Primerament la mare del rei, Anna de Kiev, va ocupar la regència però, passat un any, hi va renunciar per casar-se amb el Duc de Normandia Guillem el Bastard. La regència la va passar a ocupar l’oncle del rei, el comte Balduí V de Flandes.
Pàg. 31 - Felip I de França va apropiar-se d'un troç de les terres d'Anjou que envoltava els seus dominis, com recompensa després de mantenir una estricta neutralitat quan dos pretendents al comptat disputaven entre si.
Felip I encoratjà al fill gran de Guillem el conqueridor, Robert Curthose (pantalons curts, anomenat així per les seves cames curtes), a rebel.lar-se en contra del sèu pare, i més tard el va recolzar quan ho va fer.
Pàg. 32 - La persistència de Felip I en fer diners amb les investidures contribuí a fer-lo impopular entre el clergat.
En 1092, Felip I s'enamorà de la muller del compte Fulc IV d'Anjou. Felip estava casat des de feia vint anys. Tenia dos fills d'aquest matrimoni i un d'ells era Lluís, qui era el seu hereu i a qui havia fet coronar: Lluís VI.
Felip va raptar a la muller del compte Fulc i aconseguí trobar alguns bisbes que van convenir, inventant un pretext, en atorgar-li les dues anulacions de matrimoni amb els seus respectiuscònjuges, donant-lis llibertat per casar-se. Però això era un adulteri per la majoria de la gent i el papa Urbà II excomunicà a Felip I al 1094.
Lluita pel control de la investidura dels bisbes.
Quan un nou bisbe accedia al sèu càrrec, era menester que el rei aprovés l'elecció, feta en teoria pel papa. Per suposat, el rei cobrava una quantitat important per la seva aprovació.
Sota Hildebrand i els seus successors, el papat inicià un moviment contra aquesta costum que ompliria de dramatisme el segle XII.