Una filla de Felip IV, Isabel, s’havia casat amb Eduard II d’Anglaterra en 1308. Van tenir un fill que seria el rei Eduard III.
En 1326. Isabel i el seu amant, Roger de Mortimer, es van rebel·lar contra el rei Eduard II: el van fer abdicar i el van fer matar brutalment, cosa que va provocar una guerra civil a Anglaterra.
En 1328, Carles IV de França va morir sense hereus barons i la línia masculina de Felip IV es va extingir.
Com que a Anglaterra l’herència podia ser transmesa per les dones, van argüir que Eduard III podia ser, a més de rei d’Anglaterra, rei legítim de França mitjançant l’herència de la seva mare, filla de Felip III.
Però els Estats Generals francesos van decidir que si una dona no tenia dret a heretar el tro, tampoc podia transmetre aquest dret. Només podien governar França els homes que podessin fer remuntar la seva ascendència a algun rei anterior de França només a través dels homes. Posteriorment es va anomenar “Llei Sàlica” a aquest dret.
D’aquesta manera, el fill de Carles de Valois va ser anomenat rei com Felip VI (era net del rei Felip III per via masculina). Per primera vegada, des de Hug Capet, va regnar un rei el pare del qual no havia estat rei. Per això és habitual considerar a Felip VI i als seus descendents com pertanyents a la Casa de Valois, tot i que eren capets.