Els gots [251-300]

L'emperador Alexandre Sever morí assassinat pels seus propis soldats el mateix any de la derrota contra els alamans, en el 233. Seguidament, l'Imperi va patir 50 anys d’anarquia, on els emperadors eren contínuament assassinats abans de que poguessin fer res per arreglar el país.

Aquesta crisi de govern a Roma fou aprofitada pels alamans i pels francs per atacar la Gàl·lia sense trobar cap resistència romana.

Paral·lelament, i per l'est, un poble que s'anomenava a si mateix got, també aprofitava el desconcert polític per trencar les fronteres orientals de l'Imperi.

Els gots eren un poble germànic oriental originari del sud de Suècia (Gotlàndia). La paraula got, en la seva llengua significava els bons.

En el segle II dC, emigraren al sud de Rússia instal·lant-se al nord i al nord-oest del mar Negre, actualment les nacions de Ucraïna i Besarabia. En el segle III, es van desplaçar al baix Danubi.

El primer enfrontament amb l'Imperi fou en el 251, al sud del Danubi, i va significar una derrota romana. L'emperador Dèci, pujat al poder l'any 248, fou el primer emperador que va morir al camp de batalla.

Els gots que romanien a les costes del mar Negre van construir vaixells i, travessant l'estret del Bòsfor, arribaren al nord de Grècia.

L'any 268, Claudi II va ser escollit Emperador. Es veié obligat a presentar batalla als gots a Naissus, la moderna Nish, a l'est de Iugoslàvia, i en va sortir vencedor. A partir d'aquell moment va fer se anomenar Claudi el gòtic .

Claudi va morir l'any següent de la seva victòria víctima de la pesta, i va ser succeït per Aurelià, que a finals del segle III (270), aconseguí mantenir als gots a "l'altra banda" del Danubi, encara que a costa de perdre la província de Dàcia, la moderna Romania.