El problema dinàstic. Successió de Ferran VII

Ferran no tenia hereus mascles.

Estava casat amb Maria Cristina, amb la qual tenia una filla que es deia Isabel, encara que es dubtava de la seva paternitat.

La Llei Sàlica vigent impedia que regnessin dones a Espanya.

Ferran va promulgar la Pragmàtica Sanció que anul·lava la Llei Sàlica.

Però els absolutistes no ho van acceptar i van oferir el seu suport a Carles, germà del rei.

Sota Carles IV, la Pragmàtica estableix que si el rei no té hereu baró, hereta la filla més gran.

Però Ferran VII va caure malalt i pensava que anava a morir (1832). Per pressió del seu germà Carles, va derrogar la pragmàtica.

D’aquesta manera la successió passava a l’hereu baró, és a dir, l’Infant Carles (aplicació de la llei sàlica).

Però Ferran VII es va recuperar i abans de morir va tornar a posar la pragmàtica en vigor, fent hereva la seva filla Isabel.

L’Infant Carles va fugir a Portugal.

Ferran va morir al 1833. La seva esposa, Maria Cristina, va ocupar la regència per la minoria d’edat de la princesa Isabel.