Maria Cristina es va recolzar amb els liberals per fer front als absolutistes carlins.

Liberals

• Moderats – Narváez
• Progressistes – Mendizàbal i Espartero (1840 – 1843)

Seguint el model napoleònic, Espanya va seguir la pràctica de supeditar els òrgans col·lectius a càrrecs unipersonals d'una cadena jeràrquica.

Al capdavant de cadascuna de les províncies fou posat un delegat governamental, després anomenat governador civil, que en molts casos era un oficial militar d’alt rang i que n’era el cap polític.

Alhora, els alcaldes dels municipis eren, també, nomenats des del govern central.

A la ciutat de Barcelona era freqüent el recurs a l'estat d'excepció i la suspensió de les garanties constitucionals.

Al 1835, el govern de Mendizábal va establir per decret les Diputacions provincials, elegides en forma indirecta pels majors contribuents i presidides pel cap polític. Foren definitivament incorporades al disseny del règim constitucional el 1836, però amb competències limitades.

Desamortització de Mendizàbal

Constitució de 1837