L’Imperi Angeví (1150 - 1165)

El comte d’Anjou, Jofré V el Bell va adquirir el seu renom derivat d’un ramet de ginesta que sempre portava en el seu casc, pel que se’l va anomenat Plantagenet.

Al 1128 es va casar amb Matilde d’Anglaterra (viuda de l'emperador alemany Enric V) i es va fundar la dinastia angevina o Plantagenet, que apartaria la dinastia normanda de la corona d’Anglaterra.

Esteve governava Anglaterra.

Jofre Plantagenet governava Anjou.

El fill de Jofre i Matilde, Enric, va governar Normandia a partir de 1150. Era besnét de Guillem el Conqueridor. Quan el seu pare Jofre va morir al 1151, Enric es va convertir, a més, en comte d’Anjou amb dinou anys.

Al marc de 1152, el papa Eugeni III va concedir el divorci a Lluís VII de França i Leonor d’Aquitània.

Dos mesos desprès, al maig, Leonor, de trenta anys, es va casar amb Enric de Normandia i Anjou.

Quan el rei d’Anglaterra, Esteve, va morir sense deixar hereus directes, la corona va anar a parar al fill de la seva cosina i gran rival Matilde, i Enric de Normandia i Anjou es va convertir en rei d’Anglaterra com a Enric II.

Ara, a més d’Anglaterra, tot l’occident de França estava sota el domini d’Enric, fins i tot la Bretanya que conservava una certa independència. així es va formar l’Imperi Angeví.

S’anomena "angeví" perquè la dinastia d’Enric II va començar amb el seu pare Jofre V Plantagenet comte d’Anjou.

· Per part de pare, Jofre: el comtat d’Anjou.

· Per part de mare, Matilde: el ducat de Normandia.

· Per part del cosí de la seva mare, Esteve: el regne d’Anglaterra i el comtat de Bblois.

· Per part de la dona, Leonor: el ducat d’Aquitània.

Entre 1164 i 1170, Enric va estar absorbit en una lluita homèrica contra Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury, i durant tot aquest període, Lluís VII de França va recolzar fermament a l’arquebisbe. al 1170, Tomàs Becket va ser assassinat.

Enric II, per poderós que fos, era vassall de Lluís VII, rei de França, i li devia obediència. Enric no podia agafar-se això a la lleugera, doncs ell també tenis vassalls i no li convenia ensenyar-els-hi que es podia desafiar amb impunitat a un sobirà.