Els jamàncios
Com a antítesi dels centralitzador i uniformadors espanyols, va néixer el moviment centralista, màxima expressió del provincialisme. El 6 de juny de 1843 es creà la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, amb el programa:
· Constitució de 1837.
· Majoria d'edat d'Isabel II.
· Creació d'una Junta Central espanyola.
Els centralistes, anomenats jamàncios pels benestants preparen un cop revolucionari.
La paraula jamàncio prové d’un mot gitano.
L’1 d’agost de 1843, el Govern d’Espanya decreta la dissolució de totes les Juntes (tot i que la Junta de Barcelona resisteix, en principi)
Els primers esvalots a Barcelona es produeixen el 13 d’agost de 1843.
A principis de setembre s’enfronten amb les tropes de Prim. Els jamàncios resisteixen i continuen amb el control de la ciutat.
Cant: el Xiribit.
L’1 d’octubre de 1843 van tornar a començar el bombardejos des de Montjuic (els anteriors havien començat encara no feia un any, al 3 de desembre de 1842, dirigits per Espartero).
En un mes de setge van caure 13.000 projectils, això és un promig de 400 bombes diàries, 17 cada hora, una bomba cada 4 minuts, dia i nit, durant un mes seguit.
El 3 d’octubre, a Gràcia, la burgesia constitueix una Junta d’Armament i Defensa per ajudar al Govern provisional
Les ciutats catalanes que s’havien revoltat, anaven capitulant.
La Junta Suprema entrà en negociacions. El 21 de novembre les tropes de l’exèrcit regular van entrar a Barcelona. La milícia va ser desarmada.