Després de la Segona Guerra Púnica, el poder romà a la península ibèrica queda consolidat a partir de l'any 201 aC, en que es celebra la batalla de Zama entre romans i cartaginesos. Les Balears van ser sotmeses més endavant (125 aC) pel cònsol Cecili Metel.
L'any 197 aC, Hispània és dividida en dues sub-províncies: Citerior i Ulterior.
Part dels pobladors peninsulars s'oposaven a la dominació romana i protagonitzaren un seguit de rebel·lions que no tingueren cap tipus de repercussió seria, com les protagonitzades pels prínceps ilergets Indíbil i Mandoni.
L'any 195 aC, a l'Hispània Citerior es va produir la batalla de Iacca (Jaca) que en principi va significar una derrota romana.
L'any 179 aC, es van revelar els lusitans a l'Hispània Ulterior manats per Viriato, que va mantenir ocupats als romans fins l'any 138 aC en que el van fer assassinar.
L'any 153 aC es va revelar Numància, però Publi Escipió la va destruir a l'any 133 aC
L'any 72 aC Sertori fou assassinat després d'haver organitzat a Hispània un poder contraposat al de Roma.
L'última rebel·lió significativa dels hispans contra Roma la van protagonitzar els càntabres a l'any 29 aC, però a l'any 25 aC foren sotmesos per l'emperador Octàvi August.
Octàvi, que acabava de rebre els títols d'Imperator i August va reestructurar les divisions internes d'Hispània a l'any 27 aC creant tres demarcacions administratives: Lusitània, Bètica i Tarraconense.
L'emperador Caracal·la, a l'any 212 dC, va fundar una nova regió a l'extrem nord de Lusitània anomenada Gal.làcia.
L'emperador Dioclecià, a l'any 293 dC, va crear la demarcació de Cartaginense al sud de la Tarraconense.
La ciutat de València fou fundada pels romans l'any 138 aC Dins el mateix segle I aC, també fou fundada la ciutat de Barcelona en l'emplaçament actual del barri de la Catedral, i li van donar el nom d'un poblat ibèric situat al sud est de Montjuïc, a l'actual barri del Port. Cèsar també va fundar Tàrraco, capital de la província del seu nom, que va rebre els títols de Victrix i Iulia.
Durant la dominació romana van néixer o es van consolidar molts centres de població. Les vies romanes establien comunicacions segures i permanents (L'anomenada Via Augusta travessava l'actual Catalunya, des dels Pirineus fins a València).
En aquella època neix l'agricultura de la vinya i de l'olivera i s'estructura una administració pública.
Les províncies eren governades per un legat anomenat per l'emperador i dividides en convents jurídics per l'administració de justícia. Totes les ciutats, a mesura que rebien el dret de ciutadania romana, constituïen els municipis i s'establien comicis o assemblees populars per escollir els magistrats. Hi havia també les colònies, que es consideraven com una extensió de Roma, per exemple:
Tàrraco................................ (Tarragona)
Bàrcino................................ (Barcelona)
Valentia................................ (València)
Ilici....................................... (Elx)
Ruscino................................ (Castell Rosselló)
Hi havia també‚ nuclis de ciutadans romans, com:
Emporia............................... (Empúries)
Blandae................................ (Blanes)
Iluro..................................... (Mataró)
Baetulo................................ (Badalona)
Dertosa................................ (Tortosa)
Saguntum............................. (Morvedre)
Pollentia.............................. (Alcúdia)