[ 561-573 ]

Després de la mort de Clotari I (561) el regne franc es fragmentà entre els seus quatre fills i, en conseqüència, el poder de la nació es debilità.

Però aquesta divisió no duraria gaire temps doncs el fill gran de Clotari va morir i el més petit, Khilderic II, hereu d'Aquitània, va prendre possessió de les terres del seu germà. Aquest territori era el de Nèustria, amb capital a Soissons, la zona de l'antiga Gàl.lia que havia pertany al terratinent romà Siagri.

El segon fill de Clotari era Gontram, i va governar la regió de Borgonya (antiga terra dels burgundis) amb capital a Orléans. Aquesta regió era la més romanitzada de tota la Gàl.lia, encara més que Nèustria. Finalment, el tercer fill de Clotari, Sigibert I, va regnar Austràsia, amb capital a Metz, a 280 qms. a l'est de Paris. Austràsia mai no havia format part de l'imperi romà i tradicional i culturalment era molt diferent de les regions de Nèustria i Borgonya que encara conservaven la tradició romana i, fins i tot, parlaven una llengua d'origen llatí molt diferent de la que parlaven a Austràsia, d'origen germànic.

Provablement a causa de la diferència de cultures, les dues parts de la Gàl.lia, Nèustria, Aquitània i Borgonya per una part i Austràsia per l'altra, s'enemistaren i van començar un seguit de conspiracions que finalment aconseguiren unir el regne però deixant-lo empobrit econòmicament i amb un sistema administratiu decadent molt llunyà del que havia estat l'administració romana.

Khilderic II de Nèustria acabava d'apropiar-se de les terres del seu difunt germà i estava aconseguint un poder que va fer témer al seu altre germà Sigibert d'Austràsia doncs, aquest, tenia problemes en les seves fronteres amb els àvers i pensava que potser Khilderic aprofitaria el seu moment de feblesa per envair-­lo. Per protegir-se, Sigibert buscà l’ajut dels visigots de la península ibèrica casant-se amb la filla del rei Atanagild, Brunilda. (Atanagild, succesor d'Amalaric, era el rei que, feia 40 anys, li havia donat la oportunitat a l'emperador Justinià d'envair el sud d'Espanya << ).

Aquesta vegada va ser Khilderic el que va desconfiar del seu germà i, per anular la seva jugada política, es va divorciar de la seva esposa i es va casar amb un altra filla del visigot Atanagild, Galsuinda. Ara, les forces entre els dos reis francs tornaven a estar igual que al principi, doncs els visigots no tenien intenció d'enfrontar a les dues germanes.

Sigibert d'Austràsia tornava a témer la invasió del seu germà, però al poc temps, Sigibert obtingué la confiança dels visigots en exclusiva doncs el matrimoni entre Khilderic i Galsuinda no va durar gaire. El rei de Nèustria estava enamorat d'una serventa de palu anomenada Fredegunda i, aquesta, va fer assassinar a la reina Galsuinda i es va casar amb Khilderic.

Brunilda i Fredegunda