El germà gran de Ricard, Jofre, va tenir un fill just després de morir, Artur, que tenia 12 anys quan va morir Ricard. Es va plantejar la qüestió de si un germà menor podia tenir precedència sobre el fill d’un germà gran en l’herència de la corona.
En principi, Artur tenia més legitimitat que Joan, el germà petit de Ricard, però en 1197, Joan va pujar al tro.
En 1200, Joan es va casar amb Isabel d’Angolema, que amb 13 anys posseïa considerables terres al sud de França. Però Isabel havia estat compromesa amb un membre d’una poderosa família feudal francesa que també anhelava aquelles terres. La família, agraviada, va apel·lar a Felip II. Pel que feia a les terres franceses, Joan era vassall de Felip. En 1202, el rei va emplaçar a Joan a que comparegués davant seu per respondre a les acusacions. La dignitat de Joan com a rei d’Anglaterra li va impedir acudir a la cita, i al no anar-hi, es va posar en la il·legalitat.
Com que Felip II també volia les terres d’Isabel, va aprofitar la falta d’en Joan per declarar-li la guerra.
En 1203 els francesos van assetjar el castell on estava Leonor d’Aquitània, la mare del rei. Entre els assetjadors estava Artur, el nebot del rei Joan, que s’havia aliat amb els francesos en contra del seu oncle.
Els anglesos, però, van alliberar el castell, van rescatar Leonor i van capturar Artur, que va morir a la presó. D’aquesta manera, per molt senyors, Joan havia fet assassinar al legítim rei d’Anglaterra. Molts el van abandonar i es van passar a Felip II.
Amb els nous reforços, Felip va assetjar el Château Gaillard a l’estiu de 1203, que al març del 1204 es va rendir.
Al juny, les forces franceses van conquerir Rouan, la capital normanda, i en 1205 dominaven pràcticament tot el nord de França.
La costa sudoccidental, habitualment anomenada Guienne, amb el gran port marí de Burdeus, seguia fidel a Joan.