Com a conseqüència de la guerra que enfrontava als dos germans co-emperadors, l'Imperi Romà patí tot un seguit de desastres que van significar el definitiu enfonsament polític i militar de tota la seva meitat occidental: la pèrdua irrecuperable de la província de Britània , el final del control polític a Hispània, la Gàl.lia i la Germania occidental, i finalment, la temporal pèrdua de la franja nord oest d'Àfrica i de tota Itàlia a l'any 410 amb el saqueig de l'antiga capital Roma.
El visigot Alaric, enviat per l'emperador oriental, s'enfrontà amb Estilicó als anys 402-403 al nord d'Itàlia. El general romà. per poder fer front als atacs va tenir que utilitzar els exèrcits destinats a la Gàl.lia, assumint el risc que això comportava, doncs deixava la Gàl.lia mal defensada.
Estilicó, però, tempta massa la sort: una confederació de germànics composada per alamans, vàndals i la tribu no germànica dels alans, no van desaprofitar l'ocasió i van envair la indefensa Gàl.lia.
Estilicó seguia lluitant contra Alaric, i a l'hora tenia que ocupar-se de la recent invasió de la Gàl.lia. Evidentment el seu propòsit va ser replegar-se i va fer avisar a les forces romanes de Britània perquè, encara que a costa d'abandonar les illes, poguessin defensar la Gàl.lia ocupada i, potser, poguessin també‚ ajudar-lo a ell mateix al nord d'Itàlia.
Però un inesperat i greu problema s'afegí a tots el que el general romà ja tenia: Britània s'acabava de revoltar i havia proclamat un emperador propi, que l'any 407 va enviar els seus exèrcits a Europa, però no per lluitar conjuntament amb Estilicó, sinó per aliar-se amb la confederació de germànics amb intencions d'expulsar definitivament d'occident les legions imperials.
El panorama que se li presentava a l'Imperi Romà era absolutament desesperant, però encara va tenir sort de que els caps de la confederació germànica no s'entengueren amb l'emperador rebel de Britània i l'assassinaren. Amb la mort d'aquest, les seves tropes es dispersaren i Britània va ser definitivament abandonada.
Amb tot això, la Gàl.lia seguia indefensa i els germànics anaven prenent posicions, però si semblava que ja no poguessin haver hi més problemes dels que ja hi havien, Honori, l'emperador occidental, suposadament per motius de rivalitat, va fer assassinar al seu propi capità general Estilicó a l'any 408.
Ara tot l'occident estava indefens. El visigot Alaric entrà a Itàlia i va saquejar Roma l'any 410.
(Aquesta era la segona vegada en tota la història que Roma era saquejada. 800 anys enrera, quan la que havia estat la ciutat més important del món era tan sols un llogaret, els gals hi havien entrat i pres tot el que era de valor).
L'emperador Honori, s'havia refugiat a la inexpugnable ciutat de Ravenna, a 300 qms. al nord de Roma, i els visigots no van poder capturar-lo. Alaric va morir al mateix any de la seva anomenada victòria i va ser succeït per Ataülf. Ataülf raptà a Gal.la Placídia, germana de l'emperador Honori, i s'hi va casar. Per l'emperador era el moment, o bé de lluitar contra els visigots per rescatar a la seva germana, o bé d'interpretar aquest fet com una aliança entre els dos pobles per tal de considerar-se mútuament com aliats. Evidentment, Honori no tenia més remei que adoptar aquesta última actitud que va ser ben rebuda per Ataülf. S'obriren les portes de Ravenna i es restabliren les relacions entre els dos pobles. Honori aconseguí convèncer a Ataülf de que anés a lluitar contra els germànics que havien entrat recentment a la Gàl.lia, per tal de conquerir per si mateix un territori on establir el seu regne i, segurament, també s'oferí a finançar-li l'expedició. D'aquesta manera Honori expulsava diplomàticament d'Itàlia a Ataülf i podia seguir governant Roma.
Aquest últim parrac pot tenir un altre lectura: Ataülf és el líder d'un sector dels visigots que representa una tendència favorable a Roma i que s'oposa al radical Alaric que pretén acabar amb el poder romà. El casament de Ataülf amb Gal·la Placídia és la confirmació de les tendències pro romanes d'aquest sector.
Durant el setge de Ravenna es produeix un cop d'estat entre els visigots que acaba amb l'assassinat d'Alaric, amb la pujada al poder d'Ataülf i amb el retorn d'Honori a Roma. En aquest punt, el restablert i agraït emperador promet al general visigot el títol de governador de la regió del sud de les Gal·lies i el seu recolzament.
Fins a quin punt Honori intrigà per aconseguir que un general visigot arribés a trair Alaric?