La resolució del conflicte va tenir les següents tres causes:
A la tardor de 1711 es va iniciar la primera fase de l’exili dels austracistes espanyols.
El 22 de desembre de 1711, l’arxiduc va ser coronat a Franckfurt com Carles VI, emperador d’Alemanya.
Els anglesos van començar a evacuar les seves tropes a Catalunya a mitjans de setembre de 1712.
Al novembre de 1712, el nou governador anglès de Menorca va hissar la bandera britànica en nom de la reina Anna. Els atònits menorquins van haver de resignar-se a uns fets consumats.
Les potències estrangeres reunides a Utrecht a la primavera de 1713, van acordar l’evacuació de les seves tropes de Catalunya, Mallorca i Eivissa.
Isabel Cristina, esposa del nou emperador, va sortir de Barcelona el 19 de març de 1713.
A Viena es va formar una veritable colònia d’espanyols.
Anglaterra
Espanya i Anglaterra van signar la pau el 13 de juny de 1713, amb les següents condicions favorables pels britànics:
Anglaterra va trair tot el que havia pactat a Gènova.
Al parlament britànic, el whigs van fer el cas dels catalans.
A Londres es van imprimir dos textos anònims: