A l’estiu de 1705 la flota aliada va arribar novament a les costes catalanes. Van desembarcar al Maresme.
A l’agost va aparèixer una segona flota. Mataró va ser la primera ciutat de certa importància que es va declarar a favor de l’arxiduc. Carles III va desembarcar el 28 d’agost i va prometre solemnement la conservació dels furs, privilegis i constitucions de Catalunya. Barcelona va capitular el 9 d’octubre. El 7 de novembre, Carles III va entrar a Barcelona. Va ser proclamat rei.
A partir d’aleshores, van coexistir dos sobirans i dues corts: Madrid i Barcelona. Barcelona va passar a ser la capital política i administrativa.
Carles va convocar Corts catalanes al Palau de la Generalitat.
A les Corts de 1705-1706 es va produir la teòrica renúncia reial al control de les insaculacions a Catalunya, tot i que el govern de l’arxiduc va portar a terme una inspecció sistemàtica de les bosses d’insaculació. La creació de diverses institucions – Juntes de naturalesa diversa – per part del nou rei al marge de la trama institucional va ser una constant font de greuges. Les contrafaccions del govern de l’arxiduc van ser constantment denunciades. La política absolutista de Carles III era molt similar a la de Felip V.
El nou sobirà va agraciar a molts dels seus partidaris amb títols nobiliaris.
Per acabar amb els abusos i violències que causaven els allotjaments militars s’aprovà que les tropes fossin albergades en casernes i no en domicilis particulars.
També es van iniciar polítiques repressives contra els partidaris de Felip V, com empresonaments, deportacions i confiscacions de béns.
Es van encunyar monedes d’argent d’uns cinc grams de pes que tenien un valor legal superior al de mercat, amb el que no resultava rentable exportar-les.