinegar e si tarega [=terreja] no ual res, Conex. spic. 14. Lo blanquet se fa de llaunes de plom posat sobre lo vapor del vinagre, Agustí Secr. 118. 

|| 2. Pólvora o pasteta blanca que s'empra per emblanquir la cara; cast. blanquete. La mala fembra... se posa blanquet e color e's tiny sos cabells e ses celles e sa boca e sos ulls, Llull Cont. 104, 11. Quant han en vanitats, blanquets, corus [sic], St. Vicenç Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 437). «Dus sa cara mascarada | de blanquet i vermeior, | ¿que no et basta sa color | que Déu del cel t'ha donada?» (cançó pop. mall.). 

|| 3. Roba de llana blanca (Pont de S.). Un faset de blanquet de Perpenya, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Una jaqueta de mezcla, froncida de blanquet, inv. Ausiàs March, a. 1409 (Rom. xvii, 199). Unes faldetes, de sota, de blanquet, velles, doc. a. 1594 (Col. Bof. xx, 19). Uns calsotets de blanchet deu camises de tela, doc. a. 1674 (Est. Univ. x, 158). 

|| 4. a) Embotit de porc, de forma rodonenca, que es fa de carn magra capolada, embolicada dins un tel amb pinyons i anissos, i cuita, de manera que per dins és negra i per defora és blanca (Mall.). Y es blanquets de tela sa señora lliga, Roq. 46.—b)Embotit de carn magra de porc, mesclada amb greix, clavells, sal, ous, anís o altres espícies, dins un budell de porc o bou, i cuit dins la caldera (Castelló, Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Crevillent); cast. morcón. Els blanquets, la llanguaniça y la butifarra, Martínez Folk. Val. i, 77. 

|| 5. Planta de la família de les tifàcies: Typha angustifolia (Tarr.); cast. espadaña. 

|| 6. Casta de corn més petit que els ordinaris; cast. caracola (Un Mall. Dicc.). 

|| 7. Al·lot que va a cantar en el cor de la parròquia amb els capellans (Mall.); cast.acólito, monago. Ja son passades ses parroquies amb sos capellans, blanquets y creu alsada, Ignor. 5. 

|| 8. Fer blanquets: tirar al foc un sarpat de pinyons per torrar-los i menjar-se'ls (Pla d'Urgell).

No cal dir que, segons les predileccions gastronòmiques o l'origen regional del taxista que l'hagi de dur, la botifarra pot ser substituïda per un botifarró, una baldana, un blanquet, un bisbe, un camallot, una salsitxa, un bull, un fuet, una sobrassada, una llonganissa o un xoriço, tots ells enormes i inflables i que, a més, permeten col·locar-hi, en el lloc de l'etiqueta, algun anunci que ajudi a arrodonir la setmanada, posem per cas. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 168).

BLASTOMIA f. ant. 

Blasfèmia. Aquells qui estan en infern son sobject en lo qual estan desesperaments e reeconcells e blastumies e plors, Llull Cont. 59, 13. A gran plaer e gloria de quell e a gran vituperi e blastomia de nostre Senyor, Collacio (Col. Bof. xiii, 347).

La meva amiga va dir-me que ens apartéssirn del camí perquè l'espantava aquell home. Ens van ajeure tots dos abracats fortament al fons de la cuneta. L'embriac va mirar-nos amb ulls tenebrosos i esgarriats i va proferir una blastomia. La meya amiga va girar d cap i es tapá les orelies. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 301.).

Vergonyós d'haver blastomat tant, en Dominique va anar a les exèquies del coronel a l'església de Les Invalides.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 318.).

BLE m. 

|| 1. a) Aplec de fils de cotó entorcillats que forma l'ànima d'una candela o es posa a un gresol i és el que crema per fer llum; cast. mecha. Los tenders facen lo pobil ol ble d'la candela cuyt o de coto, Furs Val. (Ribelles Bibliogr. 348). Que los qui faran candeles de cera... que hi hagen de fer o metre lo pubil o ble de coto, e no de altra cosa, Mostass. Agual. 28. «Garrida, la vostra mare | és més llesta que no em pens: | en es llum posa dos blens | perque faça bona cara» (cançó pop. Manacor).—b) Aplec de fils entorcillats i coberts de cera, que serveix per fer llum (Mall., Men.). 

|| 2. Cordill de cotó que, en alguns sistemes de suports anomenats coixinets, serveix de conductor de l'oli i regulador de la lubrificació de l'abre. 

|| 3. Floc de cabells que penja (Mall.); cast. mechón. 

|| 4. Manadet de cànem que arrabassen del manat per fer llatra (Mall.). 

|| 5. Ble de frare: planta de l'espècie Phlomis italica (Men., ap. Masclans Pl. 60). 

|| 6. f. Dona bajana (Mall.). «Na Joana és una ble».

    Loc.—a) Faltar un ble: faltar enteniment (Mall.).—b) Vetlar es ble: estar alerta a un perill (Mallorca, Menorca).

    Fon.: blέ (pir-or., or., Alaró, Binissalem, Maó, Alaior); blé (occ., val.); blə́(Palma, Inca, Manacor, Felanitx, Sóller, Pollença, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).

    Intens.:—a) Aum.: blenàs, blenot;—b) Dim.: blenet, blenetxo, bleneu, blenó.

    Etim.: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval (V. blese), semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc.i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat deble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.

L'oli, d'ús més general en l'enllumenat corrent de les cases, cremava per mitjà de blens en el gresol de llànties o aparells de diverses formes. Hi havia els llums de ganxo -de terrissa, llauna o metall-, que hom empravaprincipalment a les cuines; els de peu, d'un sol bec—també de terrissa o llautó-; i les famoses llumeneres, indispensables per a l'enllumenat de cambres i habitacions un xic grans. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 120.).

BLEGAR v. tr. 

Doblegar, donar curvatura a una cosa acostant sos extrems (pir-or., or.); cast.doblar. E molt pus fort a blegar qun gros arbre, Fr. Oliver (Cançon. Univ. 292).Nou generacions pageses es bleguen a la condescendència solar, Espriu Lab. 152.

    Fon.: bləɣá (Ross., Ripoll, Pobla de L., Lluçanès, Plana de Vic, Gironella, Cardona, Solsona).

    Etim.: de plegar amb contaminació de doblegar.

I la temença que si trigava no l'anessin a buscar el féu decidir. Blegant sa dignitat, blegant sa repugnància, es rendí a la sort: escondí la mirada com si no es volgués veure a si mateix, i sense nova protesta acceptà el sosteniment benèvol que li oferia aquella mateixa criatura que poc abans li havia arrabassat estúpidament tota sa serenor d’esperit, totes ses forces... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 201.).

Amb gran esforç, pujà al cim del penya-segat i veié que, més enllà d'una landa enclotada i deserta, una forest s'estenia sense fi. Eh es lamentava enyorant Gorvenal, Rohalt pare seu i la terra de Leonís, quan el brogit llunyà d'una cacera amb cridòria i so de corn li alega el cor. Al caire de la forest, un bell cervo sortí. La gossada i els mun­ters davallaven a l'encalç seu, amb gran brogit de veus i de trompes. Però, en ser que els seüssos se li penjaven a raïms al cuiro de la cre­uera, la bèstia, a unes guantes passes de Tristany, es blegà sobre els garrons i reté el bleix. Un munter la rematà amb l'ascona. Mentre que, arrenglerats en cercle, els caçadors cornaven presa feta, Tris-tany, atònit, veié el mestre munter que encetava amplament, com per tallar-lo, el coll del cervo. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 3.].

Blegat

La gent d'un cert rang es manté sempre en un fred allunya ment del baix poble, com si temés de perdre amb el seu contacte, i algun que altre trànsfuga s'escau d'ésser tan bergant que, amb semblant de dignar-se con va a parar i veu com aquest petit burgès repassa, curós, el seu jardinet i se'n fa un paradís, i com aquell malaurat, blegat sota el pes de la seva càrrega, s'arrossega endavant, infatigable, i ambdós no cerquen sinó de veure un minut més, encara, la llum d'aquest sol; aquell, et dic, es manté serè, es basteix per a si mateix el seu món i és, també, venturós, perquè és un home. I encara, per limitada que sigui la seva puixança, serva sempre en el cor el dolç sentiment de la llibertat i sap que pot deixar aquesta presó quan li plagui. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 22.).

BLEIX m.

Soroll de l'alenar (pir-or., or.); cast. hálito, aliento. Se va sentir un bleix fondo, Caselles Sots 297. Portava al lluny l'etern bleix de la montanya, Víct. Cat., Sol. 221.

    Loc.

—Perdre el bleix: perdre l'alè (Llofriu). «Una criatura que plora molt, perd el bleix».

    Fon.: bléʃ (pir-or., or.).

    Etim.: postverbal de bleixar.

Segons el narrador, que en fa una lectura confessional, la tragèdia irreversible de la Jacobé participa d'un dolor més pregon, que admet, segons la moral tradicional, una dimensió cosmològica, i que s'expressa a tra­vés del bleix dolorós de la mar embravida.  ( "Coses que fan so d'esquerdat". Maria Dasca. Art. revista L'Avenç, núm. 410, març 2015. Pàg. 34.).

BLEIXAR v. intr. 

|| 1. Alenar fort o agitadament (Ripoll, Olot, Empordà, Pla de Llobregat); cast. resollar, jadear. Tot bleixant del fatic d'haver-la duta a braç, Ruyra Parada 52. I jo, vinga bleixar ben fort,... perquè me treguessen més aviat, Víct. Cat., Mare Bal. 52. 

|| 2. Sospirar o parlar petit, com en un alè; cast. suspirar, susurrar. Algú puja!—bleixà la jova ab un sobressalt, Víct. Cat., Ombr. 11. 

|| 3. Alenar fent algun soroll (Figueres); cast. respirar. Sense atrevir-se a bleixar ni tenir habilior de moure-s, Pous Empord. 111.

    Fon.: bləʃá (pir-or., or.).

    Etim.: formació onomatopeica expressiva de l'alenar fort o del parlar en veu baixa.

Tot i que tenia quaranta-cinc anys i una salut precària -bleixava per causa de l'asma, fumaba molt i  la seva vista era nul·la segons les exigències militars- havia estat incorporat als serveis auxiliars i destinat a una oficina a tocar de la de Peter d'on sortien muntanyes de papers escrits, la majoria "mimeografiats". (Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 213.).

Quan va tornar amb les tisores i el va deslliurar, ell va poder seure, tremolós i plorós, va arrencar-se la mordassa amb mans rabiüdes i va escopir la palla. Va eixugar-se sang de la boca i va deixar-se caure a terra, bleixant. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 16.).

A escriure i a arribar al gloriós punt final que ja tenia al cap. Durant uns segons es va quedar quiet, amb la boca oberta i bleixant com si hagués fet una correguda intensa.    (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 248.).

- Tinc dos mocadors i no estic refredat! -li cri dà Pavel Pavlovitx; però ella féu el sord, i un moment més tard, quan Pavel Pavlovitx s'apropava tímidament a la colla, especialment a Veltxaninov ia Nadia, una serventa l'atrapà, bleixant, allargant-li un mocador.  [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 165]. 

—Què vols de mi?—bleixà Arabella. —Promet que mai més no parlaràs d'ella. —D'acord. T'ho prometo. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 384.].

—No puc... No he de continuar amb això —bleixà—. Però, apa, té!, amor, et torno els petons: té i té !... Ara m’odiaré per Sempre, per aquest pecat. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 388.].

en bellesa, en llum del dia, des que va néixer, / encès al sol i als astres, fervor espurnant,  / centella que el llum de la passió pel seu esperit bleixa. [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg 55.].

BLOCAU m., mil. 

Casa construïda de peces de fusta i guarnida d'espitlleres, que serveix de defensa provisional a una guarnició petita; cast. blocao.

    Etim.: de l'alemany blockhaus, ‘casa de troncs’.

Així, es produeixen crides a reforçar la presència de la Guàrdia Civil, a introduir unitats motoritzades d'intervenció ràpida i a fortificar les casernes de la Guàrdia Civil com els blocaus del Marroc colonial. (Paul Preston, L'Holocaust espanyol. Ed. Base, Barcelona, 3ª ed. 2012. ISBN: 978-84-15267-23-2. 908 pp. P. 55).

Des de l'antiga capital romana, les divisions motoritzades pogueren utilitzar la carretera de Barcelona, la qual, separada del fron per més de 100 quilòmetres el dia abans, no tenia ni un blocaus de defensa ni una "trampa" de tancs.(Jaume Miratvilles. Gent que he conegut. Ed. Destino, 2ª ed., Barcelona, 1980. ISBN: 84-233-1036-1. 236 pàgs. Pàg. 119).

En aquell temps jo no tenia cap idea de 1'arquitectura. Les nostres activitats quotidianes depenien totalment de l'horari de les marees. Ens banyàvem amb la marea baixa o anàvem a recollir musclos, car­golines i petxines vora les ruines d'un blocaus alemany.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 108.).

BLONDA f. 

Punta de molt bona qualitat, teixida amb dues classes de seda (una fluixa o trama, i l'altra molt forta o granadina), amb la qual es guarneixen les mantellines, vestits de dona i altres robes; cast. blonda. Aquell bé de Déu de mantellinas de blonda, Querol Her. 172.

    Etim.: pres modernament del fr. blonde, mat. sign.

No s'adonen que terror no és que hagin donat el premi a un autor que els diccionarís d'escríptors no in­clouen. L'error és precisament el contrari: que els dic­cionaris d'escriptors no l'incloguin. I no l'inclouen perquè els mandarins literaris consideren literatura tan sols una part del tot. Ancorats en una concepció decimonònica del planeta, no accepten que, des de les blondes de les Bronté, el món ha canviat i, els agradi o no, la poesía de Wislawa Szimborska és tan literatura com els guions cinematografícs dels Coen, els televisius de Dennis Pot­ter o el teatre de Joan Brossa.(Quim Monzó. Tot és mentida. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2000, 1ª ed. ISBN: 84-7727-290-5. 254 pp. P. 62).

Bistorta (enllaç)

Quan el nebot d'en Satoru va sortir de la cuina, portava un plat amb una truita amanida amb vi de bistorta.

-El color verd del vi de bistorta és molt escaient per a l'estació plujosa—va mussitar el mestre, mentre examinava la truita. En Satoru va riure.

[Hiromi Kawakami. El cel blau, la terra blanca. (Sensei no Kaban. Trad. M. Bornas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788477274735. 216 pgs. Pg. 120.].

BISTRE m.

Color especial d'un matis de sutja clar, produït generalment pel biòxid de manganès; cast. bistre.

Sobre el llavi superior fins i tot hi tenia alguns senyals de valor que dibuixaven un lleuger matís de bistre sota un nas grec amb un contorn de perfecció exquisida.  [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 169.].

1. BITLLA (i ses var. bitla, birla). f. 

|| 1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, de devers un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar; cast. bolo. El joc de bitlles consisteix a posar dretes sis o més bitlles, a certa distància una de l'altra, i tirar-los altres bastonets o bolles procurant tombar les bitlles, i qui més en tomba, més guanya. Per rahó del joch de birles, doc. a. 1402 (arx. mun. d'Igualada). Jugaven a birles e alescona, doc. a. 1408 (Rotger Hist. Poll. i, 287). Per remoure tants mals com alli per occasió del joch de les bitlles se feyen, Ardits, iii, 299 (a. 1520). Per reduirla | jugava birla | sovent ab ella,Spill 3028. Com fossen jugant a billes, Miret Templers 575 (a. 1496). Los colossos de cent pams | van cayent com jochs de bitlles, Verdaguer Fug. 47. 

|| 2. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant (La Bisbal, Mataró, Vilafr. del P.). 

|| 3. Peça cònica de fusta, més grossa que el fus, que els argenters empren per eixamplar anells i altres coses (Manacor). 

|| 4. Cilindre o con de fusta o de cartó, al qual s'enrotlla la trama per poder-la esmerçar (Barc., Torelló, Valls). 

|| 5. Quantitat de fil enrotllat que es col·loca dins la llançadora per esser esmerçat (Barc.).

    Loc.—a) Rei de les birles: rei de burla (Maestrat).—b) Més xalat que un joc de bitlles: molt alegre (Empordà).—c) Fer bitlles: encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc (Barc., Tarr.). «Els boigs fan bitlles»: vol dir que els boigs a vegades encerten (Valls).—d) Fer bitlles: tenir coit (Empordà).

    Refr.

—«Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons»: vol dir que si per Nadal no fa fred, en farà per Pasqua.

    Fon.: bíʎʎə (La Bisbal, Mataró, Barcelona, Tarr.); bíʎʎe (Gir.); bíʎʎɛ (Ll., Tremp, Vilafr. del P.); bíʎʎa (Esterri); bíɾlɛ (Gandesa); bíɾla (Tortosa, Maestr., Val., Al.); bíɫɫə (Mall.).

    Etim.: del ant. alt-alem. *bikkil, ‘dau’, probablement per conducte del fr. bille, mat. sign. || 1.

2. BITLLA f. 

Bolla de billar (Ross.). Aqueches tres bitlles, poubretes, courrien sou'l tapis coum rats, Saisset Barraj. 17.

    Etim.: pres modernament del fr. bille, mat. sign.

L'altre és mecànic i la bitlla de conya. S'han sabut espavilar. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 43.).

Bistre

Un caparró bistre i maliciós que tenia, la nora. Els seus colzes no se separaven mai del cos quan parlava. No gesticulava gens. Insistia de totes maneres que aquella visita mèdica no fos del tot en va, que pogués servir d'alguna cosa... El cost de la vida pujava sense parar... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 289.].

BITLLO-BITLLO (o bitlo-bitlo). adv. 

|| 1. Expressa l'acte de pagar tot seguit, sense dilació (Cat., Mall.). Finia'l plaço i aquets pagaven bitllo-bitllo, Oller Esc. pobr. 13. Y el vostre home, ara l'un, ara l'altre, tots els ha anat pagant bitllo-bitllo, Víct. Cat., Sol. 306. 

|| 2. Expressa l'acte de fer una cosa seguit, sense interrupció (Mall.). El ferma ab sa faixa per sa cinta... i ja és partit a amollarlo dins s'avench bil·lo-bil·lo,Alcover Rond. viii, 3.

    Fon.: biʎʎuβíʎʎu (or.); biɫɫoβíɫɫo (mall.).

    Etim.: formació onomatopeica amb influència de bitlla (cfr. L. Spitzer en ZRPh, xxxviii, 360 nota).

Pulcre Trompel·li va empitjorar de la bufeta del fel: per una temporada, groc canari. «Que no ens pateixi de càncer», mig diagnosticava, atenta, cautelosa, però sense gens de drama, la senyora Magdalena Blasi. Tanmateix com que no n'era afectat, el color de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. «Per què no l'anomenaven Python i s'haurien estalviat la baralla?», s’estranyava amb germànica innocència Herr Doktor Herbert Johannes Dinkelhauser, konilosianista a Giessen. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 132.).

BLANAMENT adv.

D'una manera blana; cast. blandamente. La bona companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoses obres, Tirant, c. 251. Començà de parlar molt blanament, Isop Faules 43. Una claror de núvol qui blanament se fon, Ferrà Rosada 17.

    Fon.: blanəmén (or.); blanamén (occ.); blanamént (val.); blanəmént (mall., men.). 

Blanament

Allò no es va allargar gaire. En aquesta estabilitat desesperant de calor, tot el contingut humà del navili es va coagular en una massiva borratxera. Ens movien blanament entre els ponts, com pops al fons d'una banyera d'aigua insípida. És a partir d'aquest moment que veiérem a flor de pell com es desplegava l'angoixosa natura dels blancs, provocada, alliberada, ben espitregada, en fi, la seva veritable natura, ben bé com a la guerra. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 128.].