< Els grecs i el fenicis a la península ibèrica (1100 - 500 aC)
[1.100-500 aC]
Va iniciar-se una profunda rivalitat entre grecs i fenicis i les dues potències marítimes van començar a disputar-se l'hegemonia en la Mediterrània occidental.
Durant els anys 650-550 aC, els grecs intensificaren el seu control a l'oest i no van permetre que Cartago s'expandís.
La rivalitat entre grecs i cartaginesos era cada vegada més intensa i arribà un moment en que es va fer insostenible. L'any 535 aC, les dues potències es van enfrontar a Alalía, en una batalla naval en la que es disputaven el control de la Mediterrània sud occidental. La victòria fou per Cartago i Grècia es va retirar al nord encara que va conservar precàriament algunes colònies al llevant de la península ibèrica.
Els grecs van mantenir en el seu domini algunes ciutats del litoral del llevant de la península i la seva influència en l'extrem nord oriental i tot el sud de França es va mantenir fins l'arribada de les legions romanes.
Ràpidament els cartaginesos van consolidar el seu poder al sud de la península i van absorbir als tartessis. Algunes ciutats fundades per aquests primers pobladors de la península van prosperar en mans cartagineses, com per exemple: Carmo (prov. de Sevilla) i Tarsis, en la desembocadura del Guadalquivir (prov. de Cadis).
En el segle VI aC, l'imperi cartaginès s'estenia per tot el nord d'Àfrica, des de la frontera amb Egipte fins l'actual Marroc, a més el sud de la península ibèrica, en el que havia estat l'Imperi Tartessos.
Els cartaginesos fundaren les ciutats de:
Aquestes dues últimes ciutats estaven construïdes al costat mateix de les rivals colònies gregues de Kalatoussa i Oinoussa respectivament.
En el segle VI aC, l'imperi cartaginès s'estenia per tot el nord d'Àfrica, des de la frontera amb Egipte fins l'actual Marroc, a més el sud de la península ibèrica, en el que havia estat l'Imperi Tartessos.