Els jueus no podien posseir terres en el sistema feudal doncs no podien prestar els juraments d’inspiració cristiana requerits.
Degut a la seva inclinació a les transaccions i al comerç van desenvolupar el paper d’una classe mitjana.
Al voltant de l’any 1000, Gershom Ben Judà dirigia una acadèmia rabínica en la regió del Rin i va ser el primer que va portar a Europa Occidental el saber talmúdic de l’Est.
Quan va arribar la febre de les creuades, les multituds ignorants van cercar a tots els que consideraven enemics de Crist que van poder trobar. Els musulmans estaven lluny i eren perillosos, però els jueus estaven a prop i estaven indefens. Es van destruir les comunitats jueves de moltes ciutats i Europa Occidental va experimentar la primera onada del que en segles posteriors serien anomenats “progroms”.
Felip II August, rei de França, gairebé des del principi del seu regnat, va començar a expulsar als jueus, que van emigrar a l’Est. Els burgesos francesos van ocupar el seu lloc des del punt de vista econòmic.