Pàg. 143
És una malaltia de rosegadors que la porten les rates, però de vegades una puça pot difondre la malaltia als éssers humans. Afecta al nòduls limfàtics, especialment als de les engonals i aixelles, inflant-los fins a convertir-los en bubons, i d’aquí el nom de pesta bubònica. Aleshores, el contagi es produeix per l’aire entre les persones.
En la dècada de 1330, la pesta va aparèixer a l’Àsia Central. En la dècada de 1340 havia arribat al mar Negre.
A Kaffa (Crimea), els genovesos havien establert un port comercial. Al 1347, una flota va aconseguir arribar a Gènova des de Kaffa. Els mariners que van sobreviure estaven malalts. Així va entrar la pesta a Europa Occidental.
A partir de 1348 ja estava a França i sis mesos després havia arribat a Anglaterra.
El malalt gairebé sempre moria entre un o dos dies després de què apareguessin els primers símptomes. Com que les fases extremes de la malaltia es caracteritzaven per taques hemorràgiques que es tornaven fosques, la malaltia va ser anomenada “pesta negra”.
Va matar vint-i-cinc milions de persones a Europa, un terç de la població, i moltes més a Àfrica i Àsia. Ciutats senceres van quedar despoblades i algunes nacions van quedar tan afectades que mai es van recuperar realment, Aragó, per exemple. Els animals domèstics també van morir per milions.
Va sorgir la teoria que els jueus havien enverinat deliberadament les fonts per destruir als cristians. El fet que els jueus es morissin de la pesta de la mateixa manera que els cristians, no va ser tingut en compte per res. Es va produir una implacable matança de jueus per aquest motiu..
La primera epidèmia es va extingir en 1351. Va contribuir a destruir l’estructura econòmica del feudalisme. Es va produir una sobtada i aguda mancança de mà d’obra. Els governs van promulgar lleis salvatges per a impedir que els serfs i els artesans aprofitessin el sobtat augment del valor dels seus muscles i habilitats. Els serfs regatejaven un millor tracte i millors privilegis; els artesans van cobrar millors preus. Cap llei va poder contrarestar els fets econòmics de la vida.