Els carlistes (1833 – 1840)

A la mort del seu germà, el rei Ferran VII, Carles es va proclamar rei d’Espanya i va començar la Primera Guerra Carlina.

El carlisme apareix com a moviment antiliberal i antirevolucionari.

Propugna la tornada a l’antic règim.

Té una ideologia conservadora. El seu lema és “Déu, pàtria i rei”.

Es declaren “apostòlics” i “tradicionalistes”.

Els recolzen els territoris que gaudien de règims florals com Navarra i el País Basc, doncs Ferran VII havia eliminat els antic furs atenent l'uniformisme liberal.

Aragó i Catalunya, després de la derrota patida arrel de la guerra de successió (1714), també havien perdut les seves lleis i, en part, es van unir als carlistes (més Aragó que Catalunya).

Zones d’influència carlista (1833 – 1840):