TRE-TU
TREBA f.
Punta de l'agulla (Selva del Camp).
Fon.: tɾéβə (Camp de Tarr.).
Etim.: sembla format per regressió damunt trebinella.
Es veu que ha portat la baixa. No, si aquesta genteta, fan de tot, menys treva...(Sílvia Alcàntara. Olor de Colònia. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-92040-21-4. 332 pàgs. Pàg. 223.).
TREBINELL, -ELLA m. i f. i adj.
Infant entremaliat, molt bellugadís (Empordà, Gir., La Selva); cast. travieso, bullebulle. Es un trebinell, aquí on la veieu, Pous Empord. 127. Com un infant enjogassat y travinell [sic], Girbal Oratjol 72. Amb un delit de colegiala travinella que fa una entremaliadura urgent, Girbal Pere Llarch 302.
Fon.: tɾəβinéʎ (or.).
Etim.: de trebinella, ‘barrina’, del moviment de la qual s'ha passat a significar el moviment insistent dels infants entremaliats.
Indiscutiblement, Nadia valia més que totes les altres germanes, era una bruna petiteta, d'aspecte feréstec i amb la gosadia d'un nihilista; un diablet trebinell d'ulls llampants, somriure enciser, bé que sovint maliciós, llavis i dents admirables, esvelta i ben proporcionada, i el rostre, d'ex pressió infantil,... [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 155].
TRÈFOLA f. (gal·licisme)
Trèvol (Cerdanya, Ripollès, Camprodon, Alt Empordà, Garrotxa, Bagà, Pont de S., Pobla de S.).
Fon.: tɾέfuɫə (or.); tɾέfoɫa (Pont de S., Pobla de S.).
Etim.: del fr. trèfle, mat. sign., amb modificació de la terminació per analogia del sufix -ola.
Vam anar a petar a un parc, un altre parc amb tuies, til·lers i trèfola, un parc gran amb camins de grava on de sobte et podies trobar una orquestra de músics amb gorres blanques de plat, tocant dins una glorieta guarnida amb bombetes de colors. (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 62.).
TREFUGIR v. intr. o refl.
Estar mal a pler, neguitejar, estar en gran ànsia (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya); cast. acongojarse, temblar. La llissó poc ell la sabia, | i en dedins prou ell trefugia, Saisset Fables y fabliots 4. D'un glop negrenc trefugint de trepigs, J. P. Cerdà («Tramontane», no 381).
El va intrigar la maniobra d'un Simca Ariane negre, que es quedava darrere seu sense avançar. En Belvisi va trefugir. L'avisava l'instint, com els llums d'un bombarder abans de l'objectiu. El seguien dos homes que havien baixat de l'Ariane misteriós. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 97.).
El va intrigar la maniobra d'un Simca Ariane negre, que es quedava darrere seu sense avançar. En Belvisi va trefu gir. L'avisava l'instint, com els llums d'un bombarder abans de l'objectiu. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 130.).
Trefugia
El món s'acabaria abans que els alemanys arribessin a Besiers. Era una dona enèrgica. Ja sabria espavilar-se. L'Albert trefugia més pels seus nebots. Intercedia prop del Senyor. Si la Providència havia jutjat que França no mereixia la vic tòria, que almenys perdonés la vida a en Roger i en Saturnin! (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 62.).
TREFULLAR v.:
V. trafollar.
TRAFOLLAR f.
|| 1. Trepitjar grosserament, sense mirament (Empordà); cast. pisotear. Flayra de flors trefullades de processó de Corpus, Víct. Cat., Cayres 110.
|| 2. Afollar, fer malbé una cosa trencant-la (Espluga de F.); cast. quebrar, romper, estropear. Havien tornat les noies del col·legi a collir flors i que em trefullaren tots els papers, Santamaria Narr. 88.
Fon.: tɾəfuʎá (or.).
Etim.: de follar amb el prefix tra-, o potser amb adopció del prefix tre- detrepitjar.
En Ton, amb el cor serrat, donà alguns passos dins camp: allà els senyals de les potetes s'escampaven totes direccions; el tros de goret, ben trefullat, com si haguessin fet a posta...
Un bon llit, que s'estimés, havia de tenir, a més dels traspontins col·locats sobre les posts... (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 78.).
TREMIR v. intr.
Tremolar (occ.). «Això fa tremir». L'Atlàntida... tremeix de cap a peus,Atlàntida. Aquí al cel tremint pujaren | mes pregueres mal apreses, Dolç Somni 17.
Var. form.: trémer.
Etim.: del llatí tremĕre, mat. sign.
Perquè encara que aquella llum tremís de lluny en nit i en tempestat, [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg 59.].
1. TRÈMOL m.
Arbre de la família de les salicàcies, espècie Populus tremula, d'escorça llisa i branques eixamplades, fulles ovades orbiculars sedoses i festonades, molt movibles que sembla que sempre tremolen (Garrotxa, La Selva, Montseny, Plana de Vic, Andorra, Pallars Sobirà, Ribagorça); cast. temblón. Escorxa de trèmol,Nudr. Ocells 20. Posa una boirina entorn dels trèmols de la riera, Llor Laura 183.
Trèmol (escrit també Trèmul): llin. existent a Tarr., Torredembarra, Maó, Ciutadella, etc. Hi ha la variant Trèmols o Trèmuls, existent a Cadaqués, Sarrià, Sabadell, Barc., etc.
Fon.: tɾέmuɫ (or.); tɾέmoɫ (occ.).
Etim.: del llatí tremŭlu, ‘tremolós’.
2. TRÈMOL m.
Armari mirall (Barc.); cast. armario de luna. Grans trèmols, de bones llunes,Pons Auca 83.
3. TRÈMOL m.:
4. TRÈMOL, TRÈMOLA adj.:
V. trèmul.
Un tros de cel blau aquí, allà l'escorça d'un bedoll que reflecteix la llum del sol. Núvols que semblen rostres humans, mapes de països, animals fantàstics de deu potes. L'esclat sobtat d'una colobra serpentejant entre l'herba. Les quatre notes planyívoles d'un mim invisible. Els milers de fulles d'un trèmol agitant-se com falenes ferides quan el vent llisca entre les branques. Un per un, cada element és present, però falta el conjunt, les parts no formen una unitat i només puc buscar les restes d'un dia que no existeix del tot. [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 202.].
Primer va entrar al pati Litxkov pare amb un llarg bastó de trèmol a les mans; indecís, es va deturar i es va treure la gorra. Jus tament en aquella hora l'enginyer i la seva família eren a la terrassa prenent el te. [Anton P. Txékhov. Contes. (Trad. Anna Estopà). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 847727147X. 172 p. P. 139.].
Tremoleda
TREMOLÍ m.
|| 1. Tremolor curt; cast. temblorcillo. Allargava una mà que la Delfina estrenyé amb tremolins de goig, Oller Febre, ii, 32. Ara tot eren festes i tremolins de cua, Pous Nosa 122. Abdós sentiren un tremolí a les cames, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 39).
|| 2. Calfred, esgarrifança (val.); cast. espeluzno, escalofrío. El faria estar... dins del riu fins a que'l fret la acabara a tremolins, Ros Rom. 178.
|| 3. Bolet de l'espècie Boletus duriusculus (La Selva, ap. Masclans Pl. 203).
|| 4. pl., adj. Persona que tremola molt (Escrig-Ll. Dicc.).
Fon.: tɾəmuɫí (or.); tɾemolí (occ., val.); tɾəmoɫí (mall.).
Etim.: derivat de tremolar.
Després d'això els pits s’han de tancar, potser per sempre més. Per tant, es podria acabar aquí, amb aquesta postura mantinguda diria que durant vint minuts ben bons, mal els tremolins. [J.M. Coetzee. Elisabeth Costello. (Elisabeth Costello, trad. Albert Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-9787-032-8. 232 pàgs. Pàgs. 147-148.].
TREMOLITJA f.
Cuc vermellós, de 3 a 4 cm. de llargària, que es cria dins l'arena humida de la vorera de la mar i s'empra com a bona esca per a pescar amb canya (Mall., Men.); cast. meruca, lombriz de mar.
Fon.: tɾəmoɫíʤə, tɾəmuɫíʤə (mall.); tɾəməɫíʤɛ (Maó).
Etim.: probablement derivat de tremolar, o potser procedent d'un substantiu ja llatí *tremŭlīgĭne ‘tremolosa’.
Tremolitja
Després d'un moment d'efusió, em vaig cargolar entorn del seu ventre com una autèntica tremolitja. Viciosos, ens mullàvem i remullàvem els llavis per a la comunicació de les ànimes. Amb una mà, vaig remuntar lentament al llarg de les cuixes arquejades, és agradable amb la llanterna per terra, perquè pots mirar al mateix temps els relleus que es belluguen tot al llarg de la cama. És una posició recomanable. Ui! [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 428.].
TRÈMOLO (o trèmol). m.
Reiteració ràpida d'un so que produeix la impressió acústica d'un tremolor; cast.trémolo. L'«Elevació», de Frescobaldi, puja, s'amplifica, es recull i acaba en trèmolo, Llor Laura 175. Començaven a fluir els trèmols de l'harmònium, Llor Jocs 49. Hom no hi sent .. sinó molt nobles cançons, trèmolos d'acordions,Espriu Cançons 17. Hi dosificava admirablement el vinagre de la causticitat amb el trèmolo de l'emoció més explícita, Pla Rus. 340.
Etim.: de l'it. trémolo, mat. sign., terme de música.
...després, una lleu tremolor del terra sota la cavalcada obscura i tenaç d'una tropa innombrable que semblava refrenar a batzegades el galop per reprendre l'alè i penjar-se del coll un capritxós enfilall de clapoteigs, puntejat d'un veloç i arrissat trèmolo sobre un aiguabarreig de sons esqueixalats; immediatament, un tèrbol reguitzell de xuclades foradava els distints plans sonors í l'amenaçadora remor inicial semblava imposar-se de nou, acompanyada per l'inesperat contrapunt d'un instrument descregut del compàs, la nota insidiosa del qual en concitava d'altres de més urgents i més desacordades; un postren' guirigall de xerrics, que una oïda atenta hauria relacionat amb els crits de socors que emet la gent a mercè d'un perill greu, es mesclava amb la mai extingida remor de fons per compondre una imperiosa marxa fúnebre. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 369.).
TREMPAPLOMES m.
Ganivet petit que servia principalment per a fer el tremp o tall a les plomes d'escriure; actualment, ganivet petit per a fer punta als llapis i tallar coses menudes; cast.cortaplumas. Deixau-me vostre trempaplomes pera trempar aquesta ploma,Lacavalleria Gazoph. Un trempaplomes ab mànec de àgueda y birolla de plata,doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.).
Var. form. i sinòn.: trencaplomes.
Fatal, mentre hi hagi qui digui que «tota nació i tot nacionalisme consoliden (...) la indiferència, la deslleialtat, la insolidaritat, respecte del que queda fora d'aquest espai», com si, pel simple fet d'haver nascut i crescut a Estocolm, el senyor X, només veure el senyor Z - d'Oslo, que passa uns dies de vacances a Suècia -, ja hagués de clavar-li el trempaplomes a l'esquena. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 74).
TREMPÓ
|| 1. Tros de ploma d'oca, buit i tallat perquè hi puguin escriure (Mall.).
|| 2. Tremp, punt de duresa o de blanor convenient a una cosa (Mall.); cast. temple.El llaurar ab moll és llevar es trempó a sa terra, Art del Pagès 47.
|| 3. Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d'altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre (Mall.).
|| 4. Joc de nenes, en què dues jugadores s'asseuen en terra amb cinc pedretes preparades, que van tirant una darrera l'altra; comença la primera tirant una pedreta a l'aire, pega amb la mà en terra i alça la mà per empomar aquella pedreta quan baixa; en tira una altra, i mentre aquesta baixa, la noia agafa una pedreta de les d'en terra i empoma la primera, i així segueix fins que ha collides totes les pedres d'en terra; després les tira totes d'una en una i cada vegada n'ha de collir dues, després tres i després quatre; aleshores tira tots els maquets en l'aire i posa la mà amb el palmell girat cap avall, i ha d'empomar alguna de les pedres damunt el revés de la mà, i fa altres habilitats semblants, fins que una de les jugadores aconsegueix encertar més vegades que l'altra, i així guanya (Mall.).
Etim.: derivat de trempar.
-Llescaré pa -digué l'al·lota que servia- i, si vos ho estimau més, coca de trempó. Es feta nostra -encara insistí perqué ningú no es decidia-, pastada de rnans vetes, de tata confiança. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 73.).
Coca de trempó (procedència de la imatge: ENLLAÇ)
TREMUJA f.
|| 1. Caixa en forma de tronc de piràmide o de con truncat invertits, dins la qual s'aboquen materials que s'han de moldre, classificar, etc., i que per l'obertura inferior de la caixa passen a les moles, departaments, forn, etc.; cast. tolva. a) La dita caixa aplicada a un molí de cereals (Rosselló, Capcir, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Berguedà, Pallars, Urgell, Camp de Tarr., País Valencià, Bal., Alg.). En la casa del molí jussà... dos moles... una tremunja [sic],... La mola jussana..., la mola sobirana..., l tremuga [sic], doc. a. 1410 (Alós Inv. 23, 24). Dins lo molí... veureu que la tremuja y les canals... leugers scuren, Coll. Dames 342. Y el moliner, deixant la tasca pacienta, | aboca altra quartera de blat a la tramuja,Liost Munt. 229.—b) La dita caixa aplicada a un trull o molí d'olives (Urgell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Torís). Fregat sa sumola rutlló i tramutja, Rosselló Valldem. 106.—c) La dita caixa aplicada a un recipient de vi. El must escumós, quan al tinell se recull, | dins la tramuja i la bóta pregona, Berga MT 178.—d)Campana d'una màquina de moldre pa, carn, pintura, etc.—e) Part superior i més ampla d'un conducte d'aigua. Que ningun home no puxa passar ayguas per tramuja ne per canons, Pragm. Cat. 94.—f) Conducte inclinat en forma de piràmide truncada que serveix per a conduir la llenya al fornet de la perola de bullir el suro (Empordà).—g) ant. En l'ofici de monederia, caixa de fusta per a posar-hi les planxes de metall. Item la tramuga de les planches que és de fust, doc. a. 1459 (BDC,xxiv, 123).
|| 2. Peça de fusta o de metall, de forma aproximadament trapezial, que, unida per baix a les anses d'una campana, serveix per a sostenir aquesta i fer-li de contrapès en ventar-la (Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, País Valencià, Men.); cast. cabeza, armazón. Las tremuges ab sos ferros de las campanas, doc. a. 1759 (arx. convent de St. Francesc de Ciutadella).
|| 3. Caixa de forma de piràmide truncada, emprada
-Però, és una sort que el poder executiu ho faci. Si no ho feia, on fóra el país? On seríeu vós? Cada línia Day-Mortimer va ser escrita pel Misteriós d'Agricultura i l'única contribució vostra va ser posar-la a la tremuja, sens dubte sense haver-la llegida. [Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 136.].
TRENCADURA f.
|| 1. Acció i efecte de trencar; cast. rotura, quebradura. Com lo coutell no fa a menysprear per lo ferrer d'entrò que sia vista la trencadura del coutell, Llull Cont. 366, 30. Esmicament dolorós que produeix la trencadura de cors soldats per l'amor, Galmés Flor 104.
|| 2. especialment, Hèrnia. Sana la trencadura si és frescha, Macer Erbes. Trencadura aygosa: Hydrocele, ramex aquosus, Pou Thes. Puer. 159.
Fon.: tɾəŋkəðúɾə (or., bal.); tɾeŋkaðúɾa, tɾeŋkaðúɾɛ (occ., val.).
Trencadura, trencament, trencat
Va compondre algunes obres i els seus papers atresoren un centenar de partitures que segurament ell feia sonar com a organista. Tanmateix, les cures casolanes eren una de les seves especialitats. Així per exemple, per guarir el trencament, ell proposa:
Recepta per trencat D'un granot viu, s'ha de xapar la panxa i li han de treure es budells i bisbe, però s'ha de deixar la freixura y tot lo demés; y de esta manera se ha de posar el dit granot sobre la trencadura ben atesat [de tesar] ab la corretja o altra cosa, y se ha de dur nit i dia fins que es desferrarà. (Antoni Pizà. Dels territoris tribals als territoris globals: una etnografia personal. Art. L’Avenç 484, nov. 2021. Pàg. 15.).
TRENCACOLL o TRENCACOLLS m.
|| 1. Lloc perillós, on és fàcil caure i prendre mal (or., occ.); cast. despeñadero.
|| 2. fig. Perill intel·lectual o moral, afer perillós d'equivocar-se, de faltar, de perdre's; cast. resbaladero, atolladero. Fugint de les vanitats d'aquest món tan ple de trencacolls, Rusiñol Illa 21. Un Barcelona ple de trencacolls, Llor Laura 291.
|| 3. fig. Home viciós i de mala vida (Tortosa); cast. bala perdida.
|| 4. a) A trencacoll: amb gran treball i fatiga (val.).—b) Mentir a trencacoll: mentir molt o repetidament (Labèrnia-S. Dicc.).—c) Trencacoll trencacames: amb gran decisió, caminant molt de pressa (Ciutadella).
Fon.: tɾέŋkəkɔ́ʎ (or.); tɾeŋkakɔ́ʎ (occ., val.); tɾəŋkəkɔ̞́ʎ (men.).
Vet aquí, frare Anselm, com els vostres religiosos esquiven el pecat de glotonia, que, per tal que puguin menjar un bon bocí, ca minen a trenca-coll. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 155.).
Mentre que Quinn ten dia a sentir-se desplaçat dins la seva pròpia pell, Work era agressiu, de llengua fàcil, desimbolt es trobés on es trobés. Les coses que causaven més problemes a Quinn eren les que menys l'immutaven a ell, i es movia enmig dels trencacolls de les seves aventures amb una facilitat i amb una indiferència que no deixaven mai d'impressionar el seu creador.Mentre que Quinn ten dia a sentir-se desplaçat dins la seva pròpia pell, Work era agressiu, de llengua fàcil, desimbolt es trobés on es trobés. Les coses que causaven més problemes a Quinn eren les que menys l'immutaven a ell, i es movia enmig dels trencacolls de les seves aventures amb una facilitat i amb una indiferència que no deixaven mai d'impressionar el seu creador. [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P.18.].
TRENCADELLA f.
|| 1. Trencadissa (Empordà, Garrotxa).
|| 2. Trencadissa (Empordà, Garrotxa).
|| 2. Planta de l'espècie Salix atrocinerea, subsp. catalaunica (Empordà, ap. Masclans Pl. 203).
Fon.: tɾəŋkəðéʎə (or.).
—Té criança? — Més que un que demana. – És trencadella? — Com un ametlló de clova dura. — Menja massa? — Lo que li fa menester... No vos escarrasseu, Paula; per ara tot va com ha d'anar. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 290.).
TRENTEJAR v. intr.
Estar prop dels trenta anys; tenir devers trenta anys (Aguiló Dicc.).
A Tarascó, un moro, que trentejava, va pujar. La musculatura en evidència, sota una samarreta amb malles, blanca i estreta. El brutinyó se li va apropar. Comentaren a enraonar. Al cap d'una estona, es van tocar la mà. El nòrdic va cridar la seua companya. Li va mussitar no sé què a cau d'orella. Ella protestà. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 151.).
TREP
|| 1. Trenc, tall o esqueix de la roba (Pont de S.); cast. corte, esguince, desgarro. Unes faldetes guarnides de treps, doc. a. 1597 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Trenc o ferida tallant, sobretot al cap o a la cara (Pallars, Ll., Tortosa); cast. chirlo. Se li veu l'os; no t'has fet tu mal trep!, Moreira Folkl. 81.
|| 3. Esvoranc, forat d'una cosa trencada; cast. agujero. La llosa s'havia escantellat, presentant un trep triangular capaç d'engolir-se una criatura, Oller Vilaniu 123.
Fon.: tɾép (occ.).
Etim.: derivat postverbal de trepar, art. 1.
... ja que en Benton és un amo negligent a més d'estúpid, i ha deixat que els talons de les seves sabates s'hagin gastat sense canviar-los, no ha fet res al trep que s'ha obert a la sola de l'Ed ni a la clivella que s'ha fet a la pell de damunt el dit gros d'en Fred, i en tot el temps que fa que coneixen aquestes rampoines (l'expressió d'en Hank per descriure'ls) no els han vist mai polits. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 274.].
TREPADELLA f.
Lleguminosa de l'espècie Onobrychis viciaefolia, de fulles compostes de sis a dotze parells de folíoles apiculades, flors grans, amb tres estries vermelles, en raïms oblongs, llegum pubescent i llavors subreniformes, grosses, brunes; es conrea per a farratge, que agrada molt al bestiar (or., occ.); cast. pipirigallo, esparceta. També la mainada han cullit cucuts, flors de junsa i de trepadella,Scriptorium maig 1926.
Fon.: tɾəpəðéʎə (Cerdanya, Solsona, Garrotxa, Empordà, Plana de Vic, Penedès, Càmp de Tarr., Conca de Barberà); tɾepaðéʎɛ (Sort); tɾapaðéʎa (Senterada, Bonansa).
Les noies, que de ben segur lluitaven contra la monotonia de les seves vides regalades, van quedar esteses entre trepadella o raigràs (hi ha versions que diuen que el camp era d'alfals i que quan el franctirador va disparar elles ja jeien a l'herba, escots oberts, galtes vermelles, qui sap, potser justament observant, i de ben a prop, algun exemplar de papallona de l'alfals). (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 104.).
TRESCOR m.
Angoixa, inquietud; cast. angustia. En fruïa com de frau, amb l'ànsia i el trescor del vailet que guaita pel pany de la clau les esplendideses del palau barrat, Vayreda Puny. 259. No estiguis amb cap mica de trescor; coses més difícils no hagués fet en la meva vida, Pous JF 82.
—No estiguis amb cap mica de trescor. Coses més difícils no hagués fet en la meva vida.(Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 78.).
TRESPOL (i més dial. trispol). m.
|| 1. Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de síquies i cisternes, i també d'habitacions (Mall., Men.). Donar trespol: cobrir amb la dita mescla. Lo canó... és de pedra pus baix del sòl de la cèquia, lo qual fo tancat o tapat ab trespol, Codi Çagarriga 132. Per vuyt bercelles de trespol,doc. a. 1417 (arx. convent de la Concepció, Ciutat de Mall.). Que la dita dona sia tenguda de fer una camisa de trespol sobre la dita bardera, doc. a. 1397 (Mostassaf 150). En la cambra hauie fet lo sostre de baix de trespol tot nou,doc. a. 1533 (Miret Templers 579). El pis era de trispol fet de cals y grava qui sembla de pedra en una sola pessa, Galmés Flor 153.
|| 2. Paviment fet de mescla, no enrajolat (Bal.); paviment en general, encara que sigui enrajolat (Penedès, Camp de Tarr., Priorat); cast. suelo, pavimento. Déu féu passar | la roja mar | com per trespol, Spill 14313. Caygué de la dita colona, e donà gran colp del toç en lo trespol de la dita sgleya, Eximplis, ii, 128. Trespol cubert de argamàs: Pavimentum stratum rudere, vel barbaricum, vel subtegulaneum,Pou Thes. Puer. 100. Tot es llit y es trispol que anava vi, Alcover Rond. i, 221. I roden pel trespol, i són formosos, Maragall Enllà 55.
|| 3. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment) (pir-or., Gironès, Empordà, Segarra, Camp de Tarr., Priorat, País Valencià); cast. techo. Pobre Robin!—diu lo malalt, alsant los ulls al trespol,Verdaguer Nerto 12. Les parets humides y gruixudas; lo trispol baix, lo pis relliscós, Querol Her. cab. 3. Yo me cansí de mirar al trespol y baixí la vista,Navarro PP 83.
|| 4. Espai comprès entre el sostre de les habitacions i la teulada, en la casa de camp (Tortosa); cast. desván.
|| 5. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se (Atzeneta, Vistabella); cast. terrado.
|| 6. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes (val.); cast. techumbre.Dormida a l'ombra d'humil trespol de palla, Llorente Versos 55.
Fon.: tɾəspɔ́ɫ (pir-or., or., men., eiv.); tɾespɔ́ɫ (occ.); tɾespɔ̞́ɫ (val.);tɾispɔ́ɫ (Camp de Tarr.); tɾispɔ̞́ɫ (mall.).
Sinòn.:— || 2, 3, sostre, sòtil, trebol;— || 4, sostremort, porxo;— || 5, terrat, solana.
Quan la cadira de rodes, empesa per algun dels meus nebots, travessa les sales de sòtils massa alts, trespols que trontollen, mobles que no poden dissimular el corc, pens que el cotxe dels morts em condueix a la tomba. Totes les històries, tanmateix, acaben igual.
Mans plegades, oblidada la calca damunt la camilla per allò de complir el tercer manament, guaitava darrere els vidres de l'hivernero, enretirades les cortines de tergal, brutes de la pols i del tacte freqüent de mans no massa netes. Gairebé no passava ningú pel carrer. Sentia, en canvi, els sorolls de cotxes i autobusos, el trontoll del trespol de la Rambla, que quedava ben al costat de ca seva.
Les meves queixes són totes contra el temps que no em compadeix, que no em vol concedir, implacable, el que li deman: de fer caminar enrere el meu rellotge i aturar-lo a l'hora plena, exacta del migdia, en aquell redós de mar on un vaixell avançava lentament sobre un trespol de bogues tendres, d'ales de gavines esteses a punt d'iniciar el primer vol.
El senyor Labbé encara portava les robes de sortir. Llençades al trespol hi vaig comptar fins a sis ampolles d'aquell licor casolà que ens havien dispensat la nit abans, una de les quals s'havia abocar i estava tota vessada sobre les rajoles. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 302.).
Trespol
Podien triar les serps en qüestió de rates, les sentia rosegar, les rates, tot el que podia rosegar-se, les sentia al mur, sobre el trespol, tremoloses, al sostre. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 150.].
TRESQUERA f.
Lloc per on cal trescar; camí que cal seguir; cast. derrotero, vereda. Recordà lo que li havia dit en Matias d'aquelles tresqueres de tan mal pujar, Víct. Cat., Sol. 132. Tant que conec tresqueres i dreceres, Sagarra Comte 192. Si per cas aquesta noia volgués sortir de les tresqueres que pertoquen a les dones, Llor Laura 36.
Fon.: tɾəskéɾə (or.).
Etim.: derivat de trescar.
Van virar contornejant el poblat ,i van enfilar una tresquera que corria paral·lela a un cingle vertical. Als pocs minuts, apareixia un punt de llum a la llunyania. Quan s'hi van acostar, van distingir un foc i un guàrdia mig adormit. (Francesc Puigpelat. Romeu i Julieta. Segona Part. Ed. Fanbooks, 1ª ed. Barcelona, 2014. 178 pp. Pàg. 87.).
TRETA (i ant. treita). f.
Acció i efecte de treure o de treure's; cast. saca, extracción. Los aragonesos han donada causa en la treta de la persona del dit senyor Príncep del principat de Catalunya e transportació en Aragó, doc. a. 1460 (Col. Bof. xiv, 78). En el joch [de pilota] a curtes, que, com el nom diu, té la treta llimitada per un punt de la recta, Martínez Folkl. i, 73. Especialment: a) Exportació, extracció de mercaderies o productes fora d'un país. Pessa de drap de França... paga de treyta per cascuna pessa IIII dr., Leuda Coll. 1249, p. 249. C lliures annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre de Conflent, doc. a. 1369 (Col. Bof. xii, 173).—b) Acció de treure un bosc i roturar la terra per sembrar-la (Guilleries, Morella). Simul cum ipsas ruptas quae vulgo nominavit tretas,doc. a. 1009 (Balari Oríg. 318).—c) Acció de separar del ramat tot el bestiar sobrant o no apte per a la cria i destinat a la venda (Ripollès, Lluçanès, Guilleries, Berguedà). Així hi haurà unes cinquanta ovelles de treta?, Catllar, 11 desembre 1920.—d) Sortida d'una mercaderia; demanda que se'n fa, i producte que se'n treu; producte d'un negoci, càrrec, etc.; cast. producto. No digues que és feyna de poca treta, Aguiló Poes. 170. Essent el bestiar la treta més important,Rosselló Many. 226. Y té l'art tan poca treta, Roq. 10. Treta d'una barca: el producte que es treu de la pesca feta amb aquella barca, i que es reparteix per parts iguals; toca una part al patró, una a cada remitger, una a la barca i una altra per als palangres (Canet de Mar).—e) Acció de tirar, de llançar un projectil; cast. tiro. Que'ls defenéssem de les treytes que'ls feyen, Jaume I, Cròn. 435. Són vàries les mies subtils arts e diverses les tretes de les sagetes mies, Peccador remut, 42 (ap. Aguiló Dicc.).—f) Projectil, i especialment sageta o altre projectil de ballesta. Et a al çeler I. balesta et I. croc et XII treites, doc. a. 1299 (BABL, vi, 71). No tiraven treta que no matassen, Muntaner Cròn., c. 83. Tiraren ab ballestes tres tretes, la una de les quals ferí en la popa de la dita galera, e les dues en los rems, Pere IV, Cròn. 134. Material dolç portava la treta, Ausiàs March, lii. Lo dit Cupido collà lo seu arch e llançà dues tretes, una de plom, altra d'or, Curial, i, 25.—g) Facilitat per a treure coses d'un lloc. Casa que té bona treta: casa situada a lloc pla, on els carros poden anar fàcilment. Casa de mala treta: casa situada a lloc que no és pla ni fàcilment transitable.—h) Manifestació sobtada del pensament; afirmació, resposta, etc., amb què s'expressa una idea, sobretot si és enginyosa o estranya; cast. ocurrencia. «Aquest home té unes tretes que fan riure».—i) Enginy, artifici amb què es procura enganyar algú o alliberar-se'n; cast. treta. Ell me ha fet una treta de trahidor, Lacavalleria Gazoph. Pensant de quines tretes es valdria per a mortificar a sos enemichs,Martínez Folkl. i, 128. Plens de malhumor per aquella confidència... que els havia jugat bella treta, Víct. Cat., Ombr. 19.—j) Acció amb què es manifesta un sentiment determinat; cast. hecho. Vós me aveu fet una treta de amich,Lacavalleria Gazoph.
Fon.: tɾétə (or., mall.); tɾéta (val.); tɾέ̞tə (men.).
Etim.: del llatí tracta, ‘tirada’, forma femenina del part. pass. de trahĕre, ‘tirar’.
L'explotació n'era difícil, pels obstacles naturals que s'oposaven a la treta. No hi havia sinó camins de bast, i ni carros ni carretes podien entrar-hi. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 187.).
TREVELLS
De vegades se la imaginava soltera, acompanyant-lo per tot, fent comparacions, parlant del convent, de Sor Francisca, dels modestos estudis de l'Ensenyança, de la vida activa del Mas... I altres, casada, amb marit ideal que l'apreciava en lo molt que valia, mare de nebodets bonics i trevells que li escrivien demanant-li mirallets de Venècia, cuiros de Rússia, medalles antigues, al saber-lo a Roma, i ell enviant-los de per tot arreu: caixes de rega los, paquets de diaris publicant sos triomfs, estenent sa anomenada. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 214.).
TRIAGA f.
Antídot que s'usava antigament, compost d'un gran nombre d'ingredients i aplicat principalment a guarir mossegades d'animals verinosos; cast. triaca, contraveneno. Molt se marauellaua per qual natura la triaga podia esser contra verí, com sia cosa que triaga sia feyta de verí, Llull Felix, pt. viii, c. 10.Saben... si'l ruibarbre és sech o humit, e quants materials entren en la triaga,Metge Somni iii. Mas és axí com la poqua triagua | que molt verí sa virtut li apagua, Ausiàs March xcii. Per III onses triaga fina ab un pot, doc. a. 1474 (BSAL, iii, 24).
Var. form.: tiriaca (Llull Arbre Sc. i, 306); triacla (Llull Arbre Sc. ii, 72);triaca (Ardits, v, 295; Oliver Obres, i, 228).
Etim.: del llatí medieval theriaca, mat. sign., pres del gr. θηριακή, ‘medicina contra el verí dels animals’.
La vella... El senyor Pepet es pessigava el barbó, ens fos donat..., quina tintura no malaxariem per estroncar per sempre la sang de l'orella, quin perfum d'algàlia ni triaga ni quin apotecari, home, aquesta sangota negra que mortifica... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 36.).
«Per la vara s’entortolliga serp, animal endevinaire. En l’altra mà duu sovint copa, per a triagues i altres begudes saludables. La a, de vida llarga, l’acompanya i li recorda la mare. un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 77.).
Però, a Tintagel, Tristany llanguia: una sang verinosa rajava de les seves ferides. Els metges conegueren que el Morholt havia clavat dins la seva carn una ascona emmetzinada, i , com que llurs begudes i llur triaga no podien salvar-lo, el remeteren a la guarda de Déu. Una fetor tan avorrible s'exhalava de les seves llagues, que tots els seus amics més cars fugien d'ell, tots sinó el rei Marc, Gorvenal i Dinás de Lidan. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 10.].
TRIBANELLA f.
|| 1. Barrina petita (Conflent, Cerdanya, Tor, Pobla de L., Segarra). Un canó de cana ab III aguylles basteres e IIII tribanelles, doc. a. 1380 (BABL, vi, 471). Lo terabell, ço és tribanella, Cauliach Coll., vi, 1a, 6.
|| 2. pl. Maçoles; cast. carraca (Labèrnia, Escrig-Ll. Dicc.).
|| 3. pl. Saltimbanquis (Martí G. Dicc.).
Fon.: tɾiβənéʎə (Conflent, Cerdanya); tɾiβinéʎa (Tor); tɾiβinéʎə (Pobla de L., Segarra).
Etim.: del llatí vg. *trypanĕlla, dim. de trypănum, ‘barrina’.
El segon viatge a 1'hospital Desgenettes no em va agradar tant com el primer, però vaig assaborir la tranquil·litat. Vaig visitar el parc. Vaig tornar a la biblioteca. Quan el doctor Martínez em retirà el cerumen, em feu mal com si em trepanés amb una tribanella. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 299.).
TRICO m.
A cada trico: a cada moment, molt sovint (val.). Era l'home... d'estos que se'ls calfa la tafarra a cada trico, Rond. de R. Val. 20. En un trico: en un moment (Martí G. Dicc.); cast. en un tris.
TRICO
forma prefixada del mot gr. τριχóς, ‘del cabell’, que entra en la formació de neologismes com tricogen, tricòfit.
Ell venia darrera, trico, trico, amb un sarró a l'esquena i un caveguet a la mà. Així passaven de vegades hores i hores... però tan bon punt lladrava un gos bo i rascant prop d'una bardissa o d'un matoll de roldó, saltava el vell com una llagasta cap al seti de la fressa, i amb un cop d'ull ne tenia prou per a reconèixer el paratge. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª<eed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 19.).
TRIFOLI m.
Trèvol. Unta la carn en such de trifoli, Flos medic. 118.
Etim.: pres del llatí trifŏlĭum, mat. sign.
Era un gos encantat i venia al duc de l'illa d'Avalló; una fada li l'havia enviat com a present d'amor. Ningú no sabria amb paraules prou havas descriure la seva naturalesa i la seva beutat. El seu pèl era acolorit de matisos tan meravellosament disposats, que hom no sabria anomenar el seu color; el seu coll semblava de primer més blanc que neu, la seva gropa més verda que fulla de trifoli, un dels seus flancs roig com l'escarlata, l'altre groc com el safra, el seu ventre blau com el lapislàtzuli, la seva esquena rosada; però, al cap d'una estona de mirar-lo, tots aquests colors dansaven als ulls i bellugaven, adés blancs i verds, adés grocs, blaus, purpurins, foscos o frescos. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 77.].
TRILL m.
Instrument per a tallar i trossejar la palla damunt l'era; cast. trillo. A mi Déus guart de tal perill! | Abans me loch menar hun tril | per pobretat, Obra vells 159. Un trill vell guarnit de pedres, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.). S'ha donat el nom de trill a tres tipus diferents d'instrument:
|| 1. Batolles o bastó per a batre a cops, segons aquests diccionaris antics: Trill o maça per trillar: Tribula, Pou Thes. Puer. 61. Trill, flagell o bastó per a batrer o trillar: Tribula, Torra Dicc.
|| 2. Post de fusta, quadrangular, llarguera, que per sota va armada de ferros tallants, claus o trossos de pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues bísties per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla (Tremp, Balaguer, Urgell, Segarra, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Calasseit, Maestrat, Morella, Cast., Val., Sueca, Xàtiva i tot el País Valencià en general).
|| 3. Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada (Empordà, País Valencià).
Trill: llin. existent a La Bisbal, Palafrugell, Palamós, Salt, Torroella de M., Borges del C., Reus, etc.
Fon.: tɾíʎ (or., occ., val.).
Etim.: del llatí trībulŭm, mat. sign.
Quan vaig publicar el capítol en el qual el meu pare, a l'escola de Toga, dibuixa un matxo amb un trill, un amic de l'època del futbol, Jordi Peris, em va enviar unes fotografies de quan era petit, al poblet d'El Tormo, dalt d'un trill, exactament igual que el que havia dibuixat el meu pare. (Julià Guillamon. El tren de la bruixa. Ed. L'Avenç, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788416855267. 96 pgs. Pg. 7.).
2. TRINC m. (gal·licisme)
|| 1. Tren (Ross.). Lo trinc era en retard d'un quart, Saisset Pa la gent fis, 14.
|| 2. fig. Moviment del qui corre, del qui viatja. Tot en corrint d'aquei trinc ple de ratge, malgrat lo mal camí, Saisset Plors y rialles 18.
|| 3. Portar el trinc de la casa: dur el govern de la casa (Empordà). Ajudava a l'àvia per aprendre el trinc de la casa, Víct. Cat. Mare Bal. 53.
Etim.: del fr. train, mat. sign.
Quan era petit, viatjava molt sovint amb el tren. Els meus avis en deien «el trinc», com tots els catalans del Rosselló. En aquell temps, calia passar almenys tretze hores al tren per anar de Perpinyà a París. Arribàvem a l'estació d'Austerlitz com si haguéssim travessat tot Sibèria. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 156.).
Del trinc, conegut al sud de l'Albera sota el nom de tren, ell en deia u comboio. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 256.).
1. TRINQUET m.
|| 1. nàut. El pal més pròxim a la proa, en un vaixell de més d'un pal; la vela que s'enverga en el dit pal; cast. trinquete. L'abre e antenes del trinquet, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 216). Entremig del trinquet i la messana, Canigó ii.
|| 2. Cadell o peça que deté una roda dentada; cast. trinquete (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. Mena d'estenalles que usa el baster per a foradar el cuiro (Barc., ap. BDC, xxii,220).
Fon.: tɾiŋkέt (or.); tɾiŋkét (val.).
Var. form.: triquet.
Etim.: V. triquet, art. 1.
2. TRINQUET m.
Lloc clos destinat a jugar-hi a la pilota; cast. trinquete. Tots aquells que seran atrovats en lo trinquet dels bordells dels Negres o en qualsevol altra part hon se jugarà a tarongeta o reglonet o truquet..., sien encorreguts en pena de estar X dies en la presó, doc. a. 1517 (Sanchis Vida 44). Era el trinquet un rectàngul d'uns 18 a 20 metros de llarg per 8 o 10 metros d'ample, cobert per la part del pany de la falta i flares i descoberta l'atra mitat, Moreira Folkl. 249.
Fon.: tɾiŋkέt (or.); tɾiŋkét (occ., val.).
Var. form.: triquet.
Etim.: V. triquet, art. 1.
Queden cent metres de cul-de-sac en qué només sentirá el carrau dels trinquets fins a la porta reixada del pati dels Tallers. (Marta Rojals. L'altra. Ed. RBA, 3ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-666-4. 332 pàgs. Pàg. 47.).
Trinquet
Va haver-hi grans corredisses per la coberta, i vaig sentir gent que sortia atropelladament de la cabina i del castell de proa. En un moment vaig ser fora del barril i, esquitllant-me per darrere de la vela del trinquet, me'n vaig anar llampat cap a la banda de popa i vaig sortir a coberta amb el temps just per reunir-me amb en Hunter i amb el doctor Livesey, que corrien cap a proa pel cantó de sobrevent. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 109.].
1. TRINXA f.
|| 1. Llenca, tros llarguer d'alguna matèria, com carn, pell, paper, etc. (bal.); cast.lonja, tira. Desde sa cadira feta de verduchs y jonchs fins a sa forjada de trinxes de ferro, Ignor. 23.
|| 2. Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos; cast. pretina. Gos treure del present regne... ninguns draps de dos trinchas, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 821). Arromangats los braços i ben apretades les trinxes dels pantalons, Moreira Folkl. 251.
Fon.: tɾíɲʃə (or., bal.); tɾíɲʧɛ, tɾíɲʧa (occ., val.).
Etim.: del mateix radical del fr. tranche i trancher, ‘tallar’.
2. TRINXA m.
Trinxeraire. Fent el trinxa de dies i anant de parranda de nits, Santamaria Vida 142.
—Que si va morir, diu? —i el vell rigué amb resa—. Quan plegà la ruixada, agafo la bufanda, em poso la vimella a la trinxa i avall, cap a l'hostal... Ni vaig entrar-hi, per això; que de la finestra estant ja havia que no hi era. “Ets fugit per la por... Mes no ets tu gaire lluny, que la pluja t’haurà fet encauar...” I me'n casa, poso ble al llangardaix, el fico a la llumenera i vaig per caragols...(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 284.).
—Podria ser pitjor—murmura l’altra fent un posat tot tràgic, de per riure—. Podria haver dut la tropa. —Es refereix al marit i al patriarca, que sempre l’acompanyen a les reunions. La dona va endolada de cap a peus. En canvi, el fill gran vesteix uns pantalons de quadros que li deixen enlaire la trinxa dels calçotets. (Empar Moliner. T'estimo si he begut. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 847727410X. 206 pp. Pàg. 165.).
TRIP-TRAP m.
Moviment sec i rítmic, com el del batec fort del cor. Los pagesos s'hi queden embabiecats, y el cor de les pagesetes fa més d'un trip trap, Bosch Rec. 312.Quin trip-trap en el cor al traspassar la porta!, Pous Nosa 44.
A les fosques, ben bé a les fosques, per no desvetllar l’atenció dels muntanyencs sense deixar cap resquici de llum enlloc que pogués traspuar per respirall o obertura, la gent anava a les palpentes per dins les cambres, escoltant, vigilant, parlant-se baix, amb un trip-trap al cor que els estroncava el respir. Les dones, amb les mans al cap, ploraven i resaven alhora, agenollant-se d’esma davant dels llocs on hi havia d'haver les estampes de sants i escaparates. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 172.).
TRITLLEIG m.
Acció i efecte de tritllejar; cast. tintineo, repique. Mes un tritlleig argentí | m'arriba, com al matí | I'Ave Maria, Berga MT 42. Trilleig de campanes que el vilatge endola, Alcover Cap al tard 11.
Fon.: tɾiʎʎέʧ (pir-or., or.), tɾiʎέʧ (Empordà).
TRITLLEJAR v. tr. o intr.
Repicar les campanes amb so agut (Ripoll, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Barc.); cast. repicar, tintinear. L'escolà se posà a tritllejar las campanas, Bosch Rec. 178. Acabat l'ofici, tritllegen les campanes, Scriptorium, juny 1926.
|| 2. Refilar, cantar el rossinyol (Conflent); cast. trinar.
|| 3. fig. Tupar, ferir de cops; cast. golpear, zurrar. Tu, amb aquests aires de sant Pau que sembles qui sap què, em penso que encara et deixaries tritllejar pel vell, Pous Nosa 83.
Fon.: tɾiʎʎəʒá (or.); tɾiʎəʒá (Empordà).
Etim.: onomatopeia del repiqueteig.
Trunyella (procedència de la imatge: ENLLAÇ)
-Tu sí que ets de mel, fieta meva -digué quasi parlant amb ell mateix, perquè la cabellera d'aquella nina recollida en una tronyella gruixada pareixia fabricada per totes les abelles de 1'hort de tan rossa com era, i la veu, libada directament de les flors.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 134.).
TROPELL m.
|| 1. ant. Tropa; porció d'un exèrcit; cast. pelotón. Lurs batalles campals són axí ordenades, que comunament ells ne fan quatre tropells de gent, Eximenis Dotzè, c. 274 (Arch. Ib. Am. xxiv, 353).
|| 2. Ramat, conjunt de caps de bestiar (pir-or., segurament per influència del fr. troupeau); cast. rebaño. Se va carregar a coll l'anyell més blanch y més manyach del seu tropell, Caseponce Contes Vallesp. 1. De tortugues... n'hi havia... de vellardes sorreres, besàvies del tropell, Salvà Ret. 25.
|| 3. Conjunt desordenat de gent o de coses en moviment; cast. tropel, caterva. Van per tropells allà C. allà L. com a multons, doc. segle XV (Monsalvatje Not. Hist. xiii, 94). Ab lo tropell de ditas donas y minyons, doc. a. 1534 (Hist. Sóller, ii, 51).En tropell: en moviment precipitat i desordenat; cast. en tropel. De tropell: atropelladament, amb precipitació.
|| 4. Moviment accelerat i sorollós; cast. tropel. El respirar sense tropell del pit, Sagarra Comte 27.
|| 5. Treball, accident sobtat, indisposició repentina (or., occ.); cast. ataque, accidente. La Rosa tenia un brau tropell, Girbal Pere Llarch 230. Ahir me li donà un tropell, an en Feliuet, Víct. Cat., Cayres 128.
|| 6. Tribulació, gran pertorbació. «Hem passat molts tropells en poc temps» (Barc., Tarr., Bal.).
Fon.: tɾupéʎ (or., men., eiv.); tɾopéʎ (occ., val., mall.).
Etim.: germà del fr. troupeau, derivat d'un mot fràncic throp, ‘amuntegament’.
Tropells
Els nuoresos de seguida havien sentit la profunda avinença amb el jove advocat, i hi acudien a tropells, satisfets d'asseure's a les escales, mentre esperaven que l'iconòstasi s'obris. Quan s'obria i algun fidel aconseguia d'entrar en aquell món de paper, tornava a casa orgullós i ple de confiança en l'esdevenidor. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 223.].
1. TROSSA f.
|| 1. ant. Alforges o bossa de viatge; cast. alforja. En Bernat de Peratallada fo axí mateix guarnit e portà la troça, ço és, una boneta que no pesava molt,Muntaner Cròn., c. 89. Passí lo riu | gros d'Aragó, | en Alagó desfiu ma trossa,Spill 3392. Lo dit hostaler près celadament un anap d'argent e mès-lo en la trossa del fill del pelegrí... e com les trosses de abdós foren escorcollades, fon trobat en la trossa del fill lo dit anap, Scachs 86. Una troça cuberta de cuyro negre ab flechas, Inv. Pr. Viana 147. Sella de trossa: sella que porta adherides unes bosses o alforges per a portar coses menudes (Ribes de Freser, ap. BDC, xxii,204). Cavalcarà en un altre cavall ab sella de trossa, e portar-nos-ha la trossa que serà lleugera, Muntaner Cròn., c. 89.
|| 2. Eixovar, conjunt de roba d'una dona (Capcir); cast. ajuar. Que't ual a tu si ta muller ha trossa | de bons vestits e t'as abandonar, Anònim (Cançon Univ. 307).
|| 3. Roba amb què s'embolica un infant els primers mesos de nat (Ross., Conflent). Y else feia baixar tuts, | flares, dones, torts i bossuts, | hasta els infants a la trossa, Saisset Versos nous 11.
|| 4. a) Feix d'herba (Pallars, Ribagorça). Consisteix en una branqueta fullada d'oliver... que el celebrant reparteix a tothom després de beneir-ne una trossa, Violant SS 7.—b) Feix de llenya, sobretot el que es destina a fer foc al forn (Tremp, Ll., Fraga); cast. haz, fagote.—c) Feix de sarments lligats (Conflent).
|| 5. Massa formada cargolant la cabellera de manera que resti recollida (segons Fabra Dicc. Gen.). Probablement aquesta accepció és deduïda d'aquest text medieval: It. unes trosses de cabells rossos, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). No seria estrany que aquest trosses fos una falsa lectura per tresses.
Fon.: tɾɔ́sə (pir-or.); tɾɔ́sa (Esterri, Pont de S., Sopeira); tɾɔ́sɛ (Sort, Tremp, Ll., Fraga).
Etim.: probablement del llatí tŏrsa, ‘torçuda’, amb metàtesi de la r comparable a la de pressona per persona, bregant per bergant, etc. El canvi semàntic, de ‘torçuda’ a ‘alforges’, a ‘eixovar’, ‘embolcall’ i ‘feix’, s'explica per la torsió que es dóna a les alforges o bolic de roba per evitar que es desfaci i que en surtin les coses que conté (cfr. Corominas DECast, iv, 598).
2. TROSSA f., nàut.
Corda folrada de cuiro i doblegada formant com una anella, que manté unida amb l'arbre l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. troza. Una trossa de galera,doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 211).
Fon.: tɾɔ́sə (or.); tɾɔ̞́sa (val.); tɾɔ̞́sə (bal.).
Etim.: de l'it. troza, mat. sign., originàriament en venecià ‘fulla de cep’, segons Vidos Storia 602.
3. TROSSA f.
|| 1. Tros, part separada o tallada d'una cosa, segons Escrig i Martí G. Diccs.
|| 2. Tros de terra (Oliva Voc. Sopeira).
Etim.: feminització de tros.
La troba més agradosa, més acollidora. N'aprecia el posat de burgesa ben vestida, amb la mirada plena de virtut. I hi ha dies fins i tot, quan no enraona gaire, en que, amb la seva complexió massa forta, amb les seves trosses, els tres rengles de perles posats sobre la brusa emmidonada, li recorda la seva mare, a l'època dels dilluns de la plaga de Vendóme. Aquesta vegada, amb tot, no és així. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 28.).
Tot aquell món s'havia negat al fons d'un pou sòrdid. De cent trenta-dos anys de presència francesa a Algèria, no en quedava res. Un trossàs de tronc abandonat en un platja. L'Alain coneixia molt poc el Rosselló. De fet, Algèria també li era estrangera. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 112.).
Vinc pas de l'hort, manyac. Te vaig veure néixer i te vaig rentar les anques quan eres un mainatge a la trossa. Mira, ets roig com una pebrina. Com princ pas lo que tenes al cap. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 140.).
Acluqui els ulls i veig la Rosa, elegant amb una trossa als cabells i un vestit blanc, durant un concert de música clàssica a 1'abadia de Cuixà. La Rosa seia davant de l'Antoni Duran, el meu amic pintor de Granollers, no gaire lluny del president Pujol. Encara recordi la veu greu de la Rosa. Encara m'enllarda la gelosia quan ballava amb aquella girafa de Barcelona. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 306-307.).
Immediatament, frare Anselm, si ho digué al mut no ho digué pas al sord, i vet aquí frare Companyó que trossa la seva roba i es posa a caminar, talment que de tres pas ses només en feia una, per arribar a temps a aquell dinar i per menjar el pastís. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 152.).
El meu pentinat!, m'espanto. Saltant del tren segur que la trossa se m'ha desfet. La palpo amb els dits: sem bla que tot està al seu lloc. Ara passo els dits per les per les que m'adornen les orelles i el goig em circula per les venes. (Monika Zgustova. La dona silenciosa. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477274398. 422 p. P. 15.).
TRUBLE m. (gal·licisme)
Pertorbació greu; especialment, Treball, accident sobtat (Empordà). «Li va agafar un truble de sang». «Li vingué un truble que no sabien com revenir-la». Coses que poden dur tan bell truble a les famílies, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 144).Com si li vingués un truble de paraules, Víct. Cat., Mare Bal. 101.
Etim.: del fr. trouble, ‘torbació’.
Donya Isabel, reaccionada en un instant, recobrà tota sa serenitat i totes ses forces; corregué, es multiplicà, acudí a tot, organitzà per ella mateixa quant calia en aquell truble impensat; i sols quan el malmès reposà ja de la primera cura, amb el cap esblaimat sobre el coixí i els membres immòbils llargament estirats en el pla del llit... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 323).
1. TRUCA f.
|| 1. Barromba (Tamarit de la L., Roda).
|| 2. Nou grossa o pinyol de préssec amb què els nois tiren a les nous o pinyols arrestellats (Cardona).
|| 3. Planta de l'espècie Bryonia dioica (Terra Alta, Tortosa, Cast.).
Etim.: forma femenina de truc, art. 1.
2. TRUCA f.
|| 1. Barata, canvi (Barc., Segarra); cast. trueque. Volria fer truca de ells ab pipas o mitjas pipas, doc. a. 1776 (Aguiló Dicc.).
|| 2. A truca de: a força de (Bonansa). «A truca de diners farem la casa».
Etim.: probablement del cast. trueque.
La boira era freda i espessa i pudia a gasoil cremat. Jugávem amb els anoracs cordats fins al coll. Es tractava de fer mou-re amb una truca les bales que aguantaven uns cromos; si ho feies, el cromo era teu. (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 37.).
Els francesos actuals m'han ajudat molt a desamorar-me de França. Han enlletgit tant aquest país encantador que ja no és meu. La França del segle XXI és el país del penediment històric, dels moralistes de trucalembut, dels jutges del passat que menyspreen les generacions anteriors, dels donadors de lliçons, dels policies del pensament, dels polítics incultes, dels professors que fan faltes d'ortografia, dels enamorats de l'exotisme que no accepten que uns altres ciutadans vulguin parlar una altra llengua... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 71.).
TRUFERIA f.
Mofa, burla (Labèrnia-S. Dicc.).
Lo senyor rei vol ui, per audiença, saber de vós si aquesta gran follia és veritat o pura truferia que vós preicats en tan bella eloqüença, dient que Déu per suprema potença als fills d'Adam ha donat senyoria damunt de nós en esta present via. Si enaixí és, vós ens fets gran ofensa. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 32.).
TRUGERIA f.
Porqueria; acció de trugejar (Llofriu).
Vaig llegir el seu nom, com als tiquets color de taronja que li donava quan pujàvem al menjador del liceu, toronjo com els bitllets i els autobusos de la TCL. Mirava una trugeria a la televisió. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 446.).
TRUISME
[de l'angl. truism, íd., der. de true 'veritable']
m LÒG Veritat banal i massa evident per a merèixer d'ésser enunciada.
(http://dcvb.iecat.net/)
Els gendres il·legítims de raça mestissa no encaixen de manera natural en el teixit social del pròsper barri de Surrey, i els pares de Penelope no eren cap excepció a aquest truisme una hora ben vist. Des d'una perspectiva favorable, a 1'adolescència solia dir-me a mi mateix: semblo més un irlandès colrat pel sol que un africá mig fosc, i tinc els cabells llisos i no arrissats, i aixó té molta importáncia quan vols integrar-te. [John Le Carré. La cançó dels missioners. (The Mission Song, trad. J. Cussà Balaguer). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 978-84-297-5953-2. 366 pàgs. Pàg. 12.].
TRULL m.
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull, Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit).
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa).
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.—d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i.
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
Loc.
—Ser l'amo del trull: tenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
Fon.: tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
Etim.: del llatí vg. *trŏcŭlu, var. de tŏrcŭlum, mat. sign. |||| 1, 2, 3 a.
TRULLÓS, -OSA adj.
Que fa trull, que es mou excessivament o fent soroll (Mall.); cast. bullicioso, ruidoso. A diferents viles aquesta processó resulta un poc truiosa, Alcover Cont. 173. Una flamarada trullosa torbà la tranquilitat, Galmés Flor 55.
Fon.: tɾuјós (mall.).
Etim.: derivat de trull.
Les trobades gairebé quotidianes amb en Julio -que se mirava d'enfora tot aquest trull, amb un distanciament que de bon començament em va irritar però que vaig acabar adoptant- es varen desplacar cap al redós deis cafès, on s'hi podien passar llargues estones de lectura i conversa a prop d'un radiador pel preu d'un parell de copes de vi, uns sandvitxos o una sopa de ceba. (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 7.).
Tampoc a la caterva d'infants trullosos que juguen a fer volar estels. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 403.).
TUCÀ DE FRUTIS
Me reca de no haver seguir el projecte que havia formulat d'apuntar tots els seus estirabots. No parava. Un vespre que la Nathalie Antoniolli, una senyorera de Brinhólas ben intencionada amb una bellesa espaterrant, contestava una pregunta al mateix temps que una companya, en Laffont els havia dit, amb un aire de tucà de futris:
-Senyoretes, no parlin totes a l'encop. El seu anglès és tan clar com un combar de negres en un túnel.... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 228.).
TUDÓ o TODÓ m.
Ocell de l'espècie Columba palumbus, de color cendrós fosc i blavenc, moradenc en el pit, amb taques blanques a les ales i al coll, de costums poc sociables, que viu gairebé sempre dins boscos, sobretot alzinars i pinedes; cast. paloma torcaz. No aus comprar... perdius, ànetz, todós e altra volateria, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Lo meylor pareyl de todons VIII drs., doc. a. 1301 (BABL, xi, 307). Axí com són coloms, tortres, tudons, xexells, Anim. caçar 51 vo. Si vols tallar tudó leua-li los aterons, Flos medic. 205 vo. Com blancs tudons que deixen llur niu en les eureres, Atlàntida x. Damunt un om... un todó començà a roncar hi, Riber Miny. 149. Els todons diu que anaven molt a beure a les cadolles, Valor Narr. 19.
Tudó: llin. existent a Badalona, Bellprat, Copons, Igualada, Martorell, Batea, Cabra, Amposta, Vallfogona, Reus, Pobla de Mafumet, Roquetes, etc Hi ha la variant Todó a Benifallet, Corbera, Amposta, Val., etc.
Loc.
—Gras com un tudó o Més gras que un tudó: es diu d'una persona o animal molt gras.
Refr.
—«A tudó sadoll, cireres li amarguen».
Fon.: tuðó (pir-or., or., Urgell, mall., men., eiv.); toðó (Pallars, Gandesa, Tortosa, País Valencià).
Intens.:—a) Augm.: tudonàs, tudonarro.—b) Dim.: tudonet, tudonetxo, tudonel·lo, tudoneu, tudoniu, tudonoi.—c) Pejor.: tudonot.
Etim.: del llatí vg. *titōne, derivat de titus, mat. sign.; la forma catalana primitiva devia esser tedó, i es convertí en todó per assimilació vocàlica (com de genoll jonoll, de fenoll fonoll, etc.).
Quan t'endinses pels corriols, arbres enllà, amb els gossos flairejant nerviosos un rastre; quan el punt de mira segueix el tudó que vola entre les branques; quan els gossos, esgarrinxats, et duen a les dents la pega morta; quan t'asseus a migdia en una codina a menjar pa i embotit -els animals al redol per copsar el mos que els tires- sents el gust de viure. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 62.).
"Pots impedir que vagui l'abella / o que coll del tudó canviï de color? / No! Ni l'amor encadenat..." [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 272.].
El groc esclatant de la ginesta i l'olor de romaní entre suros i alzines. Pesadesa recalcada pel cant insistent de les cigales. Les sargantanes que prenen el sol fugen quan m'hi acosto i algun tudó encodormit dalt la branca aixeca el vol. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp Pàg. 74.).
—Cert, quan m'abelleix de cagar per forests, sé agafar amb els meus llebrers les grues que volen pels núvols; amb els meus seüssos els cignes, les oques beiges o blanques, els tudons; amb el meu arc, els cabussots i els bernats pescaires! [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 100.].
TÚIXEC
m ant Metzina, verí. (ENLLAÇ)
I les vostres fembres, frare Anselm, a penes és podrit llur marit en la fossa, i encara es podria fer salsa de llur fetge, que totseguit cerquen altres marits. I moltes vegades, fra re Anselm, faran morir llurs marits per metzines i túixecs que elles els fan menjar per poder prendre per marit aquells de qui són enamorades. Vet quina diferència hi ha, de l'una amor a l'altra! (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 162.).
TUMBAGA f.
|| 1. Metall fosc i fràgil que és una barreja d'or, plata i aram; cast. tumbaga. Per conèixer si un anell és de tumbaga verdadera, obra un trempaplomes y passant la fulla per l'anell, clava-la de punta a una porta o finestra, y si l'anell és de tumbaga vertadera, veuràs que sempre s'està movent, doc. segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Anell llis, sense pedra ni perla, que es porta al dit; cast. tumbaga. Tumbaga: Sortija: Bague, Broch Prompt. Tril. 29. Les tumbagues y manilles, | les arracades de pam, Collell Flor. 45. ¿Veritat, senyor Rector, que sense la tumbaga el casament no serà legal?, Vilanova Obres, xi, 88.
Fon.: tumbáɣə (or., mall.); tumbáɣa (val.).
Intens.: tumbagassa; tumbagueta.
Etim.: de l'àrab tunbāk, ‘similor’, mot d'origen sudasiàtic (cfr. Eguílaz Glos. 509).
Fou expedit de seguida un informe al governador, a qui fou presentat l'afer com un començament de revolta. I el mateix governador que, cloent, el puny blanc ornat amb una tumbaga amb una turquesa, parlava de la necessitat d'una autoritat ferma i curosa del bé públic, va remetre l'ordre, acompanyada d'una bella signatura, d'infringir trenta vergassades a dos dels principals culpables: Vassíliev i el vagabund Nepomniastei. (Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 200.).
Marieta es va treure un dels guants i va deixar veura una etita mà plana i vigorosa, carregada de tumbagues.(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 357.).
El poderós Virrei quedà meravellat. Madô Giselda avançà lentament, posà un genoll en terra, i sos llavis, fins i descolorits com dues fulles de rosa, es clogueren sobre la mà del Virrei, tota rabassuda i plena de tumbagues: i el noble i poderós Virrei d’aquelles terres trobà el bes més dolç que les més dolces confitures, i va fer, somrient... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 331.).
Los uns volien anar a la Catedral als goigs, altres pre ferien seguir les botigues, que en semblants ocasions treuen les més lluentes sedes, les més gruixudes tumbagues, les esmeragdes més verdes i grosses per a tentar la masovera rica o la núvia vanitosa. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 103.).
TUPAR (o atupar). v. tr.
Donar cops forts, sia agredint, sia per aplanar o pitjar una cosa (mall.); cast. zurrar, azotar. Lo cor d'ira els esclata | y a l'host traydora atupen, Collell Flor. 77. Y lluita amb les ventades que atupen la ribera, Costa Poes. 43. No poria veure que una veinada atupàs un infantó, Ignor. 56.
Fon.: tupá, ətupá (mall.).
Etim.: format damunt tup, onomatopeia del cop sec i violent.
Un estudiant perdé una mà recollint una granada llençada pels CRS, un altre morí atupat per uns voltigeurs dins un portal del Barri Llatí i les classes quedaren suspeses sine die. (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 7.).
TUPÍ o TOPÍ m.
|| 1. Olla petita i amb una sola ansa (pir-or., or., occ., Maestrat); cast. puchero.«Jo en tinc un armari | molt ben adornat: | un tupí sense ansa | i un plat foradat» (corranda de Gandesa). Una ola e una cassola e dos topins, tot de terra, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 106). Un parell de tupins, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una olla y quatre topins de terra, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Tupí de porró: el tupí d'un litre de cabuda. Tupí de presa: el tupí molt petit, dins el qual només cap l'aigua necessària per a desfer una presa de xocolata. Tupí xocolater: el que serveix per a desfer-hi xocolata. Tupí de menjar sopes u: el que serveix per a una ració de sopes per a una sola persona. Tupí d'ull de bou: el de mida més petita. Fer el tupí: coure el dinar en el tros on es treballa.
|| 2. fig. El cap d'una persona (or., occ.); cast. melón. «Acotxa el tupí, noi». La dona era capriciosa i tastanera i amb més pardals al tupí que cabells Santamaria Vida 170.
Loc.—a) Defensar el tupí. defensar-se la vida, procurar-se aliment (Empordà).—b) Fer el tupí a algú: matar-lo.—c) Fer-se'n el tupí: perdre hi la vida.—d) No haver-hi tupins: no haver-hi diners (mall.).
Refr.—a) «No hi ha cap tupí sense tapadora»: significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se.—b) «Tupí petit, amb poc és ple»: es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita.—c) «Que no passo Sant Crispí, no posos les olives al tupí» (Urgell).
Fon.: tupí (pir-or., or., occ.); topí (Pradell, Gandesa, Tortosa).
Etim.: derivat amb el sufix -í del fràncic top, ‘olla’ (REW 8788).
L'home passa les dues hores que falten fins a les tres mirant la porta i fumant un cigarret rere l'altre, fins que n'omple de puntes un tupí. (Quim Monzó. Guadalajara -La força centrípeta-. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-7727-164-X. 200 pp. P. 105.).
En un hi havia hagut la coberteria diària: ¿hi era encara?; en el més gran, les cassoles, cassons i tupins.(Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona 2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p. P. 280.).
—També cap dins una sabata, o un tupí... El meu amo usa una lògica fatal i inapellable. —Sí, o en un transatlàntic. Però entre mitjó o transatlàntic em vaig decidir pel primer. [Francesc Candel. Aquella infància esvaïda. (Trad. Estanis Puig) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726209. 156 pp. Pàg. 110.].
L'endemà, en Yacine i el senyor Llopís encara van trobar la fetor de pollastre rostit barrejada amb merda en un tupí abjecte. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 42.).
Quan el Tour travessava el Rosselló, anava amb els avis a Vilanova de la Ribera a ca la tia Julieta que sordejava com un tupí i es planyia tothora de la sogra. La vella, en canvi, sentia perfectament les imprecacions de la nora. Recordi que em va fer la mateixa pregunta durant tot el dia. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 154.).
TURAC
Ocell de l'ordre dels cuculiformes, de plomatge vistós, propi de la selva africana.
Va sortir a la terrassa. Els arbustos d'hibisc eren plens de papallones i a poc menys d'un quilòmetre hi havia un turac que es feia sentir. L'home va caminar fins al cotxe, va asseure's al seient de darrere i el vehicle va marxar deixant un rastre de pols. [Doris Lessing. El somni més dolç (The Sweetest Dream, trad. Carles Andre-Librada Piñero). Ed. La Magrana, Barcelona, 1ª ed. 2002. ISBN: 9788482643975. 408 p. P. 356.].
TURIFERARI m.
El qui porta l'encenser; cast. turiferario. Els turiferaris de les morades dalmàtiques, Moreira Folkl. 532.
Etim.: pres del llatí ecles. turiferarius, mat. sign.
En l'imaginari dels turiferaris del Tercer Reich, Heydrich sempre va ser vist com un ari ideal, perquè alt i ros, i era força eixerit. Els biògrafs complaents el solen descriure com un jove guapo, un seductor amb molt encant. [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàgs. 42-43.].
1. TURMASSOT m.
|| 1. Embalum dur, cosa que ressurt i fa nosa (Mall.); cast. abultamiento.
|| 2. fig. Persona o cosa molt grossa, feixuga, que embaluma o pesa molt (Men.); cast.balumba.
|| 3. fig. Cap-clòs, persona molt curta d'enteniment (Mall., Men.); cast. zoquete, calabacín.
Fon.: tuɾməsɔ̞́t (mall., men.).
Etim.: derivat pejoratiu de turmàs.
2. TURMASSOT m.
Tord massot, nom de peix (V. tord). Pobres tormassots y grívies!, Roq. 41.
Fon.: toɾməsɔ̞́t (mall.); tuɾməsɔ̞́t (men.).
Intens.: turmassotell (turmassot petit).
La pressió dels clergues va permetre que com a mínim es perseguís aquell qui fiava diners per a les apostes, bo i aprofitant-se dels més turmassots. (Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 201.).
TUSSIGEN
Tussigen
Va posar la cara contra la d'ella, però no percebia cap respiració. Li va obrir la boca, es va assegurar que la llengua no obstruïa el pas, va inspirar i va bufar dintre la seva boca. Va aixecar el cap per agafar aire, va reprimir el reflex tussigen en inspirar partícules de cendra i va tornar a expirar li a la boca. Una tercera vegada. Va comptar: quatre, cinc, sis set. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 448.].
TUSTAR v. tr. o intr.
|| 1. Pegar, donar cops (or., occ.); cast. golpear. L'egua... sentia com els talons d'en Gorgals li tustaven les illades, Bertrana Herois 95. A mi el pare després em tusta, si trigo massa, Riba Perot 47.
|| 2. Trucar, donar cops a una porta, finestra, etc., per cridar algú, per fer un senyal, etc. (Gir., Empordà, Garrotxa, Collsacabra, Plana de Vic); cast. tocar. Tustem a ca seua, Massó Croq. 164. A les deu del matí tustava al despatx de don Hilarió,Puig Servitud 244.
|| 3. Temptejar, procurar veure com pensa algú sobre una cosa (occ.); cast. sonsacar.
Etim.: d'un radical tust-, onomatopeia dels cops.
Normalment li plaia que el reconeguessin, però no pas avui. Això no obstant, li tustà el braç afectuosament bo i prometent-se interiorment que la propera vegada donaria una altra adreça i després canviaria fins a la casa d'enfront de la qual ara es trobava: un edifici de maons vermells dels segle XVIII, amb finestrons i la clàssica porta d'entrada acabada de pintar de color blanc. [Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 156.].
Ara s'aixecava i reclamava l'atenció de tothom tustant la copa amb un cobert. I llavors va ser com si algú hagués premut algun interruptor de «Silenci general», i no només perquè tots els presents estaven impacients per sentir què els volia dir la mare del futur espòs, sinó també perquè cap d'ells tenia cap ganes que aquella dona els llancés una de les se ves mirades fulminants. [Jo Nesbo. L’hereu. (Sonnen. Trad. M. Salvany Balada). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 0788475887227. 644 p. P. 309.644 p. P. 499.].
TUTUROT
En aquesta vida, si pares de pedalar, te la fots i tuturut ginjola. Mira, jo, fa dies que no agafo el son. Abans dormia com una soca i em despertava just per donar pas a l'exprés de Cervera de les cinc del matí. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 55.).
TUTÚ
Un tutú és una faldilla feta amb diverses capes de tul o d'un teixit similar, que duen molt habitualment les ballarines de dansa clàssica. Pot ser molt senzill, d'un sol color, i que es posa per sobre del mallot cordat amb una cinta, un gafet o una cremallera, però n'hi ha de molts colors, amb afegits i brocats. Els dels espectacles, i alguns de simples, van directament cosits al vestit, com si fos una sola peça, i en aquest cas es pot considerar que tot el vestit és un tutú, tot i que estrictament només ho és la faldilla. Acostuma a portar mitenes o manguets a joc, especialment si el mallot, o eventualment el cosset, és sense mànigues, i de vegades la indumentària acaba amb una lligadura al cap. (Viquipèdia)
Tutú (enllaç viquipèdia)