La Gàl.lia es dividia en dues regions: la Cisalpina, nord de Itàlia, i la Transalpina, que comprenia les nacions actuals de França, Bèlgica, Suïssa i part d’Alemanya.
A partir de l'any 120 aC, els celtes de l'Europa Central van començar a ser pressionats pels cimbres i pels romans, i es van desplaçar més a l'oest: a les illes britàniques, a França i a Espanya.
Els romans conqueriren la Gàl.lia amb el seu governant més popular, Juli Cèsar, durant els anys 51-58 aC (també van començar a entrar a les illes britàniques).
En el 15 aC, els romans s'asseguraren l'amistat dels pobles celtes i ocuparen tota l'Europa Central, fortificant la frontera del Danubi.
Més endavant, ja en el segle I dC, Octavi August, successor de Juli Cèsar, va dividir la Gàl.lia en quatre províncies: Narbonense, Aquitània, Lugdunensis (Lionesa?) i Bèlgica.
La població celta acabà essent absorbida per la cultura romana.