El 24 de maig, al Principat d'Astúries, s'havia constituït la primera Junta Provincial o Junta General, a la qual després se li van sumar Cantàbria, Galícia i Lleó, unint-se contra el poder francès.
El 25 de setembre es va constituir una Junta Nacional, denominada més tard Junta Suprema de Govern o Junta Suprema Central constituïda per dos diputats de cada província. Al capdavant hi posen al comte de Floridablanca, instal·lat a Aranjuez.
S'organitzà un exèrcit i es van enviar a Londres dos comissionats per demanar l'auxili d'Anglaterra.
Mentre Ferran VII roman en captivitat, la Junta Suprema Central acorda que el poder de l'assemblea és sobirà, procedint a ordenar la vida econòmica i militar del país.
1808 – A Bailén, els francesos pateixen una gran derrota.
Josep I decideix marxar de Madrid i retirar-se amb les seves tropes cap a terres de l'Ebre.
El 8 de novembre, el propi Napoleó va resoldre posar-se al capdavant dels exercits francesos a Espanya i va entrar a Madrid el dia 2 de desembre.
La Junta espanyola en ple, marxa a Badajoz, per tal de seguir organitzant la resistència.
Al 1809, havent ja instal·lat al seu germà Josep al Palau Reial, Napoleó surt de la capital i torna a França.
Però la guerra continua. La flota anglesa domina els mars. Des de Portugal entra un exèrcit anglès al gener de 1809.
Els anglesos lluiten en terres portugueses contra els soldats de Bonaparte al setembre de 1810.
1810 – Napoleó, venç als austríacs i s’apodera dels Estats Pontificis enduent-se presoner a França al Papa Pius VII. França envia més reforços als seus exèrcits de la Península.