El 20 de juny de 1705, uns representants catalans pro austracistes encapçalats per Domènec Perera i Antoni de Peguera es van reunir a la ciutat de Gènova amb Mitford Crowe, representant de la reina Anna d’Anglaterra.
Uns catalans, no representant en aquells moments de cap institució oficial, negaven obediència al seu rei legítim, proclamaven sobirà a un altre i negociaven amb una potència estrangera. Ni la Diputació del General ni el Consell de Cent no s’hi van voler comprometre.
En virtut d’aquest pacte, Anglaterra es comprometia a prestar ajuda militar i política als catalans quan aquests s’aixequessin en armes contra Felip V i proclamant com a titular del Principat a Carles III.
No va existir el compromís de reconèixer a Carles III com a rei d’Espanya, sinó només com a sobirà de Catalunya.
Es va pactar el reconeixement per part del futur rei de tots els furs i privilegis de Catalunya, garantits en front de qualsevol contingència.