En 1258, en temps de Lluís IX de França i d’Enric III d’Anglaterra, s’havia signat un tractat (escrit en francià) que reconeixia la possessió anglesa de Guienne i, a canvi, es reconeixia la possessió francesa de Normandia. Guienne quedava sota domini anglès.
Al 1295, França ja havia intentat envair aquesta part d’Aquitània sense èxit. Començada la guerra, al maig de 1337, Felip VI va declarar Guienne confiscada en benefici de la corona francesa i va començar a ocupar el territori.
Durant dos anys i mig, la guerra va consistir en petites accions a Guienne i a Normandia.
La batalla naval de Sluis, el 24 de juliol de 1340, entre cent cinquanta vaixells anglesos i cent noranta francesos va iniciar un període que duraria sis segles de supremacia anglesa en el mar. La flota francesa va resultar destruïda quasi totalment.
Seguidament es va concertar una treva de sis mesos.
Felip VI, necessitat de diners, en 1314 va establir un impost sobre la sal per primera vegada. Era un impost particularment inel·ludible i, per tant, onerós. La insatisfacció general va produir algunes revoltes a Normandia i a Bretanya.
El 12 de juliol de 1346, Eduard va desembarcar el seu exèrcit a Saint-Hogue, a Normandia. El 27 de juliol es va apoderar de la ciutat de Caen.
Felip IV va morir en 1350.