Els primers capets (879 - 1108)

• Hug I (940-996)
• Robert II (972-1031)
• Enric I (1008-1060)
• Felip I (1052-1108)

Avanços tècnics

Al final de l’Alta edat mitjana (IX – X), les ciutats havien quedat reduïdes a llogarets i la població era menys nombrosa que en temps romans.

Malgrat tot, es va començar a difondre la utilització del molí d’aigua, es va inventar un nou tipus d’arada, les colleres i les ferradures que van permetre que els cavalls substituïssin els lents i maldestres bous. Amb el nou tipus de subjecció, els cavalls van proporcionar cinc vegades més força a les labors del camp.

La provisió d’aliments va començar a augmentar i la població, conseqüentment, també.

L’últim rei carolingi

Després de la mort de Lluís el Tartamut el 879, el poder carolingi es descompongué i els comtes esdevingueren petits sobirans hereditaris. En aquells temps, el títol de rei no tenia gaire importància.

El 21 de març de 987 va morir sense deixar hereus l’últim rei carolingi, Lluís V l’Indolent, o el Gandul, fill de Lotari I i Emma d’Itàlia.

Pàg.11 - En aquella època, el nomenament de rei no tenia cap valor i cada noble dictava les seves pròpies lleis. Les ciutats quedaren reduïdes a poblets i la població fou molt inferior a la que hi havia en temps romans.

Sistema feudal

Pàg.16 - L'àmbit del rei es dividia en els governs de diversos grans vassalls (d'una paraula cèltica que significa servent), els quals devien fidelitat al rei com al sèu ligi. La terra de cada vassall era dividida entre vassalls menors, fins arribar a la base de la piràmide, els pagesos sense terres. El sistema feudal (d'una paraula teutònica que significa propietat) es basava en la propietat de la terra.

Pàg.18 - Els comtes i els ducs lluitaven incessantment entre si i amb els seus vassalls.

El difunt rei Lluís V l’Indolent tenia un oncle, Carles de Lorena, que va proclamar que tenia dret al tro reial, però l’arquebisbe de Reims, el més alt prelat de França, va declarar que els senyors del regne tenien dret a escollir a qui desitjaven com a rei, fos carolingi o no, i els va persuadir perquè escollissin al comte de Paris i duc de França Hug Capet.

Lluís V de França Hug Capet

L’inici de la dinastia dels Capets

“Capet” no era un cognom, sinó un sobrenom derivat d’una capa particular que acostumava a fer servir el comte – duc.

Hug I (940-996)

Hug Capet fou fill d'Hug el Gran, duc dels francs, i la seva esposa Edwiga de Saxònia.

Edwiga, per línia paterna era néta del rei carolingi Robert I de França, i per línia materna del primer rei de la Dinastia Otoniana Enric I, que es considera com el fundador del regne d’Alemania, que fins aleshores era conegut com la França Oriental.

Les terres d’Hug Capet eren als voltants de Paris, la ciutat més important de França ja en aquell temps, i s’estenien al nord-est fins Laon i al sud-oest fins Orleans.

Hug Capet va aconseguir que els senyors deixessin de lluitar entre si i contra els seus vassalls i s’unissin en contra del carolingi Carles de Lorena. Als enfrontaments, també s’hi va unir el clergat.

Carles va ser capturat mentre dormia i va morir al 992.

Hug Capet va ser proclamat rei al 987 i va iniciar la dinastia dels Capets que es va prolongar durant vuit segles, del 987 fins al 1792 incloent trenta-dos reis en total. Tres reis capets més van regnar durant 1815 i 1848.

Recolzà les reformes en el si de l'Església. En els obscurs dies del segle IX, també els monestirs caigueren en la decadència i la corrupció, però al 911, a Cluny (ciutat del ducat de Borgonya, a 320 qms. aL sud-est de París) s'establí un monestir reformista.

Hug Capet va morir al 996 i va ser succeït pel seu fill Robert II el Pietós.

Robert II (972-1031)

Robert va lluitar contra el comte de Blois, d’Anjou i va conquerir el Ducat de Borgonya comptant amb el suport del Duc de Normandia Robert el Dimoni.

El pitjor enemic de Robert II era Eudes de Blois, que a més de governar Blois (a l'oest de Paris) també governava la regió de Xampany (a l'est de Paris). Robert s'alià amb el duc de Normandia, doncs Blois també era enemiga de Normandia. finalment Eudes fou derrotat.

Pàg.25 - Al 1002 el Duc de Borgonya va morir sense deixar hereus. En aquestes circumstàncies, el rei automàticament heretava la terra.

El Rei de França i Duc de Borgonya Robert II va morir al 1031 i va ser succeït pel seu fill Enric I.

Enric I de França (1008 – 1060)

Felip I (1052-1108)

El sentiment d'identitat francès (1100)

La Treva de Déu