(742-814)
L'any 768 va morir Pipí el Breu i seguint fidelment la costum franca, el regne es va dividir entre els seus dos fills: l'hereu, Carles, de 26 anys d’edat, va heretar la part occidental del regne, més de la meitat de França, i el germà petit, Carloman, de 17 anys, la part oriental al voltant dels Alps una regió relativament petita comparada amb la del seu germà.
Carles, amb el temps, havia de convertir-se en el més gran de tots els reis carolingis, pel que va rebre el sobrenom de magne, en llatí Carolus Magnus, en alemany Karl der Grosse , en francès Charlemagne i en català ha derivat en Carlemany.
Carlemany va establir la seva capital a la regió d'Austràcia, a la ciutat d'Aquisgrà, en alemany Aachen, situada just en el punt on actualment coincideixen les fronteres de França, Bèlgica, Holanda i Alemanya.
A partir de l'any 752, data de la pujada al poder de Pipí I el Breu, primer monarca carolingi, s'adoptà a França una variant de la costum que darrerament s'havia establert a Espanya, on els bisbes coronaven als reis visigods. En el cas de França, va ser el mateix Papa qui va presidir la cerimònia de la coronació dels reis, i fins i tot va ser ell mateix qui va posar la corona en el nou sobirà.
La necessitat d'implantar aquesta variació a la cerimònia de la coronació va ser deguda a que els reis carolingis no tenien una ascendència reial que els hi permetés legalment proclamar-se reis, doncs, com ja s'ha dit, provenien d'una estirp de majordoms que van derrocar, i en certa manera trair, als autèntics reis merovingis. La autoritat papal era respectada en tot el món catòlic i els carolingis van creure que si el Papa els autoritzava moralment a governar, serien acceptats pel poble, i especialment per la noblesa, a l'hora que evitaven qualsevol possible ressorgiment de les tendències merovíngies. El rei quedava d'aquesta manera legalitzat en el poder pel representant directe de Déu a la terra.
[Després de analitzar tots aquests "favors" que el Papa va fer primerament a Pipí I i després a Carlemany (recordar al rei llombard Desidèri), la Donació de Pipí comença a semblar, si més no, més justa...]
L'any 781 Carlemany va fer testament en vida: el Papa Adrià I va coronar als fills de Carlemany com Pipí IV rei dels llombards i Lluís I rei d'Aquitània.
Adrià I va morir l'any 795 i va ser succeït per Lleó III.