Els anglesos tenien un nou armament que utilitzava pólvora (pàg. 153).
La primera menció spbre un canó apareix en 1324 a la ciutat de Gant, a Flandes.
Però els anglesos encara tenien una arma millor: l’arc llarg. Va ser inventat pels gal·lesos. Mesurava un metre i vuitanta centímetres i llençava fletxes de noranta centímetres a una distància de dos-cents trenta metres fins a tres-cents vint metres, el doble d’una ballesta francesa. Però el més important era la velocitat en que podia disparar. Mentre el ballester muntava la seva arma, l’arquer podia disparar cinc o sis fletxes.
Els millors arcs estaven fets amb fusta de tejo, i els anglesos utilitzaven especialment aquests arbres amb aquesta finalitat. No eren comuns a altres llocs.
El seu ús exigia homes forts, alts i resistents, doncs s’havia de fer una força de quaranta-cinc quilos per tensar la corda fins darrera l’orella (per això portaven el cabell curt)