[534-561]
El poder dels francs es va veure consolidat quan van morir tres dels quatre fills de Clodoveu i tot el país va quedar en mans del quart fill, Clotari I.
Els francs es van veure molt beneficiats dels vint anys de guerres que l'Imperi Bizantí va mantenir primerament contra els ostrogots (534-546) i després contra els visigots (550-555), doncs els seus principals enemics estaven tan ocupats lluitant entre si que Clotari I no va trobar ningú que l'impedís augmentar el seu poder conquerint les terres dels turingis a la Germània central i les dels burgundis al nord d'Itàlia.
Però les guerres entre gots i bizantins s'acabaren a l'any 555 i, en general, l'Imperi en va sortir afavorit doncs havia recuperat Itàlia eliminant per sempre el perill ostrogot i, per altre banda, dominava el sud de la península ibèrica i el nord d'Àfrica.
Justinià, que encara no havia abandonat la seva idea de reconstruir l'Imperi dels seus avantpassats, no veia amb bons ulls el constant enfortiment dels francs doncs aviat podien representar un nou perill. L'enfrontament bèlic entre els dos països semblava inevitable, però al 561 Clotari va morir i, seguint les costums franques, es dividí el regne entre els fills del rei. El poder franc va tornar a quedar fragmentat i en conseqüència debilitat. Constantinopla es quedà sense enemics a excepció dels inesgotables perses.