H

HABUB

m àr METEOR Tempesta de sorra que es desplaça de l'est a l'oest, pròpia del Txad i del Sudan. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0152816)

L'aigua apreta.va una altra vegada, repi­cava dins la galleda metàl·lica del pati amb el raig que vessava de la tortugada, massa plena de sorra, terra portada pel vent i polsina de bassal, pel habub del temps, de colomassa i gran (si és que ningú no l'ha netejada mai, per encàrrecs que rebi el senyor Llucià, des de l'enrajolat del pati, el vuitanta-sis, pels germans Nito), i foradava el cercle de líquid amb el mateix so­rollet del rajolí germà, encaterinat, del nen dins l'orinalet de plàstic... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 80.).

HACA f. 

|| 1. Cavall petit i vigorós; cast. jaca. Manté per aquesta via l'estat que vets, car no par que ell hage per mantenir una haca, Curial, ii, 117. Viu tants cauals, viu acas d'Anglaterra, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 107). El que enflocant son aca voladora la joya guanya, Llorente Versos, i, 166. 

|| 2. Híbrid femení de cavall i somera o d'ase i egua (Val.); cast. mula.

    Loc.—a) No hi ha tal haca: no hi ha tal cosa, no és veritat això. Devegades es completa la locució així: «No hi ha tal haca ni tal barraca».—b) Sense haca ni barraca: sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa. La Toneta llavors, quan moriren els seus pares..., veient-la sense haca ni barraca, la vaig emparar, Oller Pap. i.—c) Una haca l'ha treta; l'atra haca, ¿la trac?: calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase.

    Refr.—a) «Bona està l'haca, però està flaca»; «Encara és viva l'haca, però molt flaca»: es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se.—b) «De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro»: ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi.

    Fon.: ákə (or.); áka (occ., val.).

    Intens.:—a) Augm.: hacassa.—b) Dim.: haqueta.—c) Pejor.: hacota.

    Var. ort. ant.: aqua (Corella Obres 415).

    Etim.: segons opinió acceptada amb reserves per Meyer-Lübke REW 3966, format per regressió damunt hacanea.

Els vells i pròspers temps que don Goyo Pacheco disposava d'ha­ca i estable, els gitanos encara acampaven a la part del Gorg que el seu nét Gabriel deixa enrere, en direcció al Clot del Sorral, per agafar camins i dreceres en la freda foscor de l'hivern. Igual que els gitanos que tant l'espantaven de petit, ell també se'n va lluny per arribar voluntàriament a un lloc estrany. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 34.).

HACANEA f. 

Haca gran, encara que no tan gran com el cavall ordinari; cast. hacanea. Quatre caualls molt bells e deu hacanees molt belles, Curial, i, 24. Cauallers a cauall ab sengles aquanehes [sic] totes blanques, Tirant, c. 60.

    Etim.: de l'anglès Hackney, nom d'una localitat d'Anglaterra, d'on procedia una raça de cavalls petits però vigorosos.

Hacanea (enllaç)

Atura el seu palafrè, davalla, va cap a una hacanea que portava una casella enriquida de pedreries; allí, sobre una catifa de porpra, jeia el gos Petit-Crû; el pren entre els seus braços, l'amoixa amb la mà, l'acaricia amb el seu manten d'ermini, li fa tot de festes. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 93.].

HAJAR v. tr. 

|| 1. Haure, agafar (pir-or., Empordà, Costa de Llevant); cast. haber, coger. «Hem hajat molt de peix». «Anem a hajar fruita» (=a collir-ne). Uns pescayres l'escorcollen per a probar d'hajar barps y granyotes, J. Moliner (Rev. Cat., vi, 87). Que n'hauríem hajats, avui, d'ocells!, Ruyra Parada 13. Per hajar aquell bonic roc que amb son brill l'encisa, Berga MT 33. 

|| 2. Hajar-se-les: tractar animadament, discutir, barallar-se (Rosselló, Vallespir); cast. habérselas Mentres el ferrer se'ls hajava amb en Banyeta, Caseponce Contes Vallesp. 153. Ningú se les hajava ab la gent del carrer,Caseponce Man. 129.

    Fon.: əʒá (pir-or., or.).

    Etim.: format per derivació analògica damunt les formes de subjuntiu del verb haver (haja, hages, etc.).

Melíades, quatre hamadríades (viquipèdia).

¿Potser no has tret del seu carro Diana expulsat l’harnaddada del bosc / pel recer d'una estrella més ufana?  

 [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

HECTIQUESA f. 

Consumpció progressiva; cast. hetiquez.

El pas del temps no ha tractat bé Teresa. Amb el cos feixuc, el tronc rabassut, les carnes abreujades, sembla més aviat una camperola, una contadina, que una aristòcrata. La pellque Byron va admirar tant s'ha tornat hèctica; a l'estiu li agafen atacs d'asma que la deixen sense aire.(J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 194.).

HEMATÚRIA f.

Eliminació de sang en l'orina; cast. hematuria.

    Etim.: compost de hemato- i del gr. οὐρέω, ‘orinar’.

Com la majoria d'egipcis proviennts del camp, Muhammad As-Seüd, ajudant de cuiner a l'Automòbil Club, patia una hematúria càrnica que li havia provocat infeccions, li havia malmès el fetge i li causà la mort abans dels cinquanta anys.[Alaa Al Aswani. L'edifici Iaqubian ('Imarut Ya 'qubyan. Tard. Pius Alibek). Edicions de 1984, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061804. 236 pàgs. Pàg. 44.].

HESITAR v. intr. 

Vacil·lar, no decidir-se a fer qualque cosa; estar dubtós o temerós de resoldre's; cast.hesitar.

    Fon.: əzitá (Barc., Palma); esitáɾ (Val.). Es paraula a penes usada, i només en literatura.

    Etim.: pres del llatí haesitare, mat. sign.

Amb aquella hesitació encisadora que li havia guanyat tantes simpaties, féu una pausa i canvià el tradicional "siguis gran" pel més afalagador:

-... hagis acabat els estudis. (Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 27).

Mentre hesitava i mormolava expressions vagues, ben bé a la meta del viatge, ocorregué un incident que tornà a atiar tots els seus escrúpols i tota la seva inapetència. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 46].

HETERÒCLIT, -ÒCLITA adj. 

Irregular, que s'aparta de la regla comuna; cast. heteróclito. Aquella població heteròclita d'hòmens i dones, J. Collell (Gaz. Vich, 13 des. 1921). L'actual cantant era un fluit heteròclit i exquisit d'aquella passió, Caselles Mult.103.

    Etim.: pres del gr. ἑτερóκλιτος, ‘irregular’.

Uns canaris encara cantaven en velles gàbies, a dalt d'un munt de paquets heteroclits. Unes maletes suraven entorn dels paquebots. Les carcanades de neveres i de tele visors s'acagallonaven. Tot un món havia naufragat. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 63.).

HIALÍ, -INA adj.

Transparent com el cristall; semblant al cristall; cast. hialino.

    Etim.: pres del llatí hyalīnum, mat. sign. 

Hialí

Lívia es va posar dreta i se li va acostar. Aureli va alçar la mirada per observar-la. Un raig de llum, que havia travessat la boira matinal, es filtrava per una escletxa del mur i es difonia sobre el cap i la figura esvelta d'ella com una aura diàfana, com un reflex hialí. Sens dubte era fascinadora, potser fins i tot bella. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 57.].

HIBISC 

1 m. [BOS] [AGA] Planta del gènere Hibiscus, de la família de les malvàcies, arbustiva o herbàcia, de flors vistoses amb un calicle format per nombroses peces i amb els estams soldats en un llarg tub al voltant de l’estil i de fruit en càpsula. 

2  [BOS] [AGA] hibisc de la Xina Hibisc arbustiu, de fulles ovades i dentades i flors grosses, vermelles, rosades, blanques o grogoses, molt vistoses, originari de l’Àsia oriental i conreat com a ornamental (Hibiscus rosa-sinensis). 

3  [BOS] [AGA] hibisc de Síria Hibisc arbustiu, de fulles rombals generalment trilobades a la part apical i flors liloses o blanques, d’origen asiàtic i plantat com a ornamental (Hibiscus syriacus).

(ENLLAÇ)

Malgrat això, Farag i jo només vam beure aigua mineral i karkadé fred, un refresc de color vermell intens i gust àcid fet amb la flor de d'hibisc i que els egipcis en general prenen abusivament durant tot el dia juntament amb el shai nana, el te negre de gust fort que acompanyen amb fulles de menta. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 414.]

Però s’ho va empassar de seguida com una escopinada espessa perquè hi havia una dona morta i la Norah tenia el de defensar els casos de dones mortes d’aquella maeraino pas de compadir-ne els botxins, per més somrients endres que fossin, per més que fossin nois desgraciats bun dimoni assegut a la panxa des que tenien cinc anys. a tancar curosament el web del diari i es va allunyar de ordinador, amb ganes de tornar ràpidament a casa del seu re per interrogar-lo, gairebé com si tingués por que, sigava, hagués emprès definitivament el vol. Quan travessava la terrassa els va veure asseguts al malloc que abans—en Jakob, la Grete i la Lucie es feien arsucs de flors d’hibisc.   [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 59.].

Em vaig empassar els records com una píndola amarga exageradament grossa. La Funmi havia posat les mans a la meva falda; la seva manicura era perfecta. Duia les ungles pintades de vermell hibisc, el mateix color de les tasses que l'Akin i jo havíem fet servir per prendre el cafè aquell matí. [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 26.].

Va sortir a la terrassa. Els arbustos d'hibisc eren plens de papallones i a poc menys d'un quilòmetre hi havia un turac que es feia sentir. L'home va caminar fins al cotxe, va asseure's al seient de darrere i el vehicle va marxar deixant un rastre de pols.  [Doris Lessing. El somni més dolç (The Sweetest Dream, trad. Carles Andre-Librada Piñero). Ed. La Magrana, Barcelona, 1ª ed. 2002. ISBN: 9788482643975. 408 p. P. 356.].

Hibisc (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

HIDROLAT

Hidrolat és un producte obtingut en el procés de destil·lació dels materials vegetals, per obtenir els olis essencials. Aquest procés ofereix dos productes complementaris: l'oli essencial i hidrolat. Durant el procés de destil·lació, el vapor es refreda i es condensa, i els components insolubles en aigua es separen d'altres líquids. La part insoluble en aigua és un oli essencial. La resta del "aigua" és en realitat hidrolat. Hidrolat conté els components solubles en aigua d'herbes processats i finament dispersa petites quantitats d'olis essencials. (ENLLAÇ)

Hidrolat de Sajolida (ENLLAÇ IMATGE)

Podeu descobrir-les a la fira artesanal i esotèrica de la plaça del Doctor Gravalosa, on trobareu tota mena de pocions, o bé al taller d'ungüents, olis i hidrolats amb herbes fetilleres del solstici d'estiu que es realitzarà al Museu de les Guilleries.  (Per Sant Joan surten les bruixes dels boscos Rev. Sàpiens núm. 207, juny 20149. Pàg. 69.).

HIEROFÀNIC

Nil no té cap dèria pels llits rodons, fer l'amor amb dos xicots, o dues adolescents, o una adolescent i un xicot -i Nil ha viscut totes tres experiènciències- no és un llit rodó: és una aventura hierofànica. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 103.].

HIPARXIOLOGIA

ciència de l’existència, amb la voluntat de dotar Catalunya de religió pròpia. Concepte de Francesc Pujols qui el 1918 publica Concepte general de la ciència catalana, primera pedra del seu sistema filosòfic que vol demostrar que hi ha un corrent de pensament genuïnament català que arrenca amb Ramon Llull. El 1930, quan ja vivia a la Torre de les Hores a Martorell, el va explicar a Josep Pla, que el va recollir a Manual d’hiparxiologia. El sistema de Francesc Pujols i que es va publicar per primer cop el 1931. Neix l’hiparxiologia o ciència de l’existència, amb la voluntat de dotar Catalunya de religió pròpia. El llibre té l’efecte dual i contradictori propi de Francesc Pujols: les crítiques i les vendes no li són favorables, però la seva popularitat s’amplia tal com ho indica la faixa que duu el llibre: “L’escriptor menys llegit de Catalunya, explicat pel més llegit de Catalunya”. Més tard li va donar el nom de pantologia o ciència universal catalana que és la base de l’anomenada religió catalana, una manera de veure el món on Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Jaume Sisa, Isidre Nonell, Carles Riba i una llarguíssima cua de ciutadans han trobat elements de pensament. Salvador Dalí es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l'obra a l'oli Cel Hiparxiològic, i el 1974 va publicar el llibre Pujols per Dalí, on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. Finalment, Dalí va erigir un monument a Francesc Pujols, davant de l'entrada del seu Teatre-Museu a Figueres. (Enllaç de la font).

La qual cosa permetria, a mes, que tots aquells als quals les religions ens la suen poguéssim ressuscitar la hiparxiologia, aquella religió "filla   dels temps científics i no dels mitològics" que va plantejar Francesc Pujols. (Quim Monzó, La maleta turca. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed., Barcelona, 1990. ISBN: 84-7727-053-8. 220 pp. Pp. 167-168.).

HIPNAGÒGIC -A

adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la fase inicial del son.

Els dos manuscrits pertanyen a l'època de Dau al Set i conserven l'origen hipnagògic de l'escriptura brossiana: manca de sintaxi, absurd, desconnexions. (Sobre Joan Brossa) ( Susanna Portell. Poeta, guerriller, prestidigitador. Art. revista L'Avenç. núm. 389, abril 2013. P. 67).

HIPOCRÀS m. 

Cordial fet amb vi, canyella, sucre i altres espècies; cast. hipocrás. Beveu, Senyor, dix, l'hipocràs, Spill 1549. Dexant tots vins dolços com mosqua, cuyt... ypocràs, vernacha, Alcanyís Reg. pest. 16.

    Etim.: de Hipocras, nom que en l'edat mitjana es donava al famós metge grec Hipòcrates, a qui s'atribuïa la invenció d'aqueixa beguda.

Hipocràs (procedència de la imatge: enllaç)

En la cuina, gran com un temple, proveïda de l'aparell imposant dels estris d'aram, ferro i terrissa, de les gerres ventrudes i de les garrafes de vidre blau, que contenien l'oli, les conserves, les confitures, l'hipocràs i el piment moscat, s'obria, sota una immensa campana, la cavorca de la llar, capaç per a coure-hi a l'ast no direm un senglar, sinó àdhuc un bou. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 285)

HÍSPIDES

Vençudes cap al centre, les capçades dels castanyers componen un autèntic sostre de verdor per on es filtren els raigs del sol que il·il·luminen massissos de camèlies i hortènsies, glicines asfixiants i híspides aspídies que hi creixen en desordre i gairebé em barren el pas. Entre els nenúfars d'un petit estany amb brollador al mig, la llum zenital forma clapes d'or en l'aigua fosca.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 234.).

HOLISME

L'holisme (del grec ὅλος, total) és la concepció filosòfica que contempla un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 a una obra del polític Jan Smuts. En determinats contextos es parla de "pensament sistèmic" i en altres de "holisme metodològic". Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a "l'individualisme metodològic".

-Encara feu aixó que ella et passa encárrecs i tutre­bailes a casa?

- El seu ex té cáncer.

La informació randomitzada del'Anna té tot el sentit per a la Mei:

Jodeeer, quina putada. Vols que et passi un naturis­ta que em va recomanar la Raquel per a Pesquería? És holístic.

La veu baixa de 1'Anna -No cal, ja está en tracta­ment- és trepitjada per un Joan tocat per les herbes:

-  Goita! Els metges ordinaris són eminéncies, i els na­turistes són holístics...

(Marta Rojals. L'altra. Ed. RBA, 3ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-666-4. 332 pàgs. Pàg. 58.).

HOME (ant. hom). m.: cast. hombre. 

|| 1. Animal racional. Qan es feit hom, Hom. Org. 2 vo. En tristícia e en languiment estaua un hom en estranya terra, Llull Felix, pt. i, c. 1. Aytant com la amor qui és en home vol voler, aytant pot amar, Llull Gentil 27. Ver Déu e ver hom sens tota corrupció, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162). L'home és estat creat, Metge Somni i. Lo Teide... que sembla dir als homes: L'Atlàntida era ací!, Atlàntida i. 

|| 2. Individu mascle de l'espècie humana (per oposició a dona). Qualsevol hom o dona de la dita Almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli). E mes nom al home Adam e a la fembra Eua, Tomic Hist. 3. Que a fadrines de quinze anys | més que an els homes escauen, Picó Engl. 59. Un home (o Un hom): un (usat com a pron. indef.); devegades equivalent a «jo». Y pensar ses vegades que un homo s'en havia anat tan tranquil!, Roq. 44. Y dempués diuen si un home 's pert!,Guinot Capolls 54. Home!: epítet que s'usa en to exclamatiu dirigint-se a un individu i volent expressar generalment sorpresa o disconformitat. Home, los diners no són meus, Oller Fig. pais. 210. Guapo, home, guapo! espatlla-ho tot!, Vilanova Obres, xi, 12. a) Marit (en to familiar). Es meu homo en Climent,Roq. 42. Perque el meu home..., Vilanova Obres, xi, 199.—b) per ext., Mascle en general (de qualsevol espècie) (Alg.). «La rata home»: la rata mascle (per oposició a «la rata dona»=rata femella). Alura ancumença a parlá una curoma i diu a l'altra che era oma:... I lu curom li raspon, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 305). 

|| 3. Individu mascle i adult de l'espècie humana (per oposició a noi, nen, infant, etc.). Anà accentuant-se y creixent a mida que's féu home, Pons Auca 24. No sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'homo un neulim de criatura, Ruyra Parada 29. Ell no és més minyó, ell és home fet, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Arribat a maduresa, a posició independent. «El seu sogre l'ha fet home» (=l'ha fet ric, o l'ha fet pujar de categoria; li ha fet fer carrera).—b) fig. Capaç, poderós. «No ets home per a alçar aquesta caixa»Volgué provar si seria homo per tornar En Francisco per bon camí, Roq. 37. Aplicat també a animals: «Es meu xot és més homo que es teu»=és més gros, més poderós (Mallorca). 

|| 4. Individu de l'espècie humana considerat com a tenint tal o tal qualitat, condició, professió, etc. a) per antonomàsia, Home significa ‘persona seriosa, formal, que obra segons la raó i la moral’ (per oposició a «bèstia», «animal»). «Esser tot un home»: esser persona formal. «Fer d'home»: obrar segons raó, així com se deu obrar.—b) Home acompanyat de diferents adjectivacions expressa les qualitats, professions o condicions que s'atribueixen a l'individu. Bon home ohome de bé: el qui obra segons la llei moral. Home de Déu (o home tot de Déu):home d'extrema bondat. Home de ca-seva: el qui viu intensament la vida de família. Gran home: home que excel·leix de manera extraordinària per les seves facultats de talent, d'energia, d'activitat. Home de coratge: el qui és valent, agosarat. Home de mala vida: el qui viu immoralment. Home de paraula: complidor de les promeses. Sant home: el qui viu intensament la vida de virtut. Celebrà un sanct home la missa, Llull Blanq. 1. Home de valor: (ant.) persona d'alta categoria social. Sos richs hòmens e sos cauallers e aquels que eren hòmens de valor en la ciutat, Jaume I, Cròn. 2. Ric home, o Gentil home, oHome noble, o Home de paratge: (ant.) home de l'alta noblesa d'Aragó o de Catalunya. També se'n deia home de llinatge i home d'honor. Al rich home que y enviarets, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). Entre cavallers et hòmens de linyatge, id. ibid. Homes de paratge heretats e poblats, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Los hòmens de honor en gran jouentut deuen principiar les armes,Tirant, c. 21. Tirant féu aquesta ordinació e priuilegi militar: Primerament ordenà que tot home qui sostingués cauall, e tingués armes, fos dit gentil hom; e qui tendria dos rocins fos gentil home e home de paratge; e qui tendria tres rocins fos dit gentil hom e home generós e caualler, Tirant, c. 319. Posquessen viure com a homs nobles, Boades Feyts 30. Home d'armes: guerrer. Per ço car saben que hòmens d'armes hi van, Consolat, c. 123. Home de peu: guerrer que combatia a peu. El castell era establit per gran stabliment de cauallers e d'òmens de peu, Jaume I, Cròn. 27. Home de mar: mariner. Homo d'era: cadascun dels homes que treballen en la batuda a l'era (Mall.). Home de negocis: financer. Home de religió: religiós. Fon Evast copdiciat per hòmens de religió, Llull Blanq. 1. L'home de les unces: el pare de la núvia, que va darrera de tota la comitiva nupcial i porta la dot de la filla (Ripollès). L'home del cel: nom metafòric que els pagesos donen al Sol (cf. BDC, xviii, 301). L'home de la pota grossa: nom metafòric del diable (BDC, xv, 55). L'home dels nassos: el primer dia de l'any (Bagà, Campdevànol), o el darrer dia de l'any (Palma de Mall.), del qual diuen que té tants de nassos com dies té l'any. Home bo: amigable componedor. 

|| 5. Individu de classe social humil (per oposició a senyor). «Ha vingut un home a cercar-vos». 

|| 6. Individu considerat com a dependent d'un altre: vassall, soldat, obrer. Lo home de algú: lo domèstich de algú, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Home propi, o simplement Home: vassall; súbdit d'un senyor feudal. Es hom propri del senyor rey, doc. segle XIII (RLR, iv, 55). Que's faria son home e son fiol e son vassall, Muntaner Cròn., c. 44. Fer-me vol son vassall he son hom,Masdovelles 152. 

|| 7. fig. Objecte que imita la figura humana. Especialment: a) Anvers d'una moneda, on hi ha la cara del governant (Mall.).—b) Tros d'emblanquinat desigual, on s'ha passat malament la granereta i que fa com a ombres o com una figura de to diferent de la resta del mur (Men.).—c) Mecanisme del quadrant de la màquina selfactina, que substitueix un dels gestos del filador en les antigues màquines de filar (Sabadell, Terrassa).—d) Home de palla: espantaocells; fig. home sense voluntat pròpia o que actua mogut per la voluntat d'altri.

    Refr.—a) «Cada home és un món»: significa que cada persona té la seva manera d'esser i de pensar diferent de la dels altres.—b) «Tants homes, tants parers»: vol dir que cada home pensa de manera diferent dels altres.—c) «Cada home, la seva màxima»: equival a l'anterior (Men.).—d) «El mateix home, els mateixos pecats»: significa que tothom pateix, més o menys, dels mateixos defectes morals.—e) «D'home a home va zero»: vol dir que tanta personalitat té un home com un altre, malgrat la diferència de categories i posicions socials.—f) «Un home no és més que un home»: significa que les forces d'una persona són limitades i que no convé carregar-li massa feix (Mall.).—g) «No hi ha home sense home»: vol dir que ningú pot presumir de pujar o fer carrera sense auxili ni cooperació d'altres.—h) «La paraula fa l'home»; «El bou per la banya, i l'home per la paraula»: significa que l'home, per a esser respectat, ha d'esser bon complidor de les seves promeses.—i) «L'home proposa, i Déu disposa».—j) «No són homes tots els qui pixen a la paret»: significa que no tots els qui semblen persones formals ho són en realitat (Mall.).—l) «Per treure un home de casa seva, en necessiten quatre».—m) «Es un bon home, però d'aquí no passa»: es diu referint-se a una persona bona, però mancada de talent o d'habilitat.—n) «L'home fa la dona, i la dona fa l'home»: significa que el tracte mutu determina la manera d'obrar i la felicitat dels matrimonis.—o) «Els homes es miden del nas en amunt»: vol dir que allò que dóna valor a un home és el seu enteniment.—p) «Entre home i dona, el diable hi balla enmig»: significa que és perillós el tracte íntim entre persones de diferent sexe.—q) «A l'home tot li està bé»: vol dir que l'home té més llibertat que la dona per a obrar sense esser malmirat.—r) «L'home, quan vol; i la dona, quan pot»: al·ludeix a les possibilitats de contreure matrimoni.—s) «Home casat, burro albardat» (o «burro espatllat»).—t) «L'home sigui de rabassa, mentres la vida et faça»: recomana a les dones que es casin amb home acabalat encara que sigui rústic.

    Fon.: ɔ́mə (pir-or., or., eiv.); ɔ́me (occ., val.); ɔ́ma (alg.); ɔ́mi (Isavarri, Sta. Col. de Q.); ɔ́meɾ (Marquesat de Dénia); ɔ́mu (Cadaqués, Blanes); ɔ̞́mo (Mall.); ɔ̞́mu (Sóller, Men.).

    Pl.: la forma més regular i freqüent del plural de home és homes (pir-or., or., i bona part d'occ.); en les regions on s'usa la forma de singular homo, el plural és homos (Empordà, mall., men.). Però subsisteix en gran part del dialecte occidental i en tot el valencià, en eivissenc i en alguerès, la forma hòmens, amb conservació de la n etimològica: ɔ́mens (occ., val.); ɔ́məns (eiv.); ɔ́mans (alg.).

    Intens.:—a) Augm.: homenàs, homenarro, homenatxo, homenatxot.—b) Dim.: homenet, homenetxo, homenel·lo, homenic, homenico, homeniu, homenoi, homenicoi, homeniqueu, homeneu, homenillo, homeningo, homeniquet, homeniquiu.—c) Pejor.: homenot.

    Etim.: del llatí hŏmĭne, mat. sign. || 1.

(enllaç)

En odi de beutat i de valentia, l'homenicoi dolent traçà els ca­ràcters de bruixeria, tia' els seus encisos i els seus sortilegis, consi­derà el curs d'Orió i de Llucifer, i digué:

—Viviu contents, bells senyors: anit podreu agafar-los. El dugueren a la presència del rei: [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 32].

HOMEIER, -ERA m. i f. 

Homicida. Fan justícia dels hòmens ladres e homeyers, Llull Gentil 273.Nero... fonch homeyer de sa mare pròpia, Genebreda Cons. 94. Tu no sols esser homeyera, ans te porien dir robadora, Curial, iii, 25. Glopades de guerrers i d'armes homeieres, Riber Poes. 293.

    Var. ort. ant.: homaer (Graal 134); homoyer (Llull Felix, pt. viii, p. 281);omeyer (doc. a. 1400, ap. Roca Medic. 150); omayer (Llull Cont. 283, 17).

    Etim.: derivat de homei.

(Procedència de la imatge: enllaç)

Vint-i-quatre hores després, a les deu del matí, tot el poble s'agombolava en la carretera per veure passar l'homeier, a qui la Guàrdia Civil se n’enduia cap a Girona, amarrat colze per colze, com un Crist. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 71).

Isolda escoltava la veu sonora que venia a encantar la nit, i la veu s'elevava planyívola i tal, que no hi ha cor cruel, cor homeier que no hagués enternit.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 72.].

HOMENICO m. dim. 

de home.

    Intens.: homenicot, homeniquet, homeniqueu, homenicó.

Es un inconvenient ben greu, pel qual un home tan just, tan savi, tan valent sentia alterat tot l'estat de la seva vida: que hem de fer, nosaltres, homenics?  [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 95.].

HONTA o ONTA f.

|| 1. ant. Afront; cast. afrenta. La deuen esquiuar pel dampnatge e per la honta que'n pot venir a la casa, doc. a. 1201 (Miret Templers 546). No uolch que nós preséssem onta ne dan, Jaume I, Cròn. 1. No pot aver nulla desonor ni nulla honta, Llull Cont. 292, 8. En menysprear tot ço que hauia de treball e de hontes que les gents li fehien e li dehien, Llull Felix, pt. viii, c. 2. Lo rey... donà-se'n gran onta, Muntaner Cròn., c. 187. Farien-me moltes hontes e desonors, Serra Gèn. 109. Com te membraves | dels improperis | e vituperis, | hontes, despits, Spill 6497.

|| 2. pl. Mostres que es fan d'una cosa a algú per fer-li'n ganes (Mall., Men.). «No mengis davant es malalt, que li faràs hontes». Un floret d'estels que li fan ses ontes, Alcover Cont. 512. Era ver el fet primordial sospitat p'en Jaumet: es Nin li feya les ontes, Galmés Flor 55.

    Fon.: óntəs (mall., men.).

    Etim.: del germ. haunitha, mat. sign. || 1.

Vosaltres deixeu de prendre molts plaers i delits per la temor qui és en vosaltres, dient: "Si jo faig tal cosa, la justícia es podrà adreçar a mi i fer-me perdre mon bé". També haveu a sofrir moltes hontes, injúries i despits, dels quals no us goseu venjar per temor de la justícia i por de perdre els diners. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 61.).

Doncs, frare Anselm ¿quina és la vida dels senyors? ¿La nostra que és sense treball i perill i reposada? Cert, és la nostra; i la l'altre, donant-vos molts treballs i turments a causa de la dita seda i llana, que us cal rentar, netejar, blanquejar, cardar, filar, debanar, tondre, ordir, teixir, tenyir i tallar, i mil d'altres treballs, els quals serien llargs de contar i dels quals tindreu vergonya i honta, en contant-los. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 73.).

HORABAIXANDO adv. vulg. 

Quan el sol se'n va a la posta (Mall.); cast. al atardecer.

    Fon.: ɔ̞ɾəβəʃándo (mall.).

L'al·lot feia temps per sortir de Ciutat per la Porta de Sant Antoni camí d'Alcúdia, on volia embarcar-se cap a Alacant, si aconseguia comprar la voluntat d'algun patró. S'estimava més mar­xar horabaixando que no fer-ho a la llum del dia, perquè en la claror minvada era més difícil ser reconegut. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 255.).

HORRÍSON, -ÍSONA adj. 

Que sona hòrridament; cast. horrísono. Per les valls i per les serres el desastre repercutia horríson, Bertrana Herois 131.

    Fon.: urísun (Barc.); oríson (València, Palma).

    Etim.: pres del llatí horrisŏnu, mat. sign.

...grinyolaren les rodes evitant el cadàver del gos, i els ocupants, molt joves i amb els cabells lluents punxosos, van llançar en la nit imprecacions violentes i blasfèmies, hòstia i mecaguen­déu, una roda de davant pujà amb un sotrac per la vorera, els dos homes drets van saltar endarrere, i el cotxe continuà corrent amb més soroll de pneumàtics, més crits irats i més música primitiva i horrísona, bum-bum xxii-bum, bum-bum abans que arribar a un altre cotxe i, aquest sí, passara les rodes per damunt del petit animal; van eixir del gos mort més budells i més sang,...(Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 250.).

HUMANAL adj. 

Humà; cast. humanal. Es feyta signifficança al humanal enteniment que en Déu és amor, Llull Gentil 35. Gran espay apte a rebre tot lo humanal llinatge,Metge Somni iii. Donaren-los totes les coses necessàries pera la humanal vida, Tirant, c. 14. No guarden quines... si amigables, afalagables e humanals,Spill 9091.

    Fon.: umənáɫ (Barc., Palma); umanáɫ (Val.).

    Var. form. ant.: homenal.

... quan la llum clara del celatge seu cap ardent, tots els ulls terrenals, ressorgir, li reten homenatge da majestat dels humanals.[William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 57.)].