La ideologia “Volk”, que mica en mica va arribar a predominar a Alemanya i Àustria durant el segle XIX, va marcar una frontera fonamental entre la “cultura” (benigna, orgànica i natural) i la “civilització” (corrupta, artificial i estèril).
Segons aquesta ideologia, cada cultura tenia una ànima, i l’ànima estava determinada per el paisatge local. Per tant, la cultura alemanya professava una enemistat perpètua a la civilització, que era cosmopolita i estrangera.
Aquest corrent va formar un moviment conservacionista, antecessor dels Verds, que va refusar la indústria i les altes finances i, sobre tot, l’expansió permanent de les grans ciutats.
Els més extremistes van adoptar actituds antisemites al considerar els jueus “culpables” de ser cosmopolites, tenir negocis i empreses, ser comerciants, treballadors immigrants, usurpadors de la terra, etc.: representaven la detestada civilització.
Els científics d’aquesta ideologia volk van crear el “darwinisme social”, una interpretació errònia de l’obra de Darwin que mostrava les races lluitant unes contra les altres per determinar la “supervivència de la més apta”.