El testament de Felip IV el Gran declarava que, en la seva mort, la Corona d’Espanya tenia que quedar en mans dels Habsburgs:
1) Hereu primer: el seu fill Carles II. 2) Si Carles II moria sense hereus, la corona tenia que passar a la seva filla Margarida Teresa casada amb l’emperador Leopold I. 3) Si Margarida Teresa no tenia hereus, la corona tenia que passar a la seva germana, l’emperadriu Marianna d’Àustria, casada amb l’emperador Ferran III, pare de Leopold I. 4) Si cap dels tres tenia descendència, la Corona d’Espanya tenia que passar als Savoia.
Excloent expressament la descendència que vingués de la unió de Lluís XIV de França amb Maria Teresa ...
“por los inconvenientes que vendrían de juntarse y unirse estas dos Coronas.”
Finalment, Maria Lluïsa de Savoia i el borbó Felip V d'Espanya es van casar...
En el matrimoni de Lluís XIV amb Maria Teresa d’Àustria, infanta d’Espanya, aquesta havia d’aportar una dot de mig milió d’escuts, condició que no va complir.
Lluís XIV va fer servir aquest incompliment com a excusa per no fer cas al testament del seu sogre, Felip IV.
Tampoc va respectar algunes clàusules del Tractat dels Pirineus.
A la Corona d’Aragó existia un sentiment d’animadversió i ressentiment envers el francès. Catalunya havia estat envaïda recentment per França entre 1694 i 1697 i havia patit saquejos i incomptables abusos. Barcelona va ser bombardejada en 1691, assetjada i ocupada al 1697. La Guerra dels Segadors era recent i feia poc de l’amputació de les comarques de la Catalunya Nord.