N

NADELLA f.

Llémena de les parpelles, segons Nebrija Dict. i Lacavalleria Gazoph.

E no us pensets que sol d'ocells se tingués festa en aquell dia, ans null animal no hi fallia, que caminés o portés ales : vespes, abelles e cigales, verms, moscards, mosques e formigues, nadelles, xinxes, puces vives, llimacs, aranyes, escarbats, llémenes, polls. Tots ajustats en un aplec gint raonaven, menys los peixons, qui en mar nedaven:... (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 22.).

NÀIADE f.

Nimfa que habitava dins les aigües, segons la mitologia grega; cast. náyade. Mas tost les fades Nàiades vendran, Febrer Purg. xxxiii, 49. La Nàiade se banya en la fontana, Atlàntida vii. Plau-me la nàyade que en les recòndites | blavors ombrívoles aboca l'àmfora, Costa Horac. 49.

Fon.: náјəðə (Barc., Palma); náјaðe (València).

Etim.: pres del gr. ναιάδα, mat. sign.

¿No has arrancat els elfs del sotabosc / verdós, les nàiades del curs del riu / i al tamarinde el somni meu d'estiu? [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

Tot havia desaparegut. Els seus mestres de l'escola Paul Langevin, els professors del liceu de Maison Carrée, del col·legi de Hussein Dey, els capellans de la parròquia Santa Maria, les acomodadores del cinema Le Royal, en Sintes, el sabater menorquí de la Rue de Constantine, les nàiades de la platja de Bateau Cassé. Tot aquell món s'havia negat al fons d'un pou sòrdid. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 112.).

NANELL, -ELLA adj.

Nan (mall.). Gallina nanella: gallina camacurta. Ca nanell: ca de casta petita. Senten un ca nanell que lladra, Ignor. 15. Un geperut nanell, joglar estrafalari,Oliver Obres, i, 248. Es quinqueret nanell, Maura Aygof. 210.

Loc.

—Esser com els cans nanells, que lladren d'enfora: cridar i amenaçar molt mentre el perill no és imminent o l'enemic és lluny (mall.).

Fon.: nənéʎ (mall.).

Var. form. (dialectal): aranell.

Etim.: derivat dim. de nan.

2. NANELL m.

Narell, forat del nas (Esporles).

Gallina (enllaç)

Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l’única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era Maira, però me la imagino no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 56.).

NAP-BUF m.

Infant, noi petit; més petit del que hauria d'esser per l'edat que té (Lluçanès, Costa de Llevant, Igualada, Barc.). Si ab lo dit lo faig ballar, a aquest nap-buf,Vilanova Obres, xi, 60.

Fon.: nabbúf (or.).

Etim.: de rat-buf, modificat per analogia de nap.

Ja no és tan esquerpa i s'està convertint en una autèntica amiga. Ja no em considera per res un nap-buf que no cal tenir en compte. [Anna Frank, Diari (Het Achterbuis, trad. E. Roig). Ed. Debolsillo, Barcelona, 2007. ISBN: 978-84-9759-419-6. 382 pàgs. Pàg. 193.].

NAPOLITA

Napolita

Atuït pel cansament, les meves mirades erraven sobre les coses de l'habitació. Trastets sense valor que havien estat sempre de la família, sobretot el cobretaula de la llar amb borles roses com ja no se'n troben a les botigues i aquell napolita de porcellana, i la taula de treball amb mirall de bisell que una tia de províncies devia posseir en duplicat. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 294.].

NARGUIL m.

Pipa usada entre els orientals per a fumar tabac, proveïda d'un llarg tub flexible i en la qual el fum travessa una capa d'aigua; cast. narguile.

Var. form.: narguilé.

Etim.: de l'àrab narjil, ‘nou de coco’.

Peró qué és aixó?

No gaire lluny, s'aturen davant l'aparador d'una botiga especialitzada en llavors i narguils.(Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàg. 123.).

Al vespre, quan tornen, esgotats, aspiren a poder satisfer els seus tres petits plaers: el menjar. calent i apetitós i unes dosis de tabac amb mel i haixix, si s'escau, que fumen en narguil, sois o aplegats al terrat per fruir-ne junts les nits d'estiu. [Alaa Al Aswani. L'edifici Iaqubian ('Imarut Ya 'qubyan. Tard. Pius Alibek). Edicions de 1984, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061804. 236 pàgs. Pàg. 21.].

Narguils (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

NARONJA f.

Poncem; fruit de l'arbre Citrus medica, semblant a la taronja, però agre i de pell molt berrugosa; cast. toronja. Ab such de malgranes, ho de limons, ho de taronges, ho de naronges, Arn. Vil. ii, 180. Jo que per salvar-lo aniria a cercar les tres naronges d'or passant per la boca del drac, Ruyra Flames 98.

Fon.: nəɾɔ́ɲʒə (or.); naɾɔ́ɲʤa, naɾɔ́ɲʧa (val.).

Var. form.: naranja (Llimones, naranges y taronges, Libre de la Pesta, 70, ap. Aguiló Dicc.); naranxa (A curar puhagra prin escorxa de frexa e de pomer e de naranxa, Flos medic. 121).

Etim.: de l'àrab naranja ‘taronja’.

Comparem ara aquest rebuig al canvi visual amb el nul rebuig que provoquen els canvis de sabor. Des de fa temps, les naronges, les taronges i les mandarines que comprem al supermercat—els cítrics en general—són cada cop menys àcids, més dolços; les mostasses que es venen a Espanya no et pugen al nas, com haurien de fer; cada cop costa més trobar raves que sàpiguen a rave; fins les albergínies han perdut part de la seva agradabilíssima amargor. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 202.).

NEFARI, -ÀRIA adj.

Nefand, extremadament dolent. Aquest peccat ha quatre graus e spècies nefàries, Eximenis Lux. 11.

Etim.: pres del llatí nefarium, mat. sign.

Fins i tot li semblà veure en la cara de Poupin la mena d'expressió que origina la descoberta, o si més no la interrupció, en un acte nefari. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 421.].

NEFAS

Per fas o per nefas: per un motiu o un altre; cast. por fas o por nefas. Y per fas y per nefas hagin de sentir sa cantarella que s'ha introduhit, Ignor. 54. Per fas o per nefas no en trobava cap al seu gust, Ruyra Parada 151.

Etim.: pres del llatí nefas, ‘il·lícit’ (per oposició a fas, ‘lícit’).

Nefas

És gairebé tot el que ara puc dir en anglès, no sé perquè... És fàcil de recordar, és cert... «Gentlemen first!» -I per desencaparrar-lo, ens divertíem els dos tornant a parlar en anglès. Repetíem a la més mínima: «Gentlemen first!», per fas o per nefas, com uns idiotes. Res més que una broma entre nosaltres. Vam acabar ensenyant-la al mateix Henrouille que una mi ca pujava a vigilar-nos. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 368.].

Nefas

Hi tornàvem encara un altre cop per un motiu o altre, per les mitges per a varius, pel corrent faràdic òptim, pel tractament de la cel·lulitis a la regió del colze... Jo havia arribat a embolicar-me del tot segons les seves indicacions i inclinacions, per fas o per nefas, com un veritable tècnic. M'acompanyava, em precedia, en aquesta passejada infinitament xaruga, Baryton, me'n saturà, de conversa, per a tota l'eternitat. Parapine es petava de riure per dins, en sentir-nos desfilar entre les nostres enraonies durant les tallarines, tot gargallejant completament les estovalles amb el vi de bordeus del patró. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 477.].

NELUMBE m.

Gènere de plantes aquàtiques de la família de les nimfeàcies, de grans fulles rodonenques i emergents i magnífiques flors; cast. nelumbo. Com la neu ens enlluernen els nelumbes, tremolant, Carner Lluna 63.

Etim.: pres del nom oriental Nelumbo, amb què els naturalistes han designat aquest gènere botànic.

Nelumbe

í el capoll de nelumbe flotant sempre / amb el Cupido indi al riu sagrat... [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 77.].

NEPENTESI

Tot ho ha espatllat ella», pensava, amb ràbia; i, esmaperdut, bevia el nepentesi en els llavis tendres dels seus dos apassionats còmplices. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 108.].

NERD

Nerd (de l'anglès nerd i pronunciat IPA /nɛɾt/) és un estereotip que representa una persona molt intel·ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i aïllada de l'entorn que l'envolta. El mot equivalent més aproximat a nerd en català seria setciències. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd).

Ella s'havia posat el primer que havia trobat a l'armari. Potser perquè no combinava gaire, en Pau ho va trobar sofisticat. Ell portava un polo Fred Perry, bermudes i náutiques; la Teresa va suposar que anava disfressat de nerd. (Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàg. 39.).

NESPLA o NESPRA f.

|| 1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; cast. níspola. No deu hom raebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Ledons, guarofes, prunes, nesples, codonys, F. Eximenis (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368). Car són com les nesples que, totes podrides, | en elles tots temps està 'l polzim vert, Proc. olives 1099. Fruyts stíptichs axí com són cithonia e nesples, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2.

|| 2. fig. Cop violent, especialment el que es dóna en agressió Li havia ensivellat un quern de nesples, Alcover Rond. ii, 267.

Loc.—a) Això és tan veritat com ara plouen nesples: es diu d'una cosa que és mentida.—b) Què hermosura de nesples!: exclamació irònica, referida a coses dolentes o lletges (val.).

Refr.—a) «¿A com van les nesples? Conforme cauen les bèsties»: es diu per riure's dels compradors que paguen sense regatejar allò que el venedor els demana (val.).—b) «Amb temps i palla, maduren les nesples»: significa que les coses no s'han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats.—c) «Per sant Lluc, nesples pelluc» (Mall.); «Per sant Lluc, nesples espluc» (Men.): es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per a collir les nesples.

Var. form. (vulgarismes): nyespla, nyespra.

Fon.: nésplə (or., bal.); nésplɛ (Vinaròs, Maó); néspla (Cullera); néspɾə(Solsona, Camp de Tarr.); néspɾɛ (Olot, Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset); néspɾa(Calasseit, Tortosa); nέ̞spɾa (Pego); nέspɾə (Arles, Cotlliure, Ribesaltes, Oleta);ɲéspla (Morella, Morvedre, Val.); ɲéspɾa (Llucena); ɲésplɛ (Sueca).

Intens.:—a) Augm.: nesplassa, nesplarra, nesplarrassa.—b) Dim.: nespleta, nespletxa, nespleua, nespliua, nesplona, nesplarrina, nesplota.—c) Pejor.:nesplota, nesplot.

Etim.: del llatí mespĭlu, mat. sign. || 1, que, segons A. Graur (Rom liii, 200), tenia en llatí vulgar la variant nespŭla.

Suposava que els de fora casa serien iguals que son pare i el germà, que tenien un genió curt i tot sovint li prometien llenya, quan no li enteplegaven una nespla, sense que ella sabés gaire bé per què. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 349.).

Nespla

LUCIO

I tant si ho havia fet! Però em vaig resignar a negar-ho; altrament m'haurien casat amb aquella nespla podrida. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 118.].

NEULAR v. tr.

Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades,Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria).Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut | perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.

Fon.: nəwlá (or.); newlá (occ.).

Etim.: derivat de neula, || || 1 i 2.

-Pensa, Biel, que la puta guerra m'ha neulat la casa i els camps. Ja no sé fer de pagès, creu-me: és massa sang per tornar a agafar l'aixada com no sigui per encertar-la al cap d'un traïdor -i en Galceran gairebé no s'adonava del que havia dit, però sabia que deia veritat per més que li dolia. (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 94.).

NICOTIANA - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

https://ca.wikipedia.org › wiki › Nicotiana

... l'ambaixador francès a Lisboa que importà a França al tabac de Virgínia el 1560. Nicotiana prové del francès nicotiane, nom culte del tabac.

Nicotiana

Li dóna flors del seu jardí, pèsols d'olor, nicotiana, clavells, flors de mostassa i boques de conill. I també enciam, quan és el temps, i raves, pastanagues i faves. I també pots de melmelada de baies o de ruibarbre confitat. Una vegada, un joc de tovallonets de te amb les puntes brodades; una altra vegada, un sobretaula de ganxet amb un centre de punt reixat. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 18.].

NICTANTES

La nictantes també, sagrada flum, / que perfumant la nit tem el perfum;• i la clítia, el dubte entre molts sols, [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 73.].

NINADA f.

Feta pròpia de nins, d'infants; cast. niñada.

La vaig mirar atònita.

-Demanar-te que callis és saber de què parlem?

-Au, va, Ottavia! No em vinguis amb ninades! Com pots ignorar que el teu pare era un campieri?

Per què la vaig entendre? No ho sé.

[Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 355].

NIGUL m. (dial. mall.)

Núvol; cast. nube. S'en pujan com un nigul, Aguiló Poes. 36. Crestes de Lluch axecau-vos | de niguls d'argent vestides, Guiraud Poes. 7.

Refr.

—«Nigul geperut, va net i du brut» (Mall.).

Fon.: niɣúɫ (mall.).

Intens.: nigulàs, nigulet, nigulot.

Etim.: format per regressió damunt formes com nigulada, nigulat, que són deformacions dialectals de nuvolada i nuvolat.

Des d'aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se, i la punta d'agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.(Carme Riera. Ted eix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg.31.).

NODÓS, -OSA adj.

Que té nodes o nusos; cast. nudoso. Labis grossos e durs, nodosos, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 6.

Etim.: pres del llatí nodōsum, mat. sign.

Nodoses

Hi havia un caminoi ple d'arbustos que baixava pel costat d'aquella selva, enmig de la columnata de soques velles i nodoses i l'arcada de les branques. El vaig seguir, esperant que aviat arribaria a la casa, però s'allargava més i més, els seus giravolts em portaven cada vegada més lluny: no hi havia cap senyal visible d'una residència ni d'un parc. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 469.].

NOGAT

Pasta de farina, mel i nous, cuita al forn (Fabra Dicc. Gen.). Tots aquests fruyts... si són cuyts ab mel o ab çucre, axí com a pinyonat o nogat, són menys nohiblas que en altre manera, Arn. Vil. ii, 235. L'ascolà vuy s'a menyat hun toxó ab bon noguat, Canç. Nad. 125. Varen menjar un bocí i beure un gotet de nogat, Massó Croq. 32.

Vaig conèixer la vila molt aviat. Tots els barris. De la torre de Narbona fins a la pujada de Sant Martin, de la casa de Diana de Poitiers a la col·legial Santa Creu. Vaig conèixer la llibreria Baume i totes les botigues de nogat: France‑Nougat, Chabert, Guillot... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 126.).

Nogats

Quedava promès. La vida, vaja! Res en comú amb l'Àfrica decorticada de les agències i dels monuments, dels ferrocarrils i dels nogats. Ah, no! Anàvem a veure-la en el seu suc, la veritable Africa! Nos altres, els passatgers buidaampolles de l'Amiral Bragueton. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 127.].

NOGUES

S'autoconvidà a casa dels avis. Fou la primera decepció que m'ocasionà. Va passar cinc clics a Nils i ni va portar un trist pastís. Res. Ni sous ni nogues. Va insistir perquè el dugués a Cotlliure, on es va recollir davant la tomba de Machado com a bon espanyol. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 335.).

Exercia els seus talents amb quatre professors del contingent, pagats amb sous i nogues. De talla mitjana tirant més cap avall, els cabells rossos molt clars, uns ulls molt dolços, bigotis tímids. Quan havia ximat un xic massa, el professor Schwob em revelava intimitats. Cada cop que esmentàvem una dona bonita, sempre demanava amb una inquietud real. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 339.).

NOÏBLE adj.

Nociu. No serà noïble ço que les gents ne diran, Llull Blanq. 7. Totes coses nohibles foragitava, doc. a. 1380 (BABL, x, 126). Qui pot saber quant al món est noïble, Ausiàs March cxii. Tal volta l'ombra mateixa te pot ser noïble,Riber Geòrg. 13.

Etim.: del llatí nocibĭle, mat. sign.

Sia'ns lícit tallar la branca corcada, enterrar el gastament, menyspreuar l'esforç fallit, suprimir el detall evidentment inútil o noïble a la sanitat i bellesa del conjunt -és dir, fallar sobre lo realitzat—, mes guardant-nos d'interdir el pas a manifestacions futures o de confondre lo essencial amb lo accessori, la causa amb l'efecte, renegant de la poesia pel poetastre, del matrimoni per la dona xorca. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 179.).

NOLER

Noler

El voler, és a dir, la capacitat de decisió, de llibertat i d'acció, obsessiona l'home i, fet i fet, el desborda. El voler conté sempre una desmesura i topa sempre amb la realitat. Topa amb tot el que no és ell i topa amb ell mateix. Voler i noler, és a dir, no voler, així, formen unitat. Voler sense limitacions porta a la renúncia. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 406.).

NOMIA

Vaig donar-i compte de tot el que desitjà saber i en canvi jo vaig ser incapaç de convèncer-la que em digués què nomia i em mostràs el rostre, membres i

cos que jo havia omplert de besades deleroses i acaronat amb excitant desassossec.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN:

84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 25.).

"NONSENSE" en llengua espanyola veure enllaç a viquipèdia traducció al català: SENSE SENTIT

Durant anys, aquesta pàgina de cartes deis lectors de La Vanguardia va parlar un cop i un altre d'aquell «ocell misteriós que sobrevola Barcelona». Va ser un exemple esplèndid d'aquella tradició epistolar d'arrel britànica que consisteix a obrir un grandíssim debat per coses habitualment considerades nímies, gairebé nonsenses. Hi va haver d'altres debats per l'estil, però, juntament amb el deis mitjons de rombes i el de la forma de col·locar el rotlle de paper higiènic al porta-rotllos, el de l'ocell misteriós va ser un deis més celebrats, i encara ara es recorda amb afecte. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 79).

NORAI m., nàut.

Columna o anella de ferro fixa en terra per a fermar-hi les amarres de les embarcacions; cast. noray. De fer... norays ab què's puxan normetjar les fustes, doc. a. 1443 (Hist. Sóller, i, 67). Donaren fondo a s'escà de sa Torre y s'amarraren a un noray, Roq. 31.

|| Nom de lloc de la Cala de la Clota (L'Escala). Norais: lloc del port de Sóller, segons el mapa del cardenal Despuig.

Fon.: nuɾáј (or., Sóller, men.); noɾáј (val., mall.).

Norai

L'ombra, sempre esperada, s'endinsava pel passadís, l'ocupava tot sencer, prenia forma en un cos vermell d'home que arribava a la porta del dormitori; ella amagava una pistola sota el coixí descarregava un seguit de trets sobre el cos, però era l'ombra, finalment, la que seguia avançant cap al llit: «No me mates, nenica, no me mates», tot el no-cos de don Goyo, el pare, era una queixa i un prec, mentre del fons del menjador, compassat al grinyol d'un balancí, arribava el riure enfollit de la mare, Prudència. L'endemà, l'Angustias de divuit anys va emprendre l'odissea de tornar a casa amb el desig de tro-bar un tenderol humil on aixoplugar-se —o potser era un norai, allò que li calia. El matrimoni amb el Boni no va funcionar, i la mentidera memòria va recórrer a les desaparegudes cartes de l'aviador per fantasiejar uns amors frustrats. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 49.).

L'havia trobat fumant, amb la cama dreta recolzada en un norai, al peu de la passarel·la. S'havien abraçat i el seu antic rival d'internat li havia fet broma temptant-lo una última vegada.(Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs. Pàg. 261.).

A la platja la coneixien tant com al venedor de cocos... de tant veure-la traginar el seu fardellam... A dins hi duia brodats, «pa trons», treballs de ganxet i fins i tot planxes... Hauria venut ronyons, pells de conill, qualsevol cosa perquè passéssim aquells dos mesos.

Quan fèiem feina també evitàvem el port, passar massa a la vora, per por dels norais i de les cordes, on és molt fàcil ensopegar. No hi ha lloc més traïdor. Si caus al llot, t'hi quedes aferrat, se't mengen els crancs, no et troben mai més... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 97.].

NOSOLOGIA f.

Estudi dedicat a classificar les malalties i observar-les en totes llurs circumstàncies; cast.nosología.

Etim.: compost de noso- i del gr. -λογία ‘tractat’.

Fa unes setmanes, Carreras va aparèixer en una mena de taula rodona, a Televisió Espanyola, amb tot de periodistes, algun dels quals va insinuar -si no recordo malament- que potser havia arribat el moment de dir prou a tota aquesta exaltació nosològica que s'ha creat al voltant de Carreras. (Quim Monzó, La maleta turca. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed., Barcelona, 1990. ISBN: 84-7727-053-8. 220 pp. Pp. 172-173.).

NOVENÇÀ, -ANA m. i f. i adj.

|| 1. Novell, principiant; que fa poc temps que fa una cosa, que exerceix un càrrec, etc. (Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. novel. «Com que el predicador era novençà, encara anava tot lligat». Vostè deu ser novensà en l'empleo, Vilanova Obres, xi,123.

|| 2. Primerenc, acabat de produir; produït a primera hora, als primers temps (Lluçanès, Barc.); cast. primerizo, tempranero. Una almosta de mandonguilles ab escalunyes novensanes, Vilanova Obres, xi, 237. Ab los novensans axeribiments de l'amor,Vilanova Obres, iv, 209.

|| 3. Casat de fresc; que està dins el primer any de matrimoni o que encara no ha tingut el primer fill (Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Tortosa, País Valencià). Feren molta de honor al Conestable e a la nouençana, Tirant, c. 205. No pens en bega... let dels meus pits, | yo novençana, | no pellicana, | plaer vull pendre, Spill 5081.Se tractave d'un matrimoni novençà, Pascual Tirado (BSCC, iii, 10).

|| 4. ant. Persona jove, núbil; cast. mancebo, muchacho. Guardau só joue delicat e nouençà, Vent. Pel. 19. Dones romanes... de fet vingueren | les ancianes | e novençanes | al Capitoli, Spill 7908.

Fon.: nuβənsá (or.); noβensá (occ., Maestrat, Val.); novensá (Cast., Al., Alcoi, Elx).

Var. form.: jovençà.

Etim.: d'un creuament de jovençà amb nou o novell.

Ja en el corredor, entre felicitació creua un "No s'acabava mai" relal amb un "Deixa que bese el nòvio d'Empar Ferrer, actriu. I a la pregunta d'una atabalada però perspicaç periodista del Levante contesta amb un " em trobe trist, em trobe vell, xiqueta torna a somriure, traïdor, el novençà de la Universitat de València.(Fuster, doctor, patint, art. El Temps, 1985, Vicent Martí. 20/05/2014, pàg. 32.).

Cada quart d'hora, un novençà s'aixecava per indicar ]'hora. «Il est huit heures et quart, il est huit heures et demi, il est neuf heures moins le quart etc.» El bizuth craies era encarregat de donar guixos als professors. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 90.).

NUMEN m.: cast. numen.

|| 1. Deitat dels pagans.

|| 2. Inspiració artística. Cerquen altres que es seu numen | s'esperit diví los rech, Roq. 10.

Etim.: pres del llatí numen, mat. sign.

Numen

Me'l vaig escoltar mentre donava el pit a la nena. Ell i la Carmen no s'acontentaven que jo residís a Nàpols, que ens veiéssim de tant en tant: em volien reintegrar al barri amb tots els honors, demanaven que complementés la Lila en qualitat de numen tutelar, pressionaven perquè actuéssim com divinitats, tot i que de vegades anéssim d'acord i d'altres estiguéssim enfrontades, que en qualsevol cas estiguéssim atentes als seus problemes. [Elena Ferrante. La nena perduda (Storia della bambina perduta,trad. C. Martínez). Debutxaca, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 9788418132452. 618 pàgs. Pàg. 270.].

NUMINÓS

numen / numinós. REL.

Allò numinós, terme (del llatí numen) introduït per Rudolf Otto, apareix com el singular estat de l'esperit que té consciència d'allò misteriós, terrible i sagrat, que inspira temor i constitueix un element fonamental de l'experiència religiosa. El numinós se singularitza com quelcom que és radicalment i absolutament diferent: l'absolutament altre que no s'assembla a res humà ni còsmic, davant el que l'home experimenta el sentiment de la seva radical inferioritat, de no ser més que una criatura (veure sagrat). (ENLLAÇ)

El símbol que dóna títol al llibre sembla a l'autor especial-ment significatiu, tot i que l'obra en conjunt no té potser un caràcter que el justifiqui prou, sobretot per a qui pensés en els textos estudiats per Moeller sota el títol Le silence de Dieu. Vull dir que si per El Callat podria pensar-se en una poesia predominantment dirigida cap al numinós, l'esperit que batega en molts poemes del llibre sembla més aviat decantat a la terra. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 77.).

Numinós

El numinós no és només aterridor. És també la bellesa serena, transparent. La transparència. Per a l'evolucionista el passat no pot interessar com a model; el passat només representa el residu, el rastre... (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 138.).

1. NUU m.:

V. nus.

2. NUU f. ant.

Núvol; cast. nube. Vendrà en les nuus ab los àngels del cel, Llull Doctr. Puer., c. 12. Ja se obren les nuus e n'ix pluja, Llull Sta. Mar. 58. Vaeren una nuu en semblança de foch, Muntaner Cròn., c. 206. Per què lo levant tira les nuus plujoses, Metge Somni iv. En l'ayre, allí on són les nuus, Sermons SVF, i, 52. Dins la concavitat de una nuu espessa, Alegre Transf. 43.

Etim.: del llatí nūbe, ‘núvol’.

3. NUU, NUA adj.:

V. nu, art. 3.

Va formar una nuu -que se'm disculpi el mot, tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de seguida es comprovarà, va esdevenir, per prodigi únic, ardentment femella -que era la reproducció exacta de tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 35.).

NYAFEGÓS, -OSA adj.

Brut, ple de taques (Tortosa).

Encara retrunyia l'última campanada quan el doctor Volpi va obrir la porta. Et va mirar aclucant els ulls, amb el front arrufat i les ulleres a la punta del nas. Portava una bata de seda nyafegosa i els cabells despentinats li formaven una aurèola grisenca al voltant del cap. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 229.).

1. NYAM m.

Planta de diferents espècies del gènere Dioscorea, procedent de la Xina i del Japó, cultivada en els països càlids (Cuba, Guinea, etc.) per aprofitar els seus tubercles comestibles, rics en fècula; cast. ñame.

2. NYAM m.

Menjar, en el llenguatge infantil (Empordà, Mall., Men.). «Mira que n'hi ha, de nyam!»«Vine, faràs nyam»: vine, menjaràs.

Fon.: ɲám (or., bal.).

Etim.: onomatopeia de l'acció de masticar.

3. NYAM

forma dialectal i vulgarisme, per veiam (Val., Alcoi, Benissa, Ontinyent); cast. a ver.

Quan es van queixar que haurien preferit puré de nyam amb estofat de verdures i peix sec, vaig ignorar la mirada de l'Akin. Qualsevol altre dia hauria tornat á la cuina per aixafar nyam. [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 147.].

Nyam (enllaç)

NYÀMERA

La nyàmera (nyama), pataca (de pala, de canya o petorrera), patatxo, patata de canya o batata de la Noguera, topinàmbur o heliant (Helianthus tuberosus) és una planta conreada pel seu tubercle que pertany al mateix gènere que el gira-sol (Helianthus). A Catalunya està classificada com a espècie invasora. (Viquipèdia)

Hi ha la cinta de la Légion d'Honneur enganxada amb cola a sota d'una fotografia borrosa i una recepta molt pulcra de creps de fajol. A sota de la foto, hi ha escrit amb llapis vermell: «Recordeu-vos d'arrencar les nyàmeres. Ha! Ha! Ha!» [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 15.].

NYAPA f.

|| 1. Taca (Aguiló Dicc.).

|| 2. Fam, en l'argot estudiantesc (Saura Dicc.); cast. moros.

|| 3. Marca o escut d'una porta (en l'argot dels malfactors). L'espasista és el que fa les claus, però abans necessita la nyapa (motllo de l'escut) del pet (pany),Vallmitjana Crimin. 30.

Fon.: ɲápə (Barc.).

I els caps dels caps... No s'apliquen les lleis, només importa treure'n nyapa i la força bruta. La gent petita és la més indefensa, un animal al bosc està més protegit. Al vostre país el bosc protegeix els animals; al nostre, les muntanyes. (Calla.) La major part de la meva vida l'he passada sota el règim socialista, ara recordo fins a quin punt idealitzàvem l'home.[Aleksiévitx, Svetlana. Temps de segona mà. La fi de l'home roig (Time: Segond and. Trad. M. Rebón). Ed. Raig Verd, 1ª ed. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-943854-6-9. 542 pàgs. Pàg. 444.].

NYAUFAR v. tr.

Esclafar una cosa no dura (Ross., Garrotxa, Empordà, Plana de Vic, Gironella, Solsona, Ribera del Flamisell); cast. chafar. Tretes les arnes, traslladen la mel a casa, on de seguida la fan ben nyaufada amb les mans, Violant Tragí 33.

Fon.: ɲəwfá (pir-or., or.).

N'haig d'agafar un altre. Miracle! Encara hi és, el cotxe! Exactament el seu, la mateixa color, el mateix taller d'origen a Vaulxen-Velin, però hi ha una xifra de diferència. Aquest, per altra banda, está més nyaufat que una tartana. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 397.).

NYÈBIT m.

|| 1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.

|| 2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, Bagà); cast. mequetrefe, petimetre.

|| 3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso.

|| 4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.

|| 5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo.

|| 6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.).

|| 7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).

Fon.: ɲέβit (or., occ.).

Etim.: incerta. Wagner Argot 75 relaciona aquest mot amb el fr. nepe, nèpe, ‘espècie de lladregot jueu’; Sainéan relaciona aquesta forma amb el mot fr. nièpe ‘vespa’.

— ¿Per què no se m'haurà acudit res millor que adreçar-me de tal manera a desconeguts? Podria ser un impostor, un nyèbit o un malearal: no saben res de mi... Potser és això el que sóc!» [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 119.].

NYEU-NYEU o NYAU-NYAU

|| 1. m. Onomatopeia del parlar gemegós i nasal, com de persona pidolaire o hipòcrita. «Tot el dia me véns a fer nyeu-nyeu».

|| 2. m. i f. i adj. Persona aparentment retreta, gata maula, hipòcrita (or., occ., bal.); cast. gatamaula. «Na Joana és una nyeu-nyeu; no te'n fiïs!»«Sempre la veus tota nyeu-nyeu, i no la fa si no pot!»En el posat de mosca morta, en son parlar de nyau-nyau, Oller Esc. pobr. 9. Li digué que era una nyeu-nyeu que no procurava més que per a ella, Víct. Cat., Cayres 225. M'agrada la vostra gosadia, tot fent la nyeu-nyeu!, Carner Preu, ii, 175.

Fon.: ɲɛwɲέw (or., occ., bal.); ɲawɲáw (or., occ.).

Però tot això no havia existit. I els tramvies, els mateixos tramvies grocs i pàl·lids, anaven escampant la seva nyeunyeu metàl1ica, fins i tot en ple estiu del zoo t, mentre la Maria del Carme i jo, lluny d'aquella Leipzig, complíem un desig molt antic de Carlov. (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 98.).

1. NYIC m.,

onomatopeia del crit d'un gos quan el fereixen, d'un porc quan l'encalcen, etc. «A Campos, per tocar l'orgue, | posen dos porcs dins un sac; | un fa nyic, s'altre fa nyac, | i s'avenen com un rellotge» (cançó pop. Mall.).

2. NYIC, NYIGA (o nyica). adj.

|| 1. Migrat, revellit (Mall.); cast. raquítico. Vaja unes coques més nyiques, Ignor. 10.

|| 2. Malsofrit, irritat (Mall., Eiv.); cast. malhumorado. Si qualque nyich raons enfloca, Penya Poes. 150.

|| 3. Cric, avar (Manacor); cast. mezquino. Cap a una altra casa que no sien tan nyics i que no se fassen dolents per sa misèria d'una panada, Alcover Cont. 246.

Refr.

—«A dona nyiga, da-li corda fins que riga»: recomana no fer el contrari a una dona cridanera, sinó anar-li per les seves (Es Capdellà).

Fon.: ɲík (Mall., Eiv.).

Etim.: V. nic.

1. NYEC m.

Peix malmenat per l'acumulació excessiva de peixos dins la barca (St. Feliu de G.).

2. NYEC m.

|| 1. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altre animal que produeix un crit semblant. No havien sentit un nyec d'oca, Víct. Cat., Ombr. 23.

|| 2. Criatura molt petita (Castellciutat, ap. Griera Tr.).

|| 3. Fer nyec: morir-se (BDC, xvii, 117).

|| 4. No fer nyec: no agafar res en caçar. «Avui no hem fet nyec».

Fon.: ɲέk (or., bal.).

Abans del canvi, a l'oliva, recordo una Joana còmplice i loquaç, sempre nyic i nyec amb la tieta. Però era un nyic i nyec enjogassat, com quan la provocava amb històries d'institut uncensored. La dona es posava les mans al cap: Joana, que hi ha la xiqueta, doooona. I la xiqueta, als onze anys, als dotze, als tretze, sempre era jo, rient per davall del nas.(Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 62.).

I quan fugirien de la foscor en què es quedaven quan Larch tancava la porta, quan ja no sentien més els nyic-nyics de les sabates de la infermera Echaa i de la infermera Angela en retirada? [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 76.].

Que amb el fill no havien parlat mai de res de tot allò fins aleshores, i que ell ho atribuïa al nyic nyic de l'Elvira, que només pensa en els diners. Jo u deia: És estrany, sent filla d'un pare com el seu. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 165.).

NYEQUI

Ara es fa l'innocent, aquest. Quan n'hi ha un de difunt pel mig no podem presentar-nos amb una mà al davant i una al darrere. Serà possible? Amb un ànec que encara ens fa nyequi, calentó i tot, aquí dins! Amb un cadàver de cos present, per entendre'ns. La vida és un do, ho pot veure a qualsevol documental! (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 17.).

NYEU-NYEU o NYAU-NYAU

|| 1. m. Onomatopeia del parlar gemegós i nasal, com de persona pidolaire o hipòcrita. «Tot el dia me véns a fer nyeu-nyeu».

Fon.: ɲɛwɲέw (or., occ., bal.); ɲawɲáw (or., occ.).

Per sa mogiqueria cançonera i sa cara fresca i grassona, sempre blavosa del pas del rasor, li deien el Sagristà; i eren son aire tan nyeu-nyeu i d’home de bé, que an el sagristà tothom li hauria donat l'hòstia sense confessar-lo. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 144.).

A l'administrador -arqueòleg casolà- que va intentar aquietar-la, envià a passeig dient-li que si es cuidés tant de lo que calia com de comprar desferres i coses arnades, no passaria que passava; a la cuinera li retragué el brou salat que li via fet un mes enrera, a la cambrera jove l’amenaçà amb tirar-la al carrer per respostejadora, i a la Glòria, la cambrera gran, li digué que era una nyeu-nyeu que no curava més que per a ella. — Ah! si jo em pogués valdre!... Ah si Déu no n'hagués donat aquest gran càstig!...(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 307.).

«És la cultura i la intel·ligència destil·lades», es va enganyar Zeus, força cansat de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. «Casem-nos-hi.» Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 24.).

1. NYICRIS

Expressió que té el mateix significat que nyècalis (Olot). «Dona'm el rellotge.—Nyicris!» (=no te'l vull donar).

2. NYICRIS m. i f. i adj.

|| 1. Persona desnerida, raquítica; magre i mancat de vitalitat (pir-or., or., occ., bal.).Que et penses que sóc un nyicris?, Roger Pera 33.

|| 2. Poc menjador; menjamiques (Garrotxa). «Que ets nyicris! Sembla que mastegues fils» (Olot).

|| 3. m. Planta de l'espècie Muscari comosum (Vayreda Flór. 433).

Fon.: ɲíkɾis (or., occ., bal.).

Var. form.: nyíqueris.

Consideraven els oficials que havien rebut un tracte favorable de la República una colla de lacais dels jueus, maçons i comunistes, uns nyicris que només volien complaure les masses. (Paul Preston, L'Holocaust espanyol. Ed. Base, Barcelona, 3ª ed. 2012. ISBN: 978-84-15267-23-2. 908 pp. P. 85).

A més, és Púnica nació d'Orient que disposa d'una força semblant a un exèrcit, el qual, si més no en part, també estarà a la nostra disposició. D'eixam afegir, i acabo, que és més fàcil tractar amb un únic monarca fort que se sent segur en la seva posició que no pas amb mitja dotzena de mandataris nyicris desprotegits. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 156-157.].

Però fixa't bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista d'algun premi de molts que ni hi ha a Lavinia o altres topants d'Alfaranja i Konilòsia. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 120.).

-Abans de dir al cargol que és un nyicris, lliga't casa teva a 1'esquena i carrega-la amunt i avall una setmana -vaig replicar. [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 298.].

No arribava, ni de bon tros, al nivell del meu cosí Bezsonov però, almenys, era alt i fort. En Yann Bretel, capità i porter de l'equip baixet i nyicris, amb prou feines hauria pogut estossinar un canari en un combat lleial. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 201.).

El nyicris i peculiar Noah s'havia enganxat a en Ferguson la primera setmana, nerviós i insegur, sens dubte esperant que allí el burxés o l'insultés, però l'atac no es va materialitzar mai, i aviat va comentar a tranquil·litzar-se, i es va fer amic d'altres nens, va fer cargolar de riure els companys de cabana amb les seves imitacions d'Alfred E. Neuman i fins i tot (en Ferguson es va quedar de pedra) es va posar moreno. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 109.].

En Rufus només tenia vint-i-sis o vint-i-set anys. Física ment, semblava un ésser exòtic vingut d'un altre planeta, i amb el seu cap petit i perfecte, el seu rostre de color de mel i els seus braços i cames llargs i prims, era la viva imatge d'un nyicris, d'un figaflor, d'un faldilletes. [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 228.].

Nyicris

-La Jane no és tan nyicris com us penseu -deia, resisteix el vent de la muntanya, els xàfecs i quatre flocs de neu tan bé com qualsevol de nosaltres. Té una constitució forta i sana, més adequada a suportar els canvis de clima que persones més robustes. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 433.].

NYINYOL m.:

V. llinyol.

LLINYOL (i dialectalment ginyol i nyinyol). m.

|| 1. Cordill o fil fort; cast. bramante, cordel. Enviam an Berenguer Vives a Tàrrega a linyol a ops de les balestes, doc. a. 1352 (Est. Univ. x, 127). Per once liures de linyol o fil de cànem qui són entrats en cusir e fer les dites faxes, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles de les sabates (or., occ., val.); cast. cabo.

|| 2. Fil per a pescar amb ham (or., occ.); cast. sedal. Oh vella malvada, ja creus veure'm a l'extrem del teu llinyol!, Ruyra E-Ch 30.

|| 3. Llacera per a caçar (mall.); cast. oncejera. Que nigú cas cunills... ab linyols ni ab fura, doc. a. 1603 (Hist. Sóller, i, 361). Li va parà un ginyol, Ignor. 27.

|| 4. Raig prim de vi (Montseny); cast. chorro. Apretà entre ses mans la bóta cuirosa i enfilà un nyinyol de cinc minuts sense respirar, Busquets Montseny 18.

Fon.: ʎiɲɔ̞́ɫ (Val.); ɲiɲɔ́ɫ (or., occ., val., men., eiv.); ʒiɲɔ̞́ɫ (mall.).

Etim.: de llinyola, per masculinització.

Abans, els sabaters els coneixíem personalment, i vèiem els fadrins com feien anar el tirapeu, el nyinyol i l'alena, així com podíem triar la pell i la sola. Ara, els sabaters són uns éssers invisibles, com certs monarques asiàtics i la nostra relació amb la gent de ”forma” es contreu a les simpàtiques i gentils venedores abillades de negre que, carregades de paciència, ens van emprovant calçats i més calçats fins que, per no amoïnar-les més, ens quedem el que, de segur, ens anirà més malament i a l'encarregada de la caixa. Molt sovint, dins la capsa de cartó que conté les sabates hi trobem un calçador o un joc de cordons, obsequi de l'inconegut sabater. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 129.).

1. NYORA f.

Palet de riera; cast. guija. Són oripell | de brut estany, | portes de bany | e de riu nyores, | són cantimplores, Spill 7796.

2. NYORA f.

Pebre coent (Crevillent, Novelda, Guardamar); cast. guindilla.

Fon.: ɲɔ̞́ɾa (Crevillent); ɲɔ̞́ɾɔ̞ (Novelda, Guardamar).

Pebre roent (procedència de la imatge: enllaç)

(...) i el pallús diu al Gabriel que digui al seu pare que s'obri un compte corrent a l'oficina bancària per tal de merèixer el termini de gràcia que demana, en sap de sobra que al seu pare tant se li'n refot, l'opinió del pixatinters, que el Boni, amb una conyeta i un som-riure d'orella a orella, es fotrà el director de la sucursal del Banc Central a la butxaca, i que ja obrirà el compte corrent quan passi pels nassos; però ell, el Gabriel, no sap fer la gara-gara vermell com una nyora, se'n va cua entre cames com si tothom l'estigués mirant, perquè la veu menyspreadora d'un cabrit rabassut i lleig, amb bigoti franquista, li ha recordat la seva inferioritat, li ha significat que els grans sempre poden donar pel sac als petits mentre els obliguen a entrar en la vida igual que ell surt, escorregut, per la porta de l'oficina del carrer de la Creu. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 38.).