Carlemany, Sacre Emperador Romà (800)
L'emperador Lleó IV va morir l'any 780 a Constantinopla i els seu fill Constantí IV va ser anomenat el seu successor, però massa jove per governar, la seva mare Irene va ocupar la regència.
L'any 797, Irene va consolidar el seu poder fent assassinar al seu fill i es proclamà emperadriu.
En tota l’Edat Mitjana només va haver hi una ocasió en que una dona va governar un país. Va ser el cas de l'ostrogoda Amalasunta (m. 534), però el seu regnat a Itàlia va durar poc, doncs en menys d'un any va ser assassinada pel seu cosí Teodat.
A finals del segle VIII, la idea que una dona pogués governar era encara absolutament inversemblant, així que tant el Papa Lleó III com Carlemany van decidir que l'Imperi Romà no tenia emperador, i renunciant implícitament a la meitat oriental d'Europa, a l'any 800 el Papa va coronar a Carlemany Sacre Emperador Romà d'Occident.
Des de la caiguda de l'Imperi Romà d'occident l'any 476, el títol d'emperador occidental havia tornat a la persona de l'emperador oriental, i aquest sempre s'havia considerat com el legítim hereu de la meitat occidental d'Europa, entenent l'ocupació visigoda i franca com una usurpació temporal per uns bàrbars de la seva autentica sobirania.
Així doncs, la resposta oriental va arribar dos anys més tard: l'any 802, Nicéfor, un funcionari del govern de Constantinopla, va derrocar a l'emperadriu Irene, i es va proclamar emperador oriental i occidental a l'hora declarant automàticament la guerra a Carlemany i al seu protector el Papa Lleó III.
Aquests s'aliaren contra tot pronòstic amb Harun al Rashid, el califa abasí de Bagdad que va ser idealitzat en les famoses històries de Les mil i una nits, i plegats, van lluitar contra Constantinopla.
Finalment, a l'any 812, Miquel I, successor de Nicéfor, va reconèixer oficialment a Carlemany com a Emperador d'occident.
Ducat: domini d'un chef.
Comte: domini d'un compagnon.
Marquesat: domini sobre les marques o fronteres.