Durant un segle, els programes educatius estatals dirigits a la formació de ciutadans obedients i lleials havien inculcat una consciència nacional a la població de tots els països.
El concepte “nació” va adquirir un significat gairebé religiós.
Efervescència, patriotisme, teoria darwiniana, secularització, bel·ligerància.
El pacifisme liberal era considerat en general com un símptoma de decadència moral.
En el segle XIX, el terme nació va adquirir una dimensió política, i els defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estat coincidissin amb les fronteres de les comunitats nacionals.
El nacionalisme va donar lloc a dos processos:
Polònia és un exemple de nacionalisme unificador, quan es va convertir en estat al 1918 i, alhora, un exemple de nacionalisme disgregador, quan va aconseguir separar-se de Rússia i Prússia.