Durant els segles II aC i II dC, es produí l'expansió de Roma.
A les seves conquestes, l'Imperi Romà va aportar la seva organització política, social, econòmica, religiosa, administrativa i cultural, aspectes que en el seu conjunt reben el nom de romanització.
Durant el segle II aC, Roma acabà de conquerir la península ibèrica a excepció de l'extrem nord oest, i la convertí en província romana amb el nom d'Hispània.
També durant el mateix segle expulsà definitivament als grecs de Massalia i va anomenar la regió "Província de Narbonense ".
Els Alps italians foren romans en aquest segle i també Grècia, que quedà dividida en quatre províncies:
Macedònia.
Acaya.
Epiro.
Àsia.
En el segle I aC i sota el manament de Juli Cèsar, Roma conquerí als celtes la Gàl.lia, dividint la en tres províncies més. La Gàl.lia quedà dividida, doncs, en quatre províncies:
Bèlgica.
Lugdunense.
Aquitània.
Narbonense.
A Àfrica conquerí el regne de Numídia a l'oest de Cartago, i Cirena al sud de Grècia.
A l'Àsia Menor conquerí El Ponto, Cilícia, Síria i l'illa de Xipre.
El successor de Cèsar, Octavi August (31 aC - 14 dC) amplià les conquestes de l'Imperi ocupant la regi dels Alps que separava la província de Narbonense de Itàlia. També conquerí diverses regions d'Europa Central, convertint les en províncies que anomenà:
Germania.
Rètia.
Nórica.
Panònia.
Moessia.
Fou a principis de la nova era que també caigué en poder rom l'extrem nord occidental de la península ibèrica.
August amplià les fronteres romanes també al sud, conquerint el nord d'Àfrica i creant les províncies de Cirenaica, Egipte i Àfrica. Finalment, a l'Àsia Menor, va conquerir les regions de Gal·làcia i Lícia.
Durant la resta del segle I dC, les conquestes romanes van ser les següents:
Britània, al nord d'Europa.
Els Camps Decumans, a l'Europa Central.
Tràcia, a l'Europa de l'est,.
Capadòcia i Judea, a l'Àsia Menor.
Mauretània, a l'Àfrica.
Trajà (98 -117) va fer les següents conquestes:
Dàcia, a l'Europa occidental.
Armènia i Messopotàmia, a l'Asia.
Finalment, i amb l'emperador Antonino Pío, l'Imperi assolí la seva màxima expansió al ampliar el domini romà a Britània i al conquerir la península del Sinaí que va ser anomenada Província d'Aràbia.
La religió romana
Sota la influència de la religió romana van desaparèixer dels centres urbans les religions indígenes i es va passar a practicar el culte de Roma i dels emperadors elevats a la categoria de déus.
Els sacerdots encarregats del culte s'anomenaven flamens i augustals. A diferència dels celtes i els ibers que incineraven els seus cadàvers, els romans (i els grecs ?) els enterraven.
Més endavant, la religió pagana va desapareixent sota l’influencia poderosa del cristianisme. L'Església imita l'organització imperial dividint la Cristiandat en parròquies, bisbats i arquebisbats, i establint una jerarquia de clergues, bisbes i arquebisbes al cim de la qual es troba el Papa.