La Donació de Pipí (756)
Ara havia arribat el moment en que els francs podien ajudar al Papa i eliminar el perill que els llombards representaven per Roma. El Papa Zacaries havia mort a l'any 752 i l'havia succeït Esteva III.
Pipí s’enfrontà amb Astolfo i el va vèncer, però la victòria definitiva no va ser fins l'any 756 quan el rei llombard era Desideri. Aquest va haver de retirar-se de l'Itàlia central i concentrar-se un altre vegada al nord. Pipí va evitar també que les tropes bizantines del sud recuperessin el terreny perdut. El papa estava satisfet.
Immediatament després d'aquestes accions bèl·liques va succeir un fet insòlit que va permetre al papat adquirir legalment un poder temporal. Mitjançant l’anomenada Donació de Pipí, el Papa va ser el propietari legal de l'antic Exarcat de Ravenna, que incloïa la ciutat de Roma.
Efectivament, el Papa, no es sap de quina manera, aconseguí de Pipí que li cedís en propietat els terrenys que acabava de conquerir. D'aquesta manera el papa es va convertir en un governant de terres, l'amo d'una extensió de 42.000 qms.² que va mantenir sota el seu domini durant onze segles. Aquests terrenys es van anomenar més tard els Estats Pontificis.