[741-752]
L'any 741 Carles Martell va morir i va repartir el regne entre els seus dos fills com si es tractés d'un rei. Des de la mort, quatre anys abans, de Teuderic IV, el tron merovingi restava buit.
El fill gran de Carles Martell era Carloman, que va governar Austràsia, i el petit, Pipí, Nèustria. Però calia tobar rei. Ambdós germans es van posar d’acord i van començar a buscar entre tota la descendència merovíngia a algun individu que reunís les característiques més adients a les seves necessitats... Finament en van trobar a un, i el van proclamar rei amb el nom de Khilderic III l'Estúpid..
Aquesta situació va durar deu anys.
L'any 752, el fill petit de Carles Martell, Pipí de Nèustria, a canvi d'ajudar al Papa Sacaries en els seus afers (...), va exigir-li que el proclamés legítim rei dels francs. D'aquesta manera Pipí va ser coronat rei dels francs pel papa Sacaries amb el nom de Pipí I el Breu, el primer rei carolingi, amb el nomenament per la gràcia de Déu, reconeixent així per primera vegada a la història el dret del Papa a dir quí era el legítim rei i qui no ho era i assentant un precedent que es va prolongar all llarg de varis segles. (Recordem que una variant d'aquesta costum s'havia implantat a l'Espanya visigoda casi dos-cents anys abans, quan els eclesiàstics visigods van insistir a coronar ells mateixos als reis ( pag. ).
El germà gran de Pipí, Carloman es va retirar al monestir de Montecassinó per experimentar una vida dedicada a la contemplació i a l’aïllament, no se sap si per vocació personal o per exigències del seu germà.
Per la seva part, Khideric III l’Estúpid (742-752) va ser l'últim rei merovingi, acabant amb l'estirp que un altre Khideric, Khideric I rei dels francs salis (458-481) havia començat 294 anys abans.