Canvis de bàndol

Rússia es va convertir en aliat de França pel Tractat de Tilsit al 1807.

Durant aquest temps Rússia va entrar en guerra contra Suècia (1808-1809), contra l’Imperi Otomà (1806-1812) i contra el Regne Unit (1807-1812).

Aquesta aliança es va trencar al 1810, i França va iniciar la invasió de Rússia en 1812.

Suècia va declarar la guerra al Regne Unit després de la seva derrota a la Guerra Finlandesa contra Rússia.

Àustria i Prússia es van aliar amb l'Imperi francès en la invasió de Rússia.

Espanya va ser aliada de França fins a la invasió de 1808 que va provocar la Guerra d'Independència Espanyola.

Sicília es va separar de Nàpols després de ser conquerida per l'Imperi francès al 1806 i governada per Josep Bonaparte.

Tot i aliar-se primerament amb Àustria al 1814, el Regne de Nàpols va tornar a aliar-se amb França, donant lloc a la Guerra austro-napolitana.

L'Imperi francès es va annexionar el Regne d'Holanda al 1810. No obstant això, les tropes holandeses van lluitar contra Napoleó durant els Cent Dies al 1815.

L'Imperi francès es va annexionar el Regne d'Etrúria al 1807.

Napoleó va establir el Ducat de Varsòvia al 1807.

Setze estats alemanys aliats de França (inclosos Baviera i Württemberg) van establir la Confederació del Rin al juliol de 1806 després de la Batalla d'Austerlitz.

Després de la Batalla de Jena a l'octubre de 1806, es van unir a la Confederació diversos estats més, com Saxònnia o Westfàlia, que anteriorment formaven part dels Aliats.

Saxònnia va canviar novament de bàndol al 1813 amb la Batalla de Leipzig, el que va provocar que la majoria d'estats alemanys fessin el mateix i declaressin la guerra a França.

Dinamarca va romandre neutral fins a la Segona Batalla de Copenhaguen al 1807.

Els Estats Units van estar en guerra contra el Regne Unit durant la Guerra Anglo-Nord-americana de 1812.