I
IÈRGOLA
Quedaven enlluernats per les flames Vives que un cop enceses feien les ièrgoles. La llum de la era un esclat en plena foscor. La teia que es feia amb l'escorça externa del bedoll enrotllada sobre si mateixa ofuscava la vista dels ocells amb una llum massa viva perquè els seus delicats ulls la poguessin resistir. La ièrgola il·luminava la fosca nit hivernal en el cor del bosc, quan els homes s'enduien els ous dels nius buits i els ocells, indefensos, no podien aixecar el vol i queien estabornits pels cops secs i precisos dels garrots. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 118).
IGNAR, -ARA adj.
Molt ignorant; cast. ignaro.
Etim.: pres del llatí ignārus, mat. sign.
Jo tinc bons pensaments, d’altres bons mots per dir / com un clergue ignar, encara dic «Amén» / a tots els himnes que el talent sap confegir / amb ploma refinada i aspecte resplendent. [William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 213.)].
...clergue ignar (procedència de la imatge: enllaç)
ILLADA f.
Regió lateral del cos compresa entre les costelles falses i els ossos de la pelvis; cast. ijada, ijar. Encara'n mès bé mig palm per la hillada del cavall, Muntaner Cròn., c. 192. Grossa vapor | de lur fredor | dins engendrada | en la yllada,Spill 9637. No sagneu lo cauall molt joue..., e en especial de les illades, car no ha res tant los fasa peteyadors, Flos medic. 20 vo. Mal d'illada: còlic miserere. Un mal d'illada et pogués tòrcer, Caseponce Faules 19.
Loc.
—Parlar per les illades: parlar contínuament o amb excés (val.).
Fon.: iʎáðə (pir-or., or., bal.); iʎáðɛ, iʎáða (occ.); iʎá (val.).
Etim.: del llatí vulgar *iliāta, mat. sign., derivat de ilĭa, mat. sign.
-A la placa, orellut! Hec! Em fa gràcia, això. M'agraden, aquestes històries!
El comptable s'enfonsava un dit a la illada, llavors aixecava un peu: «Hec!» (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 37.).
De la punta del recolzador penjava una mà llarga que es contreia en una illada d'un cavall estremint per espantar les mosques. [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 14.].
IMMARCESCIBLE adj.
Que no es pot marcir; cast. inmarcesible. I jo sento gronxar-se a ma besada | roses immarcescibles en son pit, Carner Ofrena 75.
Fon.: imməɾsəsíbblə (Barc., Palma); immaɾsesíβle (Val.).
Etim.: pres del llatí immarcescibĭle, mat. sign.
Els genolls li tremolaven. I l'eterna rancúnia de tot oficial subaltern envers els alts senyors de l'Estat Major que no saben un borrall de l'amargor de la pràctica real va dictar al jove lloctinent l'acció que havia d'imprimir el seu nom, de manera immarcescible, a la histèria del seu regiment. [Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 12.].
IMMISCIBILITAT f.
Qualitat d'immiscible.
IMMISCIBLE adj.
Immesclable.
Etim.: del llatí immiscibĭle, mat. sign.
IMMESCLABLE adj.
Que no es pot mesclar; cast. inmezclable.
A més de les lletres gregues, vaig trobar un total de set creus bellíssimes, cadascuna completament diferent de les altres: de forma llatina, a la part interior de l'avantbraç dret, i de faiçó llatina immissa (amb el travesser curt a la meitat del pal) a l'esquerre; a l'esquena, una creu esbrancada (de troncs) sobre les vèrtebres cervicals, una altra, nansada egípcia, sobre les dorsals, i una última, forcada, sobre les lumbars. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 34.].
IMPULSIÓ
De tota manera, vacil·lava i no acabava de decidir-se; «esperava una impulsió». Entretant l'estació s'apropava, però la impulsió no venia.
En aquella estació, el tren s'hi aturava quaranta mi nuts per tal que els viatgers poguessin dinar. [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 229].
INCONSÚTIL adj.
Teixit d'una peça, sense costura; cast. inconsútil. La túnica inconsútil de Jesucrist fou a la sort jugada, Verdaguer Montseny 67.
Etim.: pres del llatí inconsutĭle, mat. sign.
N'ha tret un article que tractava el tema. He pensat que, a la seva manera, també mirava de ser rigorosa, com jo. Amb la diferència que ella buscava rigor en temes aeris, inconsútils. (Gaspar Hernández. El silenci. Ed. Destino, 2ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-9710-103-5. 222 pàgs. Pàg. 105.).
INDESINENTER
És una paraula que Espriu fa servir per expressar el sentit de continuïtat. Un adverbi llatí que vol dir sense mai aturar-se, i és un dels seus poemes més magnífics i el compromís perquè el que ha de persistir no canviï mai. L'ànima d'aquest país s'ha construït gràcies a la continuïtat. (Carles Duarte) (Quins mots salvaria? Molts dels mots salvats per les setanta personalitats que ha consultat El Punt Avui tenen una significació ètica i de valors humans. Els sons onomatopeics també fan seductores les paraules. Un valor del mot salvat és el suggeriment d'allò viscut. Jaume Vidal, article El Punt Avui, 23/04/13.).
INESCAIENT adj.
Que no escau; no escaient; cast. inoportuno.
Ara, en canvi, en Jaume se n'ha anat, tot justa les portes de la vellesa i accepto el fet amb una conformació estoica inescaient, com si la nostra amistat no fos afectada per l'abisme que s'ha obert entre nosaltres. Som estranys, pura paradoxa... (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 129.).
INEXHAUST, -AUSTA adj.
No exhaust. cast. inagotado. Encara axequen ses ares inexhaustes... el fum dels holocaustes, Oliver Obres, i, 107. Les ones lleugeres on encara jugava l'inexausta pedreria que caigué dels cabells de l'Afrodita, Carner Monj.27.
Fon.: inəgzáwst (Barc.); ineksáwst (València); inəʣáwst (Palma).
Etim.: pres del llatí inexhaustum, mat. sign.
Inexhausta
Wulfila era tot allò que Wortigern ja no podia ser: energia inexhausta, potència del braç i rapidesa fulminant de la ment. Era ja gairebé la prolongació física de la seva ànsia de domini fins al punt que ja ni tan sols no li calia donar-li ordres. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 365.].
INFANTINA f.
Infanteta; nena filla de rei; cast. infantita. Y'l senyor rey y la regina | y'l senescal y l'infantina, Oliver Obres, i, 225.
En un racó fosc i apartat hi havia Maria Pàvlona dient coses a una nena de cabells rossos molt clars que no callava mai, amb la seva delitosa veu infantina. (Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 478.).
La feia riure explicant-li la meua estada a Bruay-enArtois. Ella m'acusava bromejant de les pitjors tares... M'ensenyava els llibres que m'havia guardat: una enciclopédia infantina de l'Indoxina, alguna novel•la d'Emmanuel Robles. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 186.).
INFATUAR v. tr.
Fer esdevenir fatu; envanir en un alt grau; refl., Envanir-se molt; cast. infatuar. Però el bon dimoni content s'infatua i mostra la cua, Caimari Edif. 47.
Fon.: iɱfətuá (Barc., Palma); iɱfatuáɾ (Val.).
Etim.: pres del llatí infatuare, mat. sign.
¿Com no hauria de cometre errors greus un home tan infatuat? [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 241.]
Conspiració. Magna conspiració contra tota mena de matís. Innoble recerca del discurs perdut. Sòrdid bàsquet de fer passar les idees per l'adreçador. Tèrbol maneig deis conceptes per fer-ne trivials preceptes. ¿És aquí on la seva infatuació de la política s'acaba? ¿És això, en definitiva, el que el revolta i escandalitza? (Xavier Rubert de Ventós. El cortesà i el seu fantasma. Ed. Destina, 1ª ed. Barcelona, 199. ISBN: 84-233-2034-0. 246 pàgs. Pàg. 108.)
D'aquell quadern negre, de més de cinc anys, la seva Kitej particular ressorgia, infrangible. Una vegada més, Nil experimentava que el temps no existeix: per al seu cor, per a la seva ment, per als seus sentits, aquell final d'estiu de feia cinc anys era tan actual com el que havia pogut viure els darrers dies, amb Laure i Anne-Geneviève. Només un sol gest -posar els ulls en aquells quaderns antics-, i li era restituït el perfum únic dels seus amors amb Angiolina, la seva parella era reconstituïda, els ossos en pols revestits de carn... «Espero la resurrecció dels morts i la vida del segle que vindrà.» [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 190.].
INFORMITAT f.
Qualitat d'informe; manca de forma ben definida; cast. informidad.
Etim.: pres del llatí informĭtāte, mat. sign.
-Et proporciona un accés directe a la informitat de l'existència —deia, esforçant-se per no riure mentre imitava l'argot del seu passat acadèmic, un punt d'entrada únic a les caòtiques subestructures de l'univers. Et passes la nit voltant per la ciutat, i no saps mai on aniràs després. Un client puja al seient del darrere, et diu que el duguis a tal lloc i te n'hi vas. [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 37.].
INFRANGIBLE adj.
Que no es pot trencar; cast. infrangible. Sentia vibrar dura, infrangible, la corda del seu amor propi, Oller Hist. 167.
Les maneres de Veltxàninov eren desimboltes, ardides i fins gracioses, tot i el mal geni i la deixadesa que havia anat posant. I encara fins aleshores estava sadollat d'una infrangible i insolent confiança en ell mateix, fins a un punt que potser ni ell sospitava, tot i ésser un home no tan sols intel·ligent, sinó fins de vegades sensible, molt instruït, i posseir un talent indiscutible. [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 10].
INGRINYADOR
Cada dia veig que té més raó En Palmella; i no em digues que et fa fàstic i que és un ingrinyador i un gandul aqueix minyó. Lo que és, més espavilat que tots nosaltres i que no es deixarà pas xuclar la sang pels burguesos, pels enemics dels pobres treballadors, de les bèsties de càrrega. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 148).
INGURGUITAR
Durant vetllades a París o Nica, sovint me trobi amb antics khágneux. Com si haguéssim nascut i viscut en un país que ja no existeix evoquem de seguit el passat amb un cinisme rnelangiós (o una melangia cínica, depèn de la quantitat d'alcohol ingurgitat). Sovint, acabem de conèixer-nos, però, amb la prolixitat sentimental de ducs russos que enyoren els esplendors de la cort imperial, intercanviem noms d'amics perduts corra si fossin contrasenyes. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 281-282.).
INJUCCIÓ
El llibret del senyor Vetch fou fet a mans com un servei especial per a un senyor excèntric, la visita del qual havia estat un interludi jocós (per al o de treballadors que escoltaven) en un dia normal i corrent; i quan hi tornà al cap de tres setmanes per veure si ja estava enllestit, comprovà amb plaer que les seves injuncions havien estat acomplertes i fins i tot millorades. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 75.].
INLASSABLE adj.
Infatigable. I el braç més saborós de l'inlassable | martellar en l'enclusa, Riber Poes. 268.
Tot feia creure que s'havia acabat benauradament per Picàbia aquella vida faceciosa que només havia produït que mal, i que un punt i a part li havia posat davant no ves trajectòries damunt les quals s'escorreria segura la seva existència, com damunt riells els ferrocarrils inlassables. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 139.).
INSUCCÉS m.
Manca de succés; mal èxit (Fabra Dicc. Gen.).
Associï la ciutat de Bourg-en-Bresse amb el meu insuccés per aprendre noves llengües. Vaig arribar a Bourg pel setembre del 1988 estudiant el rus, idioma que encara no domini tants anys després. Hi vaig tornar pel febrer del 1990, enamorat del romanès, que encara xampurregi. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 447.).
INSTIL·LAR v. tr.
Tirar a poc a poc, de gota en gota, dins una cosa; cast. instilar. Lo fel de bou... mesclat ab such de porro y instillat en la orella, remou lo sibillar de la orella, Agustí Secr. 167.
Fon.: instiɫɫá (Barc., Palma); instiɫáɾ (Val.).
Etim.: pres del llatí instillare, mat. sign.
Malgrat la seua bonhomia, en Bayle, mestre a la vida civil, inquietava tothom, amb la seua cara devastada per grans, fins i tot els sergents que n'havien vist d'altres al Líban. Sense ser cruels els nostres superiors sabien instil·lar-nos una por constant. Una nit recordi que vaig mira:- un film per televisió. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 300.).
A les portes de Valença, apareixen les brues de xiprers, els camps d'espígol, una llum més clara que enjondre. La Provença ja s'instil·la en els cors i els paisatges. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 427.).
INTIMACIÓ f.
Acció i efecte d'intimar; cast. intimación. Feta la dita intimació o notifficació, doc. a. 1444 (Rev. Cat., iv, 455).
Var. form. vulgar: entimació (Enviant-li, per entimació eczecutiva, un reble bronidor, Galmés Flor 142).
-Però tinc l'honor de fer-vos observar, senyor mar quès, que no tenim cap seguretat de trobar el senyor Desroches demà, i si la intimació no arriba abans del migdia, el termini expirarà i... [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 158.].
INTUSSUSCEPCIÓ f.
Deposició de noves partícules de matèria formativa entre les que ja formen un cos organitzat, com en la creixença dels animals i plantes; cast. intususcepción.
Etim.: compost del llatí intus ‘dins’ i susceptiōne ‘recepció’.
La desventura i la malenconia són els intèrprets més eloqüents de l'amor, i es corresponen entre dos éssers que pateixen amb una velocitat increïble. Entre ells la mira la intima i la intussuscepció de coses i d'idees són com pletes i justes. Per això la violència del xoc que va rebre la marquesa li va fer veure tots els perills del futur. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 65.].
INXA f.
|| 1. Estella petita; esquerdill (Empordà, Gir., La Selva, Lluçanès, Pla de Bages, Costa de Llevant); cast. astilla. «Una inxa de canya». «Fregant la taula se m'ha clavat una inxa». a) fig. Demostrava bé que alguna inxa li punyia a dins, Genís Narr. 105.—b) Empelt d'inxa: empelt fet amb una llenqueta de llenya. Empelte's ab ell mateix d'abril o de maig, ab inxa o de canó, Agustí Secr. 45.
|| 2. Llengüeta d'un instrument de vent; cast. lengüeta.
|| 3. fig. Malvolença, irritació contra algú (Mall., Men.); cast. rencilla. Moure inxes: provocar renyines (Men.). Dur-se inxes: portar-se mútuament mala voluntat (Mall.). a) Tenir algú de cap d'inxa: tenir-li malvolença (Empordà).
Fon.: íɲʃə (or., bal.).
Etim.: probablement del llatí infŭla, ‘posteta llarguera’.
Per sort, no en falta cap inxa, les dues parts encaixen mil·limètricament, i la senyora Adélalde de Franca, fos qui fos, ja pot respirar tranquil·la. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 13.).
Es van apagar, en la foscor, totes les reverberacions de la porcellana, l'empremta de la sordina «Oro de ley...», l'empremta, sota la closca, pels replecs intestiosos de la memòria, de la llum sobre el blanc i els daurats filiformes, la fòvea nubífera i l'anseta de fantasia que pendulava d'una mà de nacre, postissa, talment un encenser, un branquilló rabdomàntic, el passamanet ponçó sota el faldellí de la nina, en fi.... La tenebra engolia en la mateixa aigüera, en la mateixa, una inxa de porcellana i el comptable. El senyor Pepet plorava. (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 47.).
IODLAVEN (ALIRET del Tirol p.ex.)
Iodlaven
El doctor Wyfold s’avergonyí d'ell mateix en adonar-se del que estava pensant. Reggie era un bon noi, summament honrat. Devia haver-se enamorat follament; però, en tot cas, havia de ser un amor cast. El Tirol era el país de les coses xocants. A Londres havien projectat moltes pel·lícules i representat una sèrie d'obres de teatre plenes de minyons amb calces curtes que feien alarits i iodlaven, i de noietes amb davantals blancs que cantaven Salzkammergut. Tot plegat era molt bonic, però la vida en un xalet tirolès era una cosa molt més seriosa que no pas donar se cops a les cuixes amb la mà plana i saltar com cabres salvatges. Els pagesos austríacs, tal com el doctor Wyfold els havia vistos, eren una gent colrada pel sol i pel vent, amb el cap cot de tant de lluitar aferrissadament amb una terra ingrata. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 240.].
IRREFRAGABLE adj.
Que no es pot contrarestar; cast. irrefragable. Ab saber irreffragable, Pero Martínez 132.
Fon.: irəfɾəɣábblə (Barc., Mall.); irefɾaɣáβle (Val.).
Etim.: pres del llatí irrefragabĭle, mat. sign.
La ciència, si es veritablement digna d'aquest nom, s'ocupa del descobriment de les lleis que regeixen la naturalesa, i així el seu ajut ha de ser de la major importància. Una irrefragable prova d'aquesta veritat la tenim en el que ha passat a Europa tres segles ençà. [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, Barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 289.].
-Senyor professor, em perdonarà que interrompi el curs del vostre curs. Quan una ha llegit el pensament del gran Hegel, ens apareix una apoda irrefragable. Com és possible formular l'inici de l'àtom d'un pensament autònom? (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 234.).
IRREMESIBLE
Que no es pot perdonar per ser molt greu.
Amb la punta dels dits, temorosament, Nil acaricia el pany on, cada matí, Véronique enfonsa la seva clau per agafar les cartes. La darrera carta que Nil li va escriure, a casa la seva mare, Véronique la hi va tornar sense obrir, després de ratllar el seu nom amb una ploma irremissible, i d'apuntar al sobre: «Al remitent». Feia cinc anys d'allò. Ara, ja sap on li pot escriure, però tant se li'n dóna. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 254.].
IRREPRENSIBLE adj.
Que no mereix reprensió; cast. irreprensible. Déu és fill seu... fill dins son cos | fet en instant | complit infant | irreprensible, Spill 11652.
Fon.: irəpɾənsíbblə (Barc., Palma); irepɾensíβle (Val.).
Var. ort.: irreprehensible (Riba Perot 199).
Etim.: pres del llatí irreprehensibĭle, mat. sign.
REPRENSIÓ f.
|| 1. Acció de reprendre o renyar; cast. reprensión. De estranya manera e digna de gran reprensió uses, Metge Somni iii. Si són represes, | instruccions, | reprensions, tot ho refusen, Spill 458.
|| 2. Acció de reprendre a un malalt un atac de malaltia (Maestrat); cast. reprensión, acceso. «A l'oncle li ha agarrat una reprensió» (Benassal). La señora emperatriu... la qual veheren stant en lo lit detinguda de febre continua ab reprehensions, doc. a. 1533 (Ardits, iii, 467).
Fon.: rəpɾənsió (Barc., Palma); repɾensió (Val.).
Var. ort. ant.: reprehensio (Pere IV, Cròn. 32).
Etim.: pres del llatí reprehensiōne, mat. sign.
-Estem igual que abans. El pare Bonuomo deu tenir una coartada sòlida i un passat irreprensible. Ja s'haurà preocupat la germandat de cobrir-li bé les espatlles, sobretot perquè es tracta del guardià de la prova de Roma. I ell mai no reconeixeria voluntàriament la seva condició de staurofílax. (Pàg. 207)
La traducció del pare Stephanos es podia qualificar de meritòria. La seva interpretació del text grec era irreprensible des del punt de vista de l'estil, encara que, gramaticalment, deixava una mica a desitjar. Tanmateix, vam reconèixer que el vell no hauria pogut fer altra cosa amb un material tan deficitari com el que proporcionava la pregària. Era evident que el seu autor no dominava bé la llengua grega: alguns temps verbals, fins i tot admetent que manejar els verbs grecs és extremament complicat, estaven mal escrits i algunes paraules estaven mal col·locades a les frases. (Pàgs. 296-297)
[Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs.].
IRRUÈNCIA
www.wikiteka.com › Apuntes › Electrónica
19 oct. 2015 - udolar:fer crits prolongats i forts. enfollida:embogida. ànsia:inquietud. irruència:envestida, embranzida. borrada:desgastada, erosionada.
Carner s'autoacusà de caure, de vegades, en vicis similars —«provençaleja trobadorescarnent»— i algun llibre seu, mescla de prosa i de vers, com La rnalvestat d'Oriana, és una pura i gratuita irruència de volutes verbals. (Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Ed. Curial, Barcelona 1972, 512 pàgs. Pàg. 182.).