No tots els cristians creien en la doctrina oficial administrada per la jerarquia eclesiàstica. Hi havia herètics que tenien les seves pròpies concepcions, tot i que acceptaven Jesús.
En Bulgària, poc abans de l’any 1000, va aparèixer una secta puritana que creia que el món i el seu contingut material eren creació del Diable. Per tant, refusaven l’Antic Testament segons el qual Déu va crear el Món i el va trobar bo.
Per assegurar-se la salvació era necessari, segons creien, abstenir-se el més possible de tota connexió amb el món. La nova secta refusava el matrimoni, el sexe i el menjar i beure més enllà del que era estrictament essencial. La mort era un alliberament. Millor seria si tots els homes morissin i s’alliberessin dels seus cossos materials.
Aquestes creences es van difondre per l’Oest i van arrelar a la França meridional.
Els homes de la nova secta s’anomenaven a si mateixos “càtars”, d’una paraula grega que significa “pur”.
Un d’aquests puritans va ser Pierre Valdo, o Pere Valdès, un ric comerciant de Lió. En 1170 va vendre els seus béns, va donar els diners al pobres i va començar a reunir homes al seu voltant: els “Pobres de Lió” o els “valdesos”, que predicaven la pobresa voluntària.
La ciutat d’Albi, a tres-cents seixanta Km al sud-oest de Lió va ser un altre centre dels càtars. Eren anomenats “albigesos”. Aquest nom es va fer servir per designar a tots els herètics del sud de França i nord d’Itàlia.
Els càtars no creien necessari obeir ni als sacerdots ni als bisbes.
Van trobar simpatitzants entre molts senyors meridionals. Potser aquests senyors van veure una oportunitat per expropiar terres i riqueses eclesiàstiques si els herètics guanyaven l’enfrontament amb l’Església.
Al 1198, Innocenci III (1160 – 1216) va ser anomenat papa. Va declarar la creuada contra els herètics.
Els senyors, desitjosos d’obtenir beneficis religiosos i el botí que estava en joc, van acudir en massa a oferir-se per a la tasca. El principal noble que encapçalava la Creuada era Simó de Monfort.
Pere II d’Aragò, el Catòlic, es va aliar amb els albigesos. Pere era cunyat de Raimon de Tolosa.
El 12 de setembre de 1213 es va produir la batalla de Muret, a vint km al sud de Tolosa. Va ser una complerta victòria per a Simó. El rei Pere II va morir en la lluita.
Al 1218, Simó també va morir enfront les muralles de Tolosa.
Al 1226 l’heretgia va ser totalment sufocada, vint i vuit anys després de que Innocenci declarés la Creuada.
Restes de valdesos van sobreviure i van romandre durant anys en aïllades valls pirinenques.
La rica cultura provençal va quedar destruïda i es va obrir el camí per a l’expansió del poder capet en vers el Mediterràni. Com a exemple, la parla provençal va perdre la categoria de llengua diferenciada i lentament va cedir terreny davant el francià.