El nou monarca Felip V va penetrar a la península ibèrica el 22 de gener de 1701 per Irun i el 18 de febrer entrava a Madrid.
Les Corts de Castella el van proclamar rei el 8 de maig.
Van començar purgues i marginacions entre aristòcrates i la jerarquia esclesiàstica.
Primers austriacistes castellans:
França va participar immediatament del comerç americà.
Felip V va transferir a França el monopoli d’importació d’esclaus negres fins el moment en mans dels portuguesos.
Es va prohibir als anglesos i als holandesos de navegar i comerciar al Mediterrani.
Les Províncies Unides van perdre el control militar de la Barrera (línia defensiva en els Països Baixos espanyols enfront de França, amb la que Holanda es sentia protegida).
Lluís XIV continuava reconeixent al catòlic Jaume II Estuard d’Anglaterra com a legítim pretendent a la corona britànica.
Lluís XIV, al 1701, va declarar que considerava indemnes tots els drets a la successió a la Corona de França que tenia Felip d’Anjou, Felip V d’Espanya, acceptant així la possibilitat futura que els dos regnes estiguéssin efectivament units sota un sol monarca.
Les principals potències d'Europa van considerar França i Espanya com un sol regne unit de fet.