REPLE - RET

REPLECCIÓ f.:

REPLECIÓ (escrit també replecció i replectió, grafies incorrectes). f. ant.

Qualitat de replè; ompliment excessiu; cast. repleción. Home glot... no troba sabor en so que menja per sobre de replecció que reeb, Llull Cont. 145, 26. Per replecció del cap tot sol ho per replecció del cors, Alcoatí 38. Les causes són replectió del cap, Cauliach Coll., vi, 2a, 2. Encara es troba usada una grafia més incorrecta: replexió (De la replexió e del buydament, Alcanyís Reg. 12).

Etim.: pres del llatí repletiōne, mat. sign.

Què us sembla del seny dels gossos i dels gats? Els quals, quan veuen que per massa menjar el ventre els fa mal i els causa dolor, se'n van a menjar moltes herbes que provoquen el vòmit i els fan vomitar; sabent que la millor medicina que sia al món, per guarir de la replecció de l'estómac, és el vòmit. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 165.).

REPOTEGAR v. intr.:

V. reputegar.

REPUTEGAR v. intr.

|| 1. Rondinar, parlar entre dents iradament (Ross., Conflent, Vallespir); cast. rezongar, refunfuñar. Una dona que sempre reputega, Saisset Plors 15. Ambe veu baixa, reputegava contra d'aquell reboig de ferrer, Caseponce Contes Vallesp. 131. Si massa repotega, jugarem de les urpes, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 62.

|| 2. El cridar del singlar (Ross.); cast. gruñir.

Fon.: rəputəɣá (pir-or.).

Etim.: derivat de reputa.

Els dies següents van confirmar la primera im pressió de l’Alain. L'oncle es mostrava més distant que a Alger. No parava de repotegar contra De Gaulle. Era el fons, la base, la carn de la seua conversa.

-Maldament qualcús pogués refredar en De Gaulle.

(Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 120.).

REPOTEJAR

v intr dial Reganyar, rondinar. (ENLLAÇ)

Després de tants dies de plugim, feia bon temps. Malgrat tot, l'Armand Belvisi repotegava perquè la policia havia tallat el trànsit. Els carrers es congestionaven. Va recordar que la capital acollia Moktar Oul Daddah, el president de Mauritània. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 97.).

Forner a Aurenja, en Patrick, amb l'humor en bandolera i una palica provençal, improvisava un espectacle permanent. Repotegva tot lo dia, interpel·lava la Mare de Déu, maleïa els estels, implorava tots els sants catòlics o ortodoxos‑ (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 296.).

Repotegar

-Quin carall de país! -va repotegar mossèn Albert. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 9.).

REPS m. (gal·licisme)

Teixit que presenta cordons gruixuts en el sentit de la trama i que s'usa principalment per a tapissar mobles; cast. reps. Dues otomanes de reps llampant, i cadires de la mateixa roba, Oller Vilaniu 42.

La noia, quan va estar dreta dalt del cotxe, es va deixar agafar per la cintura amb complaença i va posar els braços al voltant del coll del seu guia, que la va deixar a la vorera sense haver-li arrugat els ornaments del vestit de reps vert. Un amant no hauria anat amb tant de compte. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 9.].

REQUESTA f.

|| 1. Acció de requerir; demanda, requeriment; cast. requerimiento.

|| 2. Demanda; afluència de demanadors que volen obtenir o posseir una cosa, una persona

|| 3. m. o f. Hermafrodita-o pederasta (Maó).

El meu cos sabia que desitjava, però la meva ment en rebutjava totes les requestes. Unes vegades m'aclaparava la vergonya i la por, d'altres m'envaïa un

optimisme temerari. M'ofegaven els tabús. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-

X. 310 pàgs. Pàg. 22.].

Trobà Jude esmorzant en l'hostal obscur que havia triat per compensar la despesa de l'habitació d'ella. Sue li explicà que tornaven a estar sense casa. Havia passat tota la mit neguitós per ella, va dir Jude. Ara, però, era el matí i la requesta de deixar la dispesa no semblava un incident tan depriment com li havia semblat la nit abans, ni no haver reeixit a trobar un altre lloc l’afectava tan profundament com al principi Jude estigué d'acord amb ella a considerar que no valia la pena d'haver insistit en el dret d'estar-s'hi una setmana, i que era millor anar-se'n. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 334.].

¿Com podria estimar-te o creure't llesta, / tu que no vas deixar-lo ser un / errant que el cel en ¡oía el seu tresor requesta [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

Va fer que la tieta Mame es traslladés a una suite de gairebé deu habitacions a l'hotel Saint Regis ji' animà perquè tornés a adoptar la seva antiga manera de gastar. Una requesta a la qual ella va respondre encantada de la vida. [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 86.].

Vós sou el ma pare espiritual i sou prevere, i ja us acosteu força a la vellesa, los quals coses us han de fer honest i cast; d'altra banda, no sóc donzella a qui aquests enamoraments podrien escaure, sinó una vídua, i ja sabeu quanta decència se'ls exigeix; per tant, excuseu-me, que de la manera que em feu la requesta no uses - maré mai, i tampoc no vull que m'estimeu així. [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 590.].

Requesta

Després de reflexionar llargament, vaig concloure que la justícia que devia tant a ell com als meus semblants em de manava que accedís a la seva requesta. Vaig girar-me cap a ell, doncs, i vaig dir:

-Accedeixo al que em demanes, si jures solemnement, bon punt com dipositi a les teves mans una femella que t'acompanyi en l'exili, marxar per sempre d'Europa i de qualsevol altre lloc veí als que habita l'home. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 134.].

Requesta

-Doncs, ben poc. Penseu que llavors Brahms, entre nosaltres, no tenia gaire requesta, se'l considerava un músic acadèmic, un bon artesà, però poc creatiu, només continuador de Beethoven. (Ricard Creus. Posicions. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8475805418. 176 pàgs. Pàg. 100.).

RERASSAGAT, -ADA adj.

Que roman a rerassaga; endarrerit; cast. rezagado. Per això els rerassagats corrien a tot batre d'unglots, Víct. Cat., Cayres 268.

-Aquests rerassagats maleïts! mormolà el jtge de cara al foc, i a Clay li caigué l'ànima als peus-. No us puc ajudar -digué el jutge finalment. [Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 133.].

No lluny del cec, però a rerassaga de tothom i arrossegant els peus i disputant eternalment, solien marxar les xaruguetes de la colla, la Llúcia i la Conilla, dues velletes remenudes i bufones totes netetes i endreçades, amb faldilles de bordets, davantals de cànem i llana, els giponets apedaçats, les mitges blaves ben sargides, les espardenyes de vetes sense cap forat i les caretes, seques i grogues com cigrons, amagadetes dins de la caputxa de baieta negra lligada al coll. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 46.).

Així que s'havia perdut de vista la jaça, tot anava bé: les mares, resignades i dòcils, amb la docilesa de la inconsciència, seguien a rerassaga les ovelles joves, que fantasioses, amb el cap ple de vent, enjogassades i atrevides, anaven sempre al davant, ara enfilant-se marges en amunt per collir una blanca margarideta o una corretjola rosada, ara baixant, amb risc d'estimbar-se, per les fondalades escabroses, ara bromejant amb el marrà rabiós, que hauria fet cara a un toro mesell, ara barallant-se de per riure elles amb elles. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 94.).

Els barcelonins, que tenen ben despert l’instint comercial, no han anat a la rerassaga en aquesta modalitat dels negocis i podem anar seguint, pas a pas, el desenvolupament de la tàctica publicitària en la nostra ciutat des de les formes primitives, ingènues i pintoresques, de cridar l'atenció fins al bigarrat i el complex sistema del trompeteig, dels mirallets i del xarlatanisme màgic, prodigats a tot drap. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 26.).

REREVERA

f. [LC] [ME] Tardor .

Paraula preciosa. Sempre li preguntava a en Martí i Pol: “Això com s'escriu?” “Això com ho diries?” I a ell que ho sabia tot!– li vaig fer descobrir aquesta paraula. Si primavera vol dir “abans de la vera”,rerevera significa “després de la vera”. La vaig posar de segon títol a una cançó: La joia (o cançó de rerevera). (Lluís Llach) (Quins mots salvaria? Molts dels mots salvats per les setanta personalitats que ha consultat El Punt Avui tenen una significació ètica i de valors humans. Els sons onomatopeics també fan seductores les paraules. Un valor del mot salvat és el suggeriment d'allò viscut. Jaume Vidal, article El Punt Avui, 23/04/13.).

RESOLI o RESOLIS m.

Licor compost d'aiguardent, sucre i un ingredient olorós; cast. resolio, rosoli. Si a cas no'ns donau resolis, | dau-nos un poch d'ayguardent, cançó de caramelles, segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.). Casa't amb un taverner y bons resolis beuràs, cançó pop., ap. Milà Rom. 364. El vi de Turís porta, el resoli d'Aldaya, Llorente Versos, ii, 112. Y per beure, resolis y xerops ponsemers, Vilanova Obres, xi, 232.

Var. form. (preferida en el diccionari Fabra): rosolis. Colca copeta de rosolis, Penya Mos. iii, 123.

Fon.: rəzɔ́ɫi, rəzɔ́ɫis (or.); resɔ̞́ɫi, rezɔ̞́ɫi (val.); rəzɔ̞́ɫi, rozɔ̞́ɫis, rəzɔ̞́ɫis (mall.); rəzɔ̞́ɫi, rəzɔ̞́ɫit (men.).

Etim.: sembla que ve d'un llatinisme ros solis, ‘rou del sol’ (cf. Coromines DECast, s. v. rosoli). La forma resoli, que és la més usual en català, representa una deformació de rosolis per analogia del mot oli (al qual s'ha considerat aplicat el prefix res-).

Qui ditets sucats amb mistela, qui un glop d'anissat, qui rosquilles i garnatxa, qui barreja, qui rosoli, tots refrescaren i entre un gotet i altre anava teixint-se la tela de la conversa... que versava sobre política. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 47.).

RETRÒ m.

Ressonància d'un tro o d'un soroll fort com un tro; cast. retumbo. Un retrò que feia esclatar quelcom com si fos un carabassot podrit, Vayreda Puny. 267.

Retrò

Passada molta estona, quan aquell xiscle agonitzant encara em ressonava dins del cap, el silenci va regnar novament, i només el murmuri dels ocells que tornaven i el retrò de les onades llunyanes alteraven la llangor de la tarda. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 130.].

RETRUNY m.

Retrunyiment. Sobrepujant als retrunys de les trabucades, Vayreda Puny. 223.

Etim.: derivat postverbal de retrunyir.

RETRUNYIR v. intr.

Ressonar fortament; cast. resonar, retronar. Sa veu pel temple encara retruny, Atlàntida iii.

Fon.: rətɾuɲí (or.); retɾuɲí (occ.).

Conjug.: segons el model sentir.

Etim.: del llatí retinnīre, ‘ressonar’, amb creuament de tonĭtru, ‘tro’; potser cal suposar ja una forma llatina vulgar *retronnīre, efecte del dit creuament.

Retruny

Quin acte pot ser aquest, pobra de mi, que s'anunciï amb un retruny tan estrident?

[William Shakespeare. Hamlet (Hamlet, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona,2016. ISBN: 9788477272588. 308 p. P. 189].

A la terra i al cel, Horaci, hi ha més coses de les que la filosofia pugui somiar.

William Shakespeare. Hamlet (Hamlet, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona,2016. ISBN: 9788477272588. 308 p. P. 80-81.

Retruny

Podien dir que tenien sort dintre de la mala sort. El retruny que havien sentit... El tub va tocar alguna cosa. Va continuar enfilant-se. Va palpar amb la mà lliure. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 450.].