TA-TRA

1. TABA f. 

Astràgal, marraquinca (val.); cast. taba. Altres en dos o tres tabes, | y encara que més n'i haguera, | imitant el joch dels daus, Ros Rom. 81.

    Etim.: probablement del cast. taba, mat. sign., l'origen del qual ha estat discutit i s'atribueix amb certa probabilitat a l'àrab.

2. TABA (o tava). f. 

|| 1. Cartell o llista de coses a vendre o a arrendar per subhasta, amb les condicions d'aquesta; cast. taba. Conforme la sèrie y tenor de la tabba [sic],doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Taba de les coses que's venen al encant: Haec Proscriptio, Auctionis proscriptio, Auctionis programma, Auctionarii libelli,Lacavalleria Gazoph. 370. Tava, paper que porta lo corrador que ven casa o alguna possessió, Torra Dicc. Lo previngut en la tabba de l'arrendament de la taverna, doc. a. 1750 (Aguiló Dicc., viii, 5). Se dóna y concedeix a aquell a favor del qual esta taba serà lliurada, el termini de un mes per limpiar y desenrunar tot lo sobre expresat, contador des de el dia que la present taba li serà lliurada, doc. a. 1842, de Ripoll (Scriptorium, maig 1926). 

|| 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat (or., occ., val.). Menar o Tenir taba: sostenir conversa, enraonar molt (Empordà). Donar taba: donar conversa llarga, molestar enraonant. Prendre la taba: començar a parlar, prendre la paraula. El pare... prenint la tava, com tenia de costum, començà a informar la, Rond. de R. Val. 44. Estar de taba: tenir ganes de xerrar o de bromejar (val.). Dones malfaeneres... quant estan de tava, ni pensen que tenen la casa per agranar, els xiquets per a vestir, Martí G., Tip. mod. ii, 294. 

|| 3. Mentida, enraonia (en llenguatge d'argot). Si et creus que tot lo que et vinc dient cada festa són tabes fulanyes, Vallmitjana La Xava 212 (BDC, vii, 61).

    Etim.: incerta. Wagner Argot 97 suposa que taba, ‘mentida’, ve de taba nom d'os i de joc (V. taba art. 1); però sembla més probable que tant el significat de ‘mentida’ com el de ‘conversa llarga i poc seriosa’ vinguin de taba amb el sentit de ‘cartell de condicions d'una subhasta’.

1. TABÀ m. ant. 

Mena de maletí o bossa de drap. Trobam una taula plegadissa on hauia un tabà de burell folrat de blanq, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 70). Mas prec-vos que em vullats donar | ... | un tabà que hai anit lleixat, Metge Fort. 59.

2. TABÀ m.: 

V. tavà.

Quan el pobre home i jo ens vam casar, no vam pensar-nos-ho més que si s'hagués tractat d'un joc de taba! [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 288.].

1. TABAL m. 

|| 1. Timbal; cast. atabal, timbal. Les galeres del rey d'Aragó van tocar les trompes e los tabals, Desclot Cròn., c. 166. Ab trompes e tabals e ab flautes,Muntaner Cròn., c. 296. Com tabal, que si'l tochats lança gran veu e si l'obrits trobar-l'ets buyt, doc. segle XV (Col. Bof. xiii, 220). Los moros feyen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, Tirant, c. 24. 

|| 2. Caixa cilíndrica, de devers 60 cm. de diàmetre, feta de fusta prima, que a mitjan alçada està dividida en dos compartiments per una xarxa o reixeta damunt la qual es posa roba d'infant o de malalt que s'escalfa amb la calentor d'un plat o brase instal·lat a sota, quan s'ha de mudar la roba a la criatura o al malalt (Empordà, Collsacabra, Camp de Tarr.). 

|| 3. adj., fig. Cridaner o xerraire sorollós (val.); cast. tolondrón, vocinglero. a)Tabal descordat: ximplet, beneitot (Empordà).

    Loc.—a) Ventre com un tabal: ventre gros o molt ple.—b) Cap com un tabal:cap marejat o adolorit. Posar o Fer a algú un cap com un tabal: marejar-lo enraonant o cridant molt. Tenir un cap com un tabal: estar marejat o tenir el cap adolorit i confús.—c) Treure algú a so de tabal: expulsar-lo sorollosament, a crits (Maestrat, Cast.).—d) Tocar el tabal de Roses: estar embriac (Empordà).

    Refr.

—«A so de tabals, no s'agafen llebres»: significa que fent escàndol no s'aconsegueix tant com obrant pacíficament i amb diplomàcia.

    Fon.: təβáɫ (or.); taβáɫ (occ., val.).

    Intens.: tabalet, tabalot.

    Etim.: de l'àrab hispànic tabal, mat. sign. ||1.

2. TABAL m. 

Tàvec (Cotlliure, Vall d'Àneu, Sort, Peralta de la Sal, Pla del Llobregat).

La dona passà més d’una hora plorant i desesperant-se, ben entristida per aquella misèria aclaparadora, de la que no podien sortir per la tossuderia del seu home, d'aquell home que, mig any enrera, tenia el millor geni del món, prudent, treballador, alegre, i que d’ençà que s'havia aplegat amb aquella colla de tabals i remolers, com En Palmella, que no feien més que predicar coses destornillades, s’havia tornat rondinaire, esquerp, verinós, ple de rancúnies i recels, queixant-se sempre dels amos, trobant raquític el jornal i qualificant el treball de miserable explotació. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 148.).

Per a escalfar robes de vestir i d'altre ús, hi havia el “tabal”, que era una mena de timbal, per la forma, buit de sota i tapat a dalt per un encordillat, a estil d'un garbell, que hom ajustava damunt del braser i en el qual es posaven les peces que hom volia escalfar. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 96.).

TABOLEJAR v. intr. 

Fer tabola; cast. alborotar, armar bulla. El noi... no salta i taboleja com abans,Pous JF 49

-Clay ha vingut sol -explicà Kitty-. Enid se n'ha anat a tabolejar.

-Més val així. Aquesta és una reunió per parlar de negocis. [Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 129.].

Està tot el dia contenta, i ajuda els pares a desar les coses i a endreçar la casa i fa tabola a taula amb el pare, mentre dinen, perquè el pare també està content de tenir vacances i d'estar a la casa del poble i de veure l'Eva tan contenta. (Isabel-Clara Simó. Angelets. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-297-5397-4. 110 pàgs. Pàgsg. 27-28.).

Caldrà que s'hi acostumi va dir la Haze. I allà no tot serà fer tabola. El camp, el dirigeix la Shirley Holmes: l'autora de Noies de campament. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs.Pàg. 65].

Per bona sort, però, només hi havia un parell o tres de tabolaires, i la presència del sexe dèbil no era tan rara com per provocar sorpresa. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 322.].

Si no salta i taboleja com abans, senyal que ja comença d'agafar l'aire... (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 51.).

El primer és l’aparició, a les primeres pàgines, quan Aschenbach viatja en el vaporetto que el porta a la ciutat, d’un vell decrèpit, voltat d’una colla de nois que fan tabola i que s’ha maquillat com un jove per assemblar-s’hi: el contrast entre la plenitud de la vida i la decadència de la vellesa o l’anorreament de la mort es presenta en el llibre per primera vegada.(Jordi Llovet. Thomas Mann. Diari Ara, 08/06/2019, pàg. 43.).

Veuré com passa tot l'espectacle... Tota una tirallonga de mariners amb llànties enceses al capdamunt de llargues perxes... N'hi ha de divertits! És la confusió!, el campi qui pugui!... Ja estan borratxos, ben contents!... Es desborden, fan capgirells, tabolegen. Criden una mica com si fossin gats... Esvaloten la gentalla. Avancen més, la seva farandola s'arrapa a un fanal...  [Louis-Ferdinard Celina. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 163.].

A la nostra ciutat, que sempre ha estat abundosa de costum diversos i de gents estranyes, hi hagué, no fa pas gaire terms un pintor anomenat Calandrino, taujà de natural i de rars or tums, el qual acostumava a estar bona part del temps amb altres pintors, anomenats l'un Bruno i l'altre Buffalmacco, ho mes molt de la gresca, però llestos i murris, els quals anze amb Calandrino perquè dels seus acudits i de la seva taujanam sovint en feien tabola. També hi havia llavors a Florència jove molt agradable, hàbil i distingit en tot allò que feia, menat Maso del Saggio, el qual, havent-se assabentat de la tojaneria de Calandrino, proposà de divertir-se a la seva esquem fent-li alguna befa o fent-li creure alguna cosa estranya.  [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 580.]. 

Tabola

I, per postres, la sala s'anava om plint a mesura que es feia tard. Cada vegada entraven clients nous per la porta principal fent una gran tabola. Molts d'ells desembarassaven un tros de taulell amb aires autoritaris, s'hi asseien i bevien a la salut dels companys. Eren els millors seients: d'allà estant es dominava tota la sala. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 89.].

TABOLL

|| 1. adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa (val.). Segar lo blat taboll: segar-lo un poc verd (Xàtiva). Les bacores... deuan estar clavillades, pues si encara estan tabolls... solen fer-li mal al que se les menja, Martí G., Tip. mod. ii, 18. Una teoria de codonyers de fruit encara taboll, Adlert Salze 15. a) fig. Fer el taboll: fer el jove (Vilallonga de la Safor). 

|| 2. Noi petit i rodanxó que es belluga molt i es posa pertot (Falset). 

|| 3. Bajanot, curt de seny (occ.); cast. torpe, zafio. La cabra és animal teboll e fat, Albert G., Ques. 82. Vilà rústach e taboll!, Coll. Dames 798. Tonto, taboll, estúpit: Stolidus, stupidus, Lacavalleria Gazoph. Taboll: stultus, inscius, ignarus, Torra Dicc.

    Etim.: desconeguda; no cal referir-la a batoll, «majadero» com fa G. de Diego Dicc. 964.

-Ja ho veus; ella és més assenyada que tu! Ah, que taboll ets! I de veres t'hi casaries? [Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 311.].

TABULE

El tabulé (ar: طبولة tabbulah) és una amanida d'hortalisses i pasta (bulgur o sèmola) pròpia del Magrib i de l'Orient Mitjà, originària de Síria o el Líban.

Els seus ingredients principals són el bulgur o búrgul, o bé el cuscús, juntament amb tomàquet, ceba, herbes aromàtiques finament tallades (menta i julivert). S'amaneix amb oli d'oliva, suc de llimona, sal i pebre. Segons la recepta, pot afegir-se-li pebrot i olives, i servir-se amb fulles d'enciam. (Viquipèdia)

La veu del seu pare ressonava des del fons del passadís. La cridava amb impaciència. La Norah es va afanyar a anar-hi i el va trobar contrariat, impacient per atacar el tabule amb gambes i fruita que en Masseck havia servit als dos plats cara a cara.  [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quadrens Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 18.].

TACÓ m. 

|| 1. Tip, fart (Empordà, Lluçanès, Ripoll); cast. hartazgo. «Em faig uns tacons de treballar!»«Quin tacó de riure ens hem fet!»

|| 2. Budells de xot fets a trossos, guisats amb espícies, que són un plat propi del temps pasqual (Tortosa, Baix Aragó, Maestrat, Mall.); cast. callos. A Mallorca eltacó o tacons es posa dins un budell ample que es bull i es menja amb arròs. 

|| 3. Gran quantitat de palla que, subjecta amb una xarxa de corda o amb una borrassa, és traginada de l'era a la pallissa (Valls). 

|| 4. Pallissa, tupada (or., occ.); cast. paliza, tunda. Se temia que, del tacó, la cuydarien a matar, Girbal Pere Llarch 15. 

|| 5. Paperes, inflamació de la paròtida (Conflent, Empordà, Garrotxa); cast.paperas. 

|| 6. Adob, pedaç aplicat a una roba; bocí de cuiro aplicat a unes sabates, etc.; cast.taco, remiendo. «Sant Antoni i el dimoni | van tenir quatre raons | i per sobres d'una jupa | tota plena de tacons» (corranda de St. Jaume de Frontanyà). 

|| 7. Taló de sabata; cast. tacón. Du sabates de tres soles | amb tacons de quatre gruxos, Aguiló Poes. 159. 

|| 8. Peça de cuiro per a parar la llançadora en els telers de mà (Camp de Tarr.). 

|| 9. Nom d'un peix (Pineda, ap. Griera Peixos).

    Etim.: V. tac.

El metge estava fart d'atendre infants atonyinats pels pares que de tant en tant tenien un os trencat.

—Que u heu clavat un tacó?

—No, Déu meu!

—Ha estar la mare?

El metge va tornar endins de la consulta per anar a buscar el maletí i va agafar benes i llates per si havia d'adobar alguna extremitat trencada. No volia deixar un infant de quatre anys amb un traumatisme tota la nit. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 34.).

I el que era pitjor... El pare, aquell hivern, atabalat per la gana que els seus fills podien passar, saltava, rugia, s'exaltava per una fotesa. I els clavava un tacó sense cap justificació. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 47.).

TAF-TAF

... masculí Onomatopeia que reprodueix el soroll d’un motor d’explosió. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana ...Font: Gran Diccionari de la llengua catalana

Tot el que envoltava la propietat portuaria de Raymond Kendall desbórdava d'un desori mecànic en procés de revisió general; no hi havia res acabat, tot era incomplet, desmuntat, mullat, tot esperava peces, i, quant al soroll, se sen­tia a totes hores el taf-taf persistent del generador que feia anar els tancs d'aigua per a les llagostes del dipòsit i els eructes greixosos d'un motor gandu­lejant al moll.  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona 1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 136.].

TAFONA f.

Conjunt del trull i la premsa de fer oli, i l'edifici o habitació on aquells enginys estan instal·lats (Mall., Men.); cast. almazara. Safareis... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de las tafonas quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233).Biga de tafona: la premsa de biga per a fer oli. Per a una descripció literària de la tafona mallorquiná, cf. Rosselló Many. 23 i ss., i per a la descripció material i gràfica, vegeu els articles biga i oli d'aquest Diccionari.

Tafona: topon., alqueria del terme de Capdepera (Mall.).

    Fon.: təfónə (mall.).

    Etim.: de l'àrab taḥuna, ‘molí’. 

Tafona

El cap de l'estació és una bona persona, un funcionari a l'antiga dels que saben entendre sense fer gaires preguntes. Ens deixarà els cavalls en una tafona a prop de la costa, a l'alçada de la tercera pedra termenera. He dit que han d'arribar uns amics i que hem de marxar demà abans no es faci de dia. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 117.].

TALEIA f. 

Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l'atenció; dèria, idea fixa, insistent (or.); cast. tarea, obsesión. «Hem d'anar per la taleia»: hem de fer la feina que cal, l'obligació. Tenir una taleia: tenir una idea fixa, una dèria. «Té molta taleia de treballar»: té moltes ganes de treballar. Tu no més tens una taleya, y els demés que es componguin, Vilanova Obres, xi, 13. S'esbravin a llegir els que encara tinguin la taleia de saber què passa pel món, Rusiñol Illa 174.

    Fon.: təɫέјə (or.).

    Etim.: probablement del cast. tarea, modificat potser per analogia de talaia o deatalaiar.

L'avorriren, primer, els pares, després la muller, més tard els fills; tan sols la dona de l’hereu li demostrà una mica de compassió. Vinguda d’altres terres, encara no tenia el cervell endurit per la taleia embretolidora d'animal feiner, i sentia vagament que aquell home que feia mal perquè sí, sense cap raó ni profit, no el feia per voluntat, sinó mogut per una força cega i irresistible. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 230.).

TALLA-COLOMINS

Frare Anselm diu. -- Senyor ase, segons el proverbi, “mala capa cobre sovint bon be vedor"; així em sembla de vós. Car, qui us veu tan negre, escorxat i sense cua, pensa que en vós no hi hagi cap subtilesa, sinó que sigueu llord i ignorant, per bé que, pel que veig, vos sou un gran talla-colomins. I si jo us hagués tan ben conegut al comença nient de ma disputa com faig ara, jo us juro en veritat que no me les hauria emprès amb vós, en fet de disputa.  (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 140.).

TALLOSQUEJANT

En Jaume donà els darrers punts al collar, féu nus i s'aixecà. Penjà el collar, i al mateix punt es recordà que el matxo tenia unes grans pelusseres a les potes, que totes li enfangaven quan caminava. La cort del matxo era com una gôla de llop i el tragué a fora per esquilar-lo. Tot tallosquejant amb les tisorasses esmussades, passava revista. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 224.).

TAMARINDE

El tamarinde (Tamarindus indica) és un arbre tropical que pertany a la família de les lleguminoses o Fabaceae. És l'única espècie coneguda dins del gènereTamarindus. (Viquipèdia)

¿No has arrancat els elfs del sotabosc / verdós, les nàiades del curs del riu / i al tamarinde el somni meu d'estiu?  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

Flors del tamarinde

TAMPIS adv. (gal·licisme) 

|| 1. Pitjor, més mal (Empordà). «Si no ho fa, tampis per ell!»

|| 2. Tant se val, tant se me'n dóna (Gir., Palafrugell). «Si no ve gaire gent, tampis!»

|| 3. Res més!; s'ha acabat; no en parlem més! (Olot, Amer, Lluçanès, Mataró); cast.basta!, se acabó. «Si no em volen, me n'aniré, i tampis!»

    Fon.: támpis (pir-or., or.).

    Etim.: del fr. tant pis, ‘tant pitjor’.

Filla única i òrfena de pare, des de petita la Teresa s'havia acostumat a viure les crisis sola o -rares vegades- amb la mare. Durant l'adolescència no havia tingut una germana ni un cosí per compartir els dubtes o les pors. Com que no sempre podia comptar amb l'amiga molt amiga, s'havia habituat a gestionar els problemes pel seu compte, a decidir les tàcti­ques més apropiades, a consolar-se ella mateixa, a aprendre la lliçó de cada derrota, a resoldre en cada circumstància si era millor fer passos cap a la conciliació o si perseverar en un enfrontament difícil que a la llarga podia donar fruits.

L'església catòlica ha vinculat el sofriment en aquesta vall de llàgrimes amb la recompensa ulterior en el cel. "Feliços els qui ploren: Déu els consolarà", diu Jesús en el sermó de la muntanya. La Teresa, però, no era d'aquest parer.

L'idioma francès té una expressió difícil de traduir, tant pis, que a l'Empordà ha adoptat la forma tampis, pronunciada amb l'accent a la primera síl·laba. S'utilitza per comunicar un punt de resignació davant l'inevitable. A mig camí entre el budisme zen i la ironia local, podem interpretar el tampis com una indiferència festiva, un semenfotisme que pot semblar arrogant però que funciona com una forma civilitzada de conformitat. El Diccionari Alcover-Moll proposa un exemple aclaridor: "Si no ve gaire gent, tampis!". Imaginem-­nos algú que ha organitzat un acte amb tota la il·lusió, n'ha fet la publicitat pertinent, ha convocat la premsa, ha preparat la presentació, les cadires, el piscolabis... Ara, si algú no ve, són ells que s'ho perden. 

El tampis funciona com un instrument per evitar la desmoralització, la malenconia, la tendència a autocompadir-se. Alguna cosa ha fallat, sí, sens dubte hauríem preferit que tot plegat hagués succeït d'una altra manera, però no cal ofegar­-se en un got d'aigua. Es més: potser les conseqüències seran millors que si tot hagués sortit rodó, ja que a vegades dels imprevistos en resulten desencallaments, canvis de rumb, millores que ningú no hauria gosat sospitar.

És amb aquesta flexibilitat esportiva que la Teresa va assumir que en Paula deixava. No ens enganyem: en un primer moment ho va trobar molt gros. Al cap d'uns dies, però, va recuperar la resignació amb què havia aprés a entornar les decisions de la seva mare. No és que no fos dolorós o que no li sabés greu: és que la crosta li creixia molt de pressa.

Com li va fer veure la Lola, encara que els anys de relació amb en Pau havien estat satisfactoris, en termes materials no compartien res més que el lloguer, el Peugeot 206 i un comp­te corrent no gaire galdós. Que ell la deixés no era pas una bona noticia, però no s'acabava pas el món. Si més no, s'estalviaven complicacions legals, económiques, familiars. Era millor assabentar-se'n d'improvís que no pas deixar-ho cór­rer després d'una llarga agonia. Potser era preferible inter­rornpre-ho en aquell moment, quan no hi havia res que els impedís separar-se, quan conservava tants bons records, quan encara podía comentar alguna altra cosa amb possibi­litats d'éxit. Com deia la Vero, si una porta es tanca s'obre una finestra. Va ser horrible... però després, tampis!

(Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàgs. 189-190.).

TANAGRA f. 

Estatueta de ceràmica com les descobertes a la ciutat grega de Tanagra; fig., figura de dona molt fina i atractiva; cast. tanagra. El nas, mateix que en les tanagres, els ve en línia recta del front, Rusiñol Illa 67. Alícia... era la tanagra predilecta dels salons, Roig Flama 29.

Era, en definitiva, una literatura elitista i refinada que defugia els esquemes realistes i les formes convencionals de la narrativa, com, de manera anàloga, ho van ser també les escultures (tanagres, bibelots, bustos, retrats) i els dibuixos de Smith, amic de la majoria d’aquests escriptors decadents.   (Revista L'Avenç num.425, juliol-agost 2016, pàg. 29.).

TANGARA

Tangara és un gènere d'ocells de la família de les tàngares/tràupids (Thraupidae). Moltes de les espècies d'aquests tàngares, tenen petites àrees de distribució. La majoria tenen colors molt brillants, de manera que algunes d'elles es poden considerar entre les aus amb coloració més espectacular del món.

Moltes de les espècies habiten la copa dels arbres de la selva, però algunes ocupen hàbitats més oberts.

La femella s'encarrega de construir un niu en forma de tassa, generalment ben ocult, on pon dos ous color marró o blanc clapat de lila, que coven durant 13-14 dies. Els pollets estan completament emplomallats als 15-16 dies. Els dos pares alimenten les cries amb insectes i fruits, i potser siguin assistits per ajudants.

Aquests tàngares recullin insectes de les fulles, o de vegades en vol, però la fruita és la part més important de la dieta, representant el 53-86% en aquelles espècies que han estat estudiades.

Tàngаres

Pit-rojos, pinsans, gaigs blaus, oriols, tàngаres escarlates, corbs, pardals, canyissos, cardenals, merles i, de tant en tant, algun abellerol. Per a tu els ocells eren tan estranys com els estels, i com que casa seva era a l'aire, et semblava que els ocells i els estels formaven part de la mateixa família. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 14.].

TANÍ m., neol. quím. 

Substància amorfa, àcida, fortament astringent, que s'extreu de diversos productes vegetals (agalles, escorça d'alzina, del sumac, etc.) i té importants aplicacions per a l'adob de les pells i per a la fixació de diverses matèries colorants; cast. tanino.

En 1371, el Consell de l'urbs regulava els salaris dels garbelladors de tots els productes següents, habituals en el magatzems dels seus mercaders: grana, màstec, encens, laca, indi, canyella, camamilla, roja, pebre, clavell, gingebre, alcaraüja (alcaravia), alquena, gala (agalla), alum, orxica, ametlló, tàrtar, sofre, taní, comí, batafalua i arròs. (AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. pàg. 241.).

¿Com és la seva manera? Que l'aigua arrenqui el bull amb el te a dins. Aquest bull desprèn el taní de la fulla i Ii dóna gust. ¿Com ho saps? Del te m'ho sé tot, hi entenc.  (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 82.).

Taní

Les escorces que havia amuntegat a l'aire lliure, mentre esperava el comprador que havia d'endur-se-les, es podririen totes. El pare voltava desfet al voltant dels pilons, mirant els rierols vermells del taní que corrien cap avall. Desesperat, es va embarcar cap a Livorno on vivien els comerciants, i ningú no el va tornar a veure mai més. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 130.].

Taní (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

TANNARA 

|| 1. f. Trena de cabells embolicada en forma rodonenca (Barc., Empordà). Mireu si em cau bé aquest llaç, si ses flors me van millor així o al costat de sa tannara, Ruyra Pínya, i, 124. La mare de Pibernat hi apareixia pentinada a la moda de l'època, el front net i coronat per un cilindre de cabell fosc, que s'aprimava cap als polsos, la tannara sobresortint en darrer temps, Soldevila Moment 161. 

|| 2. m. Ximplet, beneitó (Puigcerdà).

    Fon.: tənnáɾə (or.).

A la llotja de Marieta hi havia una dama amb una mantellina vermella, amb una enorme tannara, i dos homes: el general, que era el marit de Marieta i era un home bell...(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 373.).

TANTEIG m.: 

V. tempteig.

TEMPTEIG m. 

Acció de temptejar; cast. tanteo. L'estricta veritat és que tots aquests tempteigs successius no foren un esforç llarg, Pla Rus. 147.

    Var. ort.: tanteig (Labèrnia, Bulbena, Saura, Escrig, Martí G. Diccs.).

La Lina, com que ja feia sense el trasbals dels primers dies, no s'havia pogut estar de llançar mirades a l'operació i, fins i tot en algun moment, havia paralitzat els seus comptes escoltant dels homes les veus escasses de tanteig. (Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p.P. 61.).

TANTOST adv. i conj. 

|| 1. adv. ant. Tan prompte; cast. tan pronto. Tantost l'ome no vol pujar a vós per oració, que sempre no siats vós devallant a ell, Llull Cont. 92, 14. 

|| 2. adv. Tot seguit; immediatament; cast. enseguida. Si vida volets, dues coses havets de fer tantòs [sic], Muntaner Cròn., c. 113. Saltà en lo pou, lo qual aprés tantost se tanchà, Genebreda Cons. 12. Les dites portes me foren tantost ubertes, Metge Somni iii. E aquelles coses dites, tantòs morí, Eximplis,ii, 310. 

|| 3. conj. Tot seguit que; tot just; cast. así què, apenas, enseguida que. a) Formant la combinació tantost com. Lexaren les lances tantost con foren denant nós,Jaume I, Cròn. 251. Que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits, doc. a. 1455 (Col. Bof. viii, 468).—b) Formant la combinació tantost que.Sent Pere e Sent Andreu pescaven, e tantost que Déus los appellà, tantost lo seguiren, Sermons SVF, ii, 47.—c) Usat simplement, sense conjunció auxiliar.L'infant Jesús un matí, | tantost apuntava el dia, | baixà amb la Verge Maria,Verdaguer Flors Mar. 34. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó Croq. 11. 

|| 4. adv. Gairebé, amb un poc més (Empordà, Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Maestrat); cast. por poco, casi casi. «Això tantost és igual com allò altre». «Para compte, que tantost caus». «He caigut, i tantost em trenco el cap».

    Fon.: tantɔ́st (or., occ., men.).

    Var. form.: tantot, tantostes.

    Etim.: aglutinació de tan i tost.

Si demano massa coses, deia, no faig sinó perdre temps i energies, tallaré el freixe de seguida, va dir, i el va tallar, vaig pensar. Tantost va te­nir l'arbre a terra, se li acudí que no li hauria calgut sinó córrer les cortines i abaixar les persianes. Va esbocinar l'ar­bre caigut sense el nostre ajut, vaig pensar, i restablí l'or­dre que li esqueia allà on hi havia hagut el freixe.  [Bernhard, Thomas. El malaguanyat. (Der Untergeher. Trad. J. Fontcuberta). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1995. ISBN: 84-8256-151-0. 128 pàgs. Pàg. 62].

I Miller sentia que dintre seu se li encenien tot de llumetes, però que s'apagaven a l'acte, sense tenir temps de precisar llur claror. Experimentava la sensació que a cada moment havia d'ensopegar amb «la idea», però que tantost anava a agafar-la li fugia, s'escapava, esmunyedissa com una anguila fosforescent. Veia Picàbia ben seu. Ell podia moure'l segons els seus desigs, podia fer-li fer el que volgués. I l'ambició, la cobejança d'haver, no solament la voluntat del seu amic, sinó les possessions del seu amic, anava guanyant li el cor.  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 127.).

Tantost

Tantost es decidia a llançar-se als peus del seu marit revelant-li el que havia passat el vespre anterior, confessant-li la seva culpa, confiant-li els seus pressentiments, com, de seguida, s'adonava que aquest pas no donaria cap resultat i que no podia esperar de cap manera de convèncer el seu marit d'anar a trobar Werther. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 167.).

1. TANY m. 

|| 1. Brot que surt a la soca d'un arbre (Tremp, Empordà, La Selva, Plana de Vic, Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. vástago, renuevo, pimpollo. Tany per lo brot,March Rims 89. A un tany de taronger sa lira d'or penjava, Atlàntida viii. En vaig plantar un tany al meu jardí, Ruyra Parada 85. 

|| 2. Grop de la fusta (Pobla de S., Urgell); cast. nudo. 

|| 3. Estella, tros de llenya que se separa del tronc a cops de destral (Pena-roja); cast. astilla. 

|| 4. Aixingló gros de raïm (Eiv.). 

|| 5. Cadascuna de les plomes sense acabar de fer, que xuclen la sang a l'ocell; cast. chupón, pluma en sangre (Labèrnia-S. Dicc.).

    Fon.: táɲ (or., occ., bal.).

    Etim.: sembla que podria venir del gòtic tains, ‘sarment’; però Coromines («Archivum», iv, 57-58) renuncia a aquesta etimologia perquè troba els paral·lels de tany en l'aragonès tano ‘branca gruixuda tallada de l'arbre’, ‘grop’ i en el murcià i andalús oriental tana, «cayada, garrote», i el fet de no presentar ɲ sinó ndemostra que la base ha d'esser amb nn i no amb ni.

2. TANY m. ant. 

Taní. A Igualada es pagava impost per la venda de tany, calç i guix, segons un document de l'any 1340 (arx. mun. d'Igualada). Preneu oli e tany e cagaferro e sumach, Anim. caçar 36 v.o

3. TANY m. (castellanisme) 

Toc o so d'un instrument musical; cast. tañido. Sa veu, que era tany de l'arpa, | truny com rugit d'huracà, Camps i F., Poes. 82.

    Etim.: derivat del cast. tañer, ‘sonar un instrument’.

Tanys (procedència de la imatge: enllaç)

En mi pots contemplar l’estació de l’any / quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara, / tremoloses pel fred, de branques sense tany,/ cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara. [William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 189.)].

Tanys

Una ombra corba sota un feix de tanys va aparèixer al límit d'un camp de rostolls i de seguida es va esvanir com un somni. En aquell moment, va ressonar el cant d'un gall des d'un mas llunyà anunciant un dia gris i pàl·lid, i després es va apagar com si la boira se l'hagués empassat. Només veus d'homes travessaven la broma. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 15.].

TAP-ARAP-TAT-TAT-ARAP-TAP  (onomatopeia, soroll de la màquina d'escriure) 

Tap-arap-tat-tat-arap-tat

-Oh! -exclamà Dorothy, agafant-se al braç del seu marit,

Després emmudí, meravellada davant l'escena que s'oferia als seus ulls.

Tap-arap-tat-tat-arap-tat.

Tornà a sentir-se el tecleig, precisament al pis de sota. Es van abocar a la barana, per mirar a baix, i van veure un home assegut davant una màquina d'escriure, collocada en una tauleta arrambada al balcó. No s'havia adonat que se'l miraven. Devia haver esmorzat a l'aire lliure, al bat del sol, perquè, a un costat de la taula, es veia una safata amb una tassa i una cafetera. També hi havia una pila de quartilles amb un plat al damunt, que privava que el vent se les emportés.  [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 312.].

TAP DE BARRAL

Tap de barral

No vaig pas tornar a casa decebut, ja que des de feia temps considerava com a superats aquells autors que el professor havia reprovat tan fortament; però no em sentia gaire inclinat a estudiar els llibres que m'havia recomanat. El senyor Krempe era un tap de barral, amb veu ronca i rostre repulsiu, de tal manera que el seu aspecte no em va predisposar gens a favor de la seva doctrina. A més, jo menys preava l'ús modern de les ciències naturals. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 38.].

TAPENADA

La tapenada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'olives aixafades, que poden ser verdes, si és la tapenada verda, o negres, per a la tapenada negra. Se sol servir sobre llesques de pa torrat a l'estil del català pa amb tomàquet, però també es pot utilitzar com a salsa per a carns, per farcir, o fins i tot, dissolta en oli d'oliva, per a amanir enciam, cogombre, tomata, etc. Les tàperes, encara que no en són l'ingredient principal, no hi poden mancar pas, ja que el mot tapenada ve precisament de l'occità tapena (tàpera en català).

És una preparació que es fa a la costa mediterrània d'Occitània i al Rosselló. A Catalunya i a la resta de Països Catalans es fa una preparació molt semblant, que no conté tàperes i es diu olivada. (Viquipèdia)

Tapenade (Viquipèdia)

Pari troba divertida, i fins i tot atractiva, la manera com es posa vermell i com remena el cap, torbat i vergonyós. entre mengen pa i una tapenade d’olives negres, la Pari li lança alguna mirada. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 229.].

1. TAQUÍ, -INA adj.

Tacany (Ros Dicc. 222, del qual sembla que ho han copiat els diccionaris Escrig, Martí Gadea, Labèrnia, Saura i Bulbena).

TAQUINERIA f.

Condició de taquí; acció pròpia de taquins; cast. tacañería.

Des del punt de vista legal, el vincle entre pare i fill havia quedat tallat. En Ferguson era menor, i com que i'únic suport econòmic que tenia ara venia de la seva mare i el seu padrastre, als ulls de Princeton i de tot hom, era com si el seu pare hagués deixat d'existir. Aquella era la bona notícia. La dolenta era que en Ferguson per fi havia sabut la veritat sobre el seu pare, i es va disgustar tant pel que havia fet, es va enfadar tant amb ell per la taquineria i la mesquinesa envers la dona amb qui havia estat casat, que res no hauria satisfet més en Ferguson que clavar-li una bona plantofada. El malparit l'havia repudiat, i ara ell volia pagar-li amb la mateixa moneda. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 509.].

TARAL·LA f. 

|| 1. Tonada que es canta taral·lejant, sense mots significatius; cast. tarará.Canturriejant una taral·la, Víct. Cat., Sol. 239. 

|| 2. Xerrameca, conversa variada, sense centrar-se en un tema; cast. parloteo. La taral·la augmenta, fins que una salutació reverencial de comiat unifica de cop la dispersa poca solta de la xerrameca, Espriu Anys 156. 

|| 3. Manifestació sorollosa d'alegria; cast. chirinola, juerga. Una taral·la sense fi seria un ideal menys que mediocre, Carner Bonh. 153. 

|| 4. pl. Coses insignificants, frívoles, mancades de substància; mentides, paraules mancades de fonament (Empordà); cast. cuentos. «No em vinguis amb taral·les». «No estem per taral·les».

    Fon.: təɾáɫɫə (or.).

    Etim.: onomatopeia del cançoneig vocalitzat sense paraules significatives.

TARAL·LÀ m. 

Ninot de palla que es penja amb cordes o es ferma a una biga que travessa un carrer, i es fa ballar per divertir la quitxalla (Banyoles).

Tip de veure passar bous per bèsties grosses, quan vaig conéixer Perico Pastor vaig entendre-li tot d'una les cares poc dissimuladament escèptiques amb què acollia - en còctels, catàlegs i festes - les taralles amb què altres pintors relataven- hi estigués algú interessat o no -l' estructuració, el significat, les filigranes, la vo­luntat lúdica de l'obra, i el neguit que els produïa això de crear-la.(Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 74.).

TARAL·LEJAR v. tr. 

Cantar sense pronunciar paraules; cast. tararear. Palpa les carns de la dona, que riu i taral·leja una cançó obscena, Espriu Anys 121.

    Fon.: təɾəɫɫəʒá (or.).

    Etim.: onomatopeia (V. taral·la).

En Frederik Clinton escoltava Verdi als seus auriculars. La música era a grans trets l'única cosa de l'existència que encara el podia transportar lluny dels aparells de diàlisi i aquell dolor creixent a la base de l'esquena. No taral·lejava. [Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire (Luftslottet som spiängdes, trad. P. J. Hernàndez). Ed. Columna, 1ª ed., Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-664-1074-8. 848 pàgs. Pàg. 644.].

TARAL·LIROT m. i f. 

Persona eixelebrada (Barc.); cast. atolondrado. No feia sinó quequejar com un taral·lirot, Oller Febre, i, 186.

    Var. form.: tarot-lirot.

Quan penso en el poc temps que ha passat d'ençà que Marc Antoni va concedir Macedònia il·legalment al taral·lirot del seu germà Gai, i que ara és el mateix Gai el que s'ar­ronsa de por a Apol.lonia mentre els teus exèrcits crei­xen i obtenen la força que un dia serà la nostra salvació! Tant de bo el teu cosí Dècim hagués tingut el mateix convenciment i la mateixa perícia fa nou mesos, després del nostre banquet dels idus de març! [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 84.].

Els vuitanta i els noranta van ser una ostentació en aquest sentit. Recor­do que molts taral-lirots es van cansar de repetir que Barce­lona era una ciutat enfonsada en l'abisme per, deu anys des­prés, dir exactament el contrari: que era el centre del món. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 78.).

—Ah, aquests taral.lirots joves sempre volen el milloy de tot. ¿Oi, Mimoseta?—va dir ell ofegant la rialleta men­tre li feia un darrer pessic a l'esquena que duia descoberta.  [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 271.].

Esllomar-me!... Al senyor tant se li'n fot!... Es nega a contenir-se!... Sóc jo la qui el te del mullader!... Sóc jo la qui li paga els deutes! Oi que sí que a lo, tarallirot?... El globus?, l'abandona! Ni dos rals de coratge... Vols saber què fa a l'estació del Nord? En lloc de tornar rectament a casa?...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 318.].

Taral·lirots

En canvi, ara, en la guerra, s'hi arrapava de valent. La veritat sigui dita, era infatigable. La seva empenta, fins i tot entre tants d'altres taral·lirots, es feia dia a dia més remarcable. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 38.].

TARANTEL·LA f. 

Dansa napolitana de moviment molt viu; cast. tarantela.

    Etim.: de l'it. tarantella, mat. sign.

Era evident que s’havia acontentat a dir-me allò que jo, com a habitant ďaquest planeta, havia de tenir l’obligació de saber, que Nàpols, tota sencera, estava en mans de la camorra, que la bellesa de la badia era un aparador il·lusori i la tarantel·la, una marxa fúnebre. (José Saramago. El quadern. O caderno. Trad. N. Prats i C. Sans. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6324-9. 174 pp. P. 106).

Tarantel·la  

Havien desembarassat l'habitació i una vintena de joves, pagesos i pageses, nets i parents de la vella, ballaven al tènue so de la gaita. Era una mena de tarantel·la; els balladors només es tocaven la punta dels dits i giraven els uns al voltant dels al tres, en una mena de roda o de festeig cadenciós. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 196.].

TARAROT m.

|| 1. Beneitot, curt d'enteniment (Tortosa, País Valencià); cast. majadero, tonto. Canta, xiqueta; dixe'l corre an este tararot, Moreira Folkl. 119. Els dos minyons... des que la conegueren, feien les coses sense esma i es portaven com uns tararots, Mascarell Vall 28.

|| 2. Home petit i despreciable; cast. renacuajo, sacabuche (segons Labèrnia-S. Dicc.). 

Tararot

Llavors, uns quants mesos després d'això, vas escriure a en Bobby S., el capità i quarterback de l'equip de futbol de l'institut de la teva ciutat, dient-li que pensaves que era un jugador esplèndid, i com que en aquell moment eres un tararot, cosa que volia dir que la teva carta devia fregar el ridícul, que devia estar plena de faltes i de lapsus estúpids, en Bobby S. es va prendre la molèstia de contestar-te, sens dubte entendrit de saber que tenia un admirador tan petit, i com que la temporada de futbol ja s'havia acabat, et va convidar a un partit de bàsquet (jugava a futbol a la tardor, a bàsquet a l'hivern i a beisbol a la primavera: una superestrella en tres esports), indicant-te que baixessis a la pista durant la ronda d'escalfament i et donessis a conèixer, cosa que vas fer, i llavors en Bobby S. et va fer un lloc a la banqueta, on vas mirar el partit amb l'equip. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàgs. 36-37.].

TARIDA f. ant. 

Embarcació de forma planera, que era remolcada per una galera i servia per al transport de tropes, cavalls, queviures i material de guerra; cast. tarida.Encontraren una galera e una tarida del rey de Mallorques, serray, qui carregaven de fusta per fer galeres a Mallorques, e prengueren la tarida,Desclot Cròn., c. 14. Que fes fer galeres e tarides e llenys per aportar cavalls e cavallers e vianda e civada e ginys, ibid., c. 30. E les galees, XII que n'i hauia, cada una tiraua sa tarida, e anauen trén les tarides del port gent e suau; e els sarrains sentiren-ho, e arrauataren-se, e aquests nostres qui trayen les tarides estegueren-se de remar, e estegueren gent e suau, e anaren escoltan; e aquests anauen trahén les tarides suau, Jaume I, Cròn. 59.Haguem noliejades naus e terides..., e foren les naus e les terides appareylades a compliment de CCC cauallers, ibid. 109. Las galeas e las taridas solament se tenian ab una àncora... E a mitja nit... XII galeas gitavan las taridas del port, cascuna la sua, axí suaument com podien, remolcant,Marsili Cròn., c. 18. Vench de Cochliure en Maylorques en la tarida d'en Francesch Ferran, doc. a. 1329 (BSAL, ix, 116).

    Etim.: de l'àrab ṭarīda, ‘barca de càrrega’ (cf. Vidos Storia 584-586).

El dia s'havia aixecat grisós i més aviat trist. Durant tot el matí els cavallers, els escuders, els almogàvers i els peons ha­vien anat pujant a les vint-i-cinc naus i a les dotze galeres, mentre les provisions, els ginys de guerra, les mules i els ca­valls eren carregats a les divuit tarides que serien arrossega­des pels vaixells, i la resta de soldats es feien un lloc a les embarcacions més petites, fins a un total de cent cinquanta.  (Albert Salvadó. Jaume I el Conqueridor. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 208. ISBN: 978-84-96863-48-4. 686 pàgs. Pàgs. 274.).

TARO 

Vent fred (or.); cast. gris. Un taro bastant viu feia saltironar les fulles seques,Oller Esc. pobr. 22.

    Fon.: táɾu (or.).

L'un fumava de manera mecànica i espasmòdica; l'altre, el del cotxe de color clar, s'havia posat l'abric i n'havia apujat les solapes pel taro que feia. I el tercer anava de l'un a l'altre, esverat, i dient és que no m'ho crec, és que no m'ho puc creure, i escridassaya el gos, que era qui feia més bondat de tots.  (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 167.).

Taro

Per astuts, per alegres burletes que ens fèiem passar, malgrat el taro, humiliant també, i aquesta por depriment de ser massa generosos amb les distraccions i d'haver de penedir-nos-en l'endemà, potser fins i tot durant tota una setmana. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 530.].

1. TARONGINA o TORONGINA f.

|| 1. Planta labiada de l'espècie Melissa officinalis, vellosa i molt ramosa, que fa olor de poncem, té les fulles peciolades ovals i acorades, rugoses i un poc festonades, flors amb corol·les grogues i després blanques amb taques rosades (or., occ., val.); cast. toronjil. Aygua calda... en la qual haja bullit torongina, fulles de lor, camamilla, Arn. Vil. ii, 254. En Jordi... trenca un brotet de tarongina, Verdaguer Jov. 203. Amb l'aire fragant de tarongina i altres efluvis de la primavera, Mascarell Vall 16.

|| 2. Tarongina borda: planta labiada de l'espècie Calamintha officinalis (or.).

    Fon.: təɾuɲʒínə (or.); taɾoɲʤínɛ (Ll.); taɾoɲʤína (Cast.); taɾoɲʧína (Val.).

    Etim.: de l'àrab turunjil, mat. sign., amb la terminació modificada per analogia del gènere femení de taronja (V. tarongina art. 2).

2. TARONGINA f.

|| 1. Flors de taronger; cast. azahar. Se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina, Rusiñol Illa 168.

|| 2. Taronja agra i no madurada (Mall., Men.).

Tarongina

-Aguanta'l un moment, Friar -va dir, tota excitada, posant el ram a les mans de la cambrera.

Després, agafà el vel de seda i se'l posà al cap, i, prenent de sobre el tocador uns brots de tarongina, se'ls va subjectar damunt el vel.

-Dóna'm el ram, ara -digué, i el va prendre de les mans de la cambrera-, Faig goig, Friar? [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 41.].

Tarongina

-Oh, quin goig que feu! -exclamà Dorothy. Gladys es va mirar al mirall.

-Trobo que semblo Madame Recamier —va dir, després d'una pausa-, i Ann sembla Josefina.

Friar s'havia acostat a la finestra. -Han arribat els cotxes, senyoreta -va dir.

-Però si encara no és l'hora! El vel! I la tarongina! -exclamà Dorothy. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 41.].

TAROT m. 

|| 1. Capell cilíndric, copalta; es diu en to despectiu; cast. chistera. Aquells colls de levita! aquells tarots!, Roq. 25. Sinyors en tarot de copa, Moreira Folkl. 238. S'estirava els guants, s'enfonsava més el tarot, Santamaria Vida 92. 

|| 2. Capell vell o espatllat; cast. sombrerote. Un roc s'enduu el tarot de la captaire, Espriu Lab. 38. 

|| 3. Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant (Empordà, Garrotxa, La Selva); cast. boca. Tenia... un porró blau lligat de gallet a tarot amb una cordella, Ruyra Pinya, ii, 29. 

|| 4. fig. Persona eixelebrada; tabalot (Solsona, Cardona, Penedès). Es diu també de les dones. «Deixa-la, que és una tarot!»

    Fon.: təɾɔ́t (or.).

L'home es calava el tarot amb s dues mans. Un núvol feia un remolí sobre els bassals, feia a sopa. Bis bassals tremolaven, rodaven com una roda de Sant Joan.(Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 161.).

TAROTA f.

|| 1. Canal de terrissa o de metall que, sortint del ràfec, recull l'aigua de la teulada i la llança al carrer (Palamós, Lledó).

|| 2. Mena de llum amb reverber per a anar a pescar granotes (Pla de Barcelona).

|| 3. Instrument musical de vent, zampoña o pepitaña segons Labèrnia i Saura Diccs.

|| 4. fig. Nas gros (Empordà).

    Fon.: təɾɔ́tə (or.).

Tarota

La Mireille, a més d'aquell cul magnífic, tenia uns ulls de romanço, l'esguard captivador, però un nas sòlid, una tarota, la seva autèntica penitència. Quan la volia humiliar una mica: «No és conya -li deia-, Mireille! De debò que tens un nas d'home!..."  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 23].

TARQUIM m. 

Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada (Tortosa, País Valencià); cast. tarquín, lodo. Com les ranes... en sus de l'aygua fugen totes | fins qu'al tarquim bax cascuna's fica, Febrer Inf. ix, 78. Qui del tarquim | de culpa y crim | nos deixa purs, Spill 10867. Quan em furtà la dona... ho fèu per ensorrar-me més i més al meu tarquim, Casp Proses 106.

    Loc.

—Eixir de l'aigua i caure en el tarquim: sortir d'una situació dolenta per a incórrer en una de pitjor.

    Var. form.: tarquí.

    Fon.: taɾkím (Tortosa, País Valencià); taɾkí (Benavarre, Mequinensa).

    Etim.: probablement de l'àrab hispànic *tarkim, ‘amuntegament de llot’, derivat del verb rákam, ‘amuntegar’, segons raona Corominas DECast., s. v. tarquín.

Normalment es tractava d'adobs mixtos, vegetals i animals, que tots els llauradors mantenien als seus corras: s'hi mesclaven des dels excrements animals i humans fins a la palla i altres restes vegetals, els jaços o llits dels cucs de seda, arena, algues marines i tarquim de les sèquies;... (AADD. L'època borbònica fins a la crisi de l'Antic Règim. Ed. 62, Barcelona1990, 1ª ed. 438 pàgs. Pàg. 50.).

Ai, sí que n'estaves, de malalta, quan vas arribar aquí, tenies el fetge brut com el tarquim de l'arrossar, i es taves inflada com un bot, pobreta, i ara que estàs tan ma ca no et puc veure, tant li fa, estàs bé i t'has fet ben maca, que ja és tot el que volia. ¿Veus? La darrera visita que em feu, ara ja estàs bé i ton pare està tranquil. Ara, que quan va venir la primera vegada estava espantat, el pobre, en cara el veig, apartant les cortines amb una xiqueta a coll...  (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª  ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 107.).

Quan sentien el xiulet, els mocosos es llan çaven a la pila del greix, llauraven tot aquell merdissar fins a torçar-se els peus, corrien cap a la bimba, a tota pastilla al mig del fangar, s'empastifaven, s'esquitxaven els ulls, els morros, amb el llot del camp... Quan s'acabava el partit ja no eren els nostres noiets, eren uns ninots de tarquim, unes argiles regalimoses... i, per postres, amb tofes de colomassa al damunt. Com més enllardats, hermètics, folrats de merda havien quedat, més feliços esta ven, més contents... Deliraven de goig a través de les crostes que els arrebossaven, un motlle tot d'una peça. [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 183.].

Els pagesos van parar d'enraonar... Es van treure les gorres... Totes les pagesetes, les joves, les velles, no paraven de fer senyals de la creu... amb els pinrés ben clavats al tarquim... I vinga a ploure a portadores... Anaven mastegant les oracions... Redéu com queia l'aigua!... Aleshores el xofer de l'am bulància es va enfilar al seient... va encendre els llums... Pet! Pet! Tap! Pet! Pet! Tap! Pet! Pet! Uns rots terribles!...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 440.].

TARTANY (o tartrany). m. 

Llombric, cuc de terra (Ll.). La pesca del barb amb canya, ham i esquer de tartrany, Bladé País 29.

Tartany (procedència de la imatge: enllaç)

...que cau a terra, entre els peus i les sabates, arròs corrent paquet de mig, o de quilo, filla meya, la Mita Comandante, molt vellota, plena d'inflors toxémiques, liquides i gasoses, zarademnada, també, a les sÀnies, al tartany, a la foscor de...(Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 61.).

TARTE

 L'endemá de la meua arribada, em vaig presentar a la caserna Dupleix  on vaig impressionar tothom amb l'uniforme de catador i sobretot la tarte. Com a científic del contingent, tenia dret a una cambra individual. En realitat la caserna Dupleix només em proposava una llitera de res pisos en una quadra amb un centenar de soldats digna de les comèdies de Georges Cburteline. No grácies... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 310.).

TARTERA f. 

Tarter || 1 (Rosselló, Cerdanya, Pallars, Ribagorça). Un viarany... us porta a una tartera de pedra plomosa, calenta de sol a l'estiu, Oller Hist. 132.

Tartera: a) topon., Llogaret del municipi de Das (Cerdanya). Apareix anomenatTartaria en un document de l'any 958 (Abadal CC, ii, 97).—b) Llin. existent a Moià.

    Fon.: təɾtéɾə (pir-or.); taɾtéɾa (Bonansa, Pont de S.).

    Etim.: V. tarter.

Tartera

S'acostaven a una tartera que sortia del barranc i portava al camí del Bosco de Lucignano.(Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs. Pàg.  246.).

Avançant fatigosament entre aiguamolls i esbarzers, pujant amb penes i treballs per lúgubres tarteres i penya-segats traïdors, es troba com un pres fent una marxa forçada i no pensa altra cosa que poder fugir. Les paraules de Thoreau l'avorreixen, i li costa con centrar-se.  [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 156.].

Tartera

Els Galtung eren una família aristocràtica noruega, una de les poques que no havien sigut importades, un fet que en Tony no parava de repetir. Potser per això havia decidit no dir-li encara que ella era com ell: d'orígens normals, humils, una roca grisa a la tartera, una arribista. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 634.].

TÀSER

• • • 1. Un policia dispara amb un Tàser a una àvia de 86 anys ...

La Melba accedeix. Té la mà ficada dins de la bossa, empunyant el tàser, i avança cap a l'interior de l'apartament fregant amb el cul la taula i les cadires, mentre que l'home va cap a la porta amb d'esquena enganxada ala paret frontera, per tallar-li la retirada.(Andreu Martín. Les escopinades del escarabats. Ed. Bromera, 2ª ed. Alzira, 2014. ISBN: 978-84-9096-92-7. 334 pàgs. Pàg. 283.).

TASTANEJAR v. intr. 

Caminar insegurament, amb tendència a caure, sia per debilitat, sia per topament amb obstacles (Mall., Men.); cast. tambalearse. Sa vedelleta que tastanetjava de prima, Alcover Rond. i, 75. Les tres diligències que s'hi aturaven, tastanetjant per damunt l'empedregat, Oliver Obres, ii, 14. Possehir una cadira còmoda y que no tastanetx, Penya Mos. iii, 119.

    Fon.: təstənəʤá (bal.).

    Etim.: derivat de tas-tà.

S'acosta al braser, pálida i tastanejant. Tothom callava; el ferro estava roent. Llavors, ella submergí els seus braços nus dins la brasa, agafà la barra de ferro, camina nou passes portant-la, després, ha­vent-la llençada, estengué els braços en creu, amb els palmells oberts. I tothom veié que la seva carn estava més sana que pruna de pru­nera. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 69.].

Les botigues rutilen. Dues farmàcies en previsió de l'hivern, la millor pastisseria de la Ciutat on terbolinen les bunhas quan acriba Nadal, una llibreria on els vells del barri tastanegen de tot: reculls de poemes en llengua d'oc, revistes pornogràfiques luxoses d'Anglaterra i Le McJeoeg, mensual de Phnom Penh en francés... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 158.).

1. TATO m. 

El fill o germà major d'una família (occ.).

    Etim.: imitació de la pronúncia infantil del mot germà.

2. TATO m. 

|| 1. Tat, acció de guaitar. Ah, la teva tia! Ja he vist els tatos que feya tot avuy,Oller Pil. Pr. 173. No es tarda gaire a veure com fan tatus les primers caps de bromes, Lluís Rec. 65. 

|| 2. Fer el tato: fer el badoc, badocar. Fer el tato per la fira, doc. a. 1856 (Aguiló Dicc.). 

|| 3. Fer el tato: fer l'aleta (segons Labèrnia, Saura i Fabra Diccs.). Si li fessis ara el tato, | deixaràs seny i gaiato, Espriu Esther 22.

    Fon.: tátu (or.).

3. TATO m. 

Cèntims, diners, en llenguatge infantil (Blancafort).

    Etim.: deformació infantil de quarto.

”Noia balconera, noia malfeinera”, diu l'adagi, i, en realitať, les llargues estaries al balcó predisposaven a l'oci, estimulat per la tafaneria i l'amor, quan el galant feia el tato, sense comptar les hores, des d'una cantonada estratègica o carrer amunt i avall, sota el balcó de la nimfa adorada. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 44).

TAU TAU

Els primers bosquerols que, tot tau tau, van arribar al peu de la parròquia, de cop van quedar sorpresos, i després malhumorats, al contemplar les obres fetes. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 70.).

1. TAUJÀ, -ANA m. i f. i adj. 

Mancat d'agudesa mental i de malícia; curt d'enteniment i d'acció (or., occ.); cast.patán, bozal, babazorro, palurdo. Passava tot taujà y com qui fa l'orni, Casellas Sots 7. L'Arbós, en qui sota l'escorça del bon taujà hi apareixia a vegades el malhumor despòtic del soldat, Vayreda Puny. 185. La seva locuacitat era bon xich opaca, intervalada y taujana, Girbal Pere Llarch 345.

    Fon.: təwʒá (or.); tawʒá (occ.).

    Intens.: taujanàs, -assa; taujanot, -ota.

2. TAUJÀ, -ANA m. i f. 

Nadiu de la vila de Santa Eugènia (Mall.), segons denominació que els donen en els pobles circumdants.

    Etim.: sembla derivat humorístic de (san) taeugè(nia), format per analogia de taujàart. 1.

-Saps qui és aquest? -pregunta a en Petrus.

-No, no sé qué és aixó -diu empipat en Petrus-. No sé qué passa. Quin problema hi ha?

-Ell... aquest taujà... va estar aquí l'altre dia, amb els seus companys. És un d'ells. Però que et digui ell de què va la cosa. Que et digui per què el busca la policia.

(J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 141.)

¿Com és possible que aquest home tan espavilat, tan penetrant, tan instruït, no hagi pogut millorar la seva fortuna, o hagi perdut la que tenia, quan aquell altre tan enze, tan gamarús, tan taujà, hagi fet inconcebibles progressos en la seva? [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 25.].

Arribaven tots taujans i silenciosos. Amb prou feines se saludaven, com si els dolgués de dir un mot; i, mentre els altres s'arrupien a la paret de l'església o s'arrambaven d'esquena a les enrunades tàpies de la rectoria. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 46.).

Menjava amb tanta rusticitat durant els àpats ofi­cials que ens avergonyia a tots. Un dia que s'enganussava, havia re­cuperat el menjar amb el dit a dintre del canyó... En Clerc, categóric, havia dictaminat:

-C'est un plouc. («És un tauja.») (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 314.).

TEBAÏNA f., neol. quím.

Alcaloide de l'opi; cast. tebaína.

    Etim.: derivat de tebaic. 

Tebaïna

Tot allò acabava, sense masses romanços ni alarmes, amb banys tebis i garrafes de xarop de tebaïna. A les poques finestres dels refectoris que donaven al carrer, els bojos hi anaven de vegades a xisclar i a esvalotar el veïnat, però l'horror se'ls quedava més aviat a l'interior. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 462.].

1.   TEIX m.

Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo. Teix, arbre: Hic Taxus, Lacavalleria Gazoph. El teix lleuger per fer-ne el jou hom talla, Riber Geòrg. 15.

Teix, topon.: a) Font del Teix: font situada a les muntanyes de Cardó (Priorat).—b) Bosc del Teix: bosc en el terme de Lilla (Camp de Tarr.).—c) Font del Teix: font del terme de Morella.—d) Es Teix: muntanya de més de mil metres situada entre Sóller i Valldemossa (Mall.).

Teix: llin. existent a Mataró.

    Fon.: téʃ (or., bal.); téјʃ (occ.).

    Etim.: del llatí taxu, mat. sign.

2. TEIX m.

Teixó (Boscà Fauna Val. 545).

-Surt i mira això. -A l'altra banda del carrer hi havia arbres, làpides, arbustos i un vell teix-. Estava desitjant poder-t'ho ensenyar; no, sé què et balla pel capino, no he dut cap dona aquí, abans; vaig haver d'aturar-me en aquesta ciutat fa uns mesos i vaig pensar que aquest lloc era màgic. Però estava sol. [Doris Lessing. El somni més dolç (The Sweetest Dream, trad. Carles Andre-Librada Piñero). Ed. La Magrana, Barcelona, 1ª ed. 2002. ISBN: 9788482643975. 408 p. P. 105.]. 

TELEFONET (MÒBIL)

Una única referència en llengua occitana:

Radio Lenga d’Òc sul  vòstre telefonet

Mercès a un auditor simpatic, dempuèi lo mes de 

Junh podètz escotar Radio lenga d’Òc sul vòstre telefonet 

( Android – Iphone – HTC… pas BlackBerry ).

Basta pas que de telecargar l’application, de cerca 

“Radio Lenga d’òc e Hòp a setz a l’Escota !!

https://blocs.mesvilaweb.cat/paisosoccitans/?p=212172

https://www.liveradio.fr/

¿Per qué tal personat­ge corre a la recerca d'una cabina telefónica? ¿Per qué no es fica la mà a la butxaca i en treu el telefonet? Doncs no ho fa perquè no n'hi havia, i això marca distància. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 16.).

1. TELL (dial. tei). m.

|| 1. Arbre de la família de les tiliàcies, de diverses espècies del gènere Tilia; és de gran alçada, de fulles alternes peciolades cordiformes serrades i acuminades, flors hermafrodites blanquinoses o groguenques, oloroses, i fruit globulós o ovoide; cast. tilo. Los tells que el bes de l'aire fa remoure, Canigó i. Arreu trinxant pollancres i teis a tomballons, Atlàntida x.

|| 2. Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium (or.); cast. torvisco. (V. matapoll, art. 1).

Tell: llin. existent a Vall-llobrega, St. Feliu de G., Tarr., Albiol, Alcover, Calafell, Constantí, La Masó, Reus, Valls, Vilallonga, etc. Hi ha la variant Tei (escrita Tey) a Barc., La Garriga, Granollers, Mataró, Montornés, etc.

    Fon.: tέʎ, tέј (or.); téʎ (occ.); tə́ј (bal.).

    Etim.: del llatí tĭlĭum, mat. sign.

Tell de fulla grossa (Vquipèdia)

2. TELL m.

Pedreta planera que usen en el joc del bombo (Pego); cast. tejo.

    Fon.: téʎ (val.)

    Etim.: masculinització de tella, art. 1.

Madame de Rênal, amb la seva mà en la de Julien, no pensava en res; vivia la vida. Les hores que van pas sar sota aquell gran tell, plantat, segons la tradició del país, per Carles el Temerari, van constituir per a ella un temps de felicitat. Escoltava amb delícia els gemecs del vent entre l'espès fullatge de l'arbre, i el soroll de les gotes esporàdiques que començaven a caure sobre les fulles més baixes.  [Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p. P. 74.]. 

TEMPANELL m.

|| 1. Paret prima feta de rajoles posades de cantell, de posts, de canyissos enguixats, etc. (Empordà, Garrotxa, Gironès, Berguedà); cast. tabique. No podia recollir cap mot ni posant l'orella al tempanell, Pous Nosa 124.

|| 2. Portella de fusta o de ferro per a tapar un rec o canal (Conflent).

    Fon.: təmpənéʎ (pir-or., or.).

    Var. form.: tempanil, tempanill.

    Sinòn.:— || 1, envà, sitara, barandat.

    Etim.: del llatí *tympanĕllum, ‘alduf, pell d'alduf’.

Ha­via anat a veure l'oncle Salvi, que acabava de prendre's el bol de llet que li havia dut Engràcia, i ell li havia ex­plicat que els cops venien dels paletes que treballaven a l' altra banda de l' era, arreglant les cobertes i els tempa­nells de les corts. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 32.).

Si l'argument és ben construit, ben fonamentat i ben desenvo­lupat, sense que els teulats degotin i els tempanells trontollin, ja hi ha molt de guanyat. La segona qualitat que ha de posseir un novellista és el domini, la gràcia de la llengua. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp Pàg. 17.).

TEMPERI m.

|| 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97.

|| 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.

    Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.).

    Etim.: del llatí (in)tempĕrĭe, mat. sign. 1. 

Temperis

-Doncs el nom sona d'allò més insegur -comentà la senyora Silving, tornant a la seva labor-. Si molt convé es decidirà a suïcidar-se a l'estil rus així que trobi un precipici adequat. De totes maneres, no em fa por. Quan penso que aquests dos anys darrers he sobreviscut a temperis, huracans, escalades amb cor des, descensos al llom d'un ase, volcans, llits durs, i als cicerones de les esglésies italianes, considero que un precipici no és la pitjor manera de sortir d'aquest món tan apassionant. ¿No trobes que ja hauríem de tornar a l'hotel, estimada Cora? Recorda que tenim convidats a sopar. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 322.].

1. TENCA f. 

Peix teleosti del gènere Tinca, i principalment la Tinca vulgaris, que és de cos ample i aplanat, color verdós fosc, llargària que arriba a 30 cm., i habita en els gorgs o aigües embassades, per la qual cosa té sovint gust llotós (or., occ., val.); cast. tenca. És acomparada la anguila e la tencha al porch perque són pexos lutuosos que poch se mouen del fanch, bé que la tencha sia més lutuosa que la anguila, Albert G., Ques. 11 v.o

    Loc.

—Ser més roí que la tenca: esser molt dolent (val.).

    Fon.: tέŋkə (or.); tέŋkɛ (Ll.); téŋka (val.).

    Etim.: del llatí tĭnca, mat. sign.

enllaç

2. TENCA f. 

Penca o tallada ampla; cast. tajada, rebanada, témpano. «Una xulla és una tenca de carn magra de porc» (Cardós, ap. Coromines Card. 312). «Quines tenques més maques fa aquest bacallà!» (Empordà). Tenca de cansalada (Palamós); Tenca de suro (St. Feliu de G.). Fareu la tenca de la bleda molt sabrosa y de principal grossària si les sembrau primerament en bona terra cavada... y si molt sovint les entrecavau y femau, crexeran y vos donaran més grossas tencas, Agustí Secr. 25.

    Fon.: tέŋkə (or.); téŋka (Cardós).

    Etim.: probablement de penca, amb la consonant inicial canviada en t- per analogia del nom de peix tenca (art. 1).

Semblava que la foscor pugés des del llac i per un instant, en mirar cap a l’aigua, em va creuar el pensament una imatge semblant a una làmina en color d’un vell llibre de ciències naturals, però certament molt més bella i precisa que una impressió acolorida, que mostratrava nombrosos peixos lacustres dormint en els corrents pregons, com entre llòbregues parets d’aigua, els uns darrere o damunt dels altres, petits i grossos: madrilletes veres, gardins, vairons i albors, bagres i lluços, truites, silurs, sandres i barbs i tenques i tímals i carpins.   [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 134.].

Volia saber quin territori trepitjava. Anava a passejar al riu cada dia i m'asseia a les pedres planeres des d'on en Cassis i jo pescàvem tenques.  [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 21.]. 

TÈNDER m. 

Carruatge enganxat darrera la locomotora d'un tren per a portar el combustible i aigua per a alimentar-la; cast. ténder.

    Etim.: de l'anglès tender, mat. sign.

«A qui?» «A en Paolo Ferrari!»

«Veus el tènder? —va preguntar en Lucio—. Has vist que també he pintat el tènder?». 

En Lucio sempre parlava del ténder, i jo ara m'avorria amb ell. Tot i que teníem la mateixa edat, em semblava més petit.  [Natalia Ginzburg. Lèxic familiar. (Lessico famigliare, trad. E. Rodríguez). Ed. Âtic dels Llibres, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788416222254. 264 pp. P. 100-101.].

TENDUR m. 

Taula «camilla» (Albaida); cast. camilla.

Fa llenya i va a buscar galledes d’aigua al pou. Pasta el pa i el cou al tendur de davant la casa de fang. Escombra el terra. A la tarda, s’ajup al costat del rierol, juntament amb altres dones del poble, per fregar la bugada a les roques. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed,tradA. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 64.].

TENTINA o TINTINA f. 

Cadascuna de les passes vacil·lants que fa un infant menut, un convalescent, un embriac, etc.; cast. pinito. Era cosa de veure als xicots... fent saltirons y tantines quan ensopegaven, Vilanova Obres, iv, 267. Corre un menut darrera, fent esses y tintines, Liost Munt. 183. L'ombra que fa la vacil·liant tentina,Carner Lluna 67. ¿No veus que ja començo a fer tentines...?, Sagarra Caçador 188.

    Fon.: təntínə, tintínə (or.); tantínɛ (Ll.).

Roma, on tot just vaig arribar la setmana passada, després d'un llarg i esgotador viatge des d'Alexandria, via Corint, en vaixell de vela i de rems, en carro i en carreta, a cavall a vegades fins i tot a peu, fent tentines sota el pes dels meus libres. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 120.]. 

Com podràs ajudar-lo / quan tentinegi ple  / de dol obscur? (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 151.).

De cua d'ull, la Caridad va veure com s'aixecava i fugia, fent tentines, mentre ella, prostrada al llit, anava assentint repeti­dament, prometent que corregiria el seu comportament, davant d'aquella gran dama, tan humilment vestida com costós era el per­fum que desprenia, que li recriminava les faltes com si es tractés d'una criatura i després li premiava la contrició amb uns dolços o un glopet de la xicra de xocolata que portava. Si més no, la xoco­lata era deliciosa.  [Ildefonso Falcones. La reina descalça. (La reina descalza, trad. J. Puig). Ed. Rosa dels vents, 3ª ed. Barcelona2013. ISBN: 9788401354717. 746 pp. Pàg. 526. ].

Maleït sia! I nosaltres fent tentines a deu peus de la riba.  [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 85.].

Tentineja

Hi ha un home greument malalt. A l'hora d'esmorzar del primer matí que l'Allen és al camp, un pla mitjà ens el mostra recolzant el cap a la taula, massa feble per posar-se la cullera a la boca, i després, quan el grup és a fora aixafant rocs, amb prou feines pot aguantar el mall a les mans, tentineja de ma reig i de dolor, a punt de desmaiar-se. Un guàrdia li diu: Vinga, vinga, torna a la feina, i l'home malalt, a qui tothom coneix amb el nom de Red, respon sense forces: He de parar... l'estómac..., però el guàrdia li etziba amb ràbia: Si no treballes et faig sortir el mal d'estómac per les orelles! [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàgs. 126-127.].

Tentinejant

La ciutadella, d'A.J. Cronin, per exemple, que va fer que durant una temporada volguessis ser metge, i Green Mansions, de W. H. Hudson, que va estimular les teves gònades amb aquella sensualitat exòtica de la jungla —aquests eren els teus dos llibres favorits en aquell moment, els que recordes millor. Pel que fa als teus intents juvenils d'escriure, encara estaves sota l'influx de Stevenson, i la majoria dels teus relats començaven amb frases immortals com aquesta: «L'any de nostre Senyor 1751, em vaig trobar tentinejant cegament enmig d'una violenta tempesta de neu, intentant tornar a la meva terra ancestral». Com t'agradaven aquelles poca-soltades grandiloqüents quan tenies onze anys, però als dotze vas llegir un parell de novel·les de detectius (no recordes quines) i et vas adonar que valdria més que fessis servir una prosa més senzilla i menys pomposa, i en el primer intent de produir alguna cosa en aquell nou estil, vas seure i vas escriure una novel·la de detectius pròpia. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 82.].

Tentines

En John es va retirar, sense veure'm. El senyor Rochester va provar de caminar tot sol: va ser en va, estava massa insegur. Va tornar cap a la casa fent tentines, hi va entrar i va tancar la porta.

Aleshores hi vaig anar jo i vaig trucar a la porta. Em va obrir l'esposa d'en John. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 471.].

Tentinejar

Amb el puny no, ja s'havia destrossat prou ossos amb aquella ximpleria, sinó amb el colze. I va pegar a en Krongli allà on sabia que l'efecte era més gran: a la punta de la barbeta no, un pèl cap al costat. En Krongli va tentinejar enrere, va caure sobre la cadira giratòria baixa i va acabar per terra, amb els peus enlaire. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 370.].

TENUTA f. 

|| 1. ant. Cabuda, capacitat; cast. cabida, extensión. Lo loch de la Torr de Fenolledes qui's prop les terres d'aquest comtat... qui és de gran tenuta e mal poblat de gent, doc. a. 1440 (RLR, xlix, 282). Un camp ab una era detràs la casa, de tenuta sembradura de sis corteres, Inv. Grau. 

|| 2. Possessió dels fruits i rendes d'una propietat en litigi, fins a decidir a qui pertoca; especialment, en el dret català, privilegi que té la viuda de possessionar-se i tenir l'usdefruit dels béns del marit fins que roman pagada de l'import del dot; cast. tenuta.Per levar tot dubte que poria occórrer sobre la hypotheca y tenuta dels béns del marit, Const. Cat. 355.

    Etim.: de l'it. tenuta, mat. sign.

Passat aquell any, i per tenir dret a la tenuta, es vendria tots els béns del seu estimat fins a rescabalar el valor del dot. (Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 202.).

TERASEU

i pels radiants turons i els plans obscurs va / emprendre el seu camí, sense deixar encara el seu / reialme teraseu.   [Edgar A. Poe. Poesia   completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 79.].

TERATOLOGIA f., neol. 

Estudi de les monstruositats i anomalies de l'organisme animal o vegetal; cast.teratología.

RECEPTA PER MATAR UN HOME

Agafeu unes quantes desenes de quilos de carn, ďossos i de sang, segons els patrons adequats. Disposeu-los harmoniosament en cap, tronc i membres, farciu-los de vísceres i ďuna xarxa de venes i nervis, intentant evitar errors de fabricació que després serveixin de pretext per a l’aparició de fenòmens teratològics. El color de la no té cap importància. (José Saramago. El quadern. O caderno. Trad. N. Prats i C. Sans. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6324-9. 174 pp. P. 87).

Anna Ballbona, redactora al diari El Punt Avui i col·laboradora en diversos mitjans culturals, abans de revelar la seva veu pròpia en aquesta primera novel·la, havia publicat dos llibres de poesia. A Joyce i les gallines, explora els punts de fuga de la racionalitat, una veta que en la literatura contemporània catalana presenta credencials fermes: la mestria d’Albert Forns; les síncopes d’Imma Monsó, en què l’aparent irrealitat acaba de ser un dels principals atributs de la realitat; o el cas de Margarida Colom, que a l’aplec de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties recorre a una exposició de teratologies en què la deformitat esdevé la mesura més fidedigna de la realitat humana. (Revista L'Avenç num.425, juliol-agost 2016, pàg. 61.).

TERBOLINAR v. intr.

Moure's formant terbolí; cast. arremolinarse.

Les botigues rutilen. Dues farmàcies en previsió de l'hivern, la millor pastisseria de la Ciutat on terbolinen les bunhas quan acriba Nadal, una llibreria on els vells del barri tastanegen de tot: reculls de poemes en llengua d'oc, revistes pornogràfiques luxoses d'Anglaterra i Le McJeoeg, mensual de Phnom Penh en francés... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 158.).

TERMOS m., neol. 

Aparell compost essencialment de dues botelles que van una dins l'altra amb un espai buit entre elles, de manera que un cos que es posa dins la botella interior a una temperatura superior o inferior a la de l'aire ambient conserva llarg temps la seva escalfor o fredor; cast. termo.

    Etim.: pres del gr. θερμóς, ‘calent’.

Vénen d'enlloc; són aquí per fer feliç el meu amor, Emöke va llançar el cap enrere, el saxo plorava i sanglotava i jo continuava dient versos, més i més versos, sorgits d'una estranya inspiració que no he conegut ni abans ni després, en aquell moment eren tan bells com la cançó de Salomó, i encara més bells, perquè aquella noia no havia sentit en tota la seva vida una cosa semblant, mai ningú no li havia dit que era un marcís de Saron, mai ningú no li havia dit el teorema pitagòric de l'amor Amiga meva, que n'ets de bella!, perquè durant tota la seva breu existència no havia estat res més que una propietat que algú havia adquirit, un termos de carn i sang i ossos, ara però escoltava un poema que un home havia escrit per a ella, que rajava del cor d'un home, una màgia desconeguda en aquest nostre segle de les telecomunicacions l'havia traslladat del cor i de la gola d'un cantant negre dels afores de Memphis fins les cordes vocals d'un intel·lectual de Praga, en la sala de societat d’un centre de vacances, en l'estat socialista de Txecoslovàquia, però Emöke no sabia res de la pintoresca genealogia d'aquella cançó i únicament la percebia de la manera ideal de percebre la poesia, perquè cada poema s'escriu ad hoc, per a una dona, i si no no és un poema, no val la pena llegir-lo ni escoltar-lo perquè no ha sorgit de l'única possible i no fingida i autèntica inspiració, semblava feliç i em va dir a l'orella El puc creure? Ho diu de debò? [Josef Skvorecky. El saxo baix (Dvc legendy, trad. Monija Zgustová). Ed. Proa, Barcelona, 1988. ISBN: 8475882005. 154 pp. Pàg. 67.].

TERREGADA f.

|| 1. Gran quantitat de terra, de pols dipositada en un lloc o alçada pel vent (Men.); cast. polvareda.

|| 2. Barreja de terra i fullaca o altres elements vegetals i animals, que serveix per a femar les plantes (Empordà).

|| 3. Barreja de pols de terra, macolins i pellofes i altres deixalles del blat, reunida damunt l'era (St. Antoni de P.).

|| 4. Conjunt de bocins de carbó molt menuts, barrejats amb porcions completament pulverulentes (Empordà, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. cisco. Allí dipòsits de benzina i magatzems de terregada, Rusiñol Illa 41.

|| 5. fig. Gent baixa, de menyspreable posició social o moral; cast. purria. Tota aquesta terregada enriquida Déu sap com, van tant darrer del dictador, Sagarra Vida, i, 232. Els altres, l'anònima terregada dels pisos alts, Llor Jocs 161.

    Fon.: tərəɣáðə (or., bal.); tereɣáða (Tortosa).

    Sinòn.:— || 1, polsegada, terreguer, terregam;— || 3, polsegada;— || 4, carbonissa, molinada;— || 5, púrria, faramalla. 

Terregada

Em veig obligat a felicitar el professor. I el professor de seguida em dona notícies del poble, i de la manera com em convé captenir-me. Aquí hi ha alguns confinats, una desena en total. No els he de veure perquè està prohibit. D'altra banda són genteta, obrers, terregada. Jo, en canvi, soc un senyor, es veu de seguida. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 17.].

TERREGALL m.

Munt de pedres menudes, de runes, d'escòries, etc. (Fabra Dicc. Gen.).

-- Mossega'm una mica, gosset bufó!... Mossega'm a dintre! Vinga! -m'estimula ella... Fot uns bots que em tomben! Amolla tot de xisclets... Fa tuf de merda i d'ous aquell pou on em cap busso... El coll postís m'escanya... El celluloide... Em fa treure el cap del terregall... Torno a sortir a la llum... Sembla que tingui pega damunt els clissos, estic envescat fins a les celles-. Vinga! Despulla't!--m'ordena-, treu-te tot això! Que pugui veure aquest cos tan maco! De pressa! De pressa! Ja veuràs, galifardeu!... No ho has fet mai? Digues, tresor meu! Veuràs que bé que t'ho faré... Ai, aquest baconet meu... no tornarà a mirar pels forats!...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 145.].

TERTEROLES

Les terteroles de fum que s'alçaven del llogarret es barrejaven en el cel amb els crits que llançava la mainada, que, enjogassada, corria per aquella porció de territori que era el seu domini. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs.Pàgs. 35-36.).

TERRABUIT m. 

Lloc buidat de terra o de roca; desmunt; cast. desmonte. «Vagi alerta, que al capdavall d'aquest camp hi ha un terrabuit per on passa el carril» (Vilafr. del P., ap. Aguiló Dicc.). «Aquí hi hem fet un terrabuit» (Mall.).

El camp on era baixava inclinat fins a un serrat que es deia serrat de Norcombe, per un vessant del qual passava la carretera que anava de Norcombe a Casterbridge, encaixada en un terrabuit. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 9].

Com que teníem molta llenya, i el lema era "cautela", vaig ancorar al mig del riu. El tram era estret, recte, amb marges alts, com els terrabuits d'una via de tren.  [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 74.].

TERRALÓ m.

Terral fluix (Empordà).

"Ja fa massa temps que això dura ---digué al seu xiquet-, desarma els rems, hissem la vela; lo terraló no pot tardar.

"Un cop la vela estesa com un llençol que s'eixuga, començà a inflar-se poquet a poquet.

"— Pare, el terral! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 125.).

TERRALLÓ m.: 

V. terrelló.

TERRELLÓ 

|| 1. adj. (f. -ONA) Pertanyent a la terra, al camp (Aguiló Dicc. viii, 60). 

|| 2. m. Guarda-rodes fet de pans de terra amb herba (Aguiló Dicc.). 

|| 3. m. Treballador de la terra, sobretot el qui es dedica a cavar o a transportar terra (Plana de Vic); cast. bracero. Que los dits mestres se haguen de tenir manobras, terrallons, fusters, Canyelles Descr. 154. Els terrallons qui treballen al sol i a la serena, Verdaguer Rond. 132. a) Caminer (Rosselló, Manlleu); cast.peón caminero. De tant en tant un terrelló de la via... se'n va a pleret fins al capdavall de l'andana, Maurette Aiguat 77. 

|| 4. Prestació personal per a compondre els camins (Cerdanya, Penedès); cast.azofra, hacendera. Las obras... las podem fer a terralló, Caselles Sots 80.Cabàs de terrelló: cabàs que serveix per a traginar terra; cistell de vímens per a treure fang, pedres de riera, etc. (Vic). 

|| 5. Cove petit, de vímens, semblant a una senalla, que serveix per a traginar terra (Ripollès, Lluçanès, Montseny, Empordà, Costa de Llevant).

    Fon.: tərəʎó (or.).

Les obres de la pobra església, les podem fer a terralló. Jo farë venir un mestre o dos de l'Ametlla, però vosaltres m'heu d’ajudar en aquesta obra santa d'aixecar el temple de Déu... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 50.).

TERRATGER m.

Conrador que paga terratge; cast. terrazguero.

TERRATGE m.

|| 1. Quantitat de cereals i fruits que l'arrendatari conrador d'una terra ha de pagar al propietari com a preu de l'arrendament (Pla d'Urgell, Conca de Barberà); cast. terraje, terrazgo. Fa lo dit arrendament... ab totes e sengles rendes... e ab tots e sengles teratges, [sic] terços, quarts, quints, doc. a. 1408 (Miret Templers 449). Pren lo dit rector... la promicia de tots los tarratges que pren lo senyor..., exceptat de ço que lo dit senyor conrehe ab la pròpia reylla, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Podrà sembrar francament las terras, acceptat lo últim any del arrendament, que haurà de pagar lo terratge al Comú, doc. a. 1769 (arx. de Montblanc).

|| 2. Impost o dret feudal que el Rei, al començament del seu regnat, cobrava damunt els fruits de la terra dels seus vassalls; cast. terraje. Anaren al Senyor Rey e proposaren-li tres coses, la primera que'ls juràs lo privilegi del bovatge e terratge, doc. any 1416 (Puig Pedro de L. 577).

|| 3. Dret de sepultura o enterratge (Empordà, segons Aguiló Dicc.). En compte dels sis cortans de ordi y sis mallals de vi claret que hauria de pagar per dret de sepultura o terratge, doc. a. 1718 (Aguiló Dicc.).

    Etim.: derivat de terra.

Terratgers

El viatge va ser avorrit, molt avorrit: cinquanta milles en un dia, dormir en una fonda i cinquanta milles més l'endemà. Durant les primeres dotze hores, vaig pensar en els últims moments de la senyora Reed: vaig veure la seva cara desfigurada i pàl·lida i li vaig sentir la veu, estranyament alterada. Vaig meditar sobre el funeral, el taüt, el cotxe de morts, la negra corrua de terratgers i criats -de parents, n'hi havia pocs. La cripta oberta, l'església silenciosa, la missa solemne. Després vaig pensar en l'Eliza i la Georgiana: l'una me la vaig imaginar com el centre d'atenció d'un ball, l'altra com l'habitant de la cel·la d'un convent; vaig rumiar i analitzar per separat aquells caràcters tan diferents. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 264-265.].

TERRÍFIC, -ÍFICA adj.

Que infon terror; cast. terrífico. Quan del brandó terrífic la llum fereix sa vista, Atlàntida v.

    Etim.: pres del llatí terrĭfĭcum, mat. sign.

Si el timó no cedia, si els immensos volums d'ai­gua no esclafaven la coberta o trencaven les escoti­lles, si els motors no es paraven, si es podia man­tenir el rumb dins aquell vendaval terrífic, i el vaixell no se submergia sota una d'aquelles onades de les quals només podia copsar de tant en tant la visió terrífica de les crestes, llavors era possible que el Nan-Shan se'n sortís.  [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 55.].

TERRÓS, -OSA adj.

|| 1. Que conté terra o sembla de terra; cast. terroso. Deuen comprar bona farina e bella, e no juylosa ne terrosa ne cruxent, Cost. Tort. IX, xiv, 1. De verge lim, | terrós tarquim | féu l'hom, Spill 10926. Es seu gust és terrós damunt sa llengo, Ignor. 4. En sa mortalla abrigat, | ja consumida y terrosa, Collell Flor. 55.

|| 2. m. Ocell petit com un gafarró, amb les plomes de color com les del pardal (Castellbò, ap. BDC, x, 94).

|| 2. De boca terrosa: boca per avall, d'abocons; cast. de bruces. Me posaré de boca terrosa fent lo mort, Bosch Rec. 288. Ajaçat boca terrosa sobre les posts del carro, Víct. Cat., Ombr. 54.

Terrós (Tarrós): a) topon. Poblet agregat al municipi de Tornabous (Baix Urgell).—b) Llin. existent a Badalona, Balaguer, Arbeca, etc.

    Fon.: tərós (or., bal.); terós, tarós (occ., val.).

    Etim.: del llatí terrōsu, mat. sign.

Va travessar la plaça de l'Ajuntament, que resplendia tèrbolament, com un estany terrós, i va en filar cap al seu barri, cap a la Josefstadt. Va sentir uns crits sords i regulars que venien de lluny i quan girava a la cantonada va veure, encara a una certa distància, un grupet d'uns vuit estudiants, amb els colors d'una confraria, que caminaven cap on era ell.  [Arthur Schnitzler. Història somiada (Traum novelle, trad. A. Soler). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1998. ISBN: 847727231X. 138 p. P. 33.].

TESTARRADA f.

Cop a la testa (Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. testarazo, testarada. La bóta tornava a rodolar i recomençaven els sotracs, la foscor i les testarrades, Pous Nosa 91.

    Fon.: təstəráðə (or., bal.).

No tan sols els incomptables cops als dits dels peus i les testarrades que m'he donat al llarg dels anys, no tan sols les nombroses vegades que les ulleres m'han caigut de la butxaca de la camisa en ajupir-me per cor dar-me les sabates (seguides de la vergonya encara més gran d'ensopegar i esclafar-les amb el peu), sinó també els disbarats més impensats que m'han passat en diversos moments des de la meva infantesa.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 15.].

TETANITZAR v. tr. 

Posar en estat de contracció convulsiva permanent; cast. tetanizar.

Però malgrat el dolor, malgrat la rigidesa dels membres, malgrat la paràlisi què el venç i que li tetanitza la part dreta del cos, hi ha un pobre però irresistible impuls que l'atreu cap a aquest rostre i li fa girar suaument el coll com si volgués per darrera vegada provar d'entrecreuar la seva mirada.  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 160.].

TIBERNÀLIA

Després d'uns quants segles d'inflar-se i d'ocasionar tota mena d'estralls en sortir de llera, el Besòs fou degudament canalitzat i es va tornar una mena de corriol estepari sota els arcs de triomf de les torres d'alta tensió —el volien tornar assenyat, si no fos que, al cap de poc, l'Ajuntament de l'aprofitada capital va fer una neteja de cutis a la seva ciutat, es va espolsar els barraquistes que E feien nosa, i els va encolomar al poble veí instal·lant-los a la riba dreta del riu; com sigui, però, que és més fàcil planificar que no pas integrar, les coses no van sortir de la manera que havien estat pen­sades, i la desidia municipal a tots dos costats del riu va deixar pas a una excrecéncia: la nova Mina, un barri de ningú ple de perso­nes. Així dones, el riu va perdre el seu caràcter obert —al cap i a la fi, la gent tampoc no hi anava en cerca d'intimitat: les tibernàlies al Molinet, quan l'enterrament de la sardina, consentien la gatza­ra de les criatures i la confraternització de les comares—, i ja no hi podies contemplar un pagès de ribera fent posat de qui està sen­tint créixer les faves encarat al Sol occident. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 367.).

TIBUR

La finestra es reprodura en una secció cónica del tibur, re­gal del vint-i-u de juliol de mil nou-cents seixanta-u de la tie­ta Rossita, en el cos de vidre verd d'una garrafa, sobre la calai­xera vernissada amb vernís negre, submergida en l'ombra. Imprimia una ditada blava, més profunda que el vernís, des d'un altre angle d'incidència, en el bac de la sanefa semicilín­drica que enquadrava els agafadors de bronze dels dos calaixos superiors... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 24.).

TÍLBURI m.

Carruatge de dues rodes, descobert, per a dues persones i tirat per un sol cavall; cast. tílburi. L'invità a fer un passeig en tílburi, Pla Rus. 31.

    Var. form. (vulgarisme): tílboli (Vilanova Obres, viii, 39).

    Etim.: de l'anglès Tilbury, nom de l'inventor d'aquest carruatge.

... Guillot, tragueu aquesta cara de babau i feu el fa­vor de pujar al tílburi. Tenim una cita amb uns xocolaters i no vull fer salat. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 392.).

El jove ben plantat va sentir tocar les nou. Després d'haver besat tendrament la seva companya, que s'havia posat seriosa i gairebé trista, va tornar cap al seu tílburi, que avançava lentament conduït per un criat vell. El xerroteig del nen estimat es barrejà amb els últims petons que li va fer l'home. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 153.].

—Ah, jove temerari! -va dir Norbert-. Això està ple de cotxes i, a més a més, els condueixen gent imprudent. Així que aneu a parar a terra, els seus tílburis us passaran per sobre el cos; no s'arriscaran pas a fer malbé la boca del cavall aturant-lo en sec. [Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p. P. 301.]. 

Quan he pujat al monestir de Santa Odila, han sorgit filaments de records. Els tillols, el camí que remingoleja i el verd blavenc del boscatge.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 81.).

TIMBA f. 

I. || 1. Precipici (or.); cast. despeñadero, precipicio. Des d'un cairell de timba penjada sobre el riu, Atlàntida ii. Del Montserrat les timbes se m'obren sota meu, Collell Flor. 35. 

|| 2. Roca que forma part del cim d'un precipici (mall.); cast. risco. Ses timbes d'alta serra ja toca es sol, Aguiló Poes. 219. Des del planiol de demunt la timba de roquissar del meu coster, Rosselló Many. 78. 

|| 3. Enderroc; conjunt de roques i terra que cau (Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. desmoronamiento. 

|| 4. Pedra grossa, no manejable per un home sol (mall., eiv.); cast. roca, molón. Se trobava a's mig de tres timbes ben revengudes, Alcover Rond. iv (2a ed.), 77. 

|| 5. Vorera alta que formen els baixos exteriors d'una casa, i des de la qual es baixa al carrer per escalons (Felanitx). 

|| 6. nàut. Cadascun dels tions o troncs gruixats que se suspenen per fora de les dues bandes d'un vaixell fins a tocar l'aigua, quan les operacions de càrrega o descàrrega aconsellen fer-ho per mantenir l'estabilitat del buc i evitar que es tombi a la banda (Mall.); cast. percha de estabilídad. 

|| 7. Feix de llenya gros (St. Antoni de P.). 

|| 8. fig. Nas gros (Palma). «Mira aquell homo! Té una bona timba!»

II. || 1. Joc prohibit; lloc on juguen a jocs prohibits; cast. timba. Fa ballar els ossets en una timba, Pons Auca 227. 

|| 2. m. Carterista; lladre de carteres, rellotges i altres coses menudes (Barc.). Anar pel timba: anar a furtar coses menudes. En Mitja Quarta i el Serra Brut feien de tàpia quan anaven pel timba, J. Vallmitjana (BDC, vii, 62).

    Fon.: tímbə (or., bal.); tímba (val.).

    Var. form. dial.: timpa.

    Etim.: probablement d'un mot pre-romà *timpa, ‘precipici’; sobre aquesta etimolo gia vegeu: Meyer-Lübke Katal. 48; G. Rohlfs en ZRPh, xlvi, 163; Hubschmid PW 54; Corominas DECast, i, 317-318.

 -Primer em tiraria daltabaix d'una timba! (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 128.).

TIMBERA f. 

Precipici, timba (I, || 1). Com un avet que baixa tot rodolant de timbera en timbera, Canigó viii.

    Fon.: timbéɾə (or.).

Timbera (procedència de la imatge: enllaç)

Per les afraus i les timberes dels sots les batallades s'hi arrossegaven amb ganseria, com si no gosessin enfilar-se rostos amunt ni trucar com sempre a les portes de les cases ensopides, amb aquella cançó de cada festa: Baixa, veí... la missa a oir... baixa veí...! Era tan espessa la boira, aquella matinada, era tan espessa i freda... que talment semblava que la gelor humida que surava arreu hagués glaçat la veu de les campanes. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 96.).

TIÓ m. 

Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat; cast. tizón, leño. Axí com tions cremants, Llull Cont. 159, 4. Hun bon tihó que fos ben gros fóra millor, Somni J. Joan 596. Hi havia un bon foc de tions d'olivera,Rosselló Many. 43. Tió d'infern: fig., condemnat de l'infern; es diu sobretot dels blasfems.

Tió: llin. existent a Castellbisbal, Celrà, Cabrera de Mataró, Calella, Manlleu, Martorell, Badalona, Barc., St. Fost de Campcentelles, etc.

    Loc.

—Tenir ses formigues en es cap d'es tió: estar molt indignat, a punt d'esclatar en dicteris o recriminacions (Mall.).

    Refr.—a) «Qui té tions, fa estelles»: significa que el qui té diners pot adquirir o fer moltes coses, i el qui té béns vendibles pot adquirir diners.—b) «Un tió no fa foc; dos, tampoc; tres l'encenen, quatre cremen, i cinc fan foc»; «Un tió tot sol, no crema; i dos fan fogatera» (mall.): frases que, amb diferents graus, vénen a significar que un home tot sol té poc poder, però quan són molts tenen força considerable.

    Cult. pop.—El tió de Nadal: el tió que per Nadal es fingeix que, a força de cops de bastó dels infants, arriba a cagar torró i altres llepolies. Era un costum arrelat a la pagesia de gairebé tot el Principat de Catalunya i a Mallorca. El tió es tria que tingui alguna cavitat on pugui amagar-se el torró i altres coses de menjar i beure. En unes comarques es posa el tió al foc i es deixa cremar; en altres regions no el posen al foc, sinó dins la cuina prop del foc; tant a unes comarques com a les altres es fa que els menuts donin cops de garrot o d'esmolls al tió, dient-li: «Tió, caga torró!» Hi ha llocs on es deixa que amb els sotracs dels cops el mateix tió deixi anar el recapte comestible que té amagat; a d'altres llocs, quan prou l'han tupat, hi va la mare i treu de darrera el tió allò que hi han amagat. La quitxalla en fa gran festa, i les persones grans també de veure l'alegria dels petits. La fórmula «Tió, caga torró», presenta certes variants amplificades, com ara aquestes: «Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor» (Pobla de L.); «Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat» (Pobla de L.); «Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades» (Artesa de S.). No sempre el tió de Nadal és un vertader tió o boscall; hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret, etc. És freqüent que dies abans de Nadal comencin a engrescar els infants amb el tió fent que aquells li donin a menjar serradures, paper, garrofes, pa, etc., a fi que d'aquesta «alimentació» pugui congriar els torrons que el dia de Nadal haurà de segregar.

    Var. form.: tisó (Se consumà al consumar d'un tizó, Febrer Purg. xxv, 23).

    Fon.: tió (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); tiú (Ross.); tizó (Boí, Vall de Barravés, Torre de C., Pobla de S., Ripoll, Camprodon); tizú (Capcir).

    Intens.:—a) Augm.: tionàs, tionarro, tionatxo.—b) Dim.: tionet, tionetxo, tionel·lo, tioneu, tioniu, tionei, tionoi.—c) Pejor.: tionot.

    Etim.: del llatí titiōne, mat. sign.

I, quan torno a casa de qui m'alberga, sé manejar bé la maga, repartir els tions entre els es­cuders, acordar la meya arpa i cantar en música, i amar les reines, i tirar pels reguerols asclons ben tallats. En veritat, ¿no sóc un bon minestrer? Avui, heu vist com me sé esgrimir amb el bastó.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg.101.].

TIRAPEU (i dial. estirapeu). m. 

|| 1. Corretja de cuiro amb els dos caps cosits de manera que forma una mena de circumferència, que serveix al sabater per a subjectar el calçat al seu genoll quan el cus; cast. tirapié. Per donar puntada a una botina que de boca terrosa reté cautiva sobre els genolls per medi del tirapeu, Vilanova Obres, iv, 122. Donar estirapeu:pegar corretjades, tupar (mall.). 

|| 2. Mitja que no té peu, sinó taló, i que acostumen de portar els vells (prov. de Lleida, segons Aguiló Dicc.). 

|| 3. Bastó acabat amb un ganxo, que els pastors duien per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils (Pirineus); cast. cayado. Tirapeu, bastó de ovelles: Pedum, uncinus, uncus, agolium, Torra Dicc. El rabadà... porta tirapeu, la capa curteta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 412). 

|| 4. Tirabrases (Terrassa, ap. BDC, xx, 253).

    Fon.: tiɾəpέw (or.); tiɾapέw (occ.); tiɾapέ̞w (val.); tiɾəpέ̞w, əstiɾəpέ̞w (bal.).

    Etim.: compost de tira, imperatiu de tirar, i peu.

L'interior de la seva cabanya, tal com ara estava, era acollidor i fins i tot atraient, i la vermellor de la mica de foc, a banda de la claror de l'es­pelma, projectava el seu color càlid sobre tots els objectes on arribava i transmetia un aire alegre fins i tot als estris de cuina i a les eines. En un racó hi havia el tirapeu, i en una lleixa del costat hi havia arrenglerats ampolles i pots dels preparats senzills que s'utilitzen en la cirurgia i la medicina ovina, com ara l'esperit de vi, la trementina, la pega, la magné­sia, el gingebre i l'oli de ricí. (Pàg. 17)

D'entre ells, els carre­tera i els cotxers es reconeixien pel fet de portar una tralla cargolada al barret; els que feien teulades de palla hi portaven un bri de palla trenada; els pastors tenien el tirapeu a la mà; i, així, els llogadors distingien d'un cop d'ull la gent de l'ofici que els calia. (Pàg. 46)

[Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. ].

TIRIBEC m.

Tirabec (Camp de Tarr.).

TIRABEC (o estirabec). m.

Pèsol de l'espècie Pisum sativum, varietat macrocarpum, que té la tavella grossa i es menja tendra la llavor i la tavella; cast. guisante mollar.

    Fon.: tiɾəβék, əstiɾəβék (or., mall.); tiɾaβék, astiɾaβék (occ.).

En preferent lloc, aprofitant del sol i amarant-se del regadiu que dos grans enjups procuraven, l'hortalissa in dispensable a tota menatgera: enciam, escarola, cols; des prés cards ben soterrats, apis olorosos; pels racons més soleiats acoralats tomatecs. En un quadro alls i cebes; com límit dels quadros, enfilats en vimets i canyes simètricament plantades, pèsols, fesols... Crestalls de faves, tiribecs, bledes, albergínies...  (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 63.).

1. TIRÓ m. 

Novici o aprenent en un art; cast. tirón.

    Etim.: pres del llatí tirōne, ‘aprenent’.

2. TIRÓ m. 

|| 1. Ànec, i sobretot l'ànec casolà (pir-or., Empordà); cast. pato. Amb l'oca que t'empaita fent tentines | i amb el tiró cobert de borrissol, Sagarra Caçador 125. 

|| 2. pl. Tirons!: nom per a cridar l'aviram, i sobretot els ànecs (Empordà, Plana de Vic, Pla de Llobregat, Pla d'Urgell). 

|| 3. Gall dindi (Tor).

    Etim.: formació imitativa del crit dels ànecs.

3. TIRÓ m. 

|| 1. Estirada (val.); cast. tirón. Tot són tirons de la brusa, Cañís 78. 

|| 2. Cadena llarga i gruixuda que s'enganxa a la braga quan s'ha de treure una embarcació a terra (Mall.). 

|| 3. pl. Fils que es posen a un estel o grua, enmig i a les dues canyes de dalt, per a enganxar-hi el fil d'enlairar. 

|| 4. Desfilada, corrua de gent que acudeix a un mateix lloc (mall.). A ca-meva és un tiró de gent qui no'm dexa reposar ni de nit ni de dia, Ignor. 34.

    Etim.: derivat de tirar.

4. TIRÓ 

Llin. existent a Arbeca.

Se comprava un bonic segell a la posta si ningú no l'acompanyava a l'enterrament. A la tarda, la senyora Marie-Thérèse, després d'una migdiadeta, sortia si feia bon temps i baixava vora l'estany, on gitava engrunes als tirons. S'asseia en un banc a prop de l'illot més petit. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 54.).

Un dels personatges més caricaturescos de la Khágne moderna era un tal Banal. Baixet, un tros de manicaco, amb una veu de tiró malhumorat, exhibia uns bigotis ridículs que li havien valgut el motiu de cancer de la moustache. Et mirava de baix a dalt i demanava amb un vous insultant:...  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 225.).

En Clerc adorava els relats escabrosos. Em va explicar com els soldats del Cos Expedicionari Francés a 1'Extrem (Trient satisfeien la lí­bido amb els ànecs del Mekemg. "Quan tenien masses ganes de car­dar, agafaven els tirons i els enculaven. Com que tenien 1'ull del cul massa estret, els escanyaven al mateix moment.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 367.).

XALINA f. 

TITINA f. 

Ocell del gènere Motacilla; la titina ordinària és la Motacilla alba (cast. aguzanieves), i la titina groga és la Motacilla flava i la M. boarula (cast. aguzanieves amarilla). Es diu titina a Mallorca, Ciutadella i Eivissa, i tetina a les poblacions alacantines influïdes per la immigració mallorquina del segle XVII, com són Patró, la Vall de Gallinera, Sanet, etc. Volatetja la titina caçant insectes, Salvà Poes. 77.

    Loc.—a) Lleuger com una titina, o Més lleuger que una titina: es diu d'un animal o persona que va amb molta lleugeresa.—b) Menjar com una titina: menjar molt poc.

    Fon.: titínə (mall., men., eiv.); tetína (Sanet, Patró, Vall de Gallinera).

    Intens.:—a) Augm.: titinassa, titinarra.—b) Dim.: titineta, titinetxa, titinel·la, titineua, titiniua, titinoia, titinenga, titinona, titinó.—c) Pejor.: titinota, titinot.

    Sinòn.: cuereta, cueta, aigüerola, pastorella, pastorell, piula, piuleta, xorovit, titeta i altres de menys usats, de tots els quals tracta Sanchis Guarner en Est. Rom. v,141-159.

    Etim.: onomatopeia del caminar lleuger i elegant d'aquests ocells.

Té un feble per les xerroteries sobre la vida privada dels poetes i narradors d'Amèrica del Sud; quin un va fer banyut a quin altre; quin poeta i diplomàtic va patir, de jovenet, una malaltia venèria que el va deixar calb com una titina i a més va treballar en secret per la CIA... però sospit que m'amolla aquestes xafarderies il·lustrades sobretot amb el propòsit d'aigualir admiració que jo hagi pogut expressar cap un o un altre. [...] (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 7.).

TITOT m. 

|| 1. Gall dindi (Tortosa i País Valencià); cast. pavo. Llucianet el Menudí, en el moc penjant com un titot, Morales Id. 28. Diu que el tocava, més sèrio que un titot,Moreira Folkl. 335. 

|| 2. Bonatxàs, gairebé beneitot (Mall., Val., ap. Aguiló Dicc.).

    Fon.: titɔ̞́t (Tortosa, Val.).

Aquelles tardes jo feia la digestió al pedrís amb una mica de música a les orelles, les galtes i les cames al sol, ver­mella com un titot, i ells passaven amb les tovalloles a 1'es­patlla i Déu, déu. Quin parell, pensava. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 26.).

TITUBAR v. intr.

Vacil·lar; cast. titubear. Si vul parlar, hoig titubar ma lengua, Trobes V. Maria [162].

    Etim.: pres del llatí titubare, mat. sign. 

Titubant

Apareix a l'hora de sopar (una altra menjussa infecta, dilucidada en un primer pla del presoner que hi ha assegut al costat de l'Allen que endrapa el menjar amb uns bons bocins de greix i llard caient-li de la boca—), però en Red ja no pot més, s'aixeca de taula, va titubant fins al barracó i es deixa caure al llit. Una mica més tard, quan els altres homes també són al barracó, tots estirats al llit, dos guàrdies i l'encarregat entren a l'habitació. Un dels guàrdies porta un fuet, un instrument que fa mala es pina, amb un assot a la punta. A veure, diu l'altre guàrdia, digueu-me qui no ha treballat com calia. Trien algú. Li treuen la camisa i se l'enduen per assotar-lo. ¿Algú més?, pregunta l'en carregat. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 163.].

TOCACAMPANES m. 

|| 1. Bastaix encarregat de tocar les hores pegant amb un mall a la campana de la catedral de Barcelona, cosa que no sempre complien amb puntualitat (cf. Amades Seu 82). 

|| 2. m. i f. Persona lleugera d'enteniment, ximpleta o mancada de formalitat (or., occ., mall.); cast. mequetrefe. 

|| 3. Pregadéu, insecte de l'espècie Mantis religiosa (Gandesa i País Valencià).

    Fon.: tɔkəkəmpánəs (or., mall.); tɔkakampánes (occ., val.).

Sentim homes que pensen i actuen amb admirable encert sobre una mate`ria, mentre que en altra es mostren vulgaríssims i fins i tot malaptes i tocacampanes.[Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 25.].

TOCOM m. 

Lloc, indret (segons Fabra Dicc. Gen.). Aquest mot hauria d'esborrar-se del diccionari normatiu, perquè en realitat no existeix. Vogel Dicc. va ser el primer que li atribuí el significat de ‘lloc’ («Ort, Punkt»). Labèrnia-S. Dicc., en canvi, posà tocom com a pronom indefinit amb el significat de «algo, quelcom» (encara més absurd que l'altre). El mot tocom fou inventat inconscientment per un o alguns escriptors (Guerau de Liost, Carner, Ruyra), que sentiren dir a la gent del nord de Catalunya frases com «anar ontocom», «venir d'ontocom», i les interpretaren com si fossin «anar a un tocom» o «venir d'un tocom» (puix que l'adverbi ontocom es pronuncia untukóm, amb una síl·laba inicial un- que es pot confondre amb l'article indefinit). Vegeu-ne alguns exemples literaris: Y sobrix l'orenga, | baladrera com | una mallerenga, | per quiscun tocom, Liost Munt. 85; Aquest foll daler de viure, | ahont és? en qual tocom?, Carner Verger 48;Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes, Bertrana Herois 19;Un trist pescador lacustre... d'aquells tocoms laberíntics, Bertrana Herois 43;Me vaig topar amb un tocom inesperat, Ruyra Parada 19; Arrapant-me d'esma ací, allà, en tots els tocoms que assolia, Ruyra Pinya, ii, 110. Per aquestes dues frases de Ruyra es veu que aquest autor no atribuïa a tocom pròpiament el significat de ‘lloc’, sinó de ‘objecte ressortint, obstacle’.

A Barcelona, l'existència de comunes a tots els pisos no significava pas la supressió dels anomenats, amb eufemisme, ”vasos de nit”, però limitava el seu ús i, sobretot, evitava aquell perillós i clàssic crit d'"Agua va” que, en certs tocoms, es llançava, de bon matí, com a avís als refiats transeünts perquè no els agafés de ple el contingut dels estris que buidaven. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 32.).

No es tracta d'un judici particular i arbitrari, propi de la ficció novellística, sinó que responia a la realitat en extensos tocoms, com ho confirma dues centúries i escaig més tard Antoni de Capmany de Montpalau en les seves Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, publicades l'any 1779 a Madrid sota els auspicis de la Reial Junta Particular de Comerç barceloní (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 7.).

allá on habiten tots els Guls; / vota els tocoms més diabòlics, / vota els racons més melancòlics;  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-74- 9246,  pàgs. Pàg. 165.].

-M'havien dit que Suècia era el país aristocràtic per excel·lència; que aquí les festes eren quelcom de sobre natural, que era un paradís en la terra, que els reis i la cort era ni més ni menys que un deliciós tocom de l'Olimp, i, francament, o molt m'enganyo o això és més miserable que el nostre Oest, i la cort, en lloc d'ésser la cort dels déus, és més aviat una mena de cort de porcs, ei!, sigui dit amb perdó i millorant el present. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 114.).

1. TOFA f. 

|| 1. Bolic, aplec de coses filamentoses, cabells, encenalls, fullaca, etc. (or., eiv.); cast. mata, manojo, copo. Tenia una tofa de cabells negres, Genís Quadros 17.Arrabassats com tofes de llana els van damunt, Atlàntida vi. Sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent, Vayreda Puny. 98. 

|| 2. Petita massa esponjosa de neu tal com cau del cel (or., eiv.); cast. copo.

    Var. form.: tefa i tefla (mall., aplicat al bolic de neu o de matèria filamentosa:Na Rafela, de ses tefes de lli que na Maria tirava, s'ha feta una saya nova,Roq. 28).

    Loc.

—Blanc com la tofa (o la tefa o tefla) de la neu: es diu d'una cosa molt blanca.D'aquells colls emmidonats y blanchs com la tefa de la neu, Maura Aygof. 95.Estovalles blanques com la tefla de la neu, Riber Miny. 153.

    Fon.: tɔ́fə (or.); tófə (eiv.); tə́fə, tə́flə (mall.).

2. TOFA f. 

Tòfona (Ross.).

El rostre de la dona, llarg i afuat, era una máscara hierática d'ulls rodons, celles llises, nas recte i boca minsa, tots remarcats a llapis; allò que hi destacava, tanmateix, era el cap, una mica més llarg que la falla de la cullera, el pentinat primorós del qual emmarcava el rostre fins als muscles; la tofa, feta de tres franges incises amb puntets, vorejava el perfil del rostre amb set formes de gemma, flor, o estrella. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 223.).

Un vent d'ombres bufa cendres de propòsits morts sobre el que jo sóc de desvetllat. D'un firmament desconegut cau una rosada tèbia de tedi. Una gran angoixa inerta em maneja l'ànima per dintre i, incerta, m'altera, com la brisa altera els perfils de les tofes dels arbres.  [Fernando Pessoa. Llibre del desfici (Livro do desassossego. Trad. V. Devi i M. de Seabra). Ed. Proa, Barcelona, 1990. ISBN: 84-7739-112-2. 220 pàgs. Pàg. 98.].

No gaire lluny hi havia un roure i s'hi va encaminar, tentinejant com un borratxo que busca el llit a les palpentes després d'una nit de disbauxa. Fent servir el bloc vermell de coixí, es va estirar en una tofa d'herba al vessant nord de l'arbre i es va quedar adormit.No gaire lluny hi havia un roure i s'hi va encaminar, tentinejant com un borratxo que busca el llit a les palpentes després d'una nit de disbauxa. Fent servir el bloc vermell de coixí, es va estirar en una tofa d'herba al vessant nord de l'arbre i es va quedar adormit.[Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 119].

TÒFOLA

La va recordar de petita, amb espardenyes foradades per la tossuda prominència del dit gros i faldilletes apedaçades, corrent pels camps amb tota llibertat, en el seu mitja na­tural, i ensenyant a ella, nena tòfola de ciutat, criada en col·legi de monges, com s'esclaten els botons de vidiella, el gust asprívol i fresc quer deixen les fulles de romaní que es masteguen o a contemplar el vol silenciós dels rat-penats a entrada de fosc.(Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 37.).

1. TOIA f.

|| 1. Ram de flors (or., occ.); cast. ramo. Deixa'm fer una toia de tes flors, Verdaguer Idilis. La núvia ab sa toya de flors de taronger, Bosch Rec. 17.

|| 2. a) El canelobre que té tants de ciris com salms s'han de cantar a l'ofici de matines (Berga, ap. BDC, xviii, 40).—b) La darrera candela que roman encesa en el candeler triangular del fas (Berga, ap. Miss. Cor de Jesús, 1922, p. 201).

Un cotxe completament camuflat de toia encomana un especial avorriment de les flors; les flors formant corones tenen aquest mal fat: llur perfum es converteix en una fetor especialíssima que les fa desagradables.  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 5.).

TOIXARRUT, -UDA adj. 

|| 1. Esmussat, mancat d'agudesa (mall.); cast. romo. Conèixer la barba si el demana [al raor] prim de tall o toxarrut, Penya Mos. iii, 119. 

|| 2. Rude, grosser mentalment, estúpid (mall.); cast. tosco, grosero. Bé se campen es beneyts y toxarruts, Roq. 29. Comensen a posar sa mala i toixarruda costum de fogir de ca-seua, Alcover Cont. 260.

    Fon.: toʃərút (mall.).

    Etim.: derivat de toix.

El millor tirador del comando es deia Georges Watin, àlies la boiteuse (“la coixa'). Toixarrut, fort com el roc de Bugarach, molt primitiu, mal afaitat, els ulls endurits per tantes matances, amb maneres d'australopitec, conreava una obsessió, un odi petri, mineral: matar De Gaulle. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 84.).

De La Tocnaye i Watin, toixarrut, molt primitiu, esperaven el seguici en un Citroën ID a prop d'una gasolinera Antar. En Bernard i en Lajos Marton van buidar llurs metralladores. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 124.).

Entre el vapor que omple l'estació distingeixo una porta de vidre. S'hi reflecteix una dona. Té un toll de llet al cap, la seva cara és una finíssima teranyina, un cabdell de serps esveltes cobreix les seves mans. Aquesta dona no és aquella Sylva, la que va viure a París, on la tractaven de Madame l’Ambassadrice. No, ja no és la musa dels surrealistes, ja no és Mnemòsine, la dea de la bellesa; la Sylva dels setanta anys, que coincideixen fil per randa amb els anys del segle, és algú altre. (Monika Zgustova. La dona silenciosa. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477274398. 422 p. P. 7.).

TOLDILLA f. (castellanisme), nàut.

Sostre, generalment amb volta, que alguns vaixells tenen a popa i que cobreix camarots o cambra; cast. toldilla. 

Toldilla

Vaig pensar que no podia perdre més temps i, esquivant la botavara que tornava a estar entravessada sobre la coberta, vaig acabar d'arribar a la popa i vaig baixar a la cabina per l'escala de toldilla. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 212.].

TOLLA f. 

|| 1. Gorg, toll || 1 (Cerdanya). Guaiteu dins aquesta tolla d'aigua transparent,Maurette Aiguat 60. 

|| 2. Toll gran; bassa natural, formada per aigua que brolla o que corre, sobretot en els barrancs (Sopeira, Senterada, Conca de Tremp, Vall d'Àger); cast. balsa, charca. 

|| 3. A tolla: de repent i sense cap preparació; sense to ni so (Labèrnia Dicc.). Parlar a tolla: parlar desbaratadament (ibid.).

    Fon.: tóʎə (Cerdanya); tóʎa (Sopeira, Senterada); tóʎɛ (Tremp, Àger).

    Etim.: de toll, feminitzat amb valor augmentatiu.

Tenia alguna relació amb el fet que fa milions ďanys els nostres avantpassats branquiats van sortir de 1a tolla arrossegant-se i que, d`aleshores ençà, ens ha paralitzat sempre la idea d’un eventual retorn? (Julian Barnes. Història del món en deu capítols i mig (A History of the World in 10 ½ chapters) Trad. Marta Bes Oliva. Ed. Proa, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-8256-465-X. 408 pp. Pp. 232-233.).

TOMBALLÓ m. 

|| 1. Tombarella (or., occ., eiv.); cast. tumbo, voltereta. Seguits d'estols de feres i naus a tomballons, Atlàntida viii. 

|| 2. Moviment brusc de començament de caiguda que s'arriba a evitar; cast.trompicón. Fent idèntichs tomballons en els propis mals passos, Girbal Oratjol 61. Nosaltres hi corríem també, mig de tomballons, Ruyra Pinya, ii, 81. 

|| 3. fig. Canvi sobtat i pertorbador en un negoci, feina, assumpte, etc., amb tendència a la perdició; cast. tumbo. La ferreria anà de tomballons, Pous Empord. 115. Perque a cops y a tomballons may ixen bé les coses, Pons Auca 69.

    Fon.: tumbəʎó (or.); tombaʎó (occ.); tumbəјó (or., eiv.). 

Ens vam incorporar a tomballons, vam beure una mica de cafè fred, Vam recollir els estris i ens vam posar en camí a partir del punt on l'havíem deixat. Vam caminar sense descans fins a les nou o dos quarts de deu del matí i vam compatibilitzar trenta i escaig símbols de Saturn. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 253.].

Van anar a tomballons, d'ací d'allà, estretament abraçats. Tot d'una, l'aigua els deixa anar amb un patac brutal; i, havent aterrat contra el costat de la caseta del timó, desalenats i masegats, allà van po­der aixecar-se, fent tentines, per aferrar-se on van poder.  [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 52.].

Feia un mes que Lluís Frederic s'havia instal·lat en un Hotel pròxim als grans boulevards i com un il·luminat es passava els dies en cogitacions fosques a la seva cambra i llargues estones deambulava per les principals vies parisenques com si cerqués entre la multitud un esguard de claror inequívoca, un rostre revelador, un pas que el tragués d'aquell infern que el cremava. Ara ja no defugia les ombres malèfiques de Puh Nien-xà ni de Miller, que estaven constantment a l'aguait com dos gossos esperant la presa que va ferida i està a punt de caure en els darrers tomballons. De ve gades tots tres perseguien una noia qualsevol a través de carrerons fins que comprovaven que no era ella. De ve gades Picàbia promovia fantàstiques escenes d'escàndol increpant com un orat els seus dos acompanyants en qualsevol cafè o en qualsevol cau infecte.  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 152.).

TOMBET m. 

|| 1. Fritada composta de carn, patates i pebres, i també tomàtiga (Mall., Men.). Vaja alerta si ha de parlar de tumbet, Ignor. 77. 

|| 2. Guisat de carn amb salsa que es cou dins una olla de test, la qual és sacsejada sovint per remenar la carn (Maestrat, Cast.). S'hi aboquen els talls de la carn, els quals es regiren al tombet, Salvador FB 12. «El dinar d'aquest dia [de Sant Cristòfol] és un plat fort: el tombet. Què és el tombet? S'ha bullit caragols cristians, grossos, perfumats per les bones herbes de la muntanya. I a part s'han agafat trossos mitjans de carn de corder o de conill. Aquesta carn cal guisar-la en una olla de test de Traiguera, amb un foc lent de llenya. I en açò radica el secret del plat. Cal remoure aquesta carn dins de l'olla; però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i sacsejant-la en l'aire, de manera que els trossos de carn vagen desplaçant-se del fons. Cal tombar el contingut a poc a poc, a tombets, dins del continent de terrissa, fins... que ja està. I està ja quan té aquell punt de sabor meravellós i únic que ha de tindre aquesta carn. Així mateix, a part, s'ha fet una salsa espessa de juliverd i all i ametles i ou i safrà. Mesclats els tres ingredients—caragols, carn i salsa—, es recalfa tot a l'ombra de l'ermita, i es menja asseguts a terra, ben a la vora la bóta o el barral de bon vi i el pitxerull amb aigua de la Font d'En Segures» (Salvador FB 69).

    Fon.: tombét (val.); tumbə́t (mall.).

Tombet (enllaç)

Passen els dies visitant l’illa, anant amb cotxe fins a la costa nord-oest, a la serra de Tramuntana, aturant-se per passejar pels oliverars i endinsant-se a les pinedes. Mengen porcella, un llobarro fantàstic i tombet. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 237.].

TOPET m.

Adorn dels cabells de les dones (documentat l'any 1591 segons Aguiló Dicc.). «En València s'usa el monyo, | en Eixàtiva el topet, | en Vallada la pebrada | i en Moixent el ramellet» (cançó pop. valenciana). 

Topets  

Tot passant de sa bena a Santa Maria, i no hi havia més que vuit-cents metres, potser un quilòmetre, havia passat d'un món a l'altre: i allà ell havia d'ajudar-la, perquè ella era pobra i sola i tot l'estamordia. Recordava la primera vegada que havia anat a l'església amb la seva mare, que havia continuat portant el vestit típic: li semblava que tothom la mirava, que aquell pobre vestit negre amb topets blancs dugués a sobre els ulls de tothom. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 120.].

TOPINET

Contra lo que esperava la Quimeta, no sortí a donar un tomb per la Rambla, com tenia per costum d'ençà que estava desvagat. Ella escalfà un topinet de cafè molt fluix, i se'l partiren. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 152.).

TOQUETA f. dim. 

de toca. Toqueta de cotó, brodada als caps d'or y seda, doc. a. 1640 (Aguiló Dicc.).

L’Ona em va fer un gest amb els ulls perquè no em Cregués ni mitja paraula del que deia la mare (com si no la conegués!) mentre jo agafava en Dani i l’aixecava fins al sostre. Feia una calor infernal en aquella casa. Tot i així, el meu nebot duia, com sempre, la seva toqueta agafada ben fort.  [Matilde Asensi. L'origen perdut.(El origen perdido, trad. T. Graells). Ed. Planeta, 1ª ed. 2008, Barcelona. ISBN: 97884925449191. 622 pp. Pàg. 610.].

1. TORB m. ant. 

|| 1. Confusió, torbació, desordre; cast. turbación. Que no matéssem los affers en brogit ne en torb, Pere IV, Cròn. 230. Per lo torp qu'és estat en la ciutat per lo avalot del Call, doc. a. 1391 (Ardits, i, 21). Qu'en semblant torb no fes alguna 'rrada, Cançon. Univ. 112. 

|| 2. Destorb, retard; cast. estorbo, retraso. Entenem que'ns daria gran torb al fet de la entrada que entenem a fer contra'ls moros, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii,313). Seguira-se'n gran torb a nostres affers, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 347).Som informats que per torp d'alguns pochs encare no s'és fet, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada).

    Etim.: derivat postverbal de torbar.

2. TORB m. 

|| 1. Vent impetuós que alça i arremolina la neu (Pirineus); cast. ventisca, torbellino. Aspra costera devallen | portats en ales del torb, Llorente Versos 154. An el qui s'hi ha trobat am tempestats de torb o amb el vent xiulant en fosca nit, Massó Croq. 16. 

|| 2. fig. Remolí. Els gresols fugien en un torb de pols, Ruyra Parada 77.

    Fon.: tóɾp (or., occ.).

    Etim.: del llatí tŭrbĭdu, ‘arremolinat’.

3. TORB, TORBA adj. (castellanisme) 

Que expressa irritació i amenaça; cast. torvo. Se'ls guaytava de gayrell ab una mirada ininteligent y torba que feya mals averanys, Víct. Cat., Cayres 74.

No t'has de deixar tom­bar a la primera per aquest torb americano-canadenc, ha­via dit, a Wertheimer, vaig pensar.  [Bernhard, Thomas. El malaguanyat. (Der Untergeher. Trad. J. Fontcuberta). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1995. ISBN: 84-8256-151-0. 128 pàgs. Pàg. 81.].

TORCAR v. tr.

Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa; cast. limpiar. Ab aquella herba qui l'avia guarit se torcà les anques, Llull Arbre Sc. ii, 347. No't vulles torquar la mà en vestidura de aquell a qui no dónes a vestir, Jahuda Dits, c. 54. Lauors torchà-li los ulls, Genebreda Cons. 26. Tres coses són de què nagun pot bé axir: mocar candela, jutjar dau e torcar cul d'infant poch, Libre de tres, n.o 25. Lançaren-li aygua-ros per la cara e torcaren-li la suor, Curial, ii, 20. Com havien menjat y begut, torcat es morros y espolsat ses miques, Ignor. 75.

    Loc.

—Torcau-li ses baves!: es diu irònicament referint-se a una persona de qui s'acaba de fer una lloança exagerada (Mall.). Atlots, treys es mocadors y li torcareu sa bava, Ignor. 58.

    Fon.: tuɾká (or., men., eiv.); toɾká (occ., mall.); toɾkáɾ (val.); toɾсá (Palma, Manacor); tulká (Alg.).

    Etim.: d'un verb llatí vg. *torcare, ‘tòrcer’, derivat de torques, ‘collar, cosa retorçuda’.

TORÇAR v. tr.

Tòrcer (Ripoll, Vallès, Urgell, Barc., Camp de Tarr., Mall.); cast. torcer. Quant d'una gran rumor fom fort torçats, Febrer Inf. xiii, 111. El Ros... torçà camí d'una embiornada no massa segura, Víct. Cat., Ombr. 72. (El torçats del passatge medieval d'Andreu Febrer que hem citat, és probablement una errada de còpia per torbats; el text italià corresponent diu sorpresi).

    Fon.: tuɾsá (or.); toɾsá (occ., mall.).

    Etim.: de tòrcer, per canvi del tipus de conjugació. Com que les formes de present i de futur en català oriental sonen igual si vénen d'un verb en -er que si vénen d'un verb en -ar, les formes d'aquells temps del verb tòrcer han estat interpretades com si pertanyessin a un verb torçar, i així s'ha produït aquest canvi de flexió.

Digué que sí, al Gabon, però d'això feia molts anys i ara no tenia ganes de parlar-ne. Continuà menjant les sopes de llet, i quan el tassó era buit i ell es torcava la boca, va sentir tres colpets deli­cats a la porta entreoberta de la cuina, i els dos monjos tornaren a entrar. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 17.).

TORCADOR m. 

Drap de torcar atuells de cuina; cast. albero. I torcadors, i llandes de rostir, i graelles, Valor Rond. ii, 24.

TORÇADOR, -ORA m. i f.: 

V. torcedor.

-T'havia guardat te, però ara ja és fred -li va dir Fedòsia, que va agafar de damunt d'una post una tetera i un gotet de llauna, embolicat en un torcador.(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 143.).

1. TORÇUDA f. 

Torcement. No mos poden evitar ses travelades y torsudes de peu, Ignor. 8.

    Fon.: toɾsúdə (mall.); tuɾsúðə (men.).

    Intens.: torçudeta, torçudota.

2. TORÇUDA f. 

Ble (val.); cast. torcida, mecha.

    Fon.: toɾsúða (Val., Polinyà, Pego, Benidorm); toɾsúa (Monnòver).

    Etim.: adaptació del cast. torcida.

L'oli tingué també, des de molt aviat, un paper important. Cal no oblidar que, al costat del seu valor  com a aliment, l'oli era aleshores un mitjà -de fet, l'únic- d'il·luminació nocturna. Totes les cases tenien petites llànties de terra cuita, que funcionaven amb oli i una torçuda. (Manuel Sanchís Guarner; Miquel Tarradell. Prehistòria i Antiguitat. Època musulmana. Història del País Valencià, vol 1. Ed. 62, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 84-297-2882-1. 424 pp. P. 107.).

TORCABOCA o TORCABOQUES m. 

Tovalló; cast. servilleta. Deu posar lo saler e pa, aprés torcaboques, Robert Coch 6. Una capceta per als torcaboques, Inv. Pr. Viana 168. Torquaboques o toualles: Mantile, Esteve Eleg. 63 vo. Posà en aquella vnes toualletes e un torqua-boca e touallola, Villena Vita Chr., c. 109. Una pinta de boix e dos torchaboques, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Tan grollera que no empra torcaboques, Ignor. 34.

    Fon.: tɔɾkaβóka (val.); tɔɾkəβókəs (mallorquí).

    Intens.:—a) Augm.: torcabocassos.—b) Dim.: torcaboquets (Alcover Rond. ii,164).—c) Pejor.: torcabocots.

Torcaboques (procedència de la imatge ENLLAÇ)

I posa el torcaboques damunt la taula després de fer-lo servir eixugant-se els llavis, i besa la mà de la seva dona amb una galant resignació. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 409.).

TORISCAR v. tr.: 

V. tosquirar.

TOSQUIRAR o TORISCAR v. tr. 

|| 1. Tondre (Rosselló, Capcir, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Empordà); cast. esquilar, trasquilar. Tosquirareu los moltons y ovellas quant la lluna ve crexent, Agustí Secr. 7. Prou bestiar per tosquirar, Caseponce Man. 28. Si un dia decidissis tondre't, l'avi, que et torisquin les tisores d'En Calau Pòrtules,Espriu Esther 34. 

|| 2. Escapçar (herbes, plantes, brots); cast. recortar. Anireu tosquirant dites herbes, Agustí Secr. 22. 

|| 3. ant. Retallar la moneda per aprofitar-ne les retalladures; cast. cercenar. Sent tots los Reals nous intactos de dit pes..., no poran ser toriscats ni cercenats, perque's conexeria clarament si'ls cercenuaen o toriscauen, doc. a. 1617 (Geogr. C. Barc. 720). Per extirpar la moneda falça y toriscada, Rúbr. Bruniquer, v, 87. 

|| 4. fig. Enganyar, produir un resultat sorprenent i desagradable per a algú; cast. chasquear, embaucar. Us ha ben turiscat! digué un curiós, Renaixença 1872, 314 (ap. Aguiló Dicc. viii, 157). M'han tusquirat com una feda, Saisset Versos nous 9.

    Fon.: tuskiɾá (pir-or.); tuɾiská (Empordà).

    Etim.: tosquirar sembla producte d'un creuament de tondre o tos amb esquilar (que antigament devia esser esquirar); toriscar és efecte d'una metàtesi consonàntica de tosquirar (vegeu J. Coromi

« Bé, bé», s’ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a andarejar per la calma de la fosca, mentre el sacerdot i l’ajudanta, baixada de l’escambell, oblidaven a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis amb la vista i amb les dents, a pesar d’haver-ne estat d'avançada prou segurs, la legitimitat i la puresa del metall rebut i es posaven a l’aguait de la vinguda d’una altra víctima a toriscar. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 71.).

TORNIOL m. 

Espiral de fum, de vent o d'un altre fluid que es mou voltant; cast. espiral, remolino. I tot d'una, esquinçant la més alta tenebra, | un gran carro baixava per auris torniols, Bartra Evang. 101.

    Fon.: tuɾniɔ́ɫ (or.).

Però sempre havia estat impossible imposar-se al senyor Vetch; ell ensumava la veritat, la pèrfida i nua veritat, sobre cada cosa en cada moment. Estava segura que ara faria el mateix pel que feia a aquella solemne qüestió que havia sorgit en relació a Hyacinth; veuria que, encara que estava agradablement agitada per trobar-se arremolinada en els últims torniols d'un cas que havia estat tan celebrat al seu dia, el seu desig secret era eludir el deure –si és que era un deure–; guardar el nen per sempre de conèixer la ignominiosa història de la seva mare, la vergonya lligada al seu origen, l'oportunitat que ella havia tingut de deixar-li veure la desgraciada abans que fos massa tard. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 38].

TORONGINA f.: 

V. tarongina.

1. TARONGINA o TORONGINA f. 

|| 1. Planta labiada de l'espècie Melissa officinalis, vellosa i molt ramosa, que fa olor de poncem, té les fulles peciolades ovals i acorades, rugoses i un poc festonades, flors amb corol·les grogues i després blanques amb taques rosades (or., occ., val.); cast. toronjil. Aygua calda... en la qual haja bullit torongina, fulles de lor, camamilla, Arn. Vil. ii, 254. En Jordi... trenca un brotet de tarongina, Verdaguer Jov. 203. Amb l'aire fragant de tarongina i altres efluvis de la primavera, Mascarell Vall 16. 

|| 2. Tarongina borda: planta labiada de l'espècie Calamintha officinalis (or.).

    Fon.: təɾuɲʒínə (or.); taɾoɲʤínɛ (Ll.); taɾoɲʤína (Cast.); taɾoɲʧína (Val.).

    Etim.: de l'àrab turunjil, mat. sign., amb la terminació modificada per analogia del gènere femení de taronja (V. tarongina art. 2).

2. TARONGINA f. 

|| 1. Flors de taronger; cast. azahar. Se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina, Rusiñol Illa 168. 

|| 2. Taronja agra i no madurada (Mall., Men.).

La tarongina o nafa és la flor del taronger. La tarongina conté hesperidina i és emprada com a condiment. També, per extensió, s'anomena tarongina les flors d'altres cítrics com el llimoner i el poncem. És un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants. De la flor de cítrics es destil·la també un oli essencial. (Viquipèdia, enllaç)

Eren flaires atenuades, marcides, olors descafeïnades, flaires mudes... Als pujols d'Alger, on vivia la Sylviane, feas olor de torongina. Els moros li donaven pastissos de mel, raïms color de rosa encara gebrats d'aiguatge (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 60.).

Al Vallespír, en diuen cres­pells. L'avia agafava una bola de pasta que estenia en forma de cercle en els genolls i gitava en oli bullent. Totes les cases del Rosselló em­balsamaven la torongina. Les piles de bunyetes cruixents i ensucra­des s'acumulaven dins les paneres i les semals protegides per roba.   (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 65.).

TORONJO

Completava 1'espertinar amb una llesca de pa amb confitura de to­ronjo que havia apuntat la padrina Jeanne. Sovint la confitura es vessava en el sarró de vellut marró que m'havia cosit l'àvia. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 54.).

La mort és un joc comparat amb la vida. Si amb tot el meu amor, tots els esforços per millorar la meua aparenta física, els tresors de tendresa, ella no m'es­tima, val més que deixi córrer el toronjo. Una de perduda... En tro­baràs d'altres, home, com la noía de Ginebra. Fa vint-i-cinc anys que senti aquestes badomeries i en tinc prou. No m'imagini sense ella.   (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 410.).

TÒRPID

• • Que evoluciona lentament i sense cap tendència a canviar. (http://dilc.org/t%C3%B2rpid/)

Al mateix temps, i sense que aquest fet m'incomodés, vaig adoptar  les doctrines contràries de Parmènides i Zenó, i em sentia molt a gust en un món extraordinàriament ferm i tòrpid, sense cap significat que en trascendís i, en conseqüència, infinitament manipulable, si més no per la ment contemplativa.[John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 427.].

TORRADASSA

Sense dir res, tragué del cistell una torradassa de llesca amb dues arengades estenallades a sobre, totes amarades d'oli.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 55.).

1. TORREJAR v.

|| 1. tr. Guarnir o envoltar de torres; cast. torrear. Torrejar o rodar de torres la ciutat: Turribus urbem munire, cingere, Torra Dicc.

|| 2. tr., fig. Donar una forma elevada com de torre. Axí la prora... torreiaven del mig de la persona | los oribles gegants, Febrer Inf. xxxi, 43.

|| 3. intr. Alçar-se per damunt les altres coses; dominar amb la seva alçada les coses circumdants; cast. torrear, descollar. La fortalesa que dalt lo cim torreja, Costa Agre terra 78. Les ones s'alzinaven..., entremig torrejaven altes penyes, Ruyra Pinya, ii, 96.

    Fon.: turəʒá (Barc.); toreʧáɾ (Val.); torəʤá (Palma).

2. TORREJAR v. tr.

Torrar, escaldar massa. «Qui per Nadal s'assoleia, per a Pasqua se torreia» (refr.).

Torrejant

Prop de la doble balconada que donava a la plaça, hi havia un llarg bufet amb tota mena de llaminadures. Una taula auxiliar era plena d'ampolles de xampany. Torrejant sobre tota la resta, al mig del bufet, s'alçava el pastís nupcial. Un majordom i tres cambrers, contractats expressa ment, ja eren allà. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 8.].

TORSIMANY m.

Intèrpret; intermediari que fa entendre dues persones que parlen llengües diferents; cast. trujamán, intérprete. Lo senyor infant demanà:—Què diu?—E los torsimanys que li eren de prop digueren-li:—Senyor, ell diu que és fill de rey, Muntaner Cròn., c. 247. Que en les duanes e en los altres lochs del dit rey de Tuniç e de Bugia sien preses los drets antigament acustumats, axí de torcimanys, ancoratge..., com d'altres qualsques sien, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 86). Si vénen devant ell no'ls parle en lur lenguatge, ans hage turcimanys entre ells, Jahuda Dits, c. 2. En deutes que deu en Mohameri tursimany de la duana, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Vendran per mans de torcimanys o corredor ab testimonis, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 353). Pensant Josef no'ls entenia, que per torçimany los parlaua, Corella Obres 65. Li mostrà totes les sues gents, faent li dir per los turcimanys, que si no hauia ben mirat, tornàs altra vegada, Curial, iii, 95. Gent de xarxa i arjau, | torsimanys dels ocells i del foc, Bartra Evang. 46.

    Var. form. ant.: trujamà (Li manàuem que... no u sabés sinó tan solament nós e ella, e el missatge que era trujamà, Jaume I, Cròn. 271).

    Etim.: de l'àrab turjiman, mat. sign., (que ve del verb tarjama, ‘interpretar’).

El xicot desconegut, no parlava anglès. Harendra, magnànim, va fer de torsimany. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 102.].

Cinc mesos després era nomenat cap de la duana de Tunis. Mentrestant havia canviat, pel nom islàmic d'Abdalà, el seu nom de baptisme, i havia pres per muller la filla d'Hadji Mohammad Assafar, de la qual li nasqué més tard el seu primogènit, Mohammad. L'any 1390 intervingué com a torcimany en els tractes amb l'estol franco-genovès que tenia assetjat el port d'El-Mahedia. Com a tresorer, acompanyà també el seu senyor en les expedicions a Kafsa (1393) i a Cabes (1393-94). Finalment, en 1395, mort Abu'l Abbas, fou nomenat intendent del seu successor, Abu-Faris Al-Aris. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 6.).

-No l'entendreu perquè està escrit en anglès -els digué-, però puc fer de torsimany, si voleu.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 76.).

TORTEJAR v. intr. 

Esser un poc tort. Tortejar la fusta: Uaricor, uaricaris, Nebrija Dict. La Sega-blats tenia aquest nom perquè tortejava una mica, Rev. Cat. vi, 69.

Nena coixa (enllaç)

Quan es va envisar que Jean Bichon coixejava, l'Anatole va pensar, sense dolenteria: «Aquesta història és plena de coixos. La pobra Sylviane tortejava, Louise de Vilmorin també, Georges Watin, que tots els membres del comando moteja ven la boiteuse, i ara en Bichon. A vegades s'acumulen els coixos a la vida, com els geperuts». (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 153.).

Aquel! honre patia d'ençà de la nostra incorporació perquèé el caçador Gonthier el superava d'alguns centímetres. Apocat, el brigada li deia "Vous, le géant!" («Vostè, el gegant!»). (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 295.).

TORTEROL m. 

|| 1. Espiral de fum o d'un altre fluid; cast. espiral. Tot llençant al sostre un llarg tortarol de fum, Ruyra E-Ch 59. El nard alçava un torterol de dol, Carner Monj.75. 

|| 2. Turmell (Pont de S., La Llitera, Fraga, Massalcoreig, Mequinensa, Maella); cast.tobillo.

    Fon.: tuɾtəɾɔ́ɫ (or.); toɾteɾɔ́ɫ (occ.).

En Gabriel havia estat contemplant amb aire enigmàtic i meditatiu el torterol blavós de fum de llenya que sortia de la xemeneia.[Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 30.].

TORTÓS

Un quilo de patates era motiu de felicitat. Als mercats hi venien tortós, com durant la guerra. Al marit de la meva veïna el van assassinar al vestíbul del nostre edifici. Era parlamentari. Es va passar hores tirat a terra, cobert amb un diari, enmig d'un bassal de sang. Engegaves el televisor: ara es carregaven un banquer; ara, un home de negocis...[Aleksiévitx, Svetlana. Temps de segona mà. La fi de l'home roig (Time: Segond and. Trad. M. Rebón). Ed. Raig Verd, 1ª ed. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-943854-6-9. 542 pàgs. Pàg. 432.].

TOSA f. 

Acció de tondre; operació de tondre les ovelles, i festa que se celebra a la masia en aquesta ocasió (or., occ., bal.); cast. esquileo. Eren els jorns alegres de la tosa,Alcover Poem. Bíbl. 51. Ses toses: la temporada del tondre (mall.).

    Fon.: tóza (Ribagorça, Senterada); tózɛ (Sort, Tremp, Urgell, Torelló); tózə (or., bal.).

    Etim.: forma femenina de tos, part. pass. de tondre.

TOSÀ, -ANA m. i f. i adj. 

Nadiu o propi de la Baronia de Toses.

Era el primer dia de juny, el temps de la tosa, i el paisatge, fins i tot les pastures més primes, era tot ufana i color. Tots els verás eren tendres, tots els poros eren oberts, i totes les tiges estaven tibants de saba que hi fluía. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 163.].

El ra­badà i en Cosme en separaven les bèsties d'una a una, les ajeien davant del tonedor, l'home les despullava rápidament de llur vestimenta hivernal a punta de tisora, i l'o­vella marxava corrent a reunir-se amb les seves campa­nyes ja toses, com avergonyida de veure's en aquella fi­gura ridícula, marcat el costellam i el rosari de l'espinada sota les arrugues de la pell massa baldera, el cos malgir­bat trontollant al damunt de l'excessiva primor de les carnes.  (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 34.).

El client és un home corpulent, un individu que fa una bona tossa, amb els turmells inflats i la pell mullida i pàl·lida d'algú que podria tenir diabetis o problemes cardíacs. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 268.].

Quan porto la Lucy a dormir, m'adono que estic massa cansat per quedar-me fins tard per segona nit consecutiva, bevent un got de vi rere l'altre amb la resta. Els dos Chowder poden beure molt i, amb la seva tossa i el seu apetit prodigiós, en Tom els pot seguir, però jo sóc un esquifit ex pacient de càncer amb una capacitat limitada, i m'horroritza llevar-me l'endemà amb ressaca.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 200.].

TOSSAL m.

Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s'usa el nom de tossal. La interpretació d'aquest nom, efectivament, té diversos matisos, dels quals donarem la informació que n'hem pogut recollir a diferents llocs del nostre territori lingüístic.

|| 1. Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rosta, en una plana o aïllada d'altres muntanyes (La Llitera, St. Martí SG, Valls, Gandesa, Freginals, País Valencià); cast. cerro, loma, colina. Venguem sobre Copliure e assetiam la vila; e Nós estiguem en lo toçal que és sobre la vila dret vers muntanya, Pere IV, Cròn. 197. Tots los moros pujaren alt en un toçal per mirar la batalla, Tirant, c. 19. Lo comte Tallaferro ho està mirant, | com àliga ferida, des d'un tossal, Canigó viii. Y passaven... les estreles de Maria | sobre el sant tosal del Puig, Llorente Versos, i, 141.

|| 2. Muntanya o puig en general (Balaguer, Oropesa, Vistabella, L'Alcora, Onda); cast. montaña, monte.

|| 3. Cim o part més alta d'una muntanya (Gir., Penedès); cast. cumbre, cima.

|| 4. Muntanya alta (Llucena); cast. montaña.

|| 5. Cim de muntanya no pla, sinó un poc aprimat, cònic (Morella).

|| 6. Munt considerable d'arena, duna (Guardamar); cast. duna.

|| 7. Pedres o bonys grossos que hi ha a un carrer mal empedrat (Sta. Col. de Q.).

|| 8. fig. Tossut, caparrut (Benassal, Xodos); cast. tozudo. «Este home és més tossal!»

    Refr.—a) «Primer se muda un tossal que un natural»: significa que el geni o caràcter de les persones és difícil de canviar (Urgell).—b) «Les persones s'encontren, que els tossals no»: vol dir que el qui s'ha sentit ofès per algú altre, arriba a trobar ocasió de venjar-se'n (Urgell, Segarra).

Tossal, topon.: a) El Tossal: poble de la comarca de la Noguera, situat en un puig a la dreta del Segre.—b) Los Tossals: sèrie de muntanyoles situades a la vora del poble d'Algerri (comarca de la Noguera).—c) Los Tossals: llogaret agregat al municipi de Capolat (Berguedà).—d) Tossal Colomer: massís que forma part del Carlit (Cerdanya).—e) Tossal Gros: muntanya del terme de Dénia.—f) Es Tossals Verds: possessió situada entre Selva i Fornalutx (Mall.).

Tossal: llin. existent a Calafell, Igualada, etc.

    Fon.: tusáɫ (pir-or., or., Senet de Barravés, Tamarit de la L., El Campello, Guardamar); tosáɫ (Balaguer, Urgell, Gandesa, Freginals i País Valencià en general).

    Intens.: tossalet, tossalot, tossaló.

    Etim.: derivat de tòs. 

Tossal  

Però aquella nit no hi havia ni una ànima. El silenci era trencat només pel murmuri confús de la ciutat —estesa a baix, plena de vida-, pel clàxon d'algun taxi i, més a prop, pel so d'una concertina que algú tocava en un dels cafès del peu del tossal i que només se sentia quan algun client, en sortir, obria la porta. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 63.].

Tossal

Després, un pastor que tocava el flabiol passà a prop d'ells, i les seves ovelles envaïren la vessant del tossal. Els dos enamorats es van incorporar i s'adonaren que el sol començava a veure's a través dels pins, a contrallum. Havia arribat l'hora d'emprendre el retorn. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 72.].

1. TOST adv. 

|| 1. ant. Prest, aviat; cast. pronto. Bèstia dura e pererosa ha mester... esperons amb què hom la punya per tal que vaja tost, Llull Cont. 135. Dix la garrofa a la cirera que ella era tost podrida. Llull Arbre Sc. ii, 359. Venitz tost, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Significant-li que vingués tost, que Alguer sofferia, Pere IV, Cròn. 305. Jatsia que lo metge de física sàpia mills la art e la causa per què aytal nafra o aytal és pus tost o pus tart guarida,Eximenis Terç, c. 880 (Arch. Ib. Am. xxiv, 331). Responeu tost, que per vós ho diran, Ausiàs March xlii. Pren marit tost e ben tost, e si ton pare no te'n dóna, yo te'n daré, Tirant, c. 214. 

|| 2. Més tost: més aviat, amb preferència (a una altra cosa suposada com a possible); cast. más bien. «Això no és barato, més tost és car» (mall., men.). «Això que m'has dit, més tost és gros; no em sembla possible que sigui ver» (mall., men.). «¿Creus que perdrem?—Més tost massa, que ho crec!» (men.). Més tost que prendre'l faré un conveni, Aguiló Poes. 177. Ondulacions de gramanera o més tost de reptil, Galmés Flor 85. 

|| 3. Tan tost, adv. i conj.: V. tantost. 

|| 4. En tost de: en lloc de (men.); cast. en vez de, en lugar de. (V. entost).

    Fon.: tɔ̞́st (bal.).

    Etim.: del llatí tŏstum, ‘torrat’, que en el llatí vulgar i en el romànic primitiu prengué el significat de ‘massa cuit’, ‘cuit massa de pressa’, ‘fet de pressa’ (cf. el fr. tôt i l'it. tosto, que representen la mateixa evolució semàntica que el tost català).

2. TOST 

|| 1. topon. a) Poble de la comarca de l'Urgellet, prop de la riba esquerra del Segre.—b) Riu que aflueix al Segre prop dels Hostalets.—c) Contrafort de la serra del Cadí, allà on baixa vers el Segre. 

|| 2. Llin. existent a Argençola, Olesa de Mo., Alforja, Borges del C., Castellvell, Cornudella, Espluga de F., Falset, Masroig, Mont-roig, Reus, Riudecanyes, Valls, Albi, Albagès, etc.

    Etim.: incerta. Potser pre-romana, relacionable amb el topònim català Taús i aragonès Tauste; potser aplicació onomàstica del tost art. 1. En aquest darrer cas, sembla que caldria admetre que s'anomenà tost el riu per esser de curs ràpid o la muntanya per esser molt rosta, i que el nom de poble vindria de l'hidrònim o del nom orogràfic; com a cognom, Tost podria venir del topònim o bé esser simple aplicació personal del tŏstum llatí en el sentit de ‘torrat’ o de ‘ràpid, veloç’.

3. TOST, TOSTA adj. ant. (italianisme) 

Ràpid. Sí que pensant, guastí la mia empresa | qui fo en lo comensar axí tosta, Febrer Inf. ii, 42. El passatge del Dant que Febrer tradueix, diu: «Perché, pensando, consumai la impresa | che fu nel cominciar cotanto tosta». 

|| (El significat de «lugar enhiesto, como cuesta, declive», que els diccionaris Escrig i Martí Gadea atribueixen a un substantiu arcaic tost, probablement és efecte d'una mala interpretació del text d'Andreu Febrer).

Però, per parlar-ne en coneixença, he trobat sovint en llurs retrets i en llurs lloances tanta falsa mesura, que no hauria pas mal fet d'obrar malament més tost que de fer be a llur manera.]  [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 29.].

|| 1. Cop violent al cap (Lluçanès, Urgell); cast. testarazo, coscorrón. Los tostorros que hem patit en la tartana han estat més d'una dotzena, Maldà Col·legi 164. S'ha dat un tostorro que l'hem tinguda desmaiada potser mitja hora, Oller Febre, ii, 30. 

|| 2. Tros gros de pa (Barc.); cast. zoquete. Amanint-me el tostorro de pa, que ma germana em llescava, Pons Colla 14.

    Fon.: tustóru (or.); tostóro (occ.).

    Etim.: derivat de testa (*testorro) amb la e canviada en o per analogia de tòs, tossar, etc.

Tostorro (procedència de la imatge: enllaç)

...l'alicandos, em penso que es deia, representa, amb una nàpia que es va fer fa­mosa per tot el Mediterrani i que va donar forma a més d'un i de dos mascarons de proa, encara que això oblidat, avui dia que tot ho fan amb buròcrates i amb ordinador i amb la velocitat que agafen els vaixells d'aquí a Mallorca, però jo pen­so que la causa és que menjava massa tostorros amb vi i sucre, costum originari de la gastronomia grega, segons tinc entès, i sobretot dels poetes,  (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 28.).

Tost

Res d'allò no es corresponia amb el que havia esperat veu re la bestia de Victoria, Daisy. Ella més tost s'havia imaginat que hi trobaria erms, pantans i bruguerars. Les cases de les Orcades estan repartides entre una dotzena de pobles dispersos i les dues ciutats principals, Kirkwall i Stromness. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 265.].

1. TÒTIL m.

Mena de gripau petit, molt saltador, que habita pels llocs arenosos i canta amb un so aflautat (Vall de Ribes, Garrotxa, Alt Empordà, Guilleries, Plana de Vic). Encara que... prengnin un tòtil per un aucellet y una noya de serp per una anguila, Girbal Pere Llarch 75.

    Fon.: tɔ́tiɫ (or.).

    Etim.: onomatopeia del cant d'aquest animal.

2. TÒTIL, TÒTILA m. i f.

Beneitot, curt d'enteniment (Vall de Ribes, Plana de Vic, Maestrat); cast. bobo. «És una tòtila, he, he!», s'escridassà l'eunucoide, Espriu Lab. 73.

    Fon.: tɔ́tiɫ (or., Maestrat).

    Etim.: onomatopeia del parlar entrebancat dels idiotes.

Tòtils

Ha sortit la lluna i han aparegut els boscos i les crestes de les muntanyes i, ara, hi són presents totes les panxes llises i flonges dels prats. No hi ha un alè d'aire. Només els perfums de les herbes i el cant dels grills i la nota perduda i monòtona dels tòtils, donen realitat al paisatge. El prat s'acaba i el caminet s'enfonsa entre bardisses i brancatge, cap a la resclosa de les lloses planes. Ja sento el raucar de les granotes que canten la calor, enfilades per la teranyina de branques dels saules. (Ricard Creus. Posicions. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8475805418. 176 pàgs. Pàgs. 30-32.).

1. TOU adj. i subst.

I. adj. (f. TOVA)

|| 4. fig. Fluix d'enteniment; fàcil d'enganyar (or., occ., bal.); cast. mollar, tonto. Tu em prens per altri, noy; no sóc tan tova, jo, Oller Reny. 56. Tu ho domines prou, que no ets tova, Espriu Lab. 39.

icalment, damunt la qual posen els ferrers la peça que volen foradar amb el punxó, a fi que aquest la travessi completament i no s'osqui en topar amb l'enclusa; cast. sufridera.

-Tots us pensàveu que era una mica tou—ha dit sense amargor--. Us pensàveu que em passaria tot allò davant dels morros i no me n'adonaria... -ha fet el seu somriure trist i lent de sempre. Suposo que s'ha acabat, ara. Tu i jo... Suposo que ja està... [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 377.]. 

TOXODONTS

Els toxodonts (Toxodonta, gr. "dent inclinada" o "dent en forma de fletxa") són un subordre extint de l'ordre dels notoungulats, dins del superordre dels meridiungulats. Visqueren a Sud-amèrica.

El nom del grup deriva del gènere Toxodon, el primer exemplar que se'n descobrí, un gran herbívor de la mida de l'actual rinoceront negre amb quatre dits a cada pota. (Viquipèdia)

Viquipèdia (enllaç)

Pel que semblava, a la part inferior del fris, en una quarta banda d’ornaments que no m’havien cridat l’atenció, s’hi podien distingir amb tota claredat els caps de dos cuvieronius, un a cada extrem dels quatre metres de la llinda i, en alguna altra banda, un cap de toxodont. [Asensi, Matilde. L’origen perdut. (El origen perdido, trad. T. Graells). Ed. Planeta, 1ª ed. 2008, Barcelona. ISBN: 97884925449191. 622 pp. Pàg. 278.].

TRACALADA f. 

Munió, colla nombrosa (mall.); cast. tracalada. «Bon vespre, portal ditxós. | Jo vos vui demanar entrada, | que som una tracalada | que venim a veure-vós» (cançó pop. Mall.). Li degué mostrar es Sant Sebastià de Van-Dyck y tota sa tracalada de «varones ilustres», Ignor. 35.

    Fon.: tɾəkəɫáðə (mall.).

    Etim.: si no és pres del cast. tracalada, deu esser una formació paral·lela a aquest, amb valor expressiu o onomatopeic, com opina Corominas DECast, s. v.traque.

En Jaume de Berga sabia que estava obligat a continuar guerra pel seu compte; sabia que res no el podia aturar perquè la tracalada de morts el feia inaturable.(Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 87.).

TRACAMANYA f.

Acció astuta, per a enganyar algú; cast. socaliña. Amb les seves tracamanyes s'havia fet convidar, Oller Febre, i, 304.

Aquell fotut bandarra es va aprofitar justament del fet que jo em posés tan malalta! Que no podia adonar-me de res!... S'ho va vendre tot... Tot fos!... Tot liquidat en un moment! Pregunteu si és veritat o no... Si dic cap mentida!... Res! Mai! no em va perdonar! Res! No podia!... Era molt més fort que ell!... M'havia de martiritzar!... Tot per a les seves bagasses! Tot per als seus vicis!... Els seus cavalls!... Les seves curses! Les seves tracamanyes!... Per emborratxar-se!... I jo què sé!... La generositat!... Donava calés a desconeguts!... El que fos!... Mentre n'hi hagués!... [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 416.].

Tracamanyes

-Mai no estan contents els llogaters, qualsevol diria que semblen presoners, cal que facin la guitza a tothom!... O se'ls hi embussen les latrines... O l'endemà se'ls hi perd el gat... Que si els hi obren les cartes!... Sempre amb tracamanyes... Sempre emprenyant, vaja!... N'hi ha fins i tot un que m'ha escopit al sobre del seu lloguer... ¿Vostè creu?... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 301.].

TRACASSIS

[Segurament del francès tracassin (molestar)]

-Es pas la pena de mentir, de fer armanacs. Fa més de deu dies que te segueixi. Te tracassis pas. Diré pas res a dingús, ni an al pare. En aqueixos darrers mesos, sun après quelcom. Cap causa, per noble que sigui, justifica pas un assassinat.  (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 125.).

TRAÇA f.: cast. traza.

|| 1. Dibuix indicador de la forma general d'una cosa que s'ha de construir, fabricar o executar. Que se faça el retaule segons la dita traça, doc. a. 1527 (Est. Univ. xiii, 457). La trasa o debux de la obra: Haec graphis, directio, Pou Thes. Puer. 6. Los qui se examinaran y feran trasses, doc. a. 1674 (BSAL, xxi, 316). a) geom. Les traces d'un pla, d'una recta, etc.: les rectes o els punts en què un pla o una recta talla els plans de projecció.

|| 2. Procediment, pla, manera o mitjà ideat o assenyalat per a fer alguna cosa. Per donar nova traça y forma, doc. a. 1522 (Aguiló Dicc.). Ha inventat una trassa y nou modo de molí, doc. a. 1596 (BSAL, vi, 115). Posar per obra la fàbrica de un molí de aygua..., de nova trassa e indústria, doc. a. 1606 (BSAL, vi, 191). Nos digué que millor trassa hi trobarem nosaltres así que no ell, doc. a. 1607 (Hist. Sóller, i, 146). Per més obligar... de fer trasses, invencions y coses curioses en adorno de dites festes, doc. a. 1619 (arx. mun. d'Igualada).

|| 3. a) Forma o manera com es presenta o apareix una cosa; aparença, figura. Ab llur vestit y traça | del bell país helènich mostraven bé la raça, Costa Trad. 173. La casa tenia traça de castell, Rosselló Many. 225. Que pujés al tramvía, segons les trasses, Pons Auca 259. A la traça: a la manera, segons sembla. L'alcalde, que a la traça s'havia mamparat de algun racó, Rond. de R. Val. 74. A la traça que: a manera que, a mesura que. Sa teua mare..., se va envellint força, i ¿què ha de voler sinó que tu prengus gambatge a sa traça que ella el vaju perdent?, Ruyra Pinya, ii, 185.—b) fig., en sentit immaterial: Manera, disposició. D'alè pudor | tens de golaça, | tans mals a traça | tens de enveja, Spill 12115. Donzella té'l viure posat de tal trassa, | que nunca's desuia hun punt del marit, Viudes Donz. 402.

|| 4. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa. Tenia poca trassa per beure a galet, Vilanova Obres, iv, 9. «Hi tens tanta traça com un porc gras a agafar rates»: es diu a una persona mancada d'habilitat (Empordà).

|| 5. Indústria, acció o manera per a obtenir una cosa a despit dels altres o enganyant-los. Les meves traces no degueren plaure al bon Pare de tots, Ruyra Parada 4. Amb ses traces i manyes: amb els seus enginys o habilitats. No va dir res, mes, ab ses trasses y manyes, va poguer lograr que... anessin ab ell, Vilanova Obres, iv, 41.

|| 6. Senyal que deixa una cosa, un animal, etc., per allà on ha passat. «La perdiu ha desaparegut sense deixar traça». Anar a la traça a algú o d'algú: anar-li darrera, seguir-lo, sia per agafar-lo, sia per acompanyar-lo. Portar algú a la traça: portar-lo al darrera. Que paregué fos caçador que ve de caça | que despeats porta a la traça infinits goços, Somni J. Joan 1463. No pogueren seguir perque se'ls anaven a la trassa vuyt o nou hòmens, Entrev. Eyv. 39. a) fig. Petjada, exemple a seguir. Uolens seguir les traces e'ls exemplis dels nostres antecessors, doc. segle XIII (Anuari IEC, i. 314).

|| 7. pl. Quantitat molt petita d'un constituent; indicis de la seva existència en un compost.

    Loc.

—Ni traça ni maça: ni figura ni aparença (Escrig-Ll. Dicc.).

    Refr.—a) «Més val traça que manya» (o «Més val traça que força»).—b) «Qui no es val de traces, el llop se'l menja»: significa que el qui no s'enginya per obtenir allò que vol o per defensar-se, sol fracassar o esser vençut.—c) «Home pobre, ple de traces»: vol dir que els homes pobres solen enginyar-se més que els qui tenen més mitjans de viure.—d) «La traça mata la caça»: significa que amb habilitat s'aconsegueixen bons resultats.

    Fon.: tɾásə (or., bal.); tɾásɛ, tɾása (occ., val.).

    Etim.: derivat postverbal de traçar. 

Traça

A la memòria del meu pare, Josep Ponsatí,

que em va mostrar les senyes, i del meu fill Guillem, que va posar les fites

I per a en Jordi, que ens obre la traça

(Ponsatí, Clara. Molts i ningú. Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2022. ISBN: 9788418226175. 350 p. P. 5.).

TRAFICA 

|| 1. f. Maneig fraudulent; cast. trampa. Hi fan massa trafiques, ab lo vi,Vilanova Obres, xi, 11. 

|| 2. m. i f. Persona que fa trafiques; cast. embrollón, enredador.

    Fon.: tɾəfíkə (or., bal.).

Al cap d'un hora d'aquesta trafica, vam arribar per fi al seu hotel. ¿Era l'embriaguesa, el fred, era la fatiga, simplement, resultat de la seva agitació?  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 93.].

TRAGUEJAR v. tr. o intr. 

Beure sovint; cast. beborrotear, traguear. «Tragueges massa; te farà mal el vi».Prop la llar se fa la castanyada tot traguejant lo vi blanch, Bosch Rec. 116. Es va aturar per traguejar un altre cop, Massó Croq. 160.

    Fon.: tɾəɣəʒá (or.); tɾaɣeʤá (occ.); tɾaɣéјʒá (Gandesa, Tortosa); tɾaɣeʤáɾ(Cast.); tɾaɣeʧáɾ (Val.).

    Etim.: pres del cast. traguear o derivat de trago.

Quitèria! Què he estat a punt de fer? Al vespre, davant la rossa del calendari, grapejant la xicota de sempre, traguejà i traguejà fins que li vingué la son. Però això va ser molt abans que es morís el Cinto i que emmalaltís la Quitèria.(Sílvia Alcàntara. Olor de Colònia. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-92040-21-4. 332 pàgs. Pàg. 118.).

TRAGELLAR v. tr.

Nivellar la terra passant-hi la tragella; cast. traillar.

    Var. form.: tregillar, trellijar, trillejar.

    Fon.: tɾaʒeʎá (Balaguer); tɾeјʒeʎá (Tortosa); tɾeʤiʎá (Bellpuig); tɾeʎiʤá (El Pinós); tɾeʎiʤáɾ (Alcoi).

Aquesta façana massissa, amb les seves portes-finestres i els seus balcons, em semblava més clara: sens dubte l'havien tragellat durant la meva absència. Els porticons de ferro del primer pis de la rotonda estaven tancats. Davant, la pagoda xinesa. L'havia contemplat sovint des de les finestres del despatx de Rocroy, retallant-se sobre el cel rosa del crepuscle.  [Patrick Modiano. Barri perdut (Quartier perdu, trad. A. Arranz - J.A. Martínez). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8486433142. 144 pàgs. Pàg. 30.].

1. TRALLA f. 

|| 1. ant. Regna; corretja per a frenar o dirigir; cast. brida, rienda. Trop gran dolor hai | com sui desbosts de l'amorosa tralla, Jordi de Sant Jordi 11. Lo caualler rompent del tot la tralla... acosta's a la insigne Bellea, Scachs d'amor. Car l'exiringar no'l volen ab tralla, | mans sens pietat y esplèndidament, Proc. Olives 1105. 

|| 2. Corretja o corda que, lligada al cap d'un bastó, forma amb aquest les xurriaques (or., occ., val.); cast. tralla. Hi ha cotxer de tramvia qui es diverteix pegant cops de tralla al devantal de ferro de la plataforma, Oller Fig. pais. 121. 

|| 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega, sobretot els feixos de palla, que es porten a esquena de bístia (occ.); cast. soga. 

|| 4. Corda de cànem o d'espart que s'empra en les barques de pesca per a diferents usos (Empordà) i principalment per a fondejar i llevar l'àncora o ferretó (Mall.). 

|| 5. Cadena de rellotge (en l'argot dels malfactors). L'altra nit... li vam fer saltar el parlo amb la tralla, J. Givanel (BDC, vii, 15). 

|| 6. Saber la tralla d'un lloc, d'una cosa: saber-ne les tresqueres, els secrets (Berga).

    Fon.: tɾáʎə (or.); tɾáʎa, tɾáʎɛ (occ., val.); tɾáјə (mall.).

    Etim.: del llatí tragŭla, ‘instrument per a arrossegar’.

2. TRALLA f. 

Traiga (Berga).

    Etim.: de traiga, modificat per analogia de tralla art. 1.

D'entre ells, els carre­tera i els cotxers es reconeixien pel fet de portar una tralla cargolada al barret; els que feien teulades de palla hi portaven un bri de palla trenada; els pastors tenien el tirapeu a la mà; i, així, els llogadors distingien d'un cop d'ull la gent de l'ofici que els calia. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 45.].

TRÀMEC m. 

Arpiots o aixada amb dues puntes (Cerdanya, Empordà, La Selva, Vallès, Camp de Tarr.); cast. bidente, rastro. Una axada aguda e dos axats dolents, Item dos tràmechs, doc. a. 1532 (Aguiló Dicc.). Faé fer tràmachs e altres ahines d'abricultura, Boades Feyts 88. Els cops metàl lics del seu tràmec ressonaven incansablement, Bertrana Herois 24. Agafava tràmec o bigòs, i da-li arreglant els marges, Pous Empord. 20.

    Fon.: tɾámək (or.).

Trapig (procedència de la imatge: ENLLAÇ)

TRANSFERITIVA

Transferitiva

Comprendre, conèixer vol dir entrar en el sentit propi de la cosa, no pas exclusivament en la seva esseritat, sinó en la seva activitat participativa, efusiva, transferitiva. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 524.).

TRARINYA

Embarcació pròpia de la costa cantàbrica, impulsada a rem, i de vegades vela, antigament dedicada a la pesca, però avui dia a l'esport de regates. De línies fines, proa alçada i popa rodona, resisteix molt bé les ones. El seu nom deriva de l'ormeig de pescar anomenat teranyina,[1] que és una xarxa de malla molt espessa utilitzada per les captures, sobretot, anxova i sardina. (Viquipèdia, enllaç)

Una traïnya al port de Castro-Urdiales (Cantàbria). (enllaç)

"El capità Van Huyse és el comandant d'una traïnya moderna. Del pal del vaixell pengen unes grans xarxes". (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 79).

TRASCAMAR v. intr. 

Moure les cames com per caminar (Rosselló, Empordà). Tant d'engreixar | va venir que va pas poguer pus trascamar, Saisset Barrejadís 9. Endevinava els paratges per on havia trascamat, Bertrana Herois 115. «No puc trascamar»: ho diu el qui està molt cansat, el qui porta els pantalons o vestits massa estrets, etc.

    Fon.: tɾəskəmá (pir-or., or.).

    Etim.: d'un verb llatí tardà *transcambare, mat. sign., compost parasintètic damunt trans i camba ‘cama’. En el provençal antic es troba trascambada,«enjambée» (Raynouard Lex. Rom.), i en el provençal modern trascambar (cf. Mistral Tresor).

Però aquell dia no podia trascamar, i, a més, l’esparverava sa solitud plena de visions i recordances ingrates. Li calia remor de xerroteigs, claror del cel, escalfor de la terra, quelcom que l’eixorivís una mica, i... féu cap al Cortal. (Víctor català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 207.).

TRASCOLAR (ant. escrit també trescolar). v. 

|| 1. tr. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients (trullola, cubell, bótes, etc.) (Solsona, Vic, Tremp, Urgell, Ll., Igualada, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Mall., Men.); cast.trasegar, trasvasar. En lo celer una tina de trescolar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una caldera de trescolar, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). En lo celler | adulterava, | que trescolava li dava entendre, Spill 1894. Es vi de fogoneu, quant està dins es cup, en es ple des bull, mata sa gent que sols s'hi arramba, però una vegada trascolat..., no res: brou de llàntia, Maura Aygof. 192. 

|| 2. tr. Filtrar. a) Aplicat a líquids. La sobrefluitat de la urina o urinal en aquella trascolada, Cauliach Coll., i, 2a, 7.—b) Aplicat a llum, olor o substàncies gasoses. L'aire del matí que trascola d'aquells rosers la flaire, Brazès Ocell 96.Se trascolava una llum esblaymada, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 28. 

|| 3. intr. Filtrar-se. En ploure, tot s'abeura y vessa y trascola, Ignor. 20. Ses aygos que trascolen per devall sa terra, Roq. 44. 

|| 4. tr., fig. Fer passar líquid (sobretot vi) o altre aliment al ventre; cast. trasegar.Les llepolies que li portaven... i que tan a gust trascolava al seu estómac,Bol. Dim. 132.

    Fon.: tɾəskuɫá (or., men.); tɾaskoɫá (occ.); tɾaskoɫáɾ (val.); tɾəskoɫá (mall.).

    Etim.: d'un compost llatí trans-colare, mat. sign.

Abans de les deu ja trascolaven, activitat que no van abandonar fins ben entrada la nit. Ui va haver convidats que se'n van anar a primera hora de la matinada, però van ser molts més els que es van quedar, ...[John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 359.].

De la mateixa manera que Venécia es mostrava com una urbs plena de vida i de llum durant el dia, amb la gent que trascolava amunt i avall, els castells de colors suaus i les teulades daurades, les esglésies magnifiques i els ares dels seus ponts preciosos, quan la foscor l'embolcallava, la ciutat es convertia en un indret d'allò més sinistre. [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2.  508 pàgs. Pàg. 362.].

L'home del cafè hi va còrrer amb el porro, i el camioner l'hi arrabassa de les mans, enlaira el porro i trascola, llargament, inefablement.  (Ramon Folch i Camarasa. L'estiu més bonic. Ed. Alfaguara, Madrid-Barcelona, 2ª ed. 220 pàgs. Pàg. 157.).

L’Armand Belvisi no anava pas tan lluny. No es prenia per Joana d'Arc i no en sabia res, de les croa des ni de les guerres de Vendée. En Belvisi s'aconten tava a assaborir les alegries senzilles de cada dia. Es timava el seu país amb passió, però no filosofava. No entenia les teories sobre el tiranicidi, els debats sobre la identitat francesa. No! Li agradava trascolar copes d'aniset, seduir joves secretàries i menjar una bona repeixada abans de fer l'amor. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 89).

Tot explicant-nos les seues campanyes, el bon home va trascolar unes seixanta ampolletes de cervesa belga durant tres hores. L'únic canvi que vam notar en el seu comportament fou l'acceleració de les anades al vàter. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 350.).

... en Ferguson recordava la vegada que havia vist el seu oncle desmaiat al sofà, roncant enmig d'una sorollosa festa familiar, cosa que en aquell moment tothom havia trobat molt divertida, però ara, després d'aquella mort, l'afició d'en Lew per la beguda s'havia accentuat, i havia passat de les festes, les hores del còctel i alguna copa ben calenta just abans d'anar a dormir, a uns bons trascols a l'hora de dinar i a tragos secrets de la petaca que duia a l'infern de l'americana, que segurament ajudaven a esmorteir el dolor que tenallava el seu cor devastat i carregat de culpa, però el xumerri va comentar a afectar la seva feina a la botiga,... [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 76].

Tancar l'estudi havia estat una derrota, la declaració que la seva mare havia llençat la tovallola, i ara que s'havia rendit i havia passat a l'altre bàndol, era molt trist veure com es convertia en una d'aquelles dones, en una altra esposa del club de camp que jugava a golf i a cartes i trascolava massa copes a l'hora del cóctel. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 249.].

TRASPONTÍ m.: cast. traspuntín. 

|| 1. Marfegó o matalàs prim i petit. Un trespontí de lana cubert de canemaç negre desús e dejús, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Un matalaffet o trespuntiy [sic] ab cuberta blava e blancha e sotana de canamaç blanch, doc. a. 1437 (Aguiló Dicc.). Jo us havia demanat per la gent flaçades e trespontins perque tota s'enmalalteix, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxi, 169). Un taulell nou ab un trespontí nou de bona llana, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 478). Traspontí o matalaf chic: Culcitrula, Pou Thes. Puer. 155. Un llit de pots i bancs, trespuntins de parallofes, Moreira Folkl. 43. 

|| 2. Seient petit i plegadís que hi ha en alguns cotxes, sobretot automòbils, per quan no són suficients els seients normals.

    Var. form.: transportí (Hun transportí tot blanch sotil, doc. a. 1462, Arx. Gral. R. Val.).

    Fon.: tɾəspuntí (or., bal.); tɾaspontí (Tortosa); tɾespuntí (Gandesa); tɾespontí(Val., Alcoi); tɾaspoɾtí (Balaguer); tɾampultí (Alg.).

    Etim.: de l'it. strapuntino, diminutiu de strapunto, ‘matalasset embastat’.

Des dels primitius armaris de roure massís, de línies simples però guarnits i reforçats amb notables treballs de serralleria, fins als trèmols de xicranda revestits per dins de doradillo, els armaris de totes mides i qualitats han estat la peça més solemne i respectable de la casa. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 70).

TRAUCAR v.

|| 1. tr. Foradar; cast. agujerear. Si ab man armada lo requer e no'l nafra, mas que solament li trauca l'escut o les vestidures, Usatges 82. Que'l drap no sia traucat ni entretalat ni barrat, doc. a. 1306 (RLR, vii, 55). Si les rails dels arbres de son vey [=veí] crexien tant que les cases li foradassen li volguessen traucar, Cost. Tort. III, xi, 21. Passa-u per la lloça traucada e bulla un poch, Sent Soví 21. Lo margalló, que, trahucat, ple de corcó, no és bo a res, Somni J. Joan 3015. Aquest front, e ab quanta dolor lo contemple ara vehent-lo axí trahucat e foradat, Villena Vita Chr., c. 219.

|| 2. intr. Sorgir, sortir de terra, deixar-se veure, sobretot una planta que neix (pir-or.); cast. brotar. «El blat comença a traucar» (Rosselló, Conflent, Vallespir). Quan plou trauquen les ginestroles, Jampy Lliris 33. I de ta pell mig seca traucà borró novell, Berga MT 10.

|| 3. intr. Aparèixer, deixar-se veure; mostrar-se (pir-or.); cast. mostrarse, aparecer. De cada niu trauca pluma, L. Salvat (ap. «Tramontane», no 356). a) tr. Mostrar, deixar veure. L'arroç, traucant els pinzellets dins la llaguna, m'ha parlat, Berga MT 142.

    Fon.: tɾəwká (pir-or.).

    Etim.: derivat de trauc.

Els Mailleux vivien a l'Square du Portugal, al quart pis. Sovint en Jim -el ca d'en Benoit- blanc i negre, traucava a la finestra i, des­esperat, cridava 

T'amo. Volia passejar i sortir d'aquest cambrot on s'avorria tant.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. 

ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 58.).

Una altra nit, vam portar en Sam Bozino en el seu llit fins a les dut­xes sense que se n'adonés... Mai no vam riure tant com el vespre en

què vam organitzar tot un concert perquè la Sophie Sainte-Marie trauqués a la finestra.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. 

L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 269.).

TRAÜT (ant. escrit trahut i trehut). m. 

|| 1. ant. Tribut. Que nós fermàssem un trahut que nostre pare hauia donat sobre'l regne d'Aragó a Roma, Jaume I, Cròn. 537. Que'ns pugats avenir sobre el traut que nós devíam fer, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 539). Lo trehut dels juheus de Gerona ab sa cullita, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 20). E yo que pendre solia grans trehuts, Turmeda Diuis. 10. E'm faràs de traut CC mília dobles, Tirant, c. 13. Car tots som de Venus, quants som, tributaris, | y allà hon nos troba, demana'l trahut, Proc. Olives 2166. 

|| 2. Tràfec, moviment agitat i sorollós (Empordà, Lluçanès, Vallès, Segarra); cast.trajín. En mic de la buydor y silenci que, després de tant trahut van fer-se al entorn de la Pilar, Oller Pil. Pr. 255. Aprofitant un moment de trahut y confusió, s'esmunyí felinament cap a la porta, Víct. Cat., Cayres 219. Del safareig arribava el traüt dels qui cercaven el negat, Riba Perot 184. 

|| 3. Soroll confús i llunyà, com el del vent o d'una gropada que s'acosta (Empordà); cast. fragor.

    Var. form. dial.: atraüt (La borinor anava vinguent més grossa; ja era com una atrahut lo que sentia, P. Vayreda, ap. Catalana, i, 439).

    Fon.: tɾəút, ətɾəút (or.).

    Etim.: del llatí tribūtum, mat. sign. ||1. Els significats || || 2 i 3 provenen de la remor que sovint provocaven els tributs en esser publicats o exigits al poble.

De cop es va sentir el traüt d'un carruatge a la part de davant. En Boldwood va tapar la capseta, se la va ficar amb delicadesa a la butxaca i va sortir al replà. El senyor gran que li feia de doméstic va aparéixer al mateix instant al peu de l'escala.(Pàg. 7)

Aquest comentara va ser fet amb una veu tremolosa de natural, peró accentuada pels particulars de la situació, perqué segur que el traüt del cotxe feia algun efecte sobre la laringe de qui parlava, que era l'home que tenia les regnes. (Pàg. 49)

[Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2.  460 pàgs.].

Quan, a la fi, s'acabava el trasbals i marxaven homes i máquines, el mas quedava com esgotat, exhaust. Lla­vors descobríem amb goig i escoltávem el silenci que tornava després del traüt eixordador dels dies anteriors. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 126.).

era una solitària silenciosa enmig del traüt de la companyia, una malaltissa flor de raça gastada, que semblava pròxima a mustigar-se bo i poncella, com si manqués en son si força expansiva que la fes esclatar. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 238.).

Cansat de treballar, me'n vaig de pressa al llit, / el dolç repòs del cos fatigat pel traüt; / però després, al cap, m'hi arriba un nou neguit / que m'ocupa la maent quan el cos vol quietud, [William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 97.].

La resta de l'advertència va quedar ofegada per tot el traüt.  [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 15.].

El traüt de sempre, sembla que la quotidianitat s'ha gi donat, s'hagi estiregassat per encabir tot el que passa al port. Els que van i vénen, els que sempre són els ma teixos i no van enlloc... De sobte, lluny, li ha semblat veu re alguna cosa, algú que es bellugava per dins de la zona dels contenidors, algú massa petit per anar tot sol, els treballadors que porten els nens mai no els deixen sols. (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 80.).

TRAVESSER

|| 1. adj. (f. -ERA) Posat de través; cast. travesero, transversal. Dos vares dauanteres e huyt vares traueseres de olm groses per a les portes del castell, doc. a. 1452 (Arx. Gral. R. Val.). Una retxa de ferro de larch e dues traverseres, Mostassaf 143. Altre càlser ab barras blanchas trauesseras, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328). Tenia travesser en la boca el ganivet, Víct. Cat., Ombr. 79. a) Dues hores travesseres: dues hores llargues (Gósol, ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. m. Objecte posat o destinat a posar-se de través. a) Peça que va d'un costat a l'altre d'una cosa (moble, màquina, aparell, eina, etc.) travant les peces que van posades en sentit vertical o longitudinal; cast. traviesa, travesaño. Ab trauersers de fust metrem-lo sus al cap del castell de fust, Jaume I, Cròn. 160. Travesser d'una porta: la peça de fusta posada horitzontalment a la part superior o inferior d'una porta i que amb els muntants o cuixeres forma el bastiment; cast. cabio, peinazo. Travesser del portal: la llinda o peça horitzontal superior d'un portal (Andorra); cast. dintel. Travesser d'una cadira, d'un banc, d'una taula, etc.: cadascuna de les barres posades horitzontalment que uneixen dos petges. Travessers d'un llit: les barres que van d'una cuixera a l'altra del llit. Travesser del trull: la biga que serveix per a sostenir el brescat del trull (Alcarràs). Travesser de la sènia: barra situada de través, a flor d'aigua dins el pou de la sènia, i a la qual van amarrats els pastors per llurs caps inferiors (val.). Travesser del jou: peça de fusta que uneix els dos caps de jou part damunt el tascó on va penjada la traiga (mall.). Travesser de s'erer: cadascun dels dos bastons que, entravessats al sòl de l'erer, surten un poc per cada banda i descansen damunt les ereradores en haver d'ererar (mall.). Travesser de carro: cadascuna de les barres que passen de través sota la caixa del carro per sostenir les posts (Empordà); també es diu travesser cadascun dels tres o quatre barrons de ferro que hi ha a cada banda del carro (Priorat).—b) Coixí llarg, que va de banda a banda del llit; cast. cabezal, travesaño, travesero. Faem leuar un almatrach e un trauesser, Jaume I, Cròn. 174. Restituits los matalassos, flasades e trauesers, doc. a. 1392 (BSAL, vii, 394). Un trauesser listat de fluxel ab la sotana vella e squinsada, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 287). Deposat l'arch e el carcaix, fiu-me'n trauesser, posant lo cap sobre aquell, Hist. Troy. 88. Con s'era adormit, ella prenia de dejús lo trauesser les claus de la porta, Eximplis, ii, 91.—c) Peça de terra cuita en forma de teula allargada, però amb el fons pla i les vores verticals, que serveix per a fer plataformes damunt les columnes (BDC, xiii, 62).—d) Canal per a conduir tot al llarg d'un camp l'aigua a les embegues per a regar (Conflent).

    Fon.: tɾəβəsé (pir-or., or.); tɾaβesé (occ.); tɾaveséɾ (Cast., Al.); tɾaβeséɾ (Val.); tɾəvəsé (Camp de Tarr., bal.).

    Etim.: del llatí transvĕrsarĭum, mat. sign.

A vegades, baixàvem fins als confins de L'Illaa de Franca. Vam parar a l'antiga propietat del general San Martín, un dels pares de la independència argentina. Fou un dels moments més divertits de la meua vida. En plena nit, ens vam lliurar a una batalla de travessers.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 59.).

-C'est un plouc. («És un tauja.»)

El coronel tenia un somriure tan infantil, un tracte tan bonhomiós que quasibé m'havia de vigilar per no tractar-lo de tu ni passar-li la ma per 1'espatlla.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 314.).

Ara en parlaren molta estona; a la fi, el frare taujà donà la bossa i el cinyell al seu amic, i després d'haver-lo amonestat... [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 226-227.]. 

TAUP m.: 

V. talp.

TALP (dial. taup). m. 

Mamífer insectívor de l'espècie Talpa europaea, semblant a una rata però amb la coa molt curta, pèl fi i abundant de color negrós, ulls molt petits i gairebé ocults sota la pell, i les potes de davant fortes i ben disposades per a gratar la terra, en la qual obre galeries d'on surt poques vegades (pir-or., or., occ., val.); cast. topo.Aies lo talp menys dels hulls viu e mit-ho en una bella olla, MS Klag. segle XIV, 13. La cendra del talp cremat en bela ola noua, Tres. Pobr. 19. Mona, gineta, | talp, oreneta, Spill 7709. Com taups furgant ressurten del fons a quatre grapes, Atlàntida ix. Entaforant-se com un talp, s'arriba a la cambra més gran, Rusiñol Illa 207.

    Fon.: táɫp (Alacant, Alcoi); táwp (Conflent, Empordà, Ripollès, Berguedà, Garrotxa, Pla de Bages, Plana de Vic, Maresme, Segarra, Penedès, Urgell, Priorat); táw (Ll., Gandesa, Tortosa, Morella).

    Sinòn.: talpa, talpó.

    Etim.: masculinització de talpa.

I la pobra dona que no estava feta a aquella mena de vida, que sempre havia servita una parenta senyora, morta feia poc i que era neta i endreçada, modosa i sentida, va caure-hi com a l’infern, en aquell cau de taups, i al poc d’ésser-hi de fàstic, d'angúnia i de vergonya, perdé la gana i la son els colors se li trencaren i s'hauria dit que li treien de sobre la carn a grapats. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 78.).

— Doncs què et pensaves, taup? Bromes a mi, eh? romes a mi? Aquí les tens... per a ensenyar-te’n! (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 100.).

...“¿Aquestes són hores de tornar de Fustes?”, li va cridar sa mare. Ella es posà a plorar i va dir que no hi havia pas anat, a Fustes. I era així: duia la roba de cada dia i estava tota escabellada i bruta de fang. “I ca! -vaig saltar jo, enrabiat—. ¿Que no ho veus d'on ve? De l'hort, dona, de l'hort! Cria de taup mesell!... Ja te’n desniaré jo d’una vegada, d’aquest hort. Com hi ha Déu, demà estasso les flors i les colgo arreu, sense deixar-ne una!...” (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 282.).

“Són bestioles de bosc! —pensava el capellà, davant d'aquell silenci, ple d’angúnia—. Són taups de la terra, engorronits a les arrugues de les muntanyes, a on hi tenen fet el cau... Els sap greu que se'ls desvetlli, com si avorrissin la vida. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª<eed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 50.).

TAUTOLOGIA f. 

Repetició viciosa de la mateixa idea amb diferents mots; cast. tautología.

    Etim.: pres del gr. ταυτολογία, ‘acció de dir la mateixa cosa’.

Algú podria dir que, ateses les dimensions col·lectives i cíviques dels rituals escènics, parlar de teatre i política hauria de ser una tautologia,...(Núria Santamaria, Polítics, per defecte? art. L'Avenç, 388, març 2013, p. 63.).

Algunes eminències lingüístiques han practicat l'autòpsia del seu vocabulari i la seva sintaxi i hi han trobat indicis de paradoxes, pleonasmes i tautologies. Qui millor l'ha definit, però, és ell mateix, amb un dribbling grouchomarxista pronunciat en una sala de premsa: «Si hagués volgut que m'entenguessis, m'hauria explicat millor».  (Sergi Pàmies. Confessions d’un culer defectuós, Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 9788416367597. 165 p. P. 121.).

TÀVEGA f. ant. 

Presó subterrània; cast. mazmorra. Solament a les postats és donat... trer los uls, tenir en tàuega preses lonch temps, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Cavaler... si és request, batut, nafrat e mès en tàvega o destret per redempsó, sia esmenat per mort, Usatges 56. En la Çuda ha tres presons, ço és a saber: la tàvega en què met hom aquels qui deuen esser jutjats a mort... La segona presó és sobre la tàvega, Cost. Tort. I, iii, 5. Qui no haurà de què pusque pagar, que estiga XX dies en la tàuega dejunant pan e aygua,doc. a. 1370 (BABL, xii, 127). Si n'i ha degú que's vulle metre dejús una tàvega dejús terra, a aquell jamay li darà lo sol, Sermons SVF, i, 126. Qui en llur tàvega | mal punt és pres, | may per jamés | ne pot exir, Spill 5914. Lo loch o tàuega on estan los sclaus tanquats e ligats: Ergastulum, Esteve Eleg. k 6.

    Etim.: de l'àrab ṭábaq, mat. sign.

Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un sac Com de Captaire —kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t’agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de l’expressió. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 37.).

N'es testimoni l'injuriós i litigiós refús que Bajacet feu dels presents que Tamerlà li enviava. I els que foren oferts de part de 1'emperador Solimà a 1'emperador de Calcuta li feren agafar una enrabiada tan grossa que no solament els rebutja de mala manera, dient que ni ell ni els seus predecessors no tenien el costum de prendre i que era llur tasca la de donar, sinò que a mes feu ficar al cul d'una tàvega els ambaixadors enviats a aquest efecte.  [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 195.].

1. TAVELLAR v. 

|| 1. intr. Formar tavella un llegum; cast. echar vaina. «Les faves ja tavellen».Tavellar lo llegum: posar lo llegum tavella, Lacavalleria Gazoph. 653. 

|| 2. tr. Fer tavelles; adornar amb tavelles; cast. plegar, fruncir. Han tavellat el cel uns aleteigs de plata, Ferrà Rosada 41.

    Var. form.: atavellar (La llana... continua com vano d'aygua, que una mà invisible atavellava, sacsonava y conteixia, Oller Fig. pais. 84).

    Fon.: təβəʎá (or.); taβeʎá (occ.); taveʎáɾ (val.); təvəʎá (bal.).

2. TAVELLAR m. 

Camp o tros de terra sembrat de mongeteres o tavelles (Campello).

Anava a missa de bon matí a rosari a entrada de fosc cada dia, els diumenges a funció de tarda, i entre any a tants combregars com assenyalaven les campanes i a tantes professons com eixien al carrer; tenia a son compte l'altar de la Puríssima, i rentava, planxava i tavellava a la palla les estovalles de tres o quatre altars més; no deixava anar cap mendicant de la porta sense fer-li almoina, i mantenia de franc una cegueta enllitegada. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 288.).

TAXONOMIA f., neol. 

Part de les ciències de la naturalesa que tracta de la classificació dels animals, de les plantes, etc.; cast. taxonomía.

    Etim.: compost damunt el gr. τάξις, ‘ordre’, i νóμος, ‘llei’.

Fet i fet, si un terratinent no hagués espoliat la hisenda familiar ella ho hauria volgut, perquè considerava el seu estat social com a requisi indispensable en autors bons. Sentia un interès taxonòrnic per la raça obrera i les mentalitats apàtrides.

(P. 44)

Contra tots els pronòstics, aquell àngel caigut feia uns gemecs més propis del cansament que de la mort. Van comprovar que la víctima estava més o menys intacta, així que la biologia i l’antropologia es van dedicar a manipulacions Comencem pel que és ciència segura, deia el biòleg, observi aquests tres ossos que punxen les cervicals. Fractura, fractura, el refutava l'antropòleg, la cervical no demostra cap taxonomia singular. Un defensava que bala només estava per sota de la humanitat, l’altre que hi estava abans, matís que podia moure muntanyes de tinta.

(P. 128)

(Albert Sánchez Piñol. Les edats d’or. Ed.Proa, Barcelona, 2001, 1ª ed. ISBN: 84-8437-260-X. 164 pp.).

TEANTROPIA f.

Naturalesa humana de Déu; cast. teantropía.

    Etim.: pres del gr. θεανθρωπία, mat. sign.

Si la petita església russa de Vevey no hagués estat tancada, hauria baixat fins a la ciutat per cremar-hi un ciri en memòria d’Angiolina, de l'amor inaudit, teantròpic, que havien viscut junts i que aquells carnets, aquelles cartes, encara amb més força que les fotos, ressuscitaven com un prodigi. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 79.].

TEGELL (escrit també tagell) o TIGELL m. 

|| 1. Cadascuna de les peces de fusta curtes que es col·loquen de biga a biga, en sentit perpendicular a aquestes, i serveixen per a sostenir la teulada (Ribagorça, Pallars, Maestrat, Eiv.); cast. ripia. Item LXXX tegells, II sous, doc. a. 1382 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En hobrar bigues, tagells e altra fusta necessària en un traginat del palau, doc. a. 1405 (Rubió Docs. cult. ii, 376). Despeses en biguas tigell e lenya per a la casa, doc. a. 1416 (Miret Templers 567).

|| 2. Peça o peces curtes de fusta per a construcció, i sobretot per a sosteniment d'altres llenyams. Dos hòmens que talauen tagell per al castell, doc. a. 1416 (Miret Templers 565). Preu de vint tagells a rahó de dos sòlidos lo tagell... per obs de adobar la nora, doc. a. 1483 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Pal plantat a la vora del camp per a sostenir barres travesseres (Lluçanès). 

|| 3. Coberta d'edifici feta de rajoles sostingudes per llistons i damunt les quals es posen les teules (Cullera).

Tegell o Tagell: llin. existent a Borges del C., Riudecanyes, etc.

    Fon.: təʒéʎ (Eiv.); tiʧéʎ (Pont de S., Senterada); tiʒéʎ (Benassal).

    Etim.: del llatí tĭgĭllum, mat. sign. ||1.

Quan va veure la casa, es va fer una imatge mental de les fotografies icòniques que farien la volta al món. si es demostrava que era el lloc on s'havia capturat l'assassí. La casa del judici Final. Un habitatge modest de dos pisos, construït als anys quaranta, amb els tegells guerxos, finestrons blancs esvorellats i un porxo tort, on hi havia un parell de bicicletes, cadires de plàstic i una barbacoa.[Glenn Cooper. La biblioteca dels morts. (Secret of the Seventh Son / Librrary of the Dead, trad. D. Fernández Jiménez). Ed. Alisis, 1ª ed. Badalona, 2010. ISBN: 978-84-936601-0-9. 454 pàgs. Pàg. 189.].

I vet aquí que una tarda en què la seva dona tenia més mal humor que de costum, ell, sentint-se acorat pel poc mirament amb què ella li parlava, agafà el tràmec i s’encaminà cap a una peça que tenia no gaire lluny del poble.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 197.).

TISSATGE m. (gal·licisme inútil)

Operació de teixir; cast. tejido.

    Sinòn. preferible: teixit. 

Tissatge

El tissatge convenient de l'home polític hauria de ser el de saber enllaçar el que és bo per al comú amb el que és bo per a l'individu. És el punt de diferència entre els sectaris i partidistes i l'home polític. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 372.).

TORSIMANY m.

Intèrpret; intermediari que fa entendre dues persones que parlen llengües diferents; cast. trujamán, intérprete. Lo senyor infant demanà:—Què diu?—E los torsimanys que li eren de prop digueren-li:—Senyor, ell diu que és fill de rey, Muntaner Cròn., c. 247. Que en les duanes e en los altres lochs del dit rey de Tuniç e de Bugia sien preses los drets antigament acustumats, axí de torcimanys, ancoratge..., com d'altres qualsques sien, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 86). Si vénen devant ell no'ls parle en lur lenguatge, ans hage turcimanys entre ells, Jahuda Dits, c. 2. En deutes que deu en Mohameri tursimany de la duana, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Vendran per mans de torcimanys o corredor ab testimonis, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 353). Pensant Josef no'ls entenia, que per torçimany los parlaua, Corella Obres 65. Li mostrà totes les sues gents, faent li dir per los turcimanys, que si no hauia ben mirat, tornàs altra vegada, Curial, iii, 95. Gent de xarxa i arjau, | torsimanys dels ocells i del foc, Bartra Evang. 46.

    Var. form. ant.: trujamà (Li manàuem que... no u sabés sinó tan solament nós e ella, e el missatge que era trujamà, Jaume I, Cròn. 271).

    Etim.: de l'àrab turjiman, mat. sign., (que ve del verb tarjama, ‘interpretar’). 

Torsimany

El poeta és un àugur, un intèrpret, un profeta, un torsimany. Interpreta el visible i l'invisible amb sons. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 99.).

TRAMPOLEJAR (i sa var. trampalejar). v. intr.

Vacil·lar, oscil·lar; cast. vacilar, titubear. Un migradíssim rat-penat | qui trampaleja enlluernat, Liost Munt. 138. Emmudí sobtadament i reculà un pas trampolejant, Ruyra Pinya, ii, 114. Em sembla a mi que et trampaleja el pas, Sagarra Caçador 85.

    Fon.: tɾəmpuɫəʒá, tɾəmpəɫəʒá (or.).

    Etim.: onomatopeia del pas vacil·lant. 

Trampolejo

El que em mina el cor és aquesta força devoradora que està amagada en tota la natura; que no ha produït res que no destrueixi allò que l'envolta i no es destrueixi, també, a si ma teix. Així trampolejo pel món, el cor ple d'angoixa; el cel, la terra i llurs forces actives al meu voltant; no veig res, sinó un monstre que eternalment devora i eternalment remuga per tornar a devorar. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 72.).

Trampolejava

L'aparició del criat de Werther la posà en la més gran confusió; aquell allargà la targeta a Albert, el qual, després d'haver-la llegida, es girà fredament vers la seva esposa, dient-li: "Dóna-li les pistoles”. Després adreçant-se al criat, afegí: "Digues-li que li desitjo un feliç viatge". Això caigué com un llamp damunt de Lota. Provà d'alçar-se i les cames li fallaren; trampolejava, no sabia el que li passava. A la fi, s’atansà lentament al mur, amb mà tremolosa des penjà les armes, i en tragué la pols; vacil·lava, i hauria ronsejat llarga estona si un interrogador esguard d'Albert no l'hagués obligada a enllestir. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 166.).

Trampoleja

En realitat, el que passa és que no tenim enlloc més on recalcar-nos. Com el pollí que tot just ha nascut i jeu a terra i es posa dret i trampoleja, i s'ha de recolzar en la mare, com podríem nosaltres no recolzar-nos en el que ens acull? El passat és allí, al nostre davant, i no sabem si se'ns imposa o si ens pidola, però ens decideix per sempre. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 80.).

 TRANUITAR (i ant. trasnuitar o trenuitar). v. intr. 

Passar la nit sense dormir, treballant, caminant, etc.; cast. trasnochar. La mia cogitació vetla e trenuita, Sènyer, contemplant en vós, Llull Cont. 149, 27. Ah Senyor, al qual en vetlant trenuiten e van los meus desigs e'ls meus pensaments, Llull Cont. 169, 22. Era vengut de la ciutat, e per ço que pogués tenir justícia, trenuytaua e treballaua nit e jorn, Llull Felix, pt. v, c. 2. E ell trenuytava e sofferia frets e calors e fam e desayres sobre los serrahins,Muntaner Cròn., c. 15. Tostemps haver mal, deure, dolor y treball, transnuytar y sospita, Malla Pec. remut 41 vo.

    Etim.: del llatí vg. *transnŏctare, ‘passar la nit’. (Vegeu, per a més detalls, G. Colon en RFE, xliii, 203-210).

Era casar¡t amb una francesa molt gelosa, a la qual contava mil històries per poder tranuitar. (Jaume Miratvilles. Gent que he conegut. Ed. Destino, 2ª ed., Barcelona, 1980. ISBN: 84-233-1036-1. 236 pàgs. Pàg. 59.).

1. TRAPAR v. tr. 

Trobar (pir-or.); cast. encontrar. Abans d'una hora trapareu en Janot, Massó Croq. 11.

    Fon.: tɾəpá (Ross., Capcir, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Alt Empordà).

    Etim.: d'un creuament de trobar amb atrapar.

2. TRAPAR v.: 

V. trepar.

-Els nostres vells —repetia en Delmas- han pas trapat el secret de l'eternitat. Si continua aixís, el català serà una llengua confidenciala, crepusculara abans de disparèixer...  (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 136.).

-Què t'ets trapat qualque bonica maitresse auxiliaire allí? Ets roig com una pebrina... Fent el burro, sabrem coses...  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 397.).

TRAPASSER, -ERA m. i f. 

|| 1. Que trapasseja; embolicaire, enganyador; cast. trapacero. Totes són falses y trapaceres, Rosselló Many. 218. 

|| 2. Manifasser, xafarder, aficadís (Garrotxa); cast. entromettdo. 

|| 3. Tafaner, curiós (Vallès, Penedès); cast. curioso. 

|| 4. Entremaliat, bellugadís, indòcil (bal.); cast. travieso. Sa mare es cuidava des al·lots, que eren molt trapacés, Rond. Eiv. 43.

    Fon.: tɾəpəsé (or., bal.); tɾapasé (occ.); tɾapaséɾ (val.).

    Intens.: trapasseràs, -assa; trapasseret, -eta; trapasserot, -ota.

    Etim.: derivat de trapassa.

- Ets una trapassera que goites tot lo que menjo. — Dret hi tinc, que les figues són nostres. — La noia me les ha donades. — Són de la figuera del noi. — Ella les va collir. — I jo vaig enfilar-les! (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 46.).

TRAPAU m. 

|| 1. Agafar o Tocar el trapau (o els trapaus): anar-se'n, en llenguatge familiar (Gir., Empordà, Garrotxa, Vallès, Penedès); cast. tocar soleta. Seria que els hostes haurien tocat el trapau?, Ruyra Parada 156. 

|| 2. pl. Topants, tresqueres (Plana de Vic). Saber els trapaus d'una casa: saber-ne les tresques (Centelles).

    Fon.: tɾəpáw (or.).

    Etim.: sembla que ve del cast. trapado o entrapado, ‘bolic de pedaços (trapos), paquet’, segons opina Corominas DECast, iii, 1017. En l'accepció || 2 el significat deu haver-se modificat per analogia del verb trapar, ‘trobar’.

Però la resta de signes tampoc són favorables. Sota la influència dels bernesos, que són els quien realitat tallen el bacallà a Biel, diversos membres del consistori es manifesten contra la permanència del fugitiu apàtrida. És per això que ja el dia 29 Rousseau torna a agafar els trapaus. De Basilea estant escriu a Thérèse Le Vasseur, la dona que fa vint anys que el manté i amb qui ha tingut els cinc fills desapareguts.   [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 142.].

1. TRAPIG m. ant. 

Molí per a moldre la canya de sucre; cast. trapiche. Àpoca del Trapig del sucre de Castelló de la Plana, doc. a. 1421 (Arx. Gral. R. Val.).

    Etim.: del llatí trapētu, ‘molí d'oli’, amb la terminació modificada pels mossàrabs valencians.

2. TRAPIG m.: 

V. trepig.

Una especialització que encaixava malament amb el sistema tradicional d'associació gremial única i amb el principi de representació política indiferenciada davant el consell. En árees extraurbanes, així mateix, l'especialització productiva s'imposava. A més de l'artesania del ferro o l'explotació fustera del rerepaís, especialment forta en les conques altes del Túria i del Xúquer, hi havia l'adobament de pells i cuiros, els trapigs, l'estesa difusió de «molins drapers» i la producció ceràmica, preferentment mudèjar i concentrada als centres de Paterna-Manises i Cárcer. Fins i tot processos productius derivats de la ramaderia i de l'agricultura, que en una societat poc articulada podien ser desenvolupats per camperols, havien de ser confiats a especialistes en una situació de mercat diversificat per a una clientela exigent.(AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. pàg. 312.).

TRAUCAR v.

|| 1. tr. Foradar; cast. agujerear. Si ab man armada lo requer e no'l nafra, mas que solament li trauca l'escut o les vestidures, Usatges 82. Que'l drap no sia traucat ni entretalat ni barrat, doc. a. 1306 (RLR, vii, 55). Si les rails dels arbres de son vey [=veí] crexien tant que les cases li foradassen li volguessen traucar, Cost. Tort. III, xi, 21. Passa-u per la lloça traucada e bulla un poch, Sent Soví 21. Lo margalló, que, trahucat, ple de corcó, no és bo a res, Somni J. Joan 3015. Aquest front, e ab quanta dolor lo contemple ara vehent-lo axí trahucat e foradat, Villena Vita Chr., c. 219.

|| 2. intr. Sorgir, sortir de terra, deixar-se veure, sobretot una planta que neix (pir-or.); cast. brotar. «El blat comença a traucar» (Rosselló, Conflent, Vallespir). Quan plou trauquen les ginestroles, Jampy Lliris 33. I de ta pell mig seca traucà borró novell, Berga MT 10.

|| 3. intr. Aparèixer, deixar-se veure; mostrar-se (pir-or.); cast. mostrarse, aparecer. De cada niu trauca pluma, L. Salvat (ap. «Tramontane», no 356). a) tr. Mostrar, deixar veure. L'arroç, traucant els pinzellets dins la llaguna, m'ha parlat, Berga MT 142.

    Fon.: tɾəwká (pir-or.).

    Etim.: derivat de trauc. 

Traucava

Vaig seguir el seu camí. Vaja, que gairebé ja havia marxat del tot de Rancy. No feia calor precisament. Llavors, per tal d'escalfar-me, vaig fer una petita marrada fins a la porteria de la tia de Bébert. El seu llum traucava l'ombra al fons del corredor. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 386.].

1. TOSSA f. 

|| 1. Part més alta del cap d'un animal boví, oví, cabrú o porquí (or., occ.); cast. testuz. a) per ext., Part prominent i ben visible del cos d'un animal de caça. Quan un animal presenta bona part del cos que facilita els trets del caçador, es diu que para bona tossa (Empordà, La Selva, Camp de Tarr.). «Ja pots tirar-li, ja; mira quina tossa, que para!»

|| 2. Embalum, massa considerable que un cos presenta, sia de persona o animal, sia de cosa inanimada (or., occ.); cast. mole, volumen, bulto. Feyan més tossa y tenian més roda que la campana grossa de Pèrsia, doc. a. 1805 (Aguiló Dicc., vii, 82). Amb tot i tenir no més que tres mesos, fa tanta tossa que sembla que ja tingui un any, Ramon Vaca llet 49. La caseta, de poca tossa, però vistosa i alegroia, Vayreda Puny. 96. Que de bon tros no parava cinc pams de tossa,Pous Empord. 52. 

|| 3. Elevació del terreny ampla i ondulada; cast. cerro, collado. Apareix un panorama de turons i cingleres..., timbes | planells, tosses i grenys, Oller Hist. 135.

    Loc.

—Fer la tossa a algú: matar-lo (Empordà, Solsona). Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals?, Bertrana Herois 98.

Tossa, topon.: a) La Tossa: nom de diverses partides de terra en els termes de Montblanc, de l'Espluga de Francolí, etc.—b) La Tossa de Marangues: muntanya molt alta de la Cerdanya.—c) Tossa Plana: el punt més alt de la serra de Bescaran, entre la vall d'Andorra i la Cerdanya.—d) Tossa de Das: muntanya situada prop del Pedró dels Quatre Batlles (Cerdanya).—e) Tossa del Pas dels Lladres: ampla collada a la partió d'aigües del Freser i del Segre.—f) Tossa Pelada: muntanya de prop de 2.400 metres d'altura, situada prop d'Alinyà (Alt Urgell).—g) Tossa d'Err: muntanya de 2.346 metres d'altura, situada prop de Sallagosa (Cerdanya francesa).

    Fon.: tɔ́sə (Empordà, La Selva, Camp de Tarr.); tɔ́sɛ (Falset). Però sembla que a molts de llocs es pronuncia tósə, segons Coromines (Est. Rom. iii, 209).

    Etim.: segons Corominas DECast, s. v. tozuelo, probablement ve d'un mot pre-romà *taucia, ‘rabassa’, que s'hauria aplicat metafòricament a designar el voluminós cap d'un bou o d'un altre quadrúpede (cf. el que diem en l'article tòs).

Sol, sense escu­der, amb els esperons als flancs sagnants del seu destrer, i flingant­li la tossa, acudia. Emboscat darrera un arbre, Gorvenal el sotja: ve de pressa, será més ronser a tornar-se'n. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 50.].